Copinya de Volta Verda
Enciclopèdia musical del Segle XX (bàsicament)
Subscriu-te
Copinya de Volta Verda - ANY 1971 (4) del 20/10/2025
S’obre el programa amb l’Indicatiu d’Ona Mediterrània i una felicitació d’aniversari en anglès a un tal John, utilitzada com a entrada curiosa abans d’entrar en matèria musical.
El locutor explica que «Happy Birthday John» de Janis Joplin surt com a bonus track del seu segon i últim disc, publicat l’11 de gener de 1971 pocs mesos després de la seva mort. Aquesta referència serveix per introduir el monogràfic dedicat a l’any 1971.
Es presenta l’episodi com un nou capítol de la sèrie Recopilació de les Millors Cançons, dedicat específicament a l’any 1971 dins el programa Copinya de Volta Verda, marcant el to de repàs anual i selectiu.
Introducció al duet folk-rock Brewer & Shipley, actiu des de 1967 i amb el seu principal èxit «One Toke Over the Line» de 1971, que arribà al número 10 del Billboard. Se’n destaca el caràcter modest però simpàtic i se’n fa sonar un fragment.
El locutor presenta Bronco, grup britànic actiu entre 1969 i 1973 amb tres àlbums, considerats de «segona divisió» però interessants. Del segon disc, Ace of Sunlight, se selecciona la cançó «Southern Street», que s’emet en un fragment extens mostrant-ne el to melancòlic.
Es reivindica el primer disc en solitari de Graham Nash, Songs for Beginners (1971), descrit com una autèntica meravella i definició musical del lirisme. El programa hi dedica un bloc llarg escoltant tres temes: «Wounded Bird», «Sleep Song» i «Chicago», ressaltant-ne la sensibilitat poètica i introspectiva.
El locutor enllaça el tema del lirisme amb James Taylor, cantautor de referència dels anys 70. Del seu disc Mudslide Slim and the Blue Horizon se selecciona «You Can Close Your Eyes», una balada íntima sobre el pas del temps, l’amor persistent i la idea de llegar una cançó per al futur.
Es presenta Mickey Newbury com un cantautor important però poc visible, autor de peces popularitzades per Elvis Presley, Tom Jones, Solomon Burke, Waylon Jennings o Joan Baez. Es recorda que també és l’autor de «Just Dropped In», recuperada a El Gran Lebowski. El focus és «An American Trilogy», la seva cançó més transcendental, que barreja himnes tradicionals i temes de memòria i consol espiritual, de la qual se’n punxa un llarg fragment.
No podien faltar The Byrds en una recopilació dels anys 70. El locutor els presenta com a «incomparables» i escull «Kathleen’s Song», atribuïda al gran Roger McGuinn. La peça, que sona de manera extensa, mostra un to suau, contemplatiu i amorós, coherents amb el fil líric del programa.
El bloc central de l’episodi està dedicat a Boz Scaggs, una «debilitat» del locutor. Es reivindica la seva discografia com a essencial (Silk Degrees, Slow Dancer, Boz Scaggs & Band, Down Two Then Left, Moments, Some Change i especialment My Time) i es lamenta que hagi estat injustament minusvalorat. Per a 1971 s’anuncien cinc temes: dos de Boz Scaggs & Band («You’re So Good» i «Here to Stay») i tres de Moments («Painted Bells», «Hollywood Blues» i l’instrumental «Can I Make It Last?»). El programa fa sonar fragments extensos que despleguen el seu estil entre rock, soul i blues.
El locutor defensa el disc Madman Across the Water (1971) d’Elton John com a possible millor treball de la seva carrera, malgrat no contenir grans èxits comercials, cosa que considera un error de percepció general. Es recorda que gairebé tots els temes del disc ja han sonat al programa i avui s’hi afegeix «Rotten Peaches», que s’emet en un bloc on la lletra tracta records amargs, presó i conseqüències vitals, mostrant la profunditat fosca del disc.
Per tancar el recopilatori de 1971, el programa es fixa en Dr. John (Mac Rebennack), llegenda de Nova Orleans que inicia la seva carrera discogràfica destacada amb Gris Gris (1968) i la manté fins poc abans de morir el 2019. S’escull el tema «Zu Zu Mamou» del disc The Sun, Moon & Herbs (1971), que serveix de fons al comiat amb diversos «Bona nit» i «Fins demà!», tancant l’episodi amb una atmosfera psicodèlica i distesa.
Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al 1971, dins la sèrie Recopilació de les Millors Cançons. El programa parteix d’una referència a Janis Joplin i el seu darrer disc per endinsar-se en una selecció molt curada de joies sovint oblidades. Es reivindiquen grups de «segona divisió» com Brewer & Shipley i Bronco, i es dona un pes especial al lirisme de cantautors com Graham Nash (Songs for Beginners) i James Taylor (Mudslide Slim and the Blue Horizon), presentats com a models de sensibilitat poètica.
El fil continua amb Mickey Newbury i la seva potent «An American Trilogy», i amb The Byrds a través de la delicada «Kathleen’s Song». La peça central del programa és un extens bloc dedicat a Boz Scaggs, de qui es defensen diversos discos com a imprescindibles i se’n punxen cinc temes de 1971, mostrant-ne la riquesa entre rock, soul i blues. El locutor també reivindica el valor infravalorat de Madman Across the Water d’Elton John, amb la cançó «Rotten Peaches» com a exemple de profunditat fosca i lírica. El tancament arriba amb Dr. John i «Zu Zu Mamou», que posen punt final a un recorregut que presenta el 1971 com un any clau, líric i ple de tresors amagats.