Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí

Context i estructura de l’episodi

Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts principals:

1. 1 Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de Josep Maria Llompart, la seva biografia i el context cultural.
2. 2 Secció d’en Joan Roca sobre òperes relacionades amb Mallorca, entre història i anècdota.

L’episodi combina biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals.

1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica

Formació i especialitzacions

• Doctorat en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI.
• Màsters en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults.
• Formació a la Universitat de Tolosa en Filologia i una Maitrise sobre narrativa mallorquina contemporània centrada en narrativa i turisme a Mallorca (1968–81).
• Diplomada en traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB.

Idea clau: Figura acadèmica amb una veu polièdrica: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris.

Recerca i publicacions

• Ha treballat sobre Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics).
• Editora de volums col·lectius com Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària.
• Ha ampliat estudis i docència a Trieste, Bochum, Hamburg i altres universitats europees.

2. Vocació, traducció i docència de català a Europa

De la traducció a la docència

• Procedent de Vinaròs (nord del País Valencià), amb parla tortosina que es va “valencianitzant” generacionalment.
• Va començar estudiant traducció a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació).
• Un cop immersa en la pràctica, constata que traduir bé és «molt, molt difícil».
• Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia literatura hispànica amb especialitat catalana i fa un màster.
• Posteriorment es desplaça a Alemanya:

- Hi arriba com a becària (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent lectora de català, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’escola oficial d’idiomes (Volkshochschule).

Punt central: Descobreix que gaudeix més ensenyant que traduint; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat.

Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa

• A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació no és optimista:

- Disminució d’estudis humanístics en general, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha pocs alumnes en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de Filologia Catalana molt reduïda, tot i que ara hi ha una certa nova embranzida.

• Interpreta aquestes oscil·lacions com «onades» difícils de vincular a una sola causa.

3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional»

El concepte “autors d’origen internacional”

• Pilar Arnau explica que s’ha inventat l’etiqueta autors d’origen internacional per descriure:

- Escriptors nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc. - Que viuen als Països Catalans i escriuen en català.

• La seva tesi analitza la conceptualització d’aquests autors en els contextos francès, alemany i italià, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat.

Idea clau: Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa origen internacional com a fórmula més neutra i precisa.

Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut”

• Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors:

- Migrant hauria de designar un procés, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - Immigrant i nouvingut també tenen una caducitat lògica: no té sentit anomenar nouvingut algú que hi ha nascut.

• Denuncia la racialització:

- Les persones que «semblen diferents» físicament són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats expatriats) reben etiquetes més prestigioses.

• Contrasta migrants i expatriats:

- Expatriats solen associar-se a classes altes, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora.

Punt important: Relaciona les etiquetes amb relacions de poder, classe i racisme en el llenguatge quotidià.

4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart

Descobriment a Alemanya

• L’interès per Josep Maria Llompart li neix a Alemanya:

- Com a lectora de català li encarreguen crear una biblioteca de literatura catalana. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir.

• En aquest procés descobreix la revista Papers de Son Armadans:

- S’adona que Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes. - A partir d’aquí comença a interessar-se per la seva figura.

Primeres recerques i relació amb Papers de Son Armadans

• Anys després, publica un buidatge sistemàtic dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista:

- Recull tots els articles, ressenyes i poemes (propis i traduïts).

• Això la porta a estudiar la seva relació amb Camilo José Cela, director de la revista.

Eix central: Papers de Son Armadans esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual.

5. Llompart i Papers de Son Armadans: Cela, xarxes i projecció

Relació amb Camilo José Cela

• Llompart hi treballa del 1956 al 1961:

- Comença com a secretari. - Acaba exercint de sotsdirector (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa.

• Descriu Cela com a egocèntric, de caràcter fort, però remarca que amb Llompart hi va haver molta bona relació i amistat duradora.

Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart

• Papers de Son Armadans era una revista mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional, venuda majoritàriament fora.
• Li permet:

- Conèixer, encara que sigui per via epistolar, escriptors espanyols i llatinoamericans. - Entrar en contacte amb figures com Joan Miró.

Conclusió: La feina a la revista dota Llompart d’una xarxa literària internacional i consolida el seu paper com a intel·lectual de referència.

6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart

Família franquista i entorn de classe alta

• Llompart procedeix d’una família franquista i militaritzada:

- Pare militar. - Branca materna procedent de la Guàrdia Civil, fins i tot amb un besavi tinent coronel.

• Abans i durant la Guerra Civil:

- Amic dels fills del Marquès de Zayas, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’idees republicanes; l’envien a una acadèmia privada.

El paper decisiu de Miquel Lledrà

• A l’Institut Ramon Llull coneix Miquel Lledrà (figura encara poc documentada):

- Fill d’un ferroviari amb bona biblioteca a casa: això marca el seu accés a la lectura i cultura catalana. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa llibres del seu pare.

• En plena prohibició del català a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut.
• Més tard, tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades).
• Junts van a tertúlies de Can Colom, on Llompart coneix Francesc de B. Moll i altres figures de la cultura balear.

Idea central: L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars) que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen.

«Ser de la saba» i identitat catalanista

• S’esmenta l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de ser catalanista, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic.
• Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb Sabadell / ceba d’ell, amb els sobrenoms locals mallorquins), però Pilar Arnau conclou que potser anem despistats amb el sentit profund del terme.
• Una interpretació simbòlica: les capes de saba que es van traient i, malgrat tot, es manté el nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura.

7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones

Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella

• Llompart coneix Encarna Vinyes a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”).
• Encarna prové d’una família catalanista i culta:

- El pare, catedràtic de pedagogia, havia estat depurat després de la guerra.

• La seva entrada a la vida de Llompart li obre un món cultural i ideològic nou.
• També coneix Cèlia Vinyes (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui es casa.

El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart

• Pilar Arnau subratlla amb claredat el paper essencial d’Encarna en la trajectòria de Llompart:

- Quan ell arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar feina de funcionari al matí amb gran dedicació intel·lectual a la tarda i vespre.

Punt fort: Es denuncia la invisibilització del treball domèstic femení com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra.

8. Llompart editor, prologuista i figura cívica

Director literari de l’Editorial Moll

• Durant tres dècades, Llompart és director literari de l’Editorial Moll:

- Esdevé referent per a una o més generacions d’escriptors. - Escriu més d’un centenar de pròlegs.

El cartell “No faig més pròlegs”

• Arriba un punt que es veu desbordat:

- Es conta que penja a l’estudi un cartell: «No faig més pròlegs». - Després hi afegeix: «ni presentacions ni altres herbes», ampliant la llista de peticions que rebutja.

• Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs:

- Carta manuscrita a Pau Faner on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, el seu el farà igualment (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, mor amb un pròleg a mig fer sobre un poemari d’Antoni Arbona, que queda damunt la taula.

Activisme cultural i polític

• A Mallorca, Llompart és molt recordat com a orador i figura cívica:

- Gran oratòria, dicció impecable, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el «català, català» i nombroses intervencions públiques.

• Anys 70 i 80:

- Participa en múltiples moviments d’esquerra, grups i plataformes autonomistes o sobiranistes. - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear (OCB).

• Es recorda la seva incapacitat de dir que no:

- Tant a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a una lectura de poemes a Campanet.

Conclusió: Llompart combina treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític, però la seva obra poètica sovint queda en segon terme davant la imatge pública.

Reconeixement i lectura de la seva obra

• Pilar Arnau considera que no se l’ha llegit prou, sobretot com a poeta.
• Perceben que el 2025 se’l llegeix més que l’any 2018:

- Proliferació de recitals poètics sobre Llompart. - Assenyala també que un recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar.

• Constata que ara s’està potenciant més la vessant poètica que la política; per això proposa a Miquel Rosselló organitzar una taula rodona sobre el Llompart polític vistos des del 2025.

9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025)

Any 2018: impuls des de la base

• Promoció bàsicament no institucional:

- Iniciativa liderada per Jaume Mateu (president de l’OCB) i Celi Iribar. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la coordinació d’actes (agendes, contactes amb casals i entitats) sense pressupost.

• S’organitzen:

- Activitats a instituts (sense materials específics). - Xerrades i recitals a delegacions de l’Obra Cultural Balear. - Taules rodones, conferències, xerrades.

• Publicacions destacades:

- Poesia completa de Llompart, editada per El Gall Editor. - Reedició de Vocabulari privat (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb epíleg de Pilar Arnau.

Any 2025: institucionalització i saturació d’actes

• Any molt més institucional:

- Hi ha pressupost (poc o molt, però existent). - Es creen materials didàctics específics pel batxillerat.

• Record d’un projecte del 2018:

- Còmic sobre Llompart elaborat per Margarida Vinyes i Pilar Arnau, del qual l’Ajuntament no sembla voler fer reedició, malgrat l’oferta d’Arnau de cedir-ne els drets.

• A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes:

- Recitals a Llucmajor, al Cercle d’Economia, i altres espais. - Avisa del risc de saturació: massa actes concentrats en poc temps comporten poca assistència.

Diagnosi: El 2018 va ser un any de base, molt actiu però amb pocs recursos; el 2025 és un any institucional amb recursos però amb el perill de concentració i superficialitat.

Difusió fora de Mallorca

• País Valencià: quasi inexistent la celebració de Llompart.
• Catalunya: alguns actes, sobretot recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya.

10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra

La biografia “Mentre en resti un bri de l’à”

• Publicada per Quid Pro Quo, amb subtítol: Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país.
• Extensió d’unes 333 pàgines.
• Per a Pilar Arnau, representa tancar un deute moral amb Llompart:

- Ja el 2011 havia publicat una breu biografia dins la col·lecció d’Il·lustres arran de la seva declaració com a Fill il·lustre. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat molt material nou que havia de donar lloc a una obra de més abast.

Altres projectes de recerca

• Treballa en un projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears:

- Porta escrites unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027).

• Definició de si mateixa:

- No es considera escriptora, sinó investigadora que escriu perquè creu que s’ha de fer aquesta feina. - Confessa que li costa sortir del despatx, dedicar llibres, fer entrevistes, etc.

11. Consells de vida i mirada social

Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor

• Reduir el consum:

- “No consumir tant”, especialment coses irrellevants.

• Llegir més:

- Com a forma de creixement personal i consciència crítica.

• Escoltar més els altres:

- No només parlar, sinó escoltar activament. - Exercir empatia amb persones en situacions vulnerables, especialment persones migrants recent arribades.

Experiència amb mares migrants

• Actualment imparteix classes a mares migrants que han arribat fa poc a les Illes.
• Explica que es troben en situacions molt complicades i que,

«crec que no en som conscients de tot això».

• Remarca la importància de prendre consciència de la precarietat i dificultats que afronten aquestes persones.

Cloenda musical de l’entrevista

• El programa acomiada la conversa amb les Variacions Goldberg de Bach, habituals a El Crepuscle.

12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània

Després de l’entrevista, hi ha una pausa de publicitat i autopromoció de la ràdio:

• Aigua 3 Globs: projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental).
• Clínica Dental Planes Mariano: promoció del mètode Slow Dentistry, centrant-se a dedicar temps suficient a cada pacient.
• Missatge institucional d’Ona Mediterrània:

- Reconeixement al suport de les persones Sòcies. - Crida a associar-se per fer créixer l’emissora.

13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina

Després de la pausa s’obre la Secció de Joan Roca, que proposa convertir Mallorca en un escenari d’òpera.

Plantejament general

• Afirma que hi ha almenys deu òperes que tenen alguna relació amb Mallorca.
• En el temps disponible en presenta algunes, amb un to amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques.

13.1. Tosca (Puccini) i Sor Tomasseta

• Tosca, de Giacomo Puccini, amb la cantant Floria Tosca com a protagonista, és la primera òpera escollida.
• La trama es desenvolupa a Roma l’any 1800, en el context de:

- La fi de la República romana instaurada per Napoleó. - La restauració del poder papal (Pius VII) i la repressió dels liberals.

• Connexió amb Mallorca via Pius VI i Antoni Despuig i Dameto:

- Pius VI fou amic d’Antoni Despuig i Dameto, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la canonització de Sor Tomasseta (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca).

• Per tant, la *Roma de Tosca és la mateixa Roma on es canonitza Sor Tomasseta, establint una connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca*.

13.2. Il trovatore (Verdi) i la casa de Mallorca

• Segunda òpera: Il trovatore, de Giuseppe Verdi.
• Joan Roca la qualifica com una de les grans òperes del segle XIX musicalment, tot i que considera que l’argument és una “xorrada” romàntica.
• Personatge central per ell: la gitana Azucena, més que no pas el trobador i Leonora.

Context històric de l’argument

• El llibret es basa en una obra teatral d’Antonio García Gutiérrez, estrenada el 1836 en plena Guerra Carlina.
• L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de Martí l’Humà, quan la Corona d’Aragó queda sense hereu.
• Això desemboca en el Compromís de Casp, que facilita l’arribada de la dinastia Trastàmara (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó.
• No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent Jaume d’Urgell.

La connexió mallorquina

• A Il trovatore:

- El protagonista trobador és partidari de Jaume d’Urgell. - Els “dolents” són partidaris dels Trastàmara.

• Jaume d’Urgell era avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca:

- Net d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III de Mallorca.

• Així, la trama de Il trovatore, amb el conflicte successori, connecta directament amb la nissaga mallorquina.

Idea clau: El debat dinàstic que hi ha al darrere d’Il trovatore està entroncat amb la història dels reis de Mallorca.

13.3. El fantasma de l’òpera i Andrew Lloyd Webber a Deià

• Tercera connexió: Andrew Lloyd Webber, compositor de musicals, autor d’El fantasma de l’òpera.
• Va ser resident a Deià durant anys:

- Primer allotjat a una residència. - Després amb casa pròpia, que més tard ven.

Referències operístiques dins el musical

• El fantasma de l’òpera conté referències internes a l’òpera clàssica, especialment a:

- Faust, de Charles Gounod, que forma part del teixit argumental del musical.

• D’aquesta manera, un compositor que ha viscut i creat des de Mallorca estableix un pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea.

14. Temes principals tractats a l’episodi

Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart

• Figura polifacètica: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític.
• Evolució ideològica: des d’un entorn franquista i militar a una forta militància catalanista i d’esquerres.
• Treball invisible que sosté la seva trajectòria (especialment el d’Encarna Vinyes).
• Institucionalització de la memòria: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions.

Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes

• Creació del concepte «autors d’origen internacional».
• Crítica als usos racistes o esbiaixats de «migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat».
• Reflexió sobre la precarietat i vulnerabilitat de les persones migrants a les Illes.

Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa

• Dificultat actual dels estudis humanístics (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França.
• Diferències metodològiques entre universitats de Catalunya, França i Alemanya.

Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca

• Tosca i la Roma napoleònica lligada a Sor Tomasseta.
• Il trovatore i el conflicte successori amb Jaume d’Urgell i els reis de Mallorca.
• El fantasma de l’òpera i la petjada d’Andrew Lloyd Webber a Deià.

15. Glossari implícit de conceptes clau

Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global.

• ###
• Llompart de la Panya

• Denominació completa de Josep Maria Llompart, amb referència a la casa o nissaga familiar.

• ###
• Any Llompart

• Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a commemorar el centenari o efemèrides del poeta.

• ###
• Literatura d’origen internacional

• Categoria per designar autors nascuts fora dels Països Catalans que escriuen en català i participen del panorama cultural català.

• ###
• Papers de Son Armadans

• Revista literària fundada per Camilo José Cela a Mallorca, amb gran projecció internacional durant el franquisme.

16. Possible ús del resum

Aquest resum permet:

• Entendre el fil complet de l’episodi, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica).
• Localitzar ràpidament els temes principals: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història.
• Disposar d’una base clara per a recerques posteriors (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).