Connexió Eclèctica
Connexió Eclèctica, programa musical que connecta diverses generacions de músics i tendències de l’entorn internacional. Si la música es pogués interpretar en colors, la Connexió Eclèctica seria com l’Arc de Sant Martí. Un espai dirigit a l’audiència inquieta i oberta d’orelles. Presentat per Johnny be Good
Subscriu-te
Connexió Eclèctica: Les Propostes Musicals més Estranyes del 2025
Inici del programa presentant David Izquierdo i la intenció de mostrar temes inèdits i estranys per al 2025.
Debat sobre la música de consum massiu, l'ús de mitjans en artistes com Rosalía i la justificació de la tria musical de la sessió.
Anàlisi del grup londinenc, el seu èxit als Brit Awards i la seva estètica visual singular.
Presentació del disc 'OPI de Cocaïn' i la veu profunda que ha captivat la crítica internacional.
Anàlisi del tema 'Ruminating' i el canvi de registre de l'artista cap a sonoritats més electròniques i complexes.
Presentació del projecte femení de post-punk i la seva actitud enèrgica sobre l'escenari.
Comentari sobre la trajectòria d'Idles i la seva influència en el so actual.
Exploració de la música irlandesa i la densitat emocional dels seus darrers treballs.
L'origen del nom del grup, les seves connexions musicals i l'anècdota dels turistes a l'illa.
Retrat del projecte de Chrysia Cabral i la seva constància en la creació de discos cada dos anys.
Comparació de la veu del grup amb Chris Garno i la seva possible banda sonora per al Museu Dalí.
Presentació del grup de Michigan i la connexió temàtica amb altres veus femenines del programa.
Anàlisi de la col·laboració entre les germanes Crutchfield i Marc Jacob Lenderman.
Tancament de la sessió amb el grup de Filadèlfia i reflexions finals sobre la música poc representativa.
En aquesta edició de la Connexió Eclèctica a l'emissora Ona Mediterrània, David Izquierdo ens ofereix una selecció musical altament personalitzada sota el títol The Strangest Connection. L'episodi explora les tendències més peculiars del 2025, centrant-se en grups que redefineixen el pop barroc, el post-punk i la música experimental. Des de l'estètica victoriana de The Last Dinner Party fins a la sorprenent evolució de Lili Allen, el programa navega per l'escena de Brooklyn, Londres i Dublín. Es posa un èmfasi especial en la qualitat artística per sobre dels mitjans comercials, destacant la força de projectes com Gis, Wet Leg i Spelling. Una sessió que reivindica la raresa com un dels valors més positius de la cultura contemporània, fugint dels circuits convencionals per trobar la puresa del ritme i el llenguatge artístic més genuí.