Copinya de Volta Verda
Enciclopèdia musical del Segle XX (bàsicament)
Subscriu-te
Copinya de Volta Verda - JOAN LABARBARA - Voice is the original instrument BIS del 16/12/2025
El locutor presenta Copinya de Volta Verda com un espai dedicat a la música experimental i als pioners de nous sons. Situa l’episodi dins d’un cicle sobre els deixebles nord-americans de John Cage (Subotnick, Oliveros, Reich, Feldman, Lucier) i anuncia que la protagonista d’avui és Joan La Barbara. Es contextualitza que es tracta del segon monogràfic dedicat al seu disc de 1976, "Voice is the Original Instrument".
S’explica el contingut concret del programa: l’escolta de diverses peces del disc de Joan La Barbara en aquest ordre: "Twelve Songs", "Voice Piece: One-Note Internal Resonance Investigation", "Berliner Traum", "Berliner Dreaming" i "Vocal Extensions". El locutor avança que aquests temes ocuparan la resta del programa i es retira amb una breu fórmula de comiat.
Comença l’escolta prolongada d’experimentacions vocals de Joan La Barbara: emissions de vocals com "O", "o" o "i", sons fragmentaris, silencis i breus intervencions de cortesia radiofònica ("Bona nit", "Gràcies", "Fins demà") del locutor. Es configura un espai sonor centrat en la veu com a matèria pura, amb repeticions i variacions mínimes.
La secció se centra en investigacions de ressonància interna i mantres vocals: seqüències d’"o", "i", brams com "Grrr", repeticions d’"OM" i patrons rítmics creats per la veu. Hi ha llargs trams amb silencis i sons puntuals, que probablement corresponen a parts de peces com "Voice Piece: One-Note Internal Resonance Investigation". El locutor només apareix molt ocasionalment.
A mesura que avança l’episodi, s’introdueixen fragments de paraules i frases breus, sovint repetides obsessivament ("Fins aquí", "No! No!", "Jets", "Fier"), combinades amb síl·labes sense sentit clar. L’ús de paraula esdevé sobretot fonètic i rítmic, més que semàntic. Es manté l’alternança amb salutacions breus del locutor.
Apareixen fragments en diverses llengües o pseudo-llengües ("Gràueu, femelle", "Zwiebel fish", "Politzai", "I can’t..."). Aquest mosaic lingüístic reforça la idea de la veu com a instrument autònom, on la sonoritat prima per damunt del significat. Continuen els patrons de repetició, exclamacions i jocs fonètics que probablement formen part de peces com "Berliner Traum" i "Berliner Dreaming".
Tram amb alta densitat de sons vocals: plors estilitzats ("Ai, ai, ai"), exhalacions, repeticions de fórmules com "Hei, hei, hei" i combinacions de silencis i arrencades brusques de veu. Aquesta secció aprofundeix en la dimensió rítmica i física de la veu, amb canvis de dinàmica i textura que apunten cap a l’esperit de "Vocal Extensions".
L’activitat vocal experimental es va espaiant i el protagonisme recau progressivament en les fórmules de comiat del locutor ("Gràcies", "Fins demà"). El programa es tanca sense una síntesi verbal extensa, deixant com a balanç l’experiència immersiva d’escolta de la veu de Joan La Barbara com a instrument experimental radical.
Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda dedicat a la soprano experimental Joan La Barbara, en el marc d’un cicle sobre els deixebles nord-americans de John Cage. El programa se centra en el disc de 1976 Voice is the Original Instrument (segona part del monogràfic) i n’ofereix l’escolta de diverses peces: Twelve Songs, Voice Piece: One-Note Internal Resonance Investigation, Berliner Traum/Berliner Dreaming i Vocal Extensions.L’èmfasi recau en la veu com a instrument originari, explorada mitjançant sons no verbals, síl·labes abstractes, guturals, repeticions obsessives, silencis i respiracions, que converteixen el cos en centre de la composició. El locutor només intervé breument per contextualitzar i amb fórmules de comiat, deixant gairebé tot l’espai a l’escolta. L’episodi es presenta així com una experiència immersiva en la música experimental vocal i en l’univers radical de Joan La Barbara, que desafia les formes convencionals de cant i de significat.