Migracions, poesia jove i turisme a Mallorca

Presentació de Cotiledonia a Ona Mediterrània, amb Xisco Roger i l’equip tècnic. Es comenta que és el darrer programa de l’any i es dona la benvinguda als oients.

Xisco presenta Lluís Vidanya Fernández, geògraf i professor, i introdueix la seva obra *Un pasado muy presente*, situada entre la novel·la i l’autobiografia. Es contextualitza la presentació pública del llibre a Palma.

Lluís explica que el llibre vol narrar la història de la seva família des de la decisió d’emigrar per motius econòmics fins a la integració a Palma. Detalla l’odissea del viatge el 1969 i la impressió aclaparadora en arribar per vaixell a la badia de Palma, comparable als relats dels viatgers romàntics del segle XIX.

Es parla de la gran onada immigratòria dels anys 60–70, amb unes 200.000 persones arribant a les Illes. Lluís descriu el xoc de passar d’un poble rural i aïllat de les Alpujarras a la Mallorca del boom turístic, i com aquest canvi marca la seva experiència vital i el nucli de la novel·la.

Lluís narra l’arribada de la família a un pis de Son Gotleu en construcció, i contrasta el sistema sanitari rudimentari de la casa de Valor (quadra amb pica i vàter bàsic) amb el quart de bany complet del pis. El canvi material simbolitza el salt de món rural a context urbà modern.

Es comenten episodis significatius: la tia emigrada a França que li regala el primer llibre, *Faules d’Iriarte*, i el primer àlbum de cromos *Naturaleza, Vida y Color*, obtingut a l’escola de Palma. En un entorn amb pocs llibres, aquests objectes adquireixen un gran valor simbòlic i afectiu.

Lluís explica que ha inclòs prop d’un centenar de fotografies i imatges al llibre. Tot i el dubte inicial de si això encaixa en una novel·la, defensa que ajuden a ubicar el lector en el context real de la història i a reforçar la dimensió de memòria familiar i col·lectiva.

Es parla del capítol final sobre «los nuevos mallorquines» i de com Lluís aprèn català durant els estudis de magisteri a principis dels 80. Explica l’exigència elevada de l’assignatura, les classes particulars, els dictats de *La dida* de Salvador Galmés i com, sent castellanoparlant, obté una de les millors notes. Contrasta aquell compromís amb el català amb la seva experiència posterior a la UIB.

Es recorda la presentació d’*Un pasado muy presente* al Casal d’Associacions d’Immigrants de Palma i Xisco acomiada Lluís, desitjant-li èxit amb el llibre.

S’introdueix una peça de la banda sonora de *Peter Pan* (1953), «You Can Fly», explicant la seva vinculació al Nadal i al teatre. Serveix com a transició entre blocs del programa.

Xisco dona la benvinguda a Aina Coll, de Lloseta, i presenta el seu llibre de poesia *Un abisme d’impossibles* (Nova Editorial Moll), menció especial del Certamen de poesia Vila de Lloseta. Es concreta el lloc i data de presentació conjunta amb Damià Roger i la participació de Pere Perelló.

Es destaca el pròleg de Pere Joan Martorell, que assenyala que Aina ja té una veu pròpia. Aina ho rep com un honor. Es descriu l’estructura del volum en dues parts, «l’abisme» i «l’impossible», i s’esmenta la importància dels títols dels poemes, com «L’Absurd».

A partir del darrer poema, «La decisió», es parla de la referència a Albert Camus i la frase «Cal imaginar Sísif feliç». Aina reconeix que l’obra i el pensament de Camus han influït molt la seva escriptura. L’absurd forma part central del llibre, però des d’una mirada lúcida que no es resigna.

Es comenta l’observació de Pere Joan Martorell sobre el caràcter filosòfic dels seus poemes. Aina hi està d’acord i defensa que la filosofia és part de la vida quotidiana, no només acadèmica. Es defineix com a filòloga interessada en el pensament, citant també referents contemporanis com Anne Marina Garcet.

S’analitza la presència de la mitologia clàssica al llibre, amb exemples com el poema «El retorn» i la referència a Itaca. Aina considera que els mites continuen parlant d’emocions i conflictes humans actuals i, per això, els integra habitualment en la seva escriptura.

Xisco destaca dos poemes: «La tendressa», que acaba amb el vers «i tots els fills que mai tendrem», i «L’empremta», que comença amb «tots els llibres que no he llegit em miren de reüll amb certa desconfiança». Aina parla de la centralitat dels llibres i del llenguatge a la seva vida, i de com la paraula pot ser alhora camí d’expressió i espai inabastable.

El presentador qualifica el poemari de dens i suggeridor i recorda la presentació a la llibreria Quart Creixent. Es dona pas al segon motiu de l’entrevista amb Aina: la coordinació del cicle literari *Locals universals*.

Aina explica que *Locals universals* és un cicle que vol apropar la literatura (majoritàriament poesia) a tot tipus de públic. Nascut com *Univers Lloseta* fa tres anys, el projecte ha tingut dos períodes previs amb autors consolidats. Enguany, li proposen coordinar-lo i enfocar-lo més en el talent literari local de Lloseta.

Cada sessió inclou una xerrada distesa amb l’autor convidat, preguntes, recital i, al final, un tast de dos vins conduït per l’enòloga Samantha Gómez, que vincula els vins amb l’obra poètica del dia. Es ressalta el caràcter obert i proper de l’activitat, que converteix la biblioteca en un espai viu de trobada cultural.

Es detalla el calendari del cicle *Locals universals*, que comença amb Cati Coll i continua amb diversos autors fins al maig. Xisco felicita Aina pel llibre i per la iniciativa del cicle i convida els oients a assistir-hi. L’entrevista es tanca amb agraïments.

S’emet publicitat de projectes com 3 Glops (aigua i inserció laboral), una clínica dental amb mètode Slow Dentistry i una falca sobre el programa El crepuscle en 100 estals. Es convida els oients a associar-se a Ona Mediterrània per donar suport a l’emissora.

Xisco presenta Joan Llinàs Quadros, de Cala Bona, professor de filosofia i articulista cultural. Es dona a conèixer el seu primer llibre, *Hotel Universal* (Llama Grana), i la presentació prevista al Soma Cafè d’Inca. Es menciona que l’hotel fictici del llibre s’inspira en un hotel familiar que els seus padrins tenien a Cala Millor.

Joan explica que el llibre narra 24 hores dins un hotel de costa, combinant històries del personal (recepcionistes, cambrers, cuiner, direcció) i dels turistes. A través de les trajectòries dels personatges, es reconstrueix també la història del turisme a Mallorca des dels inicis fins avui.

Es descriu com el llibre reflecteix el pas d’un turisme de descoberta (primeres guies, pioners que obren hotels en zones verge) a un model on el viatge a Mallorca s’ha convertit en un producte de consum. Joan combina històries humanes amb fragments més assagístics per analitzar críticament aquesta evolució.

Joan relata com les primeres companyies hoteleres neixen de la iniciativa de propietaris locals que veuen oportunitats a la costa. Amb els anys, aquests projectes individuals es converteixen en una gran indústria. El llibre segueix aquest procés, del passat més nostàlgic fins a un futur distòpic, mostrant com el producte «vacances a Mallorca» acaba homogenitzant l’experiència.

Es comenta el darrer capítol, amb un to clarament distòpic, on l’hotel es transforma en Golden Premier Universal. S’hi imagina un futur on tot està predeterminat i el turista consumeix una experiència totalment controlada. Xisco admet que li provoca por, i Joan assenyala que ja avui molts aspectes del turisme insular poden semblar distòpics.

Joan explica que la idea de l’hotel com a petit estat totalitari li sorgeix en contraposar la vida universitària amb la feina als hotels. Inspirat per lectures com Fukuyama, veu en l’hotel un espai on tothom fa el mateix, consumeix el mateix i viu emocions similars segons un horari establert. Aquesta homogeneïtzació li sembla una imatge extrema del final de la història.

Es parla de personatges que viuen entre el món rural ancestral i el món modern del turisme. Treballadors que passen el dia a l’hotel i la resta del temps a fora vila, cuidant terres o ramats. Joan es declara fascinat per aquesta doble pertinença i per les històries que reflecteixen la transformació de la Mallorca pagesa en illa turística.

Joan reconeix que algunes històries del llibre tenen base real, com la del pagès-director que es converteix en imitador d’Elvis Presley, o el sereno Biel amb una història tràgica. Explica que sovint modifica detalls, però parteix de relats que ha escoltat als hotels, mostrant la riquesa humana que amaga aquesta indústria.

Xisco subratlla la varietat de personatges turístics (anglesos, alemanys, etc.) i com canvien durant l’estada. Recomana *Hotel Universal* com un llibre entretingut i ben construït, i recorda la presentació a Inca. L’entrevista acaba amb agraïments mutus.

Es comenta la concessió dels premis Arts Magna, Miramar i Arbre de Ciència de la Institució Francesc de Borja Moll. Es destaquen les trajectòries de Neus Piquet, Nivola Uyá i la Biblioteca de Sineu en el foment de la cultura, la il·lustració i la lectura, respectivament.

S’anuncia una cistella de Nadal especial de la llibreria Lluna (Palma), composta per llibres seleccionats pels llibreters. Es detallen alguns títols inclosos i la mecànica per aconseguir participacions al sorteig, lligada a compres de 50 euros.

Es tornen a emetre anuncis de 3 Glops i de la clínica dental, junt amb una falca de promoció del programa El crepuscle en 100 estals. Es reforça el missatge que Ona Mediterrània es manté gràcies al suport dels socis i es convida a associar-s’hi.

Bloc extens amb l’agenda de presentacions de llibres, tallers universitaris, actes poètics, inici del cicle Locals universals, activitats a biblioteques, aniversaris de llibreries i homenatges a Josep Maria Llompart. Es proporcionen dates, hores, llocs i participants, configurant un mapa complet de l’activitat literària immediata a Mallorca.

Xisco anuncia el final de l’edició d’Escolta i Dona i també la cloenda de l’any dedicat a Josep Maria Llompart. Destaca l’èxit de les activitats i presenta la cançó «Camí florit», poema de Llompart musicat i cantat per Maria del Mar Bonet. Es desitgen bones festes i es recomana el llibre com a regal ideal.

S’emet la interpretació de «Camí florit» per Maria del Mar Bonet, que posa punt final al programa i al cicle dedicat a Josep Maria Llompart, tancant l’episodi amb un to líric i emotiu.