Poesia, memòria i aniversaris culturals

Introducció

L’episodi reuneix diverses píndoles culturals emeses a Ona Mediterrània, amb entrevistes breus, homenatges literaris i una agenda d’activitats. El nucli se centra en dos grans autors vinculats a Mallorca: Joan Alcover i Robert Graves, i es tanca amb commemoracions institucionals i propostes culturals.

1. Joan Alcover i la nova edició crítica

1.1. La importància d’una edició crítica

• El filòleg i editor Ignasi Moreta presenta Joan Alcover, Poesies. Edició completa (Edicions 62), una edició crítica i comentada de la poesia en català de Joan Alcover.
• Remarca la necessitat de llegir els clàssics amb textos establerts filològicament:
• comparació de totes les versions publicades,
• datació acurada,
• criteris d’edició explícits,
• aparat crític exhaustiu i comentaris interpretatius.
• L’objectiu és llegir Alcover “tal com ell volia ser llegit”, sense perdre cap variant significativa.

"Com a lectors, el que volem és poder llegir els clàssics amb edicions filològicament acurades."

1.2. Gènesi del projecte d’Ignasi Moreta

• El projecte neix de la docència universitària: un any, Cap al tard esdevé lectura obligatòria i Moreta descobreix un Alcover molt més ric que els quatre poemes canònics.
• Constata que hi ha poca bibliografia i pocs comentaris previs, i que s’ha de construir les classes a partir de la seva pròpia lectura.
• D’aquí la decisió de fer una edició crítica i comentada, que proporcioni eines hermenèutiques als estudiants i als investigadors.

1.3. Corpus, llengües i qualitat poètica

• Alcover no es professionalitza com a escriptor: és magistrat a l’Audiència de Palma i escriu en el temps lliure, amb una obra globalment no gaire extensa.
• Escriu més poesia en castellà que en català, però Moreta defensa que la millor poesia és la catalana:
• la poesia castellana se centra més en l’enginy formal,
• la catalana té una connexió més sincera amb la subjectivitat i un moment estètic més madur.
• La crítica és gairebé unànime a considerar superior la producció catalana, encara que Moreta matisa que també cal reivindicar la poesia en castellà.

1.4. La tria d’Alcover i la forma definitiva de l’obra

• Alcover publica dos llibres de poesia en català:
• Cap al tard (1909),
• Poemes bíblics (1918).
• El 1921 els reagrupa en el volum Poesies, amb una tercera part titulada Petites cassoles de sastre.
• Amb l’ajut de Miquel Ferrà, Alcover fixa el corpus que vol que perduri:
• tanca la seva obra poètica catalana,
• deixa fora poemes que considera menors.
• Moreta subratlla que els poemes exclosos són, en general, de qualitat molt inferior, i que el corpus triat per l’autor és el que realment té interès literari.

1.5. Dolor biogràfic i transcendència poètica

• La crítica tradicional ha llegit Alcover sobretot a partir de la seva biografia tràgica:
• mort de la primera esposa,
• mort d’una filla, d’un fill i, anys després, dos fills més el mateix dia (un a Barcelona i un altre a Palma).
• Aquest dolor es canalitza en elegies i poemes sobre la mort dels fills i dels éssers estimats.
• Moreta proposa superar la lectura purament biogràfica:
• Alcover no cau en el sentimentalisme ni en l’autocompassió,
• fa una poesia continguda, que converteix l’experiència privada en reflexió universal sobre el dolor.
• Els lectors que no han viscut una tragèdia equivalent s’hi poden reconèixer en parlar de les ferides de la vida i de la mort dels estimats.
• Això és, per Moreta, el que l’acredita com a gran poeta: convertir un drama extremadament personal en una veu que parla de l’ànima humana més enllà de la circumstància.

1.6. Tancament de la conversa

• L’entrevista es fa des de la Casa Museu de Joan Alcover a Palma, reforçant el vincle entre espai físic i lectura.
• Es menciona que l’any següent serà Any Alcover (cent anys de la mort del poeta).
• Moreta expressa el desig de venir a Mallorca durant el centenari per presentar el llibre i dialogar amb altres lectors i estudiosos.

2. Falques publicitàries i patrocini

Entre les entrevistes s’intercalen diverses falques publicitàries i missatges institucionals a Ona Mediterrània:

• 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental vinculat a l’aigua de qualitat i a la inserció laboral de persones amb malaltia mental.
• Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el concepte Slow Dentistry, que defensa dedicar més temps a cada pacient per garantir resultats segurs i de qualitat.
• Recordatoris de la importància de ser Soci d’Ona Mediterrània per mantenir l’emissora.

Aquestes falques mostren el model de finançament mixt (patrocinis socials i comercials) i la connexió de la ràdio amb projectes locals i de salut comunitària.

3. Robert Graves: el poeta britànic més mallorquí

3.1. Context de l’homenatge

• El filòleg i traductor Eduard Mollà conversa amb el locutor per commemorar els 40 anys de la mort de Robert Graves (va morir el 7 de desembre de 1985).
• Mollà ha treballat extensament l’obra de Graves i n’ha traduït Cristal Rost. Poemes de muntanya per a Nova Editorial Moll.
• L’entrevista vol ser un petit homenatge al poeta que va convertir Deià en el seu lloc al món.

3.2. El paradís mediterrani després de la guerra

• Graves, veterà de la Primera Guerra Mundial i autor de Goodbye to All That (Adeu a tot això), talla amb la seva vida anterior i cerca un nou començament.
• Rep el consell famós de Gertrude Stein:

"Si pots suportar el paradís, ves a Mallorca."

• Quan arriba a l’illa el 1929, hi troba un paradís perifèric respecte a una Europa:
• devastada per la guerra,
• en decadència econòmica i moral,
• immersa en la crisi del 1929 i en un model tecnològic i econòmic esgotat.
• Graves aspira a «tornar a les arrels» d’una civilització que ell veu a les illes de la Mediterrània, espai marginal però carregat de tradició.

3.3. L’arribada a Deià i la percepció local

• Graves arriba a Deià amb la poeta Laura Riding.
• Els habitants de la Serra de Tramuntana (Deià, Vall d’Amos, Llucalcari…) ja tenien experiència amb viatgers il·lustres (romàntics com George Sand i Chopin, o l’arxiduc Lluís Salvador).
• Tot i així, la parella Graves–Riding és percebuda com particularment estrafolària:
• estil de vestir,
• maneres,
• relació de parella poc convencional.
• A l’inici, molts veïns pensen que Graves és el servent de Laura Riding; posteriorment descobreixen que aquell home discret és “Don Roberto”, l’escriptor prestigiós.
• Encara que no era ric, el simple fet de ser foraster i de venir de lluny li atorga un cert prestigi social entre els veïns.

3.4. Guerra civil, exili i retorn

• El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, la família Graves ha de abandonar Mallorca, com molts altres residents estrangers.
• El darrer que veu al port de Palma és el seu amic Joan Marroig Gelabert, que havia estat batle socialista i li promet:

que la casa quedarà tal com l’ha deixada i que l’esperarà.

• Durant deu anys d’absència, Graves se sent en exili:
• no té casa al Regne Unit,
• viu una vida nòmada de lloguers i estades temporals,
• insisteix a les cartes que “casa seva és Mallorca”.
• El 1946 torna finalment a Can Alluny, que troba conservada i neta gràcies a la cura de Joan Marroig.
• Amb Beryl, la seva segona esposa, i cinc fills, s’hi estableix de manera quasi definitiva: només surt per breus viatges professionals (conferències als EUA, cursos a Oxford).

3.5. Vida quotidiana i mètode de treball

• A Deià, Graves porta una vida rutinària i domèstica:
• baixa cada dia a nedar a la cala,
• torna a casa a escriure,
• cuida el jardí i cuina sovint.
• Considera que moltes de les seves millors idees poètiques li arriben enmig d’aquest trull domèstic.
• La casa és plena de nins i vida familiar, i alhora manté una disciplina de treball molt sòlida, pròpia d’un professional de l’escriptura.

3.6. Centre d’atracció per a escriptors

• Tot i que Mallorca ja rebia artistes abans, la presència de Graves converteix Deià en un pol d’atracció literari internacional.
• Hi passen escriptors com Alan Sillitoe, Kingsley Amis, Anthony Burgess, entre d’altres.
• Molts joves autors hi acudeixen cercant orientació creativa.
• L’anècdota d’Alan Sillitoe és reveladora:
• no trobava la seva veu,
• Graves li recomana: “escriu allò que coneixes”,
• Sillitoe acaba escrivint sobre la seva pròpia experiència proletària al nord d’Anglaterra i assoleix el reconeixement literari.

3.7. Estada a Palma i relació amb el franquisme

• Durant un temps, la família es trasllada a Palma perquè els fills grans han d’anar a escola.
• Tot i això, ni Graves ni la família s’hi troben especialment bé: continuen considerant Deià com la vertadera casa.
• En cartes, Graves es refereix als seus fills com a “nins de muntanya”, poc adaptats a la vida urbana.
• Pel que fa al context polític, Graves:
• ha vist de primera mà els escamots falangistes a Deià,
• ha contemplat la persecució i desaparició de gent com el mateix Joan Marroig,
• identifica la Guerra Civil com un preludi de la Segona Guerra Mundial.
• Durant l’exili, escriu que només tornarà quan s’acabi el feixisme a Espanya, però finalment decideix tornar malgrat la persistència del règim i evitar la implicació directa en política.
• En comptes d’escriure obertament a Espanya, fa servir contes i articles publicats a revistes internacionals (com The New Yorker) per descriure, sovint en clau literària, la realitat repressiva de l’època.
• La censura franquista no té abast internacional suficient ni recursos de traducció per controlar aquestes publicacions.

3.8. Estratègia i influència institucional

• Tot i la seva crítica al règim, Graves demostra astúcia política:
• es relaciona amb figures com Camilo José Cela i Manuel Fraga,
• aprofita el seu prestigi internacional per demanar protecció per al paisatge.
• Un exemple clau: escriu a les autoritats espanyoles per proposar que Deià sigui declarada “monumento nacional”, amb la intenció de frenar la construcció d’hotels i preservar el poble i l’entorn.
• D’aquesta manera, utilitza el seu nom com a palanca de conservació del patrimoni natural i cultural mallorquí.

4. Aniversari d’Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears)

4.1. Quaranta anys d’editorial universitària

• Es commemora el 40è aniversari d’Edicions UIB, el segell editorial de la Universitat de les Illes Balears.
• L’acte central se celebra a l’aula de graus de l’edifici Margalí (Comas i Camps) al campus universitari.
• Es repassa l’evolució institucional:
• 1985: naix com a Secretariat de Publicacions i Intercanvi Científic.
• Posteriorment es coneix com a Servei de Publicacions.
• Des de 2017 adopta el nom actual Edicions UIB.

4.2. Línies editorials i impacte

• En aquests quaranta anys, Edicions UIB ha publicat:
• recerca especialitzada,
• obres de divulgació científica,
• col·laboracions amb altres editorials públiques i privades.
• El programa felicita l’editorial pels quatre decennis de treball en la difusió del coneixement científic i acadèmic des de les Illes.

5. Centenari d’Antoni Mus i cicle a Manacor

5.1. Record d’un escriptor manacorí

• Es commemoren els 100 anys del naixement d’Antoni Mus, escriptor nascut a Felanitx (1925) i mort a Manacor (1982).
• L’Ajuntament de Manacor, a través de l’Escola Municipal de Mallorquí, organitza el cicle “Antoni Mus, d’un breu rastre tard”.

5.2. Activitats del cicle

• Divendres 12 (tarda, Escola Municipal de Mallorquí):
• Presentació de la reedició de la novel·la Bogotes.
• Concert “Vens Versinant. Mus i Perejaume Fons” amb Rota Pistola i Carme Vives.
• Dissabte 13 (matí i horabaixa):
• Itinerari “rastre tard” per descobrir el Manacor d’Antoni Mus.
• Representació a la plaça de la Constitució de “Llubreu”, peces de microteatre inspirades en textos de Mus.
• Es remarca que la informació detallada es pot consultar al web manacor.org.

6. Agenda cultural i presentacions de llibres

La part final del programa ofereix una agenda cultural amb diverses activitats literàries i de pensament:

6.1. Activitats de diàleg i lectura

• Xerrada sobre la solitud no desitjada guiada per Maria Mesquida, organitzada per Siracusa Cultural.
• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia per correu electrònic.

6.2. Presentacions de llibres

• Biblioteca de Babel (Palma):
• Presentació d’Afinando el alba de Thomas Graves (fill de Robert Graves), amb la participació de Toni Rigo i l’autor.
• Llibreria Drac Màgic (Palma):
• Presentació de quatre obres clàssiques de pensament filosòfic de la col·lecció Magna de Publicacions de la Universitat de Barcelona (Hobbes, Husserl, Kant…).
• Aba Art (Palma):
• Presentació de L’imant i les coses, de Mateu Coll, amb Joana Maria Montaner, Sebastià Perelló, Joan Maria del Moral i l’autor.
• Ajuntament de Lloseta:
• Presentació de Les llellans (Damia Roger), guanyador del Premi Vila de Lloseta, i Un abisme d’impossibles (Aina Coll), menció especial; amb Javier González i Tomeu Canyelles (Nova Editorial Moll).
• Biblioteca de Babel (segona sessió):
• Presentació de Sevilla, d’Antonio Ramírez.
• Escola Municipal de Mallorquí (Manacor):
• Presentació del llibre Cant i treball a Mallorca, de Bàrbara Duran, amb intervenció de Caterina Valriu i l’autora.
• Llibreria Ínsula Literària (Palma):
• Presentació d’España racista i Hija de inmigrantes, amb Sílvia Adam, Guillem Balboa Buika i Kine Diagne.
• Espai Passatemps (Santa Maria del Camí):
• Presentació de La cultura de la droga a les Illes Balears, de Tomeu Canyelles (Lleonard Muntaner), amb Toni Rigo i l’autor.

6.3. Funció de l’agenda

• L’agenda mostra la riquesa i diversitat de la vida cultural a Mallorca: poesia, narrativa, filosofia, assaig social i memòria històrica.
• Es reforça el paper d’Ona Mediterrània com a altaveu de la cultura balear, connectant creadors, institucions i públic.

7. Eixos temàtics transversals de l’episodi

• Memòria i commemoració: centenaris (Joan Alcover, Antoni Mus), 40 anys de la mort de Robert Graves, 40 anys d’Edicions UIB.
• Relació entre biografia i obra: tant Alcover com Graves converteixen experiències extremes (dol, guerra, exili) en creació literària amb abast universal.
• Mallorca com a espai literari: l’illa com a paradís complex, refugi creatiu i també escenari de conflictes polítics i transformacions socials.
• Institucions i cultura: universitat, ajuntaments, editorials i llibreries com a teixit que sosté la producció i difusió cultural.
• Precarietat implícita del món literari: la necessitat de falques, patrocinis i suport de les persones associades a la ràdio apunta al fons a la fragilitat de l’ecosistema cultural.