Beethoven i la força de la Novena
Pere Estelric presenta El Crepuscle, l’equip del programa i anuncia que l’episodi d’avui estarà dedicat a la Novena Sinfonia de Beethoven.
S’explica la data d’estrena de la Novena (7 de maig de 1824), la seva innovació com a obra simfònica, i es descriu l’evolució de la sinfonia des del barroc fins al classicisme amb Haydn i Mozart, pel que fa a estructura i durada.
Es destaquen les novetats orquestrals de la Novena: l’ús de bombo, platerets i triangle, i la presència de quatre solistes vocals i cor que interpreten una versió adaptada per Beethoven de l’Himne a l’alegria de Schiller.
S’explica com, després de dotze anys sense escriure simfonies, Beethoven rep l’encàrrec d’una societat filharmònica de Londres. La notícia provoca gelosia a Viena, on el públic i les elits es mobilitzen perquè la primera estrena oficial sigui a la ciutat.
Es relata l’estrena a Viena amb un Beethoven ja pràcticament sord, que no sent els aplaudiments fins que el director el fa girar. Sortiran a saludar cinc vegades, superant el costum de tres salutacions reservades als artistes.
S’anuncia que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears interpretarà la Novena a l’Auditorium de Palma i a Manacor. Es presenta la peça com una obra magna amb gran orquestra, quatre solistes i cor.
El presentador recomana especialment escoltar el tercer moviment, l’Adagio, que Beethoven col·loca en tercer lloc en lloc del segon. En destaca la bellesa melòdica i el considera una de les aportacions més sublims del compositor.
Després de la introducció, el programa dona pas a la interpretació musical de la Novena Sinfonia. El tram final de la gravació recull múltiples fórmules de comiat ("Bona nit", "Fins demà", "Gràcies"), que tanquen l’episodi en un to proper i nocturn.
Episodi d’El Crepuscle dedicat íntegrament a la Novena Sinfonia de Beethoven, plantejat com una prèvia als concerts de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears a Palma i Manacor. El programa presenta el context històric de l’obra, estrenada el 7 de maig de 1824, i en subratlla la gran innovació: la incorporació de veu humana (quatre solistes i cor) dins una sinfonia, fet inèdit fins aleshores. També s’explica com Beethoven amplia l’orquestra amb instruments com bombo, platerets i triangle, i com utilitza l’Himne a l’alegria de Schiller amb algunes adaptacions. S’analitza el silenci de dotze anys sense noves simfonies, l’encàrrec d’una societat filharmònica de Londres i la rivalitat amb Viena, que aconsegueix la première gràcies a la pressió del públic. Es recorda la sordesa quasi total de Beethoven i l’ovació històrica de l’estrena. El conductor recomana escoltar especialment el tercer moviment, Adagio, que considera una de les melodies més sublims del compositor, i convida l’oient a gaudir de la sinfonia completa en aquesta sessió nocturna i profundament musical.

