Capitalisme caníbal, Redford i turisme a Balears
Títol-ganxo del dia: "Capitalisme caníbal". Presentació atmosfèrica del programa.
Benvinguda, to de vespre i conversa distesa sobre la tardor, canvis d’hora i calendari. Avanç de continguts: cinema (Redford) i entrevista a Rafel Borràs.
Record d’en Robert Redford: Òscar director per "Gent corrent" (1981), Òscar honorífic (2002). Nominació com a actor per "El cop".
Anècdotes de rodatge: mètodes oposats Streisand/Redford; Pollack "posa la càmera" i pateix l’estrès. Cançó de Marvin Hamlisch (Òscar).
John Huston vol adaptar Kipling; Newman i Redford recomanen Sean Connery i Michael Caine per coherència britànica. Música de Maurice Jarre.
Sidney Lumet volia Redford; ell dubta i demana reescriptures a Mamet. Newman accepta l’original i triomfa com a advocat alcohòlic.
Mike Nichols prova Redford amb Candice Bergen i el descarta: no encaixa el perfil d’inadaptat. El paper és per Dustin Hoffman (nominació a l’Òscar).
Productors volien Steve McQueen (Brody) i Robert Redford (Hooper), però el pressupost ho impedeix. Repartiment final amb Roy Scheider i Richard Dreyfuss. Música de John Williams.
Falques d’emissora i missatges: independència dels mitjans, subscripcions, publicitat (Eroski, L’Estel) i Vida.cat.
Crèdits i perfil del convidat (CCOO, GADESO, activista, publicacions). Obertura musical amb Ovidi Montllor (poema d’Estellés, guitarra de Toti Soler) i justificació del referent.
De compromís breu a gairebé 30 anys al sindicat. Pas a l’anàlisi a GADESO i activisme (15M, assemblea de docents). "Ara estic jubilat i faig més feina que mai".
D’abans (acords amb empresaris locals) a ara (intermediaris de fons). Exemple clau: conveni d’hostaleria i garantia per a *fixos discontinus*; arrelament social i educatiu.
Fase extractivista i de despossessió: devora condicions de vida i planeta. Balears com a *zona de perill* pel model turístic i l’extracció de rendes i recursos.
Debat sobre si es dilueixen objectius; diagnosi: manca de vaga a hotels a Balears i desconnexió entre millores i protagonisme obrer. Contrast amb EUA (més vagues a hotels).
Trencament de l’equació feina=inclusió. Creix la pobresa laboral (usuaris amb feina a Càritas, Zaqueo, Caputxins). Precarietat sistèmica i sous insuficients.
Del consens del benestar a Reagan/Thatcher. Admissió de Thatcher sobre el ‘triomf’ amb Blair: la socialdemocràcia assumeix el neoliberalisme.
Reconeixement a figures que van canviar coses concretes per als treballadors. Tema queda obert en el tall final.
Resum general
Programa amb dues meitats clares:
- Cometes (cinema): homenatge a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que no va fer, i un repàs de càstings mítics com The Way We Were, El cop, El graduat, Veredicte final i Tauró.
- Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat: trajectòria sindical i activista; definició de capitalisme caníbal; dificultats del sindicalisme davant fons d’inversió i algoritmes; turistificació a les Illes Balears; i l’auge de la pobresa laboral en persones amb feina.
"No, tota forma de capitalisme és caníbal, però acaba tendint..." (obre el debat central del programa)
Cometes: Robert Redford — cinema i càstings mítics
Perfil, premis i influència
- Robert Redford (1936–2024): actor, director, productor i fundador de Sundance.
- Premis: Òscar i Globus d’Or a millor director per "Gent corrent" (1981); Òscar honorífic (2002).
- Com a actor, nominat a l’Òscar per "El cop", no per altres títols icònics esmentats.
Anècdotes i decisions de càsting
- "Tal com érem" (1973): xocs de mètode entre Streisand i Redford; Sidney Pollack ho descriu com una "bogeria"; cançó de Marvin Hamlisch, Òscar a millor cançó.
- "L’home que volia ser rei": projecte de John Huston; Newman i Redford van recomanar Connery i Caine per autenticitat britànica.
- "Veredicte final": Redford rebutja el paper per no voler fer un "perdedor"; Newman l’assumeix i triomfa.
- "El graduat": Mike Nichols descarta Redford per ser massa "galant" per al personatge; el paper és per Dustin Hoffman.
- "Tauró": productors volien Steve McQueen i Robert Redford (excessius per pressupost); càsting final Roy Scheider i Richard Dreyfuss; música icònica de John Williams.
"Robert, mira’t al mirall... te pots imaginar tenint dificultats per seduir una dona?" (Mike Nichols, explicant per què no seria Ben a El graduat)
Entrevista a Rafel Borràs: sindicalisme, turisme i capitalisme
Trajectòria i mirada
- Ex-sindicalista (CCOO), analista sociolaboral (Fundació GADESO, jubilat), activista (xarxa de renda bàsica, 15M, docents).
- Reivindica Ovidi Montllor (poema d’Estellés, música de Toti Soler) com a marc cultural i ètic.
Sindicalisme davant nous actors
- Abans es negociava amb empresaris amb cara i ulls; ara, fons d’inversió i estructures opaces: negociació mitjançant intermediaris i menys arrelament local.
- Exemple històric positiu: conveni d’hostaleria i *garantia mínima d’ocupació de fixos discontinus — estabilitat per a famílies i arrelament educatiu en català*.
Capitalisme caníbal: definició i impacte local
- Capitalisme caníbal = fase extractivista i de despossessió: ja no només extreu plusvàlua del treball, sinó que devora condicions de vida i ecosistemes.
- Illes Balears com a "zona de perill": turistificació que comença amb consens i reparteix "miques", però deriva en problemes ecològics, socials i d’habitatge.
"Som de l’opinió que les Illes Balears... fa algun temps que s’han convertit en una zona de perill."
Mobilització laboral i turistificació
- Malgrat convenis, a l’hostaleria de Balears fa anys que no hi ha vagues; tres generacions han viscut millores per negociació, però sense sentir-se’n protagonistes.
- Contrast: als EUA hi ha més vagues a hotels (no són societats tan turistificades com monocultiu econòmic i cultural).
De l’estat del benestar a la pobresa laboral
- S’ha trencat l’equació "feina = inclusió social"; creix la pobresa laboral: usuaris de Càritas, Zaqueo, Caputxins amb feina.
- Context teòric: fi de l’"exèrcit de reserva" clàssic; precarietat i sous que no cobreixen costos vitals.
Gir neoliberal i política
- De la por al comunisme a la hegemonia neoliberal: Thatcher i Reagan; la socialdemocràcia de Blair assumeix el marc neoliberal.
- Recordatori de política concreta i Pere Sampol com a exemple de canvis tangibles per a treballadors (tema quedava obert al final del tall).

