Títol i resum generats per IA

Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari

0:00El Crepuscle50:13
Compartir
El Crepuscle
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
10 seccions · 50:13
01
Cortineta i tema del dia
0:00 — 0:34

Obertura amb el leitmotiv “Capitalisme caníbal” com a fil conductor del programa.

0:00
02
Introducció i sumari del programa
0:34 — 3:22

Benvinguda, xerrada lleugera sobre estació i ritme vital, presentació del tema del dia i del convidat. Crèdits de producció i tècnica.

0:34
03
Cometes: Robert Redford — trajectòria, premis i papers que no va fer
3:57 — 20:54

Repàs a la carrera de Redford: Òscars com a director i honorífic; nominació com a actor per “El cop”. Anècdotes de rodatge a “Tal com érem” (Pollack/Streisand/Redford), el descart a “El graduat” (Dustin Hoffman), el repartiment de “Veredicte final” (Lumet/Newman/Mamet), “L’home que volia ser rei” (Huston/Connery/Caine) i el càsting de “Tauró”. Insercions musicals: “The Way We Were” i “The Sound of Silence”. Final amb John Williams.

3:57
04
Publicitat i autopromocions
22:23 — 25:50

Falques d’Ona Mediterrània, crida a subscripcions i anuncis (Eroski, L’Estel, Vida.cat).

22:23
05
Presentació del convidat i Ovidi Montllor
25:50 — 29:05

Perfil de Rafel Borràs i Ensenyat (ex-CCOO, analista Gadeso, activista). Obertura musical amb Ovidi Montllor i reivindicació del seu llegat (amb Estellés i Toti Soler).

25:50
06
Vocació, sindicalisme i activisme
29:05 — 31:56

Com s’inicia en el sindicalisme, pas de la negociació directa a l’anàlisi sociolaboral i el compromís en moviments socials (15M, assemblea de docents).

29:05
07
El repte actual: fons d’inversió, mercats i algoritmes
31:56 — 37:57

Dificultat de negociar amb capital sense rostre. Exemples d’intermediaris i reestructuracions (Menorca, Perles Majòrica). Contrast amb l’etapa d’empresaris locals i acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus).

31:56
08
Definició i efectes del capitalisme caníbal
37:57 — 40:57

Origen llatinoamericà del concepte; extractivisme que devora recursos i condicions de vida. Aplicació a Balears: de prosperitat inicial a tensions socials i ecològiques.

37:57
09
Sindicats, moviments i sector turístic
40:57 — 45:27

Agenda ampliada dels sindicats (feminisme, ecologisme, drets). Sector hoteler balear amb llargues etapes sense vagues; manca de protagonisme percebut de les bases. Comparació amb EUA (més vagues en hotels).

40:57
10
Pobresa laboral i fi del pacte del benestar
46:13 — 49:50

Desvinculació entre tenir feina i integració social. Augment de la pobresa amb feina (Càritas, Zaqueo). Relectura de l’estat del benestar i de la ‘por’ del capital al comunisme com a fre històric a l’excés del mercat.

46:13
Seccions generades automàticament

Panorama del programa

Episodi amb dues meitats clares:

  • -
  • Un bloc cultural dedicat a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que va declinar o no li van donar.
  • -
  • Una entrevista en profunditat a Rafel Borràs i Ensenyat sobre sindicalisme, capitalisme caníbal, turistificació i pobresa laboral.

"Capitalisme caníbal" com a idea marc: un sistema que no només explota el treball, sinó que també devora el teixit social i el planeta.

Cometes: Robert Redford — trajectòria i papers perduts

Premis i fites

  • -
  • Òscar i Globus d’Or (millor director) per “Gent corrent” (1981) i Òscar Honorífic (2002).
  • -
  • Com a actor, nominat a l’Òscar per “El cop” (The Sting).
  • -
  • Figura clau com a fundador del festival de Sundance.

Anècdotes de rodatge i càsting

  • -
  • “Tal com érem” (1973): Sidney Pollack relatà la tensió entre Barbra Streisand (meticulosa, partidària d’assajar molt) i Redford (de “poques preses”).
  • -
  • “El graduat”: Mike Nichols va descartar Redford perquè “no encaixava” amb la inseguretat del personatge; el paper fou per Dustin Hoffman.
  • -
  • “Veredicte final”: Sidney Lumet volia Redford, però les reticències de l’actor amb un paper d’advocat perdedor van obrir la porta a Paul Newman i al guió original de David Mamet.
  • -
  • “L’home que volia ser rei”: John Huston va acabar triant Sean Connery i Michael Caine després que Paul Newman li recomanés actors britànics en lloc de Redford-Newman.
  • -
  • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen i Robert Redford, però el repartiment final (p. ex. Roy Scheider, Richard Dreyfuss) va ser més ajustat i eficaç.

Moments musicals destacats

  • -
  • “The Way We Were” (Oscar a millor cançó) i “The Sound of Silence” sonen com a memòria sonora d’una època de cinema.

Idea clau: Redford va saber alternar estrellat i criteri, i moltes decisions de càsting icòniques van dependre d’un ajust fi entre imatge pública i credibilitat del personatge.

Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat

Trajectòria i motivació

  • -
  • Ex-sindicalista de CCOO, analista sociolaboral a Fundació Gadeso, activista en moviments com el 15M i l’assemblea de docents.
  • -
  • Defensa i revisita el llegat d’Ovidi Montllor i Estellés com a brúixola ètica i cultural.

Sindicalisme avui: del patró amb cara al capital sense rostre

  • -
  • Abans: negociació directa amb empresaris locals i patronals, amb capacitat d’arribar a acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus després de crisis turístiques).
  • -
  • Ara: intermediaris de fons d’inversió, plataformes i algoritmes. Molt difícil “posar cara” a l’adversari, i per tant, més difícil negociar.
  • -
  • Exemples: expedients i reestructuracions a empreses comercials i industrials locals (p. ex. Perles Majòrica) impulsats per fons externs.

Què és el “capitalisme caníbal”?

  • -
  • Concepte amb arrels a l’Amèrica Llatina: extractivisme que devora recursos naturals i condicions de vida de les comunitats.
  • -
  • Trasllat a Balears: la turistificació converteix l’illa en “zona de perill”, amb prosperitat inicial que acaba en desequilibris socials i ecològics.

Sindicats, moviments socials i turisme

  • -
  • Els sindicats han ampliat agenda amb feminisme, ecologisme i drets civils; necessari però complex per a una part de la base.
  • -
  • Sector hoteler balear: convenis sense vagues durant anys; tres generacions han viscut millores “per conveni” però sense sentir-se protagonistes de les conquestes.
  • -
  • Contrast: als Estats Units hi ha més vagues en hotels que aquí, perquè l’economia i cultura no estan monocultivades pel turisme.

Pobresa laboral i fi del pacte del benestar

  • -
  • Trencament del vincle “feina estable = integració social”. Ara hi ha pobresa amb feina.
  • -
  • Entitats com Càritas o Zaqueo reporten molts usuaris assalariats.
  • -
  • L’antic estat del benestar (1950–1980s) s’articulava també per la “por” del capital al comunisme; sense aquella pressió, el capitalisme s’ha desregulat i financeritzat.

“Algú ha de dir que hi ha gent que cobra una pensió de misèria i que la pobresa laboral ja és una realitat.”

Idees clau

  • -
  • Capitalisme caníbal: explota persones i planeta; a Balears es manifesta en una turistificació intensa.
  • -
  • Sindicalisme desplaçat: del tracte amb patrons locals a intermediaris de fons d’inversió i plataformes.
  • -
  • Treball amb pobresa: el gran desafiament sociolaboral actual.
  • -
  • Cultura i memòria: Ovidi/Estellés com a referents; Redford com a cas d’estrella amb criteri, i càstings que defineixen èpoques.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament