Corals, dones i història musical

Panorama general de l’episodi

Ona Mediterrània emet un nou capítol d’El Crepuscle estructurat en dues grans parts:

1. 1 Entrevista a Anna Cristina Llabrés González (mestra de música, directora coral i doctora en educació) arran del llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI.
2. 2 Secció «Cometes» de la Maria dedicada a dones músiques i compositores nascudes o mortes al novembre, amb escolta de peces poc habituals.

L’episodi és molt coral en tots els sentits: parla del cant coral com a pràctica educativa, social i històrica, i alhora reivindica la presència de les dones en la música clàssica i en la direcció d’orquestra.

1. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: vocació i educació musical

1.1. Presentació de la convidada i peça inicial

• Anna Cristina Llabrés és mestra de música, pedagoga musical, cantaire, directora coral i doctora en educació per la UIB.
• La seva tesi tracta de les corals infantils i juvenils de Mallorca, amb una aproximació històrica i pedagògica.
• Actualment és professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB.
• Presenta el llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI (Lleonard Muntaner editor), que es presentarà al Teatre de Lloseta.

«Bach, amb un instrument, diu més que potser una orquestra de 80 músics.»

La convidada tria una suit per a violoncel de Bach per obrir l’entrevista, perquè li transmet calma, senzillesa i tensió alhora, i exemplifica com, amb una sola veu instrumental, es pot fer un discurs musical riquíssim.

1.2. Orígens de la vocació docent i musical

• De petita ja li agradava «comandar», organitzar grups i fer coses en conjunt.
• Comença música per casualitat, arrossegada per una amiga, i estudia piano a primària.
• A secundària ja té clar que vol fer magisteri musical a la UIB, combinant la seva passió per la música i per la docència.

La seva trajectòria mostra una vocació docent precoç, lligada a la idea de treball col·lectiu i de comunitat, que després trasllada al cant coral.

1.3. La classe de música avui: entusiasme i limitacions

• No sempre la música és la «classe de diversió»; depèn molt del context, del grup i del mestre.
• Les aules estan massificades i la realitat educativa és complexa, amb moltes necessitats diverses.
• A l’aula de música, però, els infants viuen una experiència diferent de les assignatures «troncals» (llengua, matemàtiques, medi):

- Es treballa en grup de manera activa. - Hi ha afinitats amb educació física (cos, moviment, cooperació).

• Crítica central: la música (i l’educació física) tenen molt poca presència horària al currículum, fet que repercuteix en el panorama cultural contemporani: menys públic, menys valoració social de la música.

«La música ha de ser participativa, els infants han de viure la música.»

També denuncia la burocratització de la feina docent:

• Mestres cansats de paperassa, canvis terminològics i exigències administratives.
• Necessitat de justificar-ho tot per escrit davant possibles queixes, amb la sensació que la paraula del mestre val poc.

1.4. Infants, adults i pedagogia del cant coral

Infants vs adults en un cor

• Cada grup (infants, adults, dones) té les seves pròpies dificultats pedagògiques:

- Infants: més moguts, cal gestió de grup, però imiten molt ràpid i tenen menys prejudicis. - Adults: la vida és més complexa, hi ha cansament, horaris, responsabilitats; tot s’ha d’explicar i justificar molt més.

Es pot educar qualsevol veu?

«Tot se pot educar… però no tothom serà cantant professional.»

• Com a pedagoga, defensa que tothom pot educar la veu, igual que tothom pot fer esport.
• Condicionants:

- Genètica i condicions prèvies. - Experiència musical prèvia: qui no ha cantat mai o ha rebut missatges com «tu no vals per això» arrossega por i prejudicis.

• Objectiu realista: nivell amateur digne, per cantar en una coral; no tothom arribarà a nivell professional.
• Detecta manca de consciència vocal: infants amb problemes de veu que no es deriven al metge.

1.5. Per què la música és essencial en la formació?

La convidada defensa un paper central de la música en el procés formatiu de qualsevol persona:

• Desenvolupa habilitats diverses (atenció, escolta, coordinació, memòria, treball en equip).
• Aporta enriquiment personal i plaer estètic, com provar una cuina nova.
• Fomenta que, de grans, siguem consumidors de cultura (concerts, teatre):

- Sense haver viscut música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a espectador. - Sense públic que valori la cultura, els projectes (cors, concerts) tenen poc recorregut.

Es dibuixa un cercle virtuós o viciós:

• Més música a l’escola → més públic i més valora­ció cultural → més activitat coral i musical.
• Menys música → menys públic → fragilitat econòmica i menys vitalitat del món coral.

1.6. Investigació universitària sobre música i món coral

• Al món universitari hi ha grups d’investigació dedicats a l’educació musical i al cant coral, però no és un camp central.
• La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils de Mallorca i posa de manifest:

- Manca d’estudis previs sobre el món coral illenc. - Dificultat per quantificar les corals, perquè és una realitat viva i canviant.

«No hi ha organismes institucionals que vetllin pel món coral.»

• Ja no existeix la federació de corals que hi havia antigament.
• Falta una infraestructura institucional que:

- Censi i coordinin les corals. - Faciliti concerts conjunts i projectes. - Doni suport institucional estable al món coral.

Aquesta precarietat obliga els investigadors a fer treball de camp individual per saber quants cors hi ha i com funcionen.

1.7. Cant coral a l’escola: flautes, YouTube i alternatives

Es planteja si a les escoles es treballa prou el cant coral o si es redueix l’educació musical a la flauta dolça.

• Diferència entre:

- Coral «formal»: grup estable, assaig setmanal, director fix. - Cant coral dins l’aula: tot el grup classe canta plegat com a activitat ordinària.

Factors clau:

• Habilitats del mestre: si sap cantar, dirigir i transmetre, farà cant coral; si no, es refugiarà en altres recursos.
• Crítica a l’ús passiu de la tecnologia:

- Posar un vídeo de YouTube i que els infants només escoltin no és fer música. - La música ha de ser experiència viva i participativa.

• La flauta no és un mal recurs (està al currículum), però no hauria de monopolitzar l’assignatura.
• Amb només una hora setmanal és molt difícil combinar:

- Instruments (flauta, ukelele, xilòfon…) - Cant coral - Escolta activa i context cultural.

1.8. Reclutar i mantenir cantaires: compromís i socialització

«No se pot venir de manera esporàdica a una coral.»

Reclutament:

• Cristina dirigeix el cor Music Art Lloseta i el cor de dones de Sant Francesc d’Inca i manté portes obertes a nous cantaires.
• La dificultat no és només reclutar gent, sinó que entengui i valori el que significa formar part d’un cor:

- Paciència per entrar a la dinàmica. - Acceptar el compromís d’assajar cada setmana.

Continuïtat:

• Molta feina de gestió de persones: cal que el grup s’hi trobi a gust també fora de l’estricta activitat musical.
• Quan l’ambient és bo, la gent s’hi queda; quan no encaixa amb expectatives o ritmes de vida, alguns cantaires acaben marxant.

El cant coral es presenta així com una activitat artística i social alhora, amb un fort component de comunitat.

1.9. Tòpics i realitat: corals, església i edats

Existeixen dos tòpics molt arrelats que la convidada matisa:

1. 1 «Cor és cosa d’església»

• Històricament, el binomi cor–església és inseparable durant segles.
• A Mallorca, les primeres grans estructures corals estan vinculades a:

- La Seu i les seves capelles. - Altres capelles de Palma que rivalitzaven amb la Seu.

• A partir dels segles XVII–XVIII, amb la Revolució Industrial:

- Apareixen clubs de cant (Lieder Tafeln, societats obreres) a Anglaterra i Alemanya. - El cant coral surt de la litúrgia i es converteix també en oci laic i associatiu.

Encara avui, però, la imatge social dominant continua sent «cor d’església de gent gran».

1. 2 «Cor és cosa de gent major»

• És cert que hi ha moltes corals de jubilats, perquè:

- Cantar és una activitat fàcil d’encaixar a la tercera edat. - Hi ha temps lliure per assajar.

• Però també hi ha corals amb franges d’edat molt variades:

- A Inca, hi ha cantaires des dels 17 anys fins a edats avançades. - A Lloseta, una coral d’adults amb mitjanes d’edat més joves de l’estereotip.

Gènere i cant coral

• En corals infantils no hi ha paritat real: hi ha més nines que nins.
• A l’edat adulta passa igual: més dones cantaires.
• Exemple emblemàtic: l’Escolania dels Blauets de Lluc:

- Originalment només de nins. - A partir de principis dels 2000, s’hi incorporen nines. - Actualment hi ha més nines que nins o, com a mínim, un equilibri invertit respecte a l’origen.

Això apunta a factors de socialització de gènere: les nines estan més predisposades socialment a cantar, mentre que els nins hi arriben amb més reserves.

1.10. Definicions de «cant coral» i arrels populars

Hi ha un debat més tècnic sobre què és exactament «cant coral»:

• Molt del cant col·lectiu neix de cants espontanis de treball:

- Camps, collites, plantacions, cants espirituals.

• Alguns musicòlegs discuteixen si això és o no «cor» en sentit estricte:

- Cal polifonia (diverses veus diferenciades)? - O n’hi ha prou amb la uníson col·lectiva?

Sigui com sigui, aquests cants d’origen popular i laboral han alimentat gran part del repertori coral posterior, especialment els espirituals negres i moltes cançons arranjades per cor mixt.

1.11. Messies participatius: oportunitat o sacrilegi?

Es planteja el cas del Messies participatiu de Händel, molt popular en formats massius (Royal Albert Hall, etc.).

«És una bona excusa perquè molta gent de corals de poble pugui ajuntar-se i fer un treball amb orquestra.»

Punts clau:

• Valor positiu:

- Permet que cors petits s’uneixin i cantin grans obres amb orquestra. - Genera experiència coral i social molt rica.

• Condicions necessàries:

- Ha d’haver-hi una direcció musical sòlida. - Cal criteri i treball seriós per no banalitzar l’obra.

Sense aquests requisits, es corre el risc que Händel «s’aixequi de la tomba» a protestar.

1.12. El llibre De co en co: història coral de Mallorca

El llibre, extret en part de la seva tesi, vol respondre a la pregunta:

«D’on ve el món coral que tenim avui a Mallorca i com hem arribat fins aquí?»

Continguts principals:

• Capítol introductori amb definicions i conceptes bàsics sobre cant coral.
• Recorregut històric cronològic:

- Primeres manifestacions de cant coral a la Seu. - Altres capelles de Palma que competien amb la catedral. - Arribada de la «revolució coral» europea (Anglaterra, Alemanya, Catalunya) i connexió amb la Renaixença.

• Segles XX i XXI:

- Repàs de les corals més representatives i amb trajectòria significativa. - No és un catàleg exhaustiu (seria impossible), sinó un mapa orientatiu.

El llibre ofereix una contextualització històrica necessària per entendre la situació actual de les corals infantils i juvenils, que són el focus principal de la tesi.

1.13. Consell vital i peça final: arrels i ales

Al tram final, la convidada ofereix un consell per viure millor:

«Trobar alguna activitat que ens connecti com a persones.»

Idees clau:

• La societat tendeix a l’individualisme i a la desconnexió.
• És vital cercar activitats en companyia (corals, clubs, associacions…) que ens ajudin a:

- Relacionar-nos. - Millorar com a persones.

Com a peça de comiat, escolten «So de pastera», cançó tradicional mallorquina que Cristina ha arranjat per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca.

• Combina arrels i innovació:

- Repertori de les nostres arrels. - Amb elements nous que donen ales al cor.

• Aquesta versió s’ha dut arreu de l’Estat en intercanvis corals i s’ha enregistrat als estudis d’Ona a Bunyola amb Miquel Brunet.

La peça resumeix la seva visió: la tradició coral com a base, però oberta a noves formes i contextos.

2. Secció «Cometes»: dones músiques i compositores

Després de la falca institucional d’Ona Mediterrània sobre fer-se soci i donar suport a la ràdio, la Maria enceta la secció «Cometes», amb veu solista i un tema monogràfic:

Dones pianistes, cantants, compositores i directores relacionades amb el mes de novembre.

El fil conductor és la visibilitat de les dones en la història de la música clàssica, sovint relegades o poc programades.

2.1. Criteris i enfocament de la secció

• Les dones triades han nascut o mort al novembre.
• Són músiques clàssiques (pianistes, compositores, directores, cantants líriques).
• Es prioritzen noms poc coneguts o poc sonats al programa, en lloc de les grans figures habituals.

La Maria combina dades biogràfiques bàsiques (anys, llocs, lligams familiars, fets rellevants) amb breus fragments d’audició, tot oferint un panorama variat i heterogeni.

2.2. Francesca Madriguera (pianista i compositora)

• Pianista i compositora catalana, alumna predilecta d’Enric Granados.
• Es casa primer amb un home d’Uruguai i se’n va a viure allà.
• El 1935 es casa amb el gran guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa.
• Mor el 12 de novembre de 1965.
• S’escolta una «Serenata» seva, que mostra la seva faceta de compositora, sovint eclipsada per les figures masculines del seu entorn.

2.3. Magni (o Magní) Valerie White (compositora anglesa)

• Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937.
• Va escriure bàsicament música per a piano, però també una òpera anomenada Jocelyn.
• La secció inclou una peça vocal: «How do I love thee…» (probablement sobre el poema de Elizabeth Barrett Browning), que mostra una escriptura lírica i refinada.

Aquest fragment evidencia l’existència d’un repertori anglès de cambra compost per dones que gairebé no es programa.

2.4. Alma Rosé (violinista i directora de cor a Auschwitz)

• Neix a Viena el 3 de novembre de 1906; neboda de Gustav Mahler, en una família profundament musical.
• Violinista i directora d’orquestra.
• D’origen jueu, el 1943 és deportada a Auschwitz.
• Allà crea i dirigeix un cor i orquestra de dones que:

- Canten al matí i al vespre (llevar-se i dormir). - Són obligades a tocar quan els oficials es volen «divertir».

El fet d’organitzar aquest cor salva la vida de moltes dones.

• Alma Rosé mor jove al camp, a causa d’una malaltia, no executada directament, però dins el sistema concentracionari.
• La secció recupera una gravació de 1928 d’obres de Bach, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’època, permet sentir la seva musicalitat i la línia violinística.

Aquesta història il·lustra com el cant coral i la música poden ser instrument de supervivència literal en contextos extremadament adversos.

2.5. Malena Ernman (mezzosoprano sueca i Eurovisió)

• Nom complet: Sara Magdalena «Malena» Ernman, nascuda el 4 de novembre de 1970.
• Mezzosoprano sueca de formació clàssica.
• Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una cançó pop–operística; la Maria en fa sonar un fragment.
• És, a més, mare de Greta Thunberg, la coneguda activista climàtica.
• Per contrast, se n’escolta també l’«Ave Maria», on mostra el seu registre clàssic líric, molt diferent del to eurovisiu.

El cas exemplifica la permeabilitat entre món clàssic i mediàtic i com una cantant d’òpera pot passar per formats massius sense abandonar la seva carrera seriosa.

2.6. Jane Evrard / Jane Chevalier (directora d’orquestra)

• Nascuda Jane Evrard, coneguda artísticament com a Jane Chevalier.
• Mor a París el 4 de novembre de 1984.
• El 1930 esdevé la primera dona a dirigir una orquestra professional a França.
• A la secció se n’escolta una «danserie», que reflecteix el seu interès per repertoris dansables i probablement neoclàssics.

És un altre exemple de dona pionera en la direcció orquestral, en un camp llargament monopolit­zat per homes.

2.7. Montserrat Torruella (mezzosoprano, «morbo reial»)

• Mezzosoprano barcelonina, nascuda el 5 de novembre de 1951.
• Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991.
• El «morbo» que destaca la Maria: el 1997 és escollida per cantar a les noces de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin.
• Se n’escolta un fragment de quatre cançons (una suïta), que posen de manifest la seva solidesa vocal malgrat no ser una figura molt mediàtica.

La menció serveix per visibilitzar cantants locals de bona trajectòria que no han assolit gran fama internacional però han mantingut carreres sòlides.

2.8. Elena Romero Barbosa (directora i compositora republicana)

• Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907.
• Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a Espanya:

- Orquestra Simfònica de Barcelona. - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya.

• Compromesa políticament amb la República, es veu obligada a exiliar-se.
• Compositora de diverses obres, entre les quals una «Fantasia espanyola» que se sent al programa.

La secció denuncia que, malgrat la seva importància, les seves obres gairebé no han entrat al repertori habitual, i caldria recuperar-les.

2.9. Marcelle de Manziarly (compositora francesa del «Grup dels Sis»)

• Anomenada pel presentador com «Marcel(le) Taifez»; en realitat probablement es refereix a Marcelle de Manziarly (o altra compositora del cercle del Groupe des Six francès), morta el 7 de novembre de 1983.
• Va formar part o va estar molt vinculada al «grup dels sis» (Cocteau, Milhaud, Poulenc, Honegger, etc.) o al seu entorn estètic.
• Durant temps es pensava que havia deixat poc repertori, però la recerca ha anat descobrint més de 170 composicions.
• S’escolta una «Arabesque» per a clarinet i piano, d’estil proper al romanticisme tardà–primer modernisme, amb influència wagneriana.

Aquest cas mostra com la recerca musicològica actual està recuperant un corpus extens d’obres de dones compositores que havien quedat invisibilitzades.

2.10. Cantant wagneriana (Tristany i Isolda)

La Maria introdueix una altra cantant, fortament associada al repertori wagnerià:

• No se n’explicita clarament el nom, però és una soprano o mezzosoprano especialitzada en Wagner.
• Se n’escolta un fragment de Tristan und Isolde, on la pregunta irònica és si interpreta Tristany o Isolda.

L’objectiu és mostrar la força vocal i dramàtica de les grans veus femenines en un repertori exigent com el de Wagner.

2.11. Carlotta Ferrari (última parada automobilística–lírica)

• La secció es tanca amb Carlotta Ferrari, compositora italiana.
• Mor a Bolonya un 22 de novembre (dia de Santa Cecília, patrona de la música) de 1907.
• El cognom Ferrari dona peu al joc «automobilístic», però la Maria remarca que també hi va haver una Ferrari música.
• Va escriure diverses òperes i obres vocals, si bé la secció no entra en gran detall analític.

La menció final reforça la idea de corregir el cànon incorporant noms femenins que han aportat repertori operístic rellevant.

3. Idees clau que travessen tot l’episodi

3.1. Música com a experiència col·lectiva i humanitzadora

Tant l’entrevista com «Cometes» convergeixen en una idea central:

La música, i especialment el cant coral, és una pràctica col·lectiva que estructura comunitats, educa i, en situacions extremes, pot arribar a salvar vides.

• A l’aula: ensenya cooperació, escolta i respecte.
• Als cors: crea xarxes socials i amistat més enllà de la música.
• A la història: ha servit com a espai d’oci, de lluita, de resistència i de litúrgia.

3.2. Invisibilització i reivindicació de les dones músiques

La secció de la Maria posa el focus en la visibilitat de les dones en la música clàssica:

• Pioneres en direcció d’orquestra (Elena Romero, Jane Chevalier).
• Compositores amb catàlegs extensos però poc programats (Francesca Madriguera, Carlotta Ferrari, Marcelle de Manziarly).
• Intèrprets que desafien fronteres entre clàssic i popular (Malena Ernman).
• Històries de resistència i tragèdia (Alma Rosé a Auschwitz).

L’episodi contribueix a renovar el llenguatge i el relat canònic de la història de la música, incorporant-hi aquestes figures.

3.3. Necessitat de suport institucional i social

Tant en el cas de les corals de Mallorca com en la recuperació del repertori compost per dones, apareix la idea de:

• Necessitat de suport institucional (federacions, censos, programes, finançament, recerca).
• Necessitat de públic i consum cultural actiu.
• Importància de mitjans com Ona Mediterrània, sostinguts per sòcies i socis, que donen espai a aquestes veus i continguts.

En conjunt, l’episodi funciona com una defensa militant del valor de la música coral i de la presència de les dones en la història musical, des del nivell més local (cors de poble, escoles de Mallorca) fins al panorama internacional (Eurovisió, Wagner, Auschwitz).