Copinya de Volta Verda - JAZZ ANYS 60s (7) del 9/12/2025
Presentació de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània. El locutor defineix el programa com un espai on es posa jazz sense pretensions elitistes, insistint que no són “guais, ni progres, ni intel·lectuals”, sinó simplement oients que gaudeixen de la música.
Es presenta la “frenètica dècada dels 60” com a marc del programa. S’esmenta que al principi ha sonat “Wild Man Moore” de Duke Ellington, del film Paris Blues, com a entrada al tema del dia.
S’anuncia una versió del tema “Barbara Song” interpretada pel clarinetista i flautista Eric Dolphy i el pianista John Lewis, acompanyats, entre d’altres, per Todd Jones, Jimmy Giuffre i Jerome Richardson. Es situa el tall en el context del jazz modern de transició entre formes clàssiques i experimentals.
El locutor presenta Wayne Shorter, saxofonista vinculat al hard bop i a la fusió, que ha tocat amb Horace Silver, Art Blakey i Miles Davis, i que va formar Weather Report amb Miroslav Vitous, Joe Zawinul i Jaco Pastorius. També es recorden les seves col·laboracions amb Herbie Hancock i els Rolling Stones. Es tria el tema “Juju” per representar la seva etapa relacionada amb Miles Davis.
S’introdueix el Free Jazz al programa amb Don Cherry. Se’n destaca el paper en l’impuls de la World Music i la fama de les seves llargues i exigents improvisacions. El tema escollit és “The Discovery of Bupala”, peça que ja apunta clarament cap a la fusió entre jazz i World Music.
Es presenta Albert Ayler (anomenat “Albert Eiler” al programa) com un geni energètic, poderós, avantguardista i finalment free, mort tràgicament ofegat a l’East River en circumstàncies envoltades de llegenda negra i possibles connexions amb la màfia. Malgrat morir als 34 anys, se subratlla que va deixar autèntiques joies i que és el protagonista de la “peça de resistència” del programa. S’anuncien els temes “Heart Love”, “Sun Watcher” i “Bells” com a eix d’aquest bloc final.
Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al jazz dels anys 60, presentat amb to autoirònic: el locutor insisteix que no són “guais ni intel·lectuals”, només posen la música perquè els agrada. L’episodi comença amb “Wild Man Moore” de Duke Ellington (del film Paris Blues) com a porta d’entrada a una dècada frenètica i renovadora.Es passa després a Eric Dolphy i John Lewis amb una versió de “Barbara Song”, mostrant l’encreuament entre tradició i experimentació. El recorregut continua amb Wayne Shorter, destacant la seva trajectòria del hard bop a la fusió, el seu pas per Miles Davis i Weather Report, i el tema “Juju” com a exemple de sofisticació i obertura estilística.La segona part introdueix el Free Jazz amb Don Cherry i “The Discovery of Bupala”, peça que apunta clarament cap a la World Music. El tram final el protagonitza Albert Ayler, descrit com a geni energètic i avantguardista marcat per una vida breu i tràgica. S’hi destaquen les peces “Heart Love”, “Sun Watcher” i “Bells”, que representen el jazz més radical i espiritual dels 60. Entre blocs, breus intervencions de “Fins demà” i “Gràcies” marquen el ritme radiofònic i deixen el protagonisme a la música.

