Cotiledonia del 25/11/2025

Resum general del podcast

Programa Cotiledonia a Ona Mediterrània, amb un fil conductor clarament literari i cultural. L’emissió combina:

• Entrevistes literàries i musicals (poesia filosòfica, heavy metal, traducció i Josep Maria Llompart).
• Reivindicació social: record constant del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.
• Una extensa agenda cultural de les Illes Balears i de l’àmbit catalanoparlant.

1. Entrevista a Bartomeu Crespí: un poemari filosòfic

1.1. Trayectoria i relació amb els premis

• El locutor presenta Bartomeu Crespí, graduat en Filosofia i Llengua i Literatura Catalanes, professor de secundària i poeta.
• Parlen del seu llibre de poesia “Mai no ho podràs saber”, publicat a Joana Montaner dins la col·lecció La Fosca, i guardonat amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2025.

Idees clau:

• Crespí relativitza la importància del premi: per ell, el veritable aval és que l’autor pugui defensar el llibre al llarg del temps (ara, d’aquí 5 o 10 anys).
• Insisteix que un llibre ha d’expressar “la millor versió de tu”; si no, queda com una empremta que pot perseguir l’autor.

“El més important no és l’aval d’un jurat, sinó que te l’avalis tu mateix.”

1.2. “Primer” llibre… que no és un primer llibre

• El locutor recorda que ja havia publicat al volum col·lectiu “Tetragón d’exilis”, però Crespí confessa que sempre n’ha renegat, definint-lo com un “pecat de joventut”.
• En contraposició, explica que abans d’aquest llibre actual ha escrit i “enterrat” diversos manuscrits:

- Escrivia un llibre. - Deixava passar 1–2 anys. - Veia que “no s’aguantava” i el descartava.

• Amb “Mai no ho podràs saber”, escrit entre 2021 i 2022, després de tres anys encara el considera sòlid i defensable.

“És el primer llibre que public, però no és el primer llibre que escric.”

1.3. Límits del coneixement i del llenguatge

El cor del poemari és profundament filosòfic:

• El llibre es planteja com un “desafiament a les veritats salvatges” (o veritats absolutes), explorant:

- El límit del coneixement humà. - El límit del llenguatge: què pot ser conegut i què pot ser dit.

• Més enllà del que podem conèixer o dir, hi ha “les coses en tot el seu ésser i esplendor”.
• L’espècie humana ha après a conèixer, manipular i fins i tot transgredir la natura, però continua subordinada a una força superior d’allò que roman inconegut i indescriptible.

“De tot això que desconeixem, de tot aquest misteri, veu aquest llibre.”

• Crespí defensa que és precisament aquest desconegut el que fa que la vida no sigui avorrida: si ho sabéssim tot, “no valdria la pena viure-la”.

1.4. El “jo” i el “tu” poètics

• El locutor detecta un “tu poètic” recurrent als poemes (les hores sense tu, el teu cos, etc.) i li demana si es refereix a una persona concreta.
• Crespí respon que no hi ha un tu concret, sinó un tu col·lectiu, que en realitat és una prolongació del jo:

- El jo és el subjecte que ja ha acceptat que no tot pot ser conegut ni dit. - El tu és un altre humà, encara en procés d’acceptar aquest límit.

• Remarca la il·lusió contemporània de domini total (tecnologia, coneixement total) i la pèrdua del contacte amb el misteri primigeni.

1.5. El poeta com a intermediari

Un vers destacat diu: “He vist un altre lloc on els significats callen i driblen el nostre enteniment”. El locutor parla del poeta com a vident o mèdium.

Crespí matisa:

• No es considera ell aquest poeta visionari, sinó que juga amb la figura poètica d’un jo més elevat que s’adreça a un tu més humà.
• Defineix el poeta (i l’artista en general) com un intermediari / codificador entre els estímuls del món i el seu llenguatge artístic:

- Poeta → codifica en llenguatge poètic i paraula. - Músic → codifica en so i música. - Pintor → codifica en imatge i color.

“Un poeta és un intermediari entre els estímuls del món i el paper.”

• En el poemari, aquest jo avançat diu al tu: “he vist que la veritat menteix i he vist que tot el que coneixem és impossible”, insistint en el caràcter paradoxal de la realitat.

2. Iron Maiden i el heavy metal explicats des de la història

2.1. Un llibre per entendre la bèstia

• El segon convidat és Gabriel Vives, historiador que actualment estudia vidres trencats de fa 1.500 anys i coautor amb Tomau Canyelles del llibre “Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Silex).
• Presentació del llibre: dijous 27, 19.00 h, llibreria Rata Corner (Palma) amb la periodista Mònica Borràs.

• Els autors adverteixen al prefaci que “aquest no és el llibre d’Iron Maiden que esperaves”:

- No és una simple biografia cronològica ni un catàleg de concerts i discos. - S’interessa per darreres capes: relació amb el futbol, dinàmiques econòmiques, ètica de feina, orígens de classe, etc.

2.2. Objectiu: fans i no-fans

• El locutor destaca que és un llibre entretingut, ple de dades curioses i molt agradable de llegir, fins al punt que a ell, que es va quedar en els Beatles, li han vengut ganes de sentir Iron Maiden.
• Vives confirma que el propòsit era:

- Escriure un llibre rigorós però llegidor, que agradàs tant a fans com a lectors aliens al heavy metal. - Obrir una porta de curiositat: que qui no conegui la banda vulgui escoltar-la després de llegir-lo.

2.3. Steve Harris: un baix per governar-los a tots

• Es remarca la figura de Steve Harris, baixista i líder inqüestionable de la banda, presentat en un capítol com “un baix per a governar-los a tots”, clara referència a El Senyor dels Anells.

Idees principals sobre el lideratge:

• Iron Maiden neix com el projecte de Steve Harris:

- Tenia molt clar què volia fer, com ho volia fer i sovint també amb qui. - El lideratge ha estat constant i molt marcat durant 50 anys de carrera.

• Al seu costat hi ha el mànager Rod Smallwood, descrit com un geni de la gestió musical, clau en l’estratègia i consolidació internacional de la banda.

Vives suggereix que Iron Maiden i Steve Harris són gairebé indissociables: costa saber on acaba una cosa i comença l’altra.

2.4. Normalitat, coherència i orígens obrers

• En contrast amb altres icones del rock i del heavy metal (Ozzy Osbourne, Lemmy, etc.), Iron Maiden es presenten com una banda de gent relativament “normal”:

• Característiques destacades:

- Han sabut separar molt bé la vida privada de la vida pública. - Eviten convertir-se en “personatges esperpèntics” malgrat la fama i els milions. - Mantenen un tracte de proximitat amb els fans, sense aires de superioritat.

• Els seus orígens de classe obrera han marcat fortament la seva ètica i decisions econòmiques:

“Són gent que aparentment són gent normal, que no diries que tenen milions de lliures al compte.”

• Exemple molt clar:

- Rebuig de les zones VIP a pista en els concerts. - No creen sectors més cars davant l’escenari; tothom paga igual a pista. - Si vols ser a primera fila, hi vas abans; no és una qüestió de diners.

Aquestes decisions reforcen una imatge de coherència i justícia envers el públic, en sintonia amb els seus valors obrers d’origen.

2.5. Satanisme, simbologia i malentesos

• El llibre també tracta episodis de polèmica moral al voltant del heavy metal, el joc de rol i altres aficions minoritàries sovint etiquetades de “coses de gent rara”.

• Iron Maiden fa servir simbologia associada al satanisme (estrelles de cinc puntes, títols com “The Number of the Beast”, imatges del dimoni), però Vives subratlla:

- Es tracta sobretot d’atracció estètica i de provocació lúdica. - No hi ha pràctica ni doctrina satànica real al darrere. - Molts atacs provenen de sectors conservadors que confonen imatge i realitat.

“És més una voluntat de fer rabiar els més conservadors que cap altra cosa.”

3. Gabriel de la S. T. Sant Pol i el Llompart traductor

3.1. Llompart i el pont gallec-portuguès

• El tercer convidat és Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, poeta, traductor i estudiós de la literatura, especialista en literatura portuguesa.
• Ha tingut cura d’edicions de poesies completes de Miquel Costa i Llobera i Blai Bonet (amb Nicolau Dols), així com de traduccions al català de Fernando Pessoa, José Saramago i altres autors de llengua portuguesa.

• Motiu de la seva intervenció: la conferència amb què tanca el cicle d’homenatge a Josep Maria Llompart en el centenari del seu naixement, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb altres entitats (incloent-hi l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i la Fundació Mallorca Literària).

• Títol de la sessió: “Les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llompart”,

- Dia: dilluns 1 (matí). - Hora: a partir de les 10.00. - Lloc: Aula 23, edifici Ramon Llull, campus de la UIB.

3.2. Arrels gallegues i inici en la traducció

• Llompart té un vincle biogràfic i afectiu amb Galícia:

- Son pare, militar, hi és destinat. - Llompart hi passa part de la infància i entra en contacte amb cultura i llengua gallegues. - A la seva poesia apareixen referències folclòriques i literàries gallegues.

• La traducció literària arriba més tard:

- Un estiu, avorrit, s’inicia traduint poetes gallecs que coneixia. - D’aquí neix el volum “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll).

3.3. Antologies clau de poesia galaico-portuguesa

Llompart esdevé una figura central en la difusió de la poesia gallega i portuguesa en català, especialment gràcies a tres grans projectes:

1. 1 “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll).
   
2. 2 “Poesia galaico-portuguesa” (edicions 62).
   
3. 3 “Poesia gallega, portuguesa i brasilera” (edicions 62).

• Aquestes antologies, publicades a la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal d’edicions 62, són considerades per Sant Pol com un “gran monument” de traducció poètica al català.

• La comanda d’aquestes antologies ve de Josep Maria Castellet i Pere Gimferrer, que li demanen una gran antologia de poesia portuguesa i galaico-portuguesa fins al segle XIX.

• Llompart, que inicialment es declara poc segur en aquest camp, accepta gràcies a:

- L’ajuda de Basílio Lozada (Barcelona) i Imperfecto Quadrado (Mallorca), que li faciliten llibres i orientació. - El treball sostingut en plena era preinternet (primers anys 80), quan aconseguir bibliografia era molt més difícil.

Dues antologies d’unes 500 pàgines cadascuna: una fita “capdalt” de la traducció poètica catalana.

3.4. Mètode i opció traductològica

Sant Pol subratlla l’opció clara de Llompart a l’hora de traduir poesia clàssica:

• Traduir en vers, no en prosa.
• Reproduir rima i mètrica quan aquestes són presents a l’original.
• És a dir, crear una nova poesia en català que mantingui la musicalitat i ritme originals, en lloc d’una versió només literal.

“Ell va voler fer una altra poesia per traduir aquella primera poesia.”

• Aquesta opció està en sintonia amb altres traductors de la mateixa col·lecció, com Narcís Comadira per a la poesia italiana.

• Sant Pol preveu mostrar a la conferència exemples pràctics:

- Provar que els alumnes tradueixin alguns versos. - Comparar solucions i veure com es pot preservar el ritme, la rima i el sentit.

3.5. Recepció i importància acadèmica

• Dins de l’àmbit catalanoparlant, aquestes traduccions són molt valorades entre lusitanistes i estudiosos de poesia.
• Sant Pol destaca que, de les tres grans aportacions catalanes a la poesia portuguesa:

- Dues són obra de mallorquins: les antologies de Llompart i “Lusíades” (Colom i Dols). - La tercera són els quatre volums de Fernando Pessoa traduïts per Antoni Sala-Sanahuja.

• A l’àmbit portuguès, les traduccions es van coneixent a poc a poc:

- Sant Pol mateix les ha presentades en congressos a Porto, comparant-les amb altres versions.

3.6. El centenari de Llompart i per on començar

• Parlen breument del balanç del centenari de Josep Maria Llompart:

- S’han fet moltes activitats a Mallorca i Barcelona (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Acadèmia de Bones Lletres, etc.). - Sant Pol lamenta alguns entrebancs editors (com la no-presentació a temps d’un volum d’obres completes) però considera que el desplegament ha estat notable.

“La millor manera d’homenatjar un autor és llegir la seva obra.”

• Per a qui no hagi llegit mai Llompart, recomana començar per obres més assequibles:

- “La capella d’ossos”. - Els poemes de Mondragó.

I només més endavant abordar títols més complexos com “Mandràgola”. També suggereix llegir una bona antologia com a porta d’entrada.

4. Dia contra la violència envers les dones i cultura

4.1. Context i sensibilització

• Al llarg del programa es recorda diverses vegades que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.
• El locutor insisteix que la millor notícia serà quan aquest dia ja no calgui, perquè la violència hagi desaparegut.

Aquest marc serveix per:

• Triar una banda sonora vinculada a la temàtica:

- Tema “Immigrant Song” en la versió de Karen O, de la banda sonora de “Els homes que no estimaven les dones” (film de David Fincher sobre la novel·la de Stieg Larsson).

• Donar visibilitat a actes literaris i xerrades sobre violència de gènere o narracions que la qüestionen.

4.2. Activitats específiques lligades al 25N

Algunes de les activitats destacades relacionades amb la data i la literatura:

• Sineu, claustre – Dimecres 26, 19.00 h:

- Lectura de poemes i música en viu amb Miquela Lladó (Miquela de Gaià).

• Manacor, Institució Pública Antoni Maria Alcover – Dimecres 26, 19.00 h:

- Xerrada “La metanarració: un instrument per comprendre com els relats ens construeixen”, a càrrec de Justi Soriano.

• Sa Pobla, Biblioteca el Rafal – Dijous 27, 19.00 h:

- Xerrada d’Eusebia Rayó, escriptora destacada, també en el marc del 25N.

Aquestes activitats vinculen reflexió literària i perspectiva de gènere, mirant com els relats socials i culturals construeixen rols i violències.

5. Agenda cultural: llibres, rutes i congressos

La darrera part del programa és una agenda cultural molt densa, centrada en les Illes Balears però amb obertura al conjunt de la cultura catalana.

5.1. Presentacions de llibres i activitats locals

Alguns dels actes més destacats (entre molts):

• Can Sales (Palma) – Dimecres 26, 18.30 h:

- Presentació de “El tramvia de mules de Palma” d’Antonio Sanchís Florit (Documenta Balear).

• Can Alcover (Palma) – Dimecres 26, 19.00 h:

- Presentació de “Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema”, de Maria Magdalena Brutons i Maria Sebastián (Joana Montaner), amb Sebastià Alzamora.

• Teatre Principal de Santanyí – Dimecres 26, des de les 19.00 h:

- Presentació de la biografia de Llompart “Mentre em resti un bri d’ala”, de Pilar Arnau (Kit Book). - Espectacle “Josep Maria Llompart: una vida, una herència” de la companyia La Fornal.

• Rata Corner (Palma) – Dijous 27, 19.00 h:

- Presentació d’“Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Tomau Canyelles i Gabriel Vives). - Divendres 28, 19.00 h: presentació de “A través de mis latidos” d’El Barregueiro.

• Espai Serra Manliew (Sa Pobla) – Divendres 28, 19.00 h:

- Presentació de “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears”, de Tomau Canyelles (Joana Montaner).

• Teatre de Lloseta – Dissabte 29, 19.30 h:

- Presentació de “De cor en cor. El món coral a Mallorca”, de Cristina Llabrés (Joana Montaner), amb actuació del cor Musicart.

A més, hi ha nombroses presentacions de novel·la, poesia i assaig a biblioteques i espais culturals de Portocolom, Maria de la Salut, Inca, Falanitx, Campos, Pollença, Sa Pobla, etc.

5.2. Fundació Mallorca Literària i rutes sobre Llompart

La Fundació Mallorca Literària té un paper central en la difusió del llegat de Llompart:

• Ruta literària a Raixa – Dissabte 29, de 12.00 a 14.00 h:

- Ruta als Jardins de Raixa amb textos de Tomàs Vibot.

• Exposició “Josep Maria Llompart. No habitaràs la nit” – Fins al 31 de gener:

- A la Casa Blai Bonet – Centre de Poesia de Santanyí.

5.3. Congrés sobre literatura catalana de la postmodernitat

• A Barcelona, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, se celebra del 2 al 5 de desembre el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb el lema “Modernitat versus Postmodernitat”.

• Organitzat pels departaments de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i de la UAB, amb la col·laboració del PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

• Objectiu del congrés:

- Analitzar diferències i continuïtats entre literatura moderna i postmoderna. - Entendre la postmodernitat com una època literària situada en un context diferent de la societat industrial.

• Participen estudiosos com Maria Dasca, Jordi Julià, Francesc Ordóñez, Teresa Iribarren, Pere Ballart, entre d’altres, amb cloenda a càrrec de Bran Nicol (Universitat de Surrey).

5.4. Exposicions i altres iniciatives de la UIB

• Exposició “Avui, que aquesta tarda esdevindrà un incendi. Josep Maria Llompart” – Fins al 3 de desembre, al vestíbul de l’edifici Jovellanos (campus UIB).
• “Biblioteques en flames” – Fins al 22 de desembre, a diverses biblioteques de Palma (Molinar, Joan Alcover, Ramon Llull).

A més, la UIB organitza:

• Presentació de “L’Espanya espiada. Redes de inteligencia en la Segunda Guerra Mundial”.
• Un seminari sobre “El càstig sense venjança” (drama clàssic) a l’edifici Ramon Llull.

6. Publicitat, ràdio i tancament musical

6.1. Publicitat i suport a Ona Mediterrània

Al llarg del programa s’intercalen falques publicitàries i avisos interns que dibuixen el model de finançament i valors de la ràdio:

• Aigua 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental, que ven aigua de qualitat i facilita la inserció laboral de persones amb malaltia mental.
• Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el mètode Slow Dentistry, que defensa dedicar temps de qualitat a cada pacient.
• La Palmesana – Marca de joieria local, anunciada amb to humorístic (no confondre’s amb el formatge).
• Crides a associar-se com a soci i a fer PUBLI AMIC a Ona Mediterrània, reforçant el paper del soci i de la presidència o suport institucional en la supervivència de la ràdio.

Tot plegat mostra una emissora compromesa amb:

• Economia social i local.
• Panorama cultural de proximitat.
• Una graella amb continguts a la carta via podcast Ona Mediterrània i emissió en directe.

6.2. Tancament amb Ramon Llull i Verdaguer

Per tancar el programa, el locutor recorda que el dilluns següent és la festa del Beat Ramon Llull i proposa una peça musical especial:

• Cançó “Digues, amic” de Maria del Mar Bonet.
• És una adaptació musicada de Jacint Verdaguer, que al seu torn adapta versicles de Ramon Llull.

L’últim tram del programa és una llarga emissió de la cançó, que combina devoció lul·liana, tradició poètica catalana i música popular.

El programa es clou amb:

• Recordatori dels responsables (locutor, tècnica, documentació).
• Record de la freqüència d’Ona Mediterrània (88.8 FM) i la web.
• Salutació final: “Bon vespre i bones lectures”.

Principals temes tractats

• Poesia filosòfica contemporània: límits del coneixement, llenguatge i joc entre jo/tu poètics.
• Funció del poeta i de l’artista com a intermediari entre món i llenguatge.
• Història cultural del heavy metal a través d’Iron Maiden, la figura de Steve Harris i la relació entre ètica obrera, fama i mercat musical.
• Josep Maria Llompart com a poeta, però sobretot com a traductor clau de poesia galaico-portuguesa, i el paper de la traducció literària en la circulació de la poesia.
• Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i relació entre relats, metanarració i construcció de la subjectivitat.
• Panorama cultural balear i català actual: presentacions de llibres, rutes literàries, festivals de poesia i congressos acadèmics.
• El rol d’Ona Mediterrània com a emissora arrelada al món cultural de les Illes, sostinguda per socis, PUBLI AMIC i suport institucional.