Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel»

Resum general

Episodi d'El Crepuscle centrat en el periodista Xavi Ayén i el seu llibre Planeta Nobel, on recull 30 converses amb Premis Nobel de Literatura. El programa combina reflexió sobre el periodisme literari, anècdotes amb grans escriptors i recomanacions de lectura i música.

A la primera part, s’ofereix una entrevista extensa amb Xavi Ayén, periodista de La Vanguardia, que ha entrevistat més Nobel de Literatura que ningú al món. Es parla del procés de preparació, de les formes d’accedir als autors, del format de les converses i de com aquestes experiències transformen la lectura de les seves obres.

A la segona part, tal com anuncia el conductor, es tanca l’entrevista amb una recomanació musical de Mozart com a banda sonora ideal d’aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels. El podcast es completa amb falques de promoció d’Ona Mediterrània i anuncis diversos.

Contingut principal de l’entrevista

Naturalesa del llibre «Planeta Nobel»

• Planeta Nobel recull 30 converses amb Premi Nobel de Literatura fetes al llarg de 20 anys de feina.

• Xavi Ayén insisteix que no són simples entrevistes de promoció, sinó converses en profunditat:

- Entrant a casa dels autors, en el seu entorn quotidià. - Compartint viatges, dinars, trajectes i passejos. - Abordant no només l’últim llibre, sinó tota la trajectòria, la vida i el dia a dia.

“És més encertat dir que són converses… recrear l’atmosfera on ells estan.”

• El llibre està ordenat cronològicament invers:

- Des del Nobel més recent (Han Kang) fins al més antic. - Aquest ordre respon a la idea que és un llibre actual, pensat perquè el lector pugui entrar pels autors més recents.

• No és un llibre per llegir d’una tirada:

- Es convida els lectors a triar capítols segons els autors que coneixen o que els fan curiositat.

Metodologia i disciplina de lectura

• Xavi Ayén explica la disciplina de lectura necessària per fer aquestes converses:

- Llegir tota l’obra o els títols centrals de cada autor. - Evitar ser “esclau” de l’última novetat editorial. - S’imposa una rutina: “dues hores de Premis Nobel al dia”, com “anar al gimnàs”.

• Els viatges transoceànics (Japó amb Kenzaburō Ōe, Mèxic amb García Márquez, Sud-àfrica amb Nadine Gordimer) li proporcionen hores d’aeroports i hotels ideals per llegir i preparar-se.

Diversitat de formats: entrevista vs reportatge

• El llibre combina formats diferents:

- Pregunta-resposta (amb preguntes destacades en un color i respostes en negreta). - Crònica / reportatge narratiu quan el context i els escenaris són rellevants.

• Criteri de format:

- Quan hi ha molt de moviment, espais significatius i itineraris (p. ex. presó de Mandela amb Nadine Gordimer), el text demana format de reportatge narratiu. - Quan el més rellevant és una llarga conversa asseguts, s’imposa el format pregunta-resposta.

• Aquesta alternança fa el llibre més llegidor, evitant la monotonia de 30 entrevistes totes iguals.

Com s’aconsegueix parlar amb 30 Premis Nobel

• El contacte amb els Premi Nobel es fa per totes les vies possibles:

- Editorials i agents literaris. - Amics, traductors i contactes personals. - Veïns: amb Peter Handke hi arriba a través de veïns del poble on també viuen els seus sogres. - Via directa i quasi temerària: - Doris Lessing: aconsegueix l’adreça, truca el timbre i ella obre amb bata. - García Márquez: hi va amb una maleta de regals d’amics barcelonins i acaba convencent-lo.

• Cada cas és diferent, i al llibre hi ha “totes les varietats” de com s’arriba a cadascun.

• Frustració notable:

- Bob Dylan és “l’espina clavada”: tot i arribar a estar al backstage del Liceu, no aconsegueix ni veure’l per una mena de passadís cobert que protegeix la seva intimitat.

Idiomes, traductors i importància de la traducció

• Idiomes utilitzats a les converses:

- Castellà només amb García Márquez i Vargas Llosa. - Anglès en la majoria de casos. - Francès amb alguns autors (Patrick Modiano, entre d’altres).

• Quan l’autor exigeix el seu idioma original (hongarès, alemany, coreà, japonès), Ayén recorre a intèrprets professionals que facin traducció simultània, per no duplicar el temps de l’entrevista.

• Ayén destaca la importància dels intèrprets i traductors:

- Sovint en cita el nom. - Recorda que la literatura que rebem ens arriba a través de les traduccions:

“En el fons estem llegint els traductors.”

Temps, lògica de les trobades i continuïtat del projecte

• Normalment, quan es negocia via editorials o agents, la durada està limitada (una hora o dues com a màxim).

• Estratègia de l’equip:

- Viatjar amb un dia de marge. - Si la connexió amb l’autor ho permet, demanar una segona trobada l’endemà.

• Exemples:

- Vargas Llosa a Nova York: el primer dia encara no era Nobel; l’endemà al matí li donen el Premi. Ayén, que ja havia quedat amb ell “per si sonava la flauta”, es converteix en l’únic periodista dins de casa seva quan rep la notícia. - En el llibre, l’entrevista amb Vargas Llosa se centra sobretot en aquest dia del Nobel, encara que Ayén l’hagi entrevistat més de deu vegades.

• El projecte és viu i continuable:

- Ayén ja té prevista una nova entrevista al gener. - Dels 30 autors del llibre, més de la meitat ja són morts. - En teoria, si continua sumant el Nobel de cada any, cap altre periodista el podrà igualar fàcilment.

• Malgrat aquesta “marca”, remarca que no és una competició:

“Els Premis Nobel són grans escriptors, però no són millors que altres grans escriptors sense el Nobel… Això no és una competició esportiva.”

Anècdotes i primícies destacades

L’última entrevista a García Márquez

• Ayén aconsegueix l’última entrevista que García Márquez concedeix en els seus últims 20 anys de vida:

- García Márquez havia deixat de concedir entrevistes. - L’entrevista neix d’una situació semi-improvisada a casa seva, gràcies a la confiança de la seva agent i la seva dona.

• En aquesta conversa, se li “escapa” una confessió clau:

- Diu que ja no escriurà mai més. - No pronuncia la paraula Alzheimer, però deixa clar que ja no pot escriure.

• L’entrevista té repercussió mundial (New York Times, CNN, Al Jazeera, Le Monde...), perquè confirma el final de la seva producció literària.

Naipaul i la seva vida privada

• Interessant contrast amb V. S. Naipaul, famós pel seu mal humor i el tracte dur amb la premsa.

• Malgrat això, no s’autocensura i explica detalls íntims:

- El seu nivell de castellà, que demostra improvisadament parlant amb el fotògraf. - El fet que havia traduït al Lazarillo de Tormes. - La seva relació sentimental amb una nòvia argentina durant 25 anys.

• Alguns d’aquests elements ja constaven en biografies, però no solien sortir a les entrevistes periodístiques.

Coetzee, Handke i altres caràcters forts

• Peter Handke: barreja de caràcter difícil (atacs d’ira) i gran humanitat quotidiana:

- Passeja pel seu poble, parla amb el sense sostre local amb el mateix respecte que a un filòsof.

• J. M. Coetzee:

- Ayén el segueix fins a Xile pensant en una convivència rica en converses. - L’autor exigeix que l’entrevista sigui només per escrit, controlant fins a l’última coma.

• Aquests contrastos mostren la diversitat de relació amb la premsa i les diferents maneres de protegir o exposar la intimitat.

Periodisme i literatura: fronteres i reconeixement

• Es planteja si el periodisme pot ser o no literatura.

• Ayén respon recolzant-se en el Nobel a Svetlana Aleksievitx:

- L’Acadèmia Sueca reconeix que grans obres de periodisme narratiu poden ser “la millor literatura del món”. - Aleksievitx escriu només no-ficció, grans reportatges basats en entrevistes i muntatge de veus.

“La mateixa Acadèmia Sueca… ha consagrat el periodisme.”

• També recorda que molts novel·listes han estat a la vegada periodistes, difuminant encara més la frontera.

L’impacte de conèixer els autors en la lectura

• Ayén afirma que llegir un autor canvia radicalment després d’haver-lo conegut:

- Descobrir claus biogràfiques permet entendre millor obres amb components autobiogràfics. - Les lectures es fan més riques i estimulants.

• Un dels objectius de Planeta Nobel és precisament compartir aquestes claus íntimes amb els lectors, perquè puguin rellegir o descobrir els autors des d’una nova perspectiva.

De Nobels a “novells”: la feina quotidiana del crític

• El conductor li demana si, després de tractar Nobel, canvia la manera de fer ressenyes de llibres d’editorials petites.

• Ayén defensa que tots els llibres es mereixen el mateix rigor:

- Hi ha Nobels amb llibres fluixos o repetitius. - En canvi, llibres de autors novells poden ser molt més estimulants i frescos.

• Principi bàsic del periodisme literari, independentment del prestigi de l’autor:

“Norma número 1: llegir-se el llibre, marcar-lo, subratllar, apuntar coses.”

Públic destinatari i funció d’orientació lectora

• Planeta Nobel està pensat per a lectors que estimen la lectura però veuen els Nobel com una cosa llunyana o inaccessible.

• Cada capítol inclou una fitxa inicial:

- Una foto de l’autor. - Lloc i dates de les trobades. - Una selecció de quatre títols essencials de cada Premi Nobel: - Alguns són les grans obres canòniques. - Almenys un és pensat com a bona porta d’entrada a l’univers de l’autor.

• L’objectiu és reduir l’angoixa lectora davant autors amb 30 o més llibres i orientar sobre per on començar.

• El llibre també humanitza els escriptors, mostrant-los com a persones que riuen, mengen, s’enfaden i viuen al dia a dia.

Tècnica, gravacions i la doctrina García Márquez

• Ayén grava sempre les entrevistes, menys en un cas: García Márquez.

• Motiu: García Márquez tenia una doctrina periodística pròpia, amb un decàleg on defensava que no s’han de gravar les entrevistes:

- Segons ell, el llenguatge oral és imperfecte i ple de repeticions i errors sintàctics. - Si el periodista pren notes i després reconstrueix les respostes, el text final pot ser més literari i de millor qualitat.

“El producte literàriament és millor si no ets esclau de l’oralitat.”

• En el cas de García Márquez:

- Ayén escriu l’entrevista basada en notes. - L’hi envia per fax perquè la revisi. - Rep el fax de tornada amb la paraula “OK” manuscrita: un document que guarda encara que el paper es va esborrant amb el temps.

• Cap Nobel no li demana les preguntes per endavant, ni tan sols els més recelosos amb la premsa. Ayén subratlla que, paradoxalment, autors menys importants són els que sovint exigeixen qüestionaris previs.

Recomanacions finals de l’entrevistat

A la part final de l’entrevista, el programa té tres preguntes fixes:

1. 1 Una recomanació per viure millor
   

• Xavi Ayén respon: “Treballar menys.”

1. 2 Dos llibres recomanats
   

• La vegetariana, de Han Kang.
• El coronel no tiene quien le escriba, de Gabriel García Márquez, per a qui no l’hagi llegit encara.

1. 3 Una música per acompanyar la conversa
   

• Proposa Mozart, perquè aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels té dinamisme i alegria.

Segona part: falques, ràdio i tancament

Després de l’entrevista principal, el podcast inclou:

Promocions i informació d’Ona Mediterrània

• Identificació de l’emissora Ona Mediterrània i de la freqüència.

• Falques comercials i institucionals diverses:

- Anunci d’una botiga local (“La Palma s’ha anat”). - Publicitat d’una clínica dental i el seu enfocament “slow”. - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres i seguretat viària.

• Promoció d’altres programes de la graella:

- Espais dedicats a rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental i altres gèneres. - Programa “Jaida i la Barraqueta”, dirigit a jubilats per Mallorca.

• Crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània i donar suport econòmic a l’emissora.

Tancaments i fórmules de comiat

• A partir d’un cert punt del minutatge, la transcripció recull sobretot fragments repetits de “Bona nit” i “Fins demà”.

• Aquests trossos corresponen a tancaments, falques i possiblement fragments musicals o d’identificació d’emissora, no a contingut conversacional nou.

Temes principals tractats

1. Periodisme literari i treball amb grans autors

• Diferència entre entrevista de promoció i conversa profunda.
• Disciplina lectora del periodista literari.
• Relació entre periodisme i literatura, amb el cas paradigmàtic de Svetlana Aleksievitx.

2. El món dels Premis Nobel de Literatura

• Humanització dels Nobel: rutines quotidianes, caràcters difícils, moments de vulnerabilitat.
• Procés d’accés als autors: agents, amics, veïns, insistència personal.
• Primícies i exclusives: última entrevista de García Márquez, revelacions de Naipaul.

3. Traducció, idiomes i intermediaris

• Ús de intèrprets i traductors com a figures clau.
• Reflexió implícita sobre com la traducció modela la recepció literària.

4. Lectura i orientació de lectors

• Com conèixer els autors canvia la lectura de les seves obres.
• Planeta Nobel com a guia d’entrada a escriptors que poden semblar llunyans o exigents.

5. Ètica i tècnica de l’entrevista

• Gravació vs presa de notes, amb el model García Márquez.
• Control de les respostes, autocensura i relació de poder entre autor i periodista.

6. Vida, feina i benestar

• Mirada irònica però seriosa sobre l’excés de feina: recomanació vital “treballar menys”.
• La música (Mozart) com a companya natural del viatge literari.

Tags