Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari
Obertura amb el leitmotiv “Capitalisme caníbal” com a fil conductor del programa.
Benvinguda, xerrada lleugera sobre estació i ritme vital, presentació del tema del dia i del convidat. Crèdits de producció i tècnica.
Repàs a la carrera de Redford: Òscars com a director i honorífic; nominació com a actor per “El cop”. Anècdotes de rodatge a “Tal com érem” (Pollack/Streisand/Redford), el descart a “El graduat” (Dustin Hoffman), el repartiment de “Veredicte final” (Lumet/Newman/Mamet), “L’home que volia ser rei” (Huston/Connery/Caine) i el càsting de “Tauró”. Insercions musicals: “The Way We Were” i “The Sound of Silence”. Final amb John Williams.
Falques d’Ona Mediterrània, crida a subscripcions i anuncis (Eroski, L’Estel, Vida.cat).
Perfil de Rafel Borràs i Ensenyat (ex-CCOO, analista Gadeso, activista). Obertura musical amb Ovidi Montllor i reivindicació del seu llegat (amb Estellés i Toti Soler).
Com s’inicia en el sindicalisme, pas de la negociació directa a l’anàlisi sociolaboral i el compromís en moviments socials (15M, assemblea de docents).
Dificultat de negociar amb capital sense rostre. Exemples d’intermediaris i reestructuracions (Menorca, Perles Majòrica). Contrast amb l’etapa d’empresaris locals i acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus).
Origen llatinoamericà del concepte; extractivisme que devora recursos i condicions de vida. Aplicació a Balears: de prosperitat inicial a tensions socials i ecològiques.
Agenda ampliada dels sindicats (feminisme, ecologisme, drets). Sector hoteler balear amb llargues etapes sense vagues; manca de protagonisme percebut de les bases. Comparació amb EUA (més vagues en hotels).
Desvinculació entre tenir feina i integració social. Augment de la pobresa amb feina (Càritas, Zaqueo). Relectura de l’estat del benestar i de la ‘por’ del capital al comunisme com a fre històric a l’excés del mercat.
Panorama del programa
Episodi amb dues meitats clares:
- -
- Un bloc cultural dedicat a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que va declinar o no li van donar.
- -
- Una entrevista en profunditat a Rafel Borràs i Ensenyat sobre sindicalisme, capitalisme caníbal, turistificació i pobresa laboral.
"Capitalisme caníbal" com a idea marc: un sistema que no només explota el treball, sinó que també devora el teixit social i el planeta.
Cometes: Robert Redford — trajectòria i papers perduts
Premis i fites
- -
- Òscar i Globus d’Or (millor director) per “Gent corrent” (1981) i Òscar Honorífic (2002).
- -
- Com a actor, nominat a l’Òscar per “El cop” (The Sting).
- -
- Figura clau com a fundador del festival de Sundance.
Anècdotes de rodatge i càsting
- -
- “Tal com érem” (1973): Sidney Pollack relatà la tensió entre Barbra Streisand (meticulosa, partidària d’assajar molt) i Redford (de “poques preses”).
- -
- “El graduat”: Mike Nichols va descartar Redford perquè “no encaixava” amb la inseguretat del personatge; el paper fou per Dustin Hoffman.
- -
- “Veredicte final”: Sidney Lumet volia Redford, però les reticències de l’actor amb un paper d’advocat perdedor van obrir la porta a Paul Newman i al guió original de David Mamet.
- -
- “L’home que volia ser rei”: John Huston va acabar triant Sean Connery i Michael Caine després que Paul Newman li recomanés actors britànics en lloc de Redford-Newman.
- -
- “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen i Robert Redford, però el repartiment final (p. ex. Roy Scheider, Richard Dreyfuss) va ser més ajustat i eficaç.
Moments musicals destacats
- -
- “The Way We Were” (Oscar a millor cançó) i “The Sound of Silence” sonen com a memòria sonora d’una època de cinema.
Idea clau: Redford va saber alternar estrellat i criteri, i moltes decisions de càsting icòniques van dependre d’un ajust fi entre imatge pública i credibilitat del personatge.
Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat
Trajectòria i motivació
- -
- Ex-sindicalista de CCOO, analista sociolaboral a Fundació Gadeso, activista en moviments com el 15M i l’assemblea de docents.
- -
- Defensa i revisita el llegat d’Ovidi Montllor i Estellés com a brúixola ètica i cultural.
Sindicalisme avui: del patró amb cara al capital sense rostre
- -
- Abans: negociació directa amb empresaris locals i patronals, amb capacitat d’arribar a acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus després de crisis turístiques).
- -
- Ara: intermediaris de fons d’inversió, plataformes i algoritmes. Molt difícil “posar cara” a l’adversari, i per tant, més difícil negociar.
- -
- Exemples: expedients i reestructuracions a empreses comercials i industrials locals (p. ex. Perles Majòrica) impulsats per fons externs.
Què és el “capitalisme caníbal”?
- -
- Concepte amb arrels a l’Amèrica Llatina: extractivisme que devora recursos naturals i condicions de vida de les comunitats.
- -
- Trasllat a Balears: la turistificació converteix l’illa en “zona de perill”, amb prosperitat inicial que acaba en desequilibris socials i ecològics.
Sindicats, moviments socials i turisme
- -
- Els sindicats han ampliat agenda amb feminisme, ecologisme i drets civils; necessari però complex per a una part de la base.
- -
- Sector hoteler balear: convenis sense vagues durant anys; tres generacions han viscut millores “per conveni” però sense sentir-se protagonistes de les conquestes.
- -
- Contrast: als Estats Units hi ha més vagues en hotels que aquí, perquè l’economia i cultura no estan monocultivades pel turisme.
Pobresa laboral i fi del pacte del benestar
- -
- Trencament del vincle “feina estable = integració social”. Ara hi ha pobresa amb feina.
- -
- Entitats com Càritas o Zaqueo reporten molts usuaris assalariats.
- -
- L’antic estat del benestar (1950–1980s) s’articulava també per la “por” del capital al comunisme; sense aquella pressió, el capitalisme s’ha desregulat i financeritzat.
“Algú ha de dir que hi ha gent que cobra una pensió de misèria i que la pobresa laboral ja és una realitat.”
Idees clau
- -
- Capitalisme caníbal: explota persones i planeta; a Balears es manifesta en una turistificació intensa.
- -
- Sindicalisme desplaçat: del tracte amb patrons locals a intermediaris de fons d’inversió i plataformes.
- -
- Treball amb pobresa: el gran desafiament sociolaboral actual.
- -
- Cultura i memòria: Ovidi/Estellés com a referents; Redford com a cas d’estrella amb criteri, i càstings que defineixen èpoques.

