A la carta

  • Música Nostra, noves veus editorials i memòria punk - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 52min

    Música Nostra, noves veus editorials i memòria punk

    Música Nostra i Camí Florit La cantant de Música Nostra explica els inicis del grup, la seva trajectòria de 45 anys i la recuperació de les ballades populars. Presenta Camí Florit, un disc de 15 cançons que combina composicions pròpies, poesia musicada i repertori d’arrel, amb diverses col·laboracions. També parla de la voluntat de fer concerts perquè el públic pugui escoltar les cançons, a més de ballar-les. Sobirania civil i identitat nacional Una intervenció defensa que un poble pot comptar-se i identificar-se sense el permís de l’Estat. Evoca el registre civil impulsat a Estònia abans de la independència i invoca Rafael Lemkin i el dret internacional per argumentar sobre la supressió cultural i la sobirania civil catalana. Veus Pròpies i les autores recuperades Maria Martorell presenta l’editorial Veus Pròpies, creada per recuperar autores dels segles XIX i XX que no s’han publicat en català o que tenen llibres exhaurits. Explica les tres línies editorials —narrativa, llibres de viatges i assaig— i els títols publicats o previstos. La conversa també tracta la reedició de Cròniques d’un mig estiu, de Maria Antònia Oliver, i el debat sobre turisme, desigualtats laborals i explotació del territori que proposen al voltant del llibre. El relleu de Llibres Colom Marian Colom repassa la història de la llibreria familiar i els canvis que ha viscut el sector, des de les enciclopèdies fins a internet i el llibre digital. Parla de les dificultats dels petits comerços i explica que Llibres Colom continuarà amb un nou relleu. Ella hi donarà suport després de Nadal i preveu deixar el món laboral després de quatre dècades de feina. Rodin: llengua, identitat i música Rodin explica el seu recorregut entre diversos països, el retrobament amb l’occità i la seva combinació de hip-hop amb tradició i música actual. També parla de la influència de les cultures àrabs en la seva música, de la seva vinculació amb Mallorca i dels directes com a espais de trobada i comunitat. Presenta projectes que volen combinar català i occità i afavorir els intercanvis culturals. «jo vaig tenir la necessitat de definir-me perquè quan ets adolescent i t'has mogut molt i arribes a un lloc, tothom te demana d'on vens i jo per molt de temps no sabia com contestar» — Rodin Sapere Aude: Tutankamon i les creences egípcies Maria Nadal recorre la descoberta de la tomba de Tutankamon i el context polític i religiós del faraó. Explica el paper del faraó en l’ordre còsmic, les concepcions egípcies sobre el cos i l’ànima, el procés de momificació i el judici del cor. La secció tanca amb una reflexió sobre la vida, la memòria i la mort. Joni D i les dones del punk Joni D presenta Ella també hi era, una novel·la ambientada en l’escena punk de Barcelona dels anys vuitanta. Explica que parteix del Cafè Volter i de dues dones que el regentaven, i que vol fer visibles situacions de masclisme, violència de gènere i dissidència sexual que quedaven ocultes. També parla de la seva feina com a promotor musical i de les presentacions del llibre a Mallorca. «Jo el que sí que he pretès és visibilitzar situacions invisibilitzades i actituds invisibilitzades.» — Joni D Música amb Amor: Red Hot Chili Peppers Aina i Tomeu Martí combinen música i conversa al voltant de Red Hot Chili Peppers: comenten la història del grup, escolten i interpreten fragments de cançons i parlen de Californication. El programa inclou també una conversa amb Rodin sobre el concert previst al Petit País i la música en occità, i un comentari de Tomeu sobre la seva experiència com a jurat de documentals a l’Evolution Mallorca Film Fest. El tram final dona pas a diverses cançons.

  • Deixalles: inserció laboral, reutilització i residus - episode art
    El Crepuscle
    40'

    Deixalles: inserció laboral, reutilització i residus

    El programa entrevista Xesca Martí, directora de Deixalles, sobre la seva trajectòria en Biologia i educació ambiental i la feina de l’entitat. Explica com Deixalles combina la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat amb la reutilització i el reciclatge, i descriu la participació dels treballadors en la governança, els contractes d’inserció i les fonts de finançament. La conversa aborda les crisis, la competència per materials i la creixent demanda de segona mà. Martí defensa reduir, reutilitzar i reparar abans de reciclar, explica els tallers de joguines i la gestió dels residus, i desmenteix que els materials separats es barregin. També parla de sensibilització, comunicació amb joves i una marató de transformació de roba. Tanca recomanant viure senzillament i compartir més.

  • Democràcia, eleccions i participació ciutadana - episode art
    Ona Attac
    48'

    Democràcia, eleccions i participació ciutadana

    El programa comença distingint la democràcia de les eleccions i defensa que la participació ciutadana i les mobilitzacions col·lectives són necessàries per afrontar problemes com l’habitatge, la salut i l’educació. A continuació, Nalets Miquel, Damià Oliver i Miquel Rosselló debaten sobre les mancances de la democràcia representativa, la influència del poder econòmic, la polarització, la desinformació i el funcionament de les institucions i del sistema electoral. També parlen del vot en blanc i el vot nul, de les llistes tancades i dels límits de la participació directa. La conversa tracta l’organització veïnal i els moviments socials com a formes d’incidència, i conclou amb un debat sobre com combinar el vot amb la mobilització i la participació ciutadana.

  • Cucorba: cinquanta anys de teatre i cançons per a infants - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    53'

    Cucorba: cinquanta anys de teatre i cançons per a infants

    Francina Jaume conversa amb Biel Gamundí i Paco Aguiló, membres de Cucorba, sobre els cinquanta anys del grup i la seva jubilació. Expliquen com van començar amb el teatre per a infants a Muro, com van incorporar-hi música i danses populars i com van recuperar cançons que havien quedat poc conegudes. També parlen de la cura del llenguatge, de la connexió amb els infants i de l’interès per fer espectacles que agradassin també als adults. Repassen el llegat de discos i actuacions, la bona acollida de la gira de comiat i el reconeixement rebut, inclòs el Premi Enderrock. A més, presenten el darrer disc i expliquen per què volien deixar-lo com a record.

Notícies dBalears

Mitjans Mallorquins - Mallorca, terra d'acollida? - Aplec Jove 2025

Mitjans Mallorquins - Mateu Morro

Mitjans Mallorquins - Diada de Sant Jordi

Amb el suport

Amb el suport