Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí
El locutor dóna la benvinguda a *El Crepuscle* a Ona Mediterrània, situa la data i el número de programa, i avança el tema central: el llibre de Pilar Arnau i Sagarra sobre Josep Maria Llompart. Presenta els col·laboradors en estudi i recorda l’equip de producció i control tècnic.
Es presenta detalladament el currículum de Pilar Arnau: doctorat a la UIB sobre literatura i migració, màsters en llengua i literatura catalanes i en ensenyament de llengües, estudis a Tolosa, Trieste, Bochum i Hamburg, diplomatura en traducció. S’esmenta la seva feina sobre autors com Llompart, Aina Moll, Gabriel Alomar i Pau Faner, i es recorda que acaba de publicar la biografia de Llompart. S’obre la conversa amb una peça de Stravinsky vinculada als gustos musicals de Llompart.
Pilar Arnau explica la seva trajectòria personal: des de Vinaròs va a Barcelona a estudiar traducció, descobreix la dificultat extrema de traduir bé i se’n va a França a estudiar literatura hispànica amb especialitat catalana i a fer un màster. Després passa a Alemanya, on comença com a becària i acaba com a lectora de català i francès per adults. Allà descobreix que li agrada més ensenyar que traduir i que la docència li resulta més satisfactòria.
A partir de la seva experiència a Alemanya i França, Pilar Arnau constata que els estudis de català i també de castellà estan en retrocés, dins un context general de davallada de les humanitats. Comenta que hi ha universitats amb pocs alumnes i estableix un paral·lelisme amb els anys de baixa matrícula en Filologia Catalana a la UIB, tot i la recuperació recent. Parla d’“onades” d’interès difícils de vincular a causes clares.
Pilar Arnau explica la seva recerca sobre autors nascuts a l’estranger que escriuen en català. Detalla que ha creat la categoria «autors d’origen internacional» perquè les etiquetes existents (en contextos francès, alemany i italià) no li semblaven adequades. Defensa que «migrant» designa un procés i no una condició perpètua, i critica l’ús abusiu de termes com «immigrant» i «nouvingut», que esdevenen racials i classistes. Contraposa la figura del migrant amb la de l’“expatriat”, associada a persones riques i noves residents europees que viuen a Mallorca però tributen als seus països d’origen.
Explica com el seu interès per Josep Maria Llompart neix a Alemanya quan com a lectora de català li encarreguen muntar una biblioteca de literatura catalana. En revisar catàlegs i revistes descobreix *Papers de Son Armadans* i veu que un tal Llompart hi signa nombroses traduccions, articles i ressenyes. A partir d’aquí comença a estudiar la seva figura i, anys després, publica un buidatge complet dels seus textos a la revista.
Pilar Arnau descriu la relació entre Llompart i Camilo José Cela: tot i el caràcter egocèntric de Cela, mantingueren una bona amistat. Llompart hi treballà del 1956 al 1961, començant com a secretari i acabant fent de sotsdirector. *Papers de Son Armadans* era una revista mensual amb vocació internacional editada des de Mallorca, que es venia sobretot fora. Gràcies a aquesta feina, Llompart va establir una extensa xarxa de contactes amb escriptors espanyols, llatinoamericans i artistes com Joan Miró.
S’aborda l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de catalanista i s’exploren possibles orígens etimològics i toponímics, però sense arribar a una conclusió ferma. Paral·lelament, s’explica que Llompart prové d’una família franquista i militar per ambdues bandes, i que abans de la Guerra tenia amistats amb fills de marquesos i entorns benestants, la qual cosa contrasta amb la seva posterior evolució ideològica.
Es detalla el procés d’evolució de Llompart: la seva família, preocupada per les idees republicanes, l’envia a una acadèmia en lloc d’un institut públic. Més tard coneix Miquel Lledrà a l’Institut Ramon Llull, fill d’un ferroviari amb una bona biblioteca. Gràcies a Lledrà comença a llegir en català en un context de prohibició lingüística. Tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per motius econòmics i participen en tertúlies a Can Colom, on Llompart coneix figures com Francesc de B. Moll. Aquest entorn de lectura i tertúlia és clau en la seva formació literària i nacional.
Es comenta la relació de Llompart amb Llorenç Villalonga. Tot i la diferència d’edat, hi havia una relació de respecte i una barreja d’admiració literària i crítica ideològica, sobretot pel posicionament de Villalonga durant la Guerra Civil. Villalonga va ser referent per a autors més joves com Guillem Frontera o Baltasar Porcel. S’assenyala que, a diferència d’aquests, Llompart no va escriure novel·la sinó sobretot assaig literari i sistematització de la literatura catalana.
La conversa gira cap a la influència d’Encarna Vinyes, futura esposa de Llompart, i la seva família catalanista i culta. Es remarca que Encarna prové d’un entorn depurat pel franquisme i que obre a Llompart un nou món intel·lectual. Pilar Arnau subratlla la importància del treball domèstic d’Encarna —tenir la taula parada i la gelera plena— per permetre que Llompart pogués compatibilitzar la feina de funcionari amb una intensa dedicació intel·lectual. Es reivindica la necessitat de reconèixer aquesta feina invisible en les trajectòries dels grans intel·lectuals.
S’explica el paper de Llompart com a director literari de l’Editorial Moll durant tres dècades, convertint-lo en referent per a molts escriptors. Es parla del gran nombre de pròlegs que va escriure, fins al punt de penjar un cartell a l’estudi amb el text «No faig més pròlegs» i, més tard, «ni presentacions ni altres herbes». Tot i això, continua acceptant encàrrecs, com demostra una carta a Pau Faner en què li diu que farà el seu pròleg malgrat el veto general. Es recorda que Llompart va morir amb un pròleg inacabt damunt la taula.
Es reflexiona sobre la imatge pública de Llompart a Mallorca, sovint associada a la seva oratòria i als grans discursos polítics (com el famós «català, català») més que no pas a la seva obra poètica. S’exposa la seva participació en moviments d’esquerra durant el final del franquisme i la transició, la seva implicació en grepuscles autonomistes o sobiranistes, i el seu paper com a soci fundador i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Obra Cultural Balear. Pilar Arnau creu que no se l’ha llegit prou com a poeta, però apunta que el 2025 hi ha un increment de recitals i lectures de la seva obra, tot i que això també respon a la facilitat i baix cost d’organitzar recitals poètics.
Pilar Arnau compara l’Any Llompart 2018, bàsicament impulsat des de l’Obra Cultural Balear i amb molt poc pressupost, amb l’Any Llompart 2025, molt més institucional i dotat de recursos. El 2018 ella mateixa va coordinar voluntàriament activitats, que es van estendre a instituts, casals i delegacions de l’OCB, i es van publicar la poesia completa de Llompart i una reedició de Vocabulari privat. El 2025 s’han creat materials per al batxillerat i hi ha més pressupost, però també molta concentració d’actes en poc temps, amb el risc de saturació i poca assistència. Arnau lamenta que l’Ajuntament no vulgui reeditar el còmic sobre Llompart que ella i Margarida Vinyes van fer el 2018, tot i oferir-ne la cessió de drets. També constata que fora de Mallorca, sobretot al País Valencià, Llompart continua sent poc conegut.
Pilar Arnau explica que la biografia «Mentre en resti un bri de l’à» li ha servit per saldar un deute moral amb Llompart, ampliant una biografia breu que ja havia fet el 2011. Avança que treballa en un ampli estudi sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears, encara en procés i sense data de publicació. Es defineix com a investigadora més que com a escriptora i admet que li costa exposar-se en presentacions i entrevistes. A la pregunta final del programa, ofereix consells per viure millor: consumir menys, llegir més, escoltar més els altres i tenir empatia especialment cap a persones migrants en situacions molt vulnerables, com les mares amb qui actualment fa classes. La secció es tanca amb les Variacions Goldberg de Bach.
Després de l’entrevista sona una peça musical breu i s’emet una tanda de publicitat: es presenta el projecte social Aigua 3 Globs, que combina aigua de qualitat amb inserció laboral de persones amb malaltia mental, i la Clínica Dental Planes Mariano, que defensa el mètode «Slow Dentistry». Finalment, es recorda que Ona Mediterrània s’aguanta gràcies a les persones sòcies i es fa una crida a associar-se per enfortir l’emissora.
En Joan Roca inicia una secció dedicada a òperes relacionades amb Mallorca. Explica que n’ha identificades almenys deu, tot i que només en podrà comentar algunes. La primera és *Tosca* de Puccini, ambientada a Roma el 1800, en la transició de la República napoleònica al retorn del poder papal; relaciona aquesta Roma amb la canonització de Sor Tomasseta, lligada a l’amistat entre el papa Pius VI i el mallorquí Antoni Despuig i Dameto. La segona òpera és *Il trovatore* de Verdi, basada en una obra de García Gutiérrez i ambientada en el conflicte successori de la Corona d’Aragó després de la mort de Martí l’Humà; vincula el pretendent Jaume d’Urgell amb la casa de Mallorca a través d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III, mostrant així un enllaç dinàstic. Finalment, introdueix *El fantasma de l’òpera* d’Andrew Lloyd Webber, que va residir a Deià, i destaca les referències al Faust de Gounod dins el musical, com a mostra de la connexió entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea.
Context i estructura de l’episodi
Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts principals:
- 1 Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de Josep Maria Llompart, la seva biografia i el context cultural.
- 2 Secció d’en Joan Roca sobre òperes relacionades amb Mallorca, entre història i anècdota.
L’episodi combina biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals.
1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica
Formació i especialitzacions
- Doctorat en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI.
- Màsters en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults.
- Formació a la Universitat de Tolosa en Filologia i una Maitrise sobre narrativa mallorquina contemporània centrada en narrativa i turisme a Mallorca (1968–81).
- Diplomada en traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB.
Idea clau: Figura acadèmica amb una veu polièdrica: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris.
Recerca i publicacions
- Ha treballat sobre Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics).
- Editora de volums col·lectius com Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària.
- Ha ampliat estudis i docència a Trieste, Bochum, Hamburg i altres universitats europees.
2. Vocació, traducció i docència de català a Europa
De la traducció a la docència
- Procedent de Vinaròs (nord del País Valencià), amb parla tortosina que es va “valencianitzant” generacionalment.
- Va començar estudiant traducció a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació).
- Un cop immersa en la pràctica, constata que traduir bé és «molt, molt difícil».
- Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia literatura hispànica amb especialitat catalana i fa un màster.
- Posteriorment es desplaça a Alemanya:
- Hi arriba com a becària (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent lectora de català, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’escola oficial d’idiomes (Volkshochschule).
Punt central: Descobreix que gaudeix més ensenyant que traduint; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat.
Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa
- A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació no és optimista:
- Disminució d’estudis humanístics en general, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha pocs alumnes en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de Filologia Catalana molt reduïda, tot i que ara hi ha una certa nova embranzida.
- Interpreta aquestes oscil·lacions com «onades» difícils de vincular a una sola causa.
3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional»
El concepte “autors d’origen internacional”
- Pilar Arnau explica que s’ha inventat l’etiqueta autors d’origen internacional per descriure:
- Escriptors nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc. - Que viuen als Països Catalans i escriuen en català.
- La seva tesi analitza la conceptualització d’aquests autors en els contextos francès, alemany i italià, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat.
Idea clau: Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa origen internacional com a fórmula més neutra i precisa.
Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut”
- Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors:
- Migrant hauria de designar un procés, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - Immigrant i nouvingut també tenen una caducitat lògica: no té sentit anomenar nouvingut algú que hi ha nascut.
- Denuncia la racialització:
- Les persones que «semblen diferents» físicament són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats expatriats) reben etiquetes més prestigioses.
- Contrasta migrants i expatriats:
- Expatriats solen associar-se a classes altes, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora.
Punt important: Relaciona les etiquetes amb relacions de poder, classe i racisme en el llenguatge quotidià.
4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart
Descobriment a Alemanya
- L’interès per Josep Maria Llompart li neix a Alemanya:
- Com a lectora de català li encarreguen crear una biblioteca de literatura catalana. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir.
- En aquest procés descobreix la revista Papers de Son Armadans:
- S’adona que Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes. - A partir d’aquí comença a interessar-se per la seva figura.
Primeres recerques i relació amb Papers de Son Armadans
- Anys després, publica un buidatge sistemàtic dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista:
- Recull tots els articles, ressenyes i poemes (propis i traduïts).
- Això la porta a estudiar la seva relació amb Camilo José Cela, director de la revista.
Eix central: Papers de Son Armadans esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual.
5. Llompart i Papers de Son Armadans: Cela, xarxes i projecció
Relació amb Camilo José Cela
- Llompart hi treballa del 1956 al 1961:
- Comença com a secretari. - Acaba exercint de sotsdirector (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa.
- Descriu Cela com a egocèntric, de caràcter fort, però remarca que amb Llompart hi va haver molta bona relació i amistat duradora.
Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart
- Papers de Son Armadans era una revista mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional, venuda majoritàriament fora.
- Li permet:
- Conèixer, encara que sigui per via epistolar, escriptors espanyols i llatinoamericans. - Entrar en contacte amb figures com Joan Miró.
Conclusió: La feina a la revista dota Llompart d’una xarxa literària internacional i consolida el seu paper com a intel·lectual de referència.
6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart
Família franquista i entorn de classe alta
- Llompart procedeix d’una família franquista i militaritzada:
- Pare militar. - Branca materna procedent de la Guàrdia Civil, fins i tot amb un besavi tinent coronel.
- Abans i durant la Guerra Civil:
- Amic dels fills del Marquès de Zayas, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’idees republicanes; l’envien a una acadèmia privada.
El paper decisiu de Miquel Lledrà
- A l’Institut Ramon Llull coneix Miquel Lledrà (figura encara poc documentada):
- Fill d’un ferroviari amb bona biblioteca a casa: això marca el seu accés a la lectura i cultura catalana. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa llibres del seu pare.
- En plena prohibició del català a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut.
- Més tard, tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades).
- Junts van a tertúlies de Can Colom, on Llompart coneix Francesc de B. Moll i altres figures de la cultura balear.
Idea central: L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars) que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen.
«Ser de la saba» i identitat catalanista
- S’esmenta l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de ser catalanista, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic.
- Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb Sabadell / ceba d’ell, amb els sobrenoms locals mallorquins), però Pilar Arnau conclou que potser anem despistats amb el sentit profund del terme.
- Una interpretació simbòlica: les capes de saba que es van traient i, malgrat tot, es manté el nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura.
7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones
Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella
- Llompart coneix Encarna Vinyes a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”).
- Encarna prové d’una família catalanista i culta:
- El pare, catedràtic de pedagogia, havia estat depurat després de la guerra.
- La seva entrada a la vida de Llompart li obre un món cultural i ideològic nou.
- També coneix Cèlia Vinyes (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui es casa.
El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart
- Pilar Arnau subratlla amb claredat el paper essencial d’Encarna en la trajectòria de Llompart:
- Quan ell arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar feina de funcionari al matí amb gran dedicació intel·lectual a la tarda i vespre.
Punt fort: Es denuncia la invisibilització del treball domèstic femení com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra.
8. Llompart editor, prologuista i figura cívica
Director literari de l’Editorial Moll
- Durant tres dècades, Llompart és director literari de l’Editorial Moll:
- Esdevé referent per a una o més generacions d’escriptors. - Escriu més d’un centenar de pròlegs.
El cartell “No faig més pròlegs”
- Arriba un punt que es veu desbordat:
- Es conta que penja a l’estudi un cartell: «No faig més pròlegs». - Després hi afegeix: «ni presentacions ni altres herbes», ampliant la llista de peticions que rebutja.
- Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs:
- Carta manuscrita a Pau Faner on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, el seu el farà igualment (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, mor amb un pròleg a mig fer sobre un poemari d’Antoni Arbona, que queda damunt la taula.
Activisme cultural i polític
- A Mallorca, Llompart és molt recordat com a orador i figura cívica:
- Gran oratòria, dicció impecable, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el «català, català» i nombroses intervencions públiques.
- Anys 70 i 80:
- Participa en múltiples moviments d’esquerra, grups i plataformes autonomistes o sobiranistes. - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear (OCB).
- Es recorda la seva incapacitat de dir que no:
- Tant a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a una lectura de poemes a Campanet.
Conclusió: Llompart combina treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític, però la seva obra poètica sovint queda en segon terme davant la imatge pública.
Reconeixement i lectura de la seva obra
- Pilar Arnau considera que no se l’ha llegit prou, sobretot com a poeta.
- Perceben que el 2025 se’l llegeix més que l’any 2018:
- Proliferació de recitals poètics sobre Llompart. - Assenyala també que un recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar.
- Constata que ara s’està potenciant més la vessant poètica que la política; per això proposa a Miquel Rosselló organitzar una taula rodona sobre el Llompart polític vistos des del 2025.
9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025)
Any 2018: impuls des de la base
- Promoció bàsicament no institucional:
- Iniciativa liderada per Jaume Mateu (president de l’OCB) i Celi Iribar. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la coordinació d’actes (agendes, contactes amb casals i entitats) sense pressupost.
- S’organitzen:
- Activitats a instituts (sense materials específics). - Xerrades i recitals a delegacions de l’Obra Cultural Balear. - Taules rodones, conferències, xerrades.
- Publicacions destacades:
- Poesia completa de Llompart, editada per El Gall Editor. - Reedició de Vocabulari privat (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb epíleg de Pilar Arnau.
Any 2025: institucionalització i saturació d’actes
- Any molt més institucional:
- Hi ha pressupost (poc o molt, però existent). - Es creen materials didàctics específics pel batxillerat.
- Record d’un projecte del 2018:
- Còmic sobre Llompart elaborat per Margarida Vinyes i Pilar Arnau, del qual l’Ajuntament no sembla voler fer reedició, malgrat l’oferta d’Arnau de cedir-ne els drets.
- A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes:
- Recitals a Llucmajor, al Cercle d’Economia, i altres espais. - Avisa del risc de saturació: massa actes concentrats en poc temps comporten poca assistència.
Diagnosi: El 2018 va ser un any de base, molt actiu però amb pocs recursos; el 2025 és un any institucional amb recursos però amb el perill de concentració i superficialitat.
Difusió fora de Mallorca
- País Valencià: quasi inexistent la celebració de Llompart.
- Catalunya: alguns actes, sobretot recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya.
10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra
La biografia “Mentre en resti un bri de l’à”
- Publicada per Quid Pro Quo, amb subtítol: Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país.
- Extensió d’unes 333 pàgines.
- Per a Pilar Arnau, representa tancar un deute moral amb Llompart:
- Ja el 2011 havia publicat una breu biografia dins la col·lecció d’Il·lustres arran de la seva declaració com a Fill il·lustre. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat molt material nou que havia de donar lloc a una obra de més abast.
Altres projectes de recerca
- Treballa en un projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears:
- Porta escrites unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027).
- Definició de si mateixa:
- No es considera escriptora, sinó investigadora que escriu perquè creu que s’ha de fer aquesta feina. - Confessa que li costa sortir del despatx, dedicar llibres, fer entrevistes, etc.
11. Consells de vida i mirada social
Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor
- Reduir el consum:
- “No consumir tant”, especialment coses irrellevants.
- Llegir més:
- Com a forma de creixement personal i consciència crítica.
- Escoltar més els altres:
- No només parlar, sinó escoltar activament. - Exercir empatia amb persones en situacions vulnerables, especialment persones migrants recent arribades.
Experiència amb mares migrants
- Actualment imparteix classes a mares migrants que han arribat fa poc a les Illes.
- Explica que es troben en situacions molt complicades i que,
«crec que no en som conscients de tot això».
- Remarca la importància de prendre consciència de la precarietat i dificultats que afronten aquestes persones.
Cloenda musical de l’entrevista
- El programa acomiada la conversa amb les Variacions Goldberg de Bach, habituals a El Crepuscle.
12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània
Després de l’entrevista, hi ha una pausa de publicitat i autopromoció de la ràdio:
- Aigua 3 Globs: projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental).
- Clínica Dental Planes Mariano: promoció del mètode Slow Dentistry, centrant-se a dedicar temps suficient a cada pacient.
- Missatge institucional d’Ona Mediterrània:
- Reconeixement al suport de les persones Sòcies. - Crida a associar-se per fer créixer l’emissora.
13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina
Després de la pausa s’obre la Secció de Joan Roca, que proposa convertir Mallorca en un escenari d’òpera.
Plantejament general
- Afirma que hi ha almenys deu òperes que tenen alguna relació amb Mallorca.
- En el temps disponible en presenta algunes, amb un to amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques.
13.1. Tosca (Puccini) i Sor Tomasseta
- Tosca, de Giacomo Puccini, amb la cantant Floria Tosca com a protagonista, és la primera òpera escollida.
- La trama es desenvolupa a Roma l’any 1800, en el context de:
- La fi de la República romana instaurada per Napoleó. - La restauració del poder papal (Pius VII) i la repressió dels liberals.
- Connexió amb Mallorca via Pius VI i Antoni Despuig i Dameto:
- Pius VI fou amic d’Antoni Despuig i Dameto, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la canonització de Sor Tomasseta (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca).
- Per tant, la *Roma de Tosca és la mateixa Roma on es canonitza Sor Tomasseta, establint una connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca*.
13.2. Il trovatore (Verdi) i la casa de Mallorca
- Segunda òpera: Il trovatore, de Giuseppe Verdi.
- Joan Roca la qualifica com una de les grans òperes del segle XIX musicalment, tot i que considera que l’argument és una “xorrada” romàntica.
- Personatge central per ell: la gitana Azucena, més que no pas el trobador i Leonora.
Context històric de l’argument
- El llibret es basa en una obra teatral d’Antonio García Gutiérrez, estrenada el 1836 en plena Guerra Carlina.
- L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de Martí l’Humà, quan la Corona d’Aragó queda sense hereu.
- Això desemboca en el Compromís de Casp, que facilita l’arribada de la dinastia Trastàmara (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó.
- No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent Jaume d’Urgell.
La connexió mallorquina
- A Il trovatore:
- El protagonista trobador és partidari de Jaume d’Urgell. - Els “dolents” són partidaris dels Trastàmara.
- Jaume d’Urgell era avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca:
- Net d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III de Mallorca.
- Així, la trama de Il trovatore, amb el conflicte successori, connecta directament amb la nissaga mallorquina.
Idea clau: El debat dinàstic que hi ha al darrere d’Il trovatore està entroncat amb la història dels reis de Mallorca.
13.3. El fantasma de l’òpera i Andrew Lloyd Webber a Deià
- Tercera connexió: Andrew Lloyd Webber, compositor de musicals, autor d’El fantasma de l’òpera.
- Va ser resident a Deià durant anys:
- Primer allotjat a una residència. - Després amb casa pròpia, que més tard ven.
Referències operístiques dins el musical
- El fantasma de l’òpera conté referències internes a l’òpera clàssica, especialment a:
- Faust, de Charles Gounod, que forma part del teixit argumental del musical.
- D’aquesta manera, un compositor que ha viscut i creat des de Mallorca estableix un pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea.
14. Temes principals tractats a l’episodi
Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart
- Figura polifacètica: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític.
- Evolució ideològica: des d’un entorn franquista i militar a una forta militància catalanista i d’esquerres.
- Treball invisible que sosté la seva trajectòria (especialment el d’Encarna Vinyes).
- Institucionalització de la memòria: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions.
Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes
- Creació del concepte «autors d’origen internacional».
- Crítica als usos racistes o esbiaixats de «migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat».
- Reflexió sobre la precarietat i vulnerabilitat de les persones migrants a les Illes.
Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa
- Dificultat actual dels estudis humanístics (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França.
- Diferències metodològiques entre universitats de Catalunya, França i Alemanya.
Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca
- Tosca i la Roma napoleònica lligada a Sor Tomasseta.
- Il trovatore i el conflicte successori amb Jaume d’Urgell i els reis de Mallorca.
- El fantasma de l’òpera i la petjada d’Andrew Lloyd Webber a Deià.
15. Glossari implícit de conceptes clau
Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global.
- ###
- Llompart de la Panya
- Denominació completa de Josep Maria Llompart, amb referència a la casa o nissaga familiar.
- ###
- Any Llompart
- Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a commemorar el centenari o efemèrides del poeta.
- ###
- Literatura d’origen internacional
- Categoria per designar autors nascuts fora dels Països Catalans que escriuen en català i participen del panorama cultural català.
- ###
- Papers de Son Armadans
- Revista literària fundada per Camilo José Cela a Mallorca, amb gran projecció internacional durant el franquisme.
16. Possible ús del resum
Aquest resum permet:
- Entendre el fil complet de l’episodi, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica).
- Localitzar ràpidament els temes principals: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història.
- Disposar d’una base clara per a recerques posteriors (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).

