El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
Corsaris vs pirates a Balears i Verdi: Il Corsaro
Presentació d’El Crepuscle i plantejament del dia: entrevista sobre corsarisme balear i, després, música de Verdi (Il Corsaro).
Diferència central: el corsari actua amb patent i objectius fixats per la Corona; el pirata, no. Activitat depredadora però amb cobertura legal i política.
La patent indica contra qui es pot actuar i exigeix fiadors per cobrir indemnitzacions; sovint es renova expedició a expedició.
Vaixells privats dividits en parts (fins a 32/64); repartiment proporcional del botí. ‘Corsari’ prové de ‘carrera’ (empresa marítima violenta).
Balears també ataca. Especialització en rutes nord-africanes, captura d’esclaus i emboscades. En ocasions incursions a terra si hi ha oportunitat.
Moros i Cristians majoritàriament del segle XIX, celebren resistència local. El cas de Pollença s’insereix en una campanya àmplia de Dragut (no per vigilants adormits).
Dragut, otomà, ascendeix per mèrits fora de l’Enderun; Barba-rossa n’arriba a gestionar el rescat. Figura clau de la Mediterrània.
Corsarisme des del segle XIII; estudis per segles XV–XVII i més enllà. Capità Barceló s’insereix en nissaga de gent de mar; ús del cors fins a inicis del XX.
La Corona estimula el cors amb privilegis i flexibilitat fiscal (renúncies al quint reial en guerres), sempre contra enemics designats.
Corsarisme com a activitat professional normal i compatible amb altres oficis; expedicions finalistes segons oportunitat i informes.
Al Mediterrani, marc de croada cristians-musulmans; a l’Atlàntic, més econòmic-polític (catòlics vs protestants).
Capturats destinats a galeres o venuts com a esclaus; alguns s’integren i cristianitzen; papers de confiança en explotacions rurals.
Més incidència al nord (muntanyes, reforços lents): Banyalbufar, Port de Sóller. Portocolom amb calat limitat; Felanitx i Manacor, capacitat de defensa pròpia.
Xarxa de guaita amb gran capacitat de detecció per l’època; dificultats per boira o atacs directes a torres; comunicació i milícia efectives.
Emboscades aprofitant el terreny; atac cos a cos més que artilleria a distància; baixes més costoses per als atacants lluny de casa.
Guerra total: fortificació urbana (Palma, 1574–1580). Després de 1570: reforç de torres i milícia; treva de 1580 amb ‘guerra freda’.
Temor a la ‘baixada del turc’. Cas real: 1558, Ciutadella (armada otomana) amb gran deportació. A Mallorca, no hi hagué atacs de l’armada otomana.
Desembarcament parcial, ocultació a cales i col·laboració de renegats locals; exemple d’Otsialí, almirall otomà d’origen cristià.
De ‘malson’ a dades: prop de 3.000 esdeveniments (molts avistaments). Resiliència local notable; grans excepcions a Maó i Ciutadella.
Dones com a fiadores, patrones i botineres; propietàries d’accions de vaixell; cal ampliar estudis als segles XVII–XVIII.
Superació de relats clàssics amb nova documentació. Arxius de Mallorca, Eivissa i Menorca; ACA i Simancas per visió de la monarquia.
La tesi (2.000 pàgines) es publica en llibre (400). Col·laboració amb Museus Marítims de Barcelona i Mallorca; beca del Govern Balear.
Indicatiu d’Ona Mediterrània i espots: Aigua 3 Globs (3 Salut Mental), llibre ‘El futur és ara’ (Amant Nolem) i crida a fer-se Soci.
Emissió de fragments de l’òpera Il Corsaro de Verdi, tancament i comiats intercalats amb la música.
Panorama de l’episodi
Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts clares:
- Entrevista a l’historiador Andreu Seguí sobre el corsarisme a les Illes Balears (especialment al segle XVI): definicions, patent de cors, finançament, tàctiques, defensa litoral, esclavitud i casos com Dragut i Pollença.
- Segona part musical amb fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, a tall de contrapunt cultural del tema.
"Un corsari... és un navegant que té permís del rei per exercir una activitat violenta contra enemics polítics o religiosos." "Nosaltres no som només una regió atacada, nosaltres també atacam."
Punts clau de la conversa
- Corsari vs pirata: el corsari actua amb patent de cors i marc legal; el pirata ho fa sense cap tutela. Comparteixen eines, però no el marc jurídic ni polític.
- Marc legal i garanties: la patent de cors especifica enemics i exigeix fiadors per cobrir danys i multes; s’actualitza expedició a expedició.
- Economia del cors: embarcacions de propietat privada fraccionada (fins a 32 o 64 parts); repartiment proporcional del botí; rebaixes o renúncies al quint reial en moments d’interès estatal (p. ex., 1523).
- Objectius i tàctiques: captura d’esclaus i petites preses; especialització en rutes i costes nord-africanes; emboscades, aproximació discreta i sortides ràpides; en ocasions incursions a terra.
- Mites i festes: moltes festes de Moros i Cristians són del segle XIX i celebren sobretot la resistència local; el cas de Pollença s’emmarca en una llarga campanya de Dragut.
- Dragut i Barba-rossa: Dragut, otomà i de gran perícia, ascendeix per mèrits fora del circuit formal de l’Enderun; Barba-rossa n’arriba a negociar el rescat.
- Defensa balear: xarxa de torres de vigilància i milícies locals amb capacitat de detecció notable per l’època; reforços urbans a Palma i, després de 1570, potència de guaita costanera.
- Esclavitud i integració: capturats venuts al mercat; alguns es rescaten, d’altres s’integren i es cristianitzen; papers de confiança en explotacions rurals.
- Cronologia llarga: corsarisme des del XIII, auge al XVI; acords per limitar el cors al XIX, amb adhesions tardanes (Espanya no completa fino a 1907).
- Dona i empresa del cors: paper clau com a fiadores, patrones i botineres; propietàries de parts de vaixell i gestores del botí, sobretot com a vídues.
Detalls destacats i exemples
Definicions i etimologia
- Corsari: “armada paral·lela” de petites dimensions, amb legitimació reial i enemic assenyalat.
- Etimologia: corsari prové de “carrera” (empresa marítima violenta), no de “cor”.
Teatre d’operacions
- Preferència per objectius factibles: pescadors i embarcacions menors; incursions ràpides a cales i camps.
- Balears com a punt d’escala i confluència de rutes (Cabrera, Andratx, Formentor), no objectiu final.
Casos i geografia a Mallorca
- Atacs més freqüents al nord per protecció muntanyosa i dificultat d’arribada de reforços; episodis a Banyalbufar, Port de Sóller, condicionants a Portocolom pel calat.
- El relat de Pollença s’insereix en l’estratègia de Dragut, més que en un descuit generalitzat de vigilants.
Defensa i governança
- Torres i vigilants amb gran capacitat d’alerta; comunicació ràpida; emboscades de milícia emprant el coneixement del terreny.
- Alternança històrica entre fortificació urbana i guaita costanera, amb treva de 1580 i “guerra freda” posterior.
Política i fiscalitat
- Incentius reials per estimular el cors contra enemics designats, amb flexibilitat fiscal (fins i tot renúncia al quint reial en context bèl·lic).
Historiografia i fonts
- Reavaluació del tòpic del “malson” permanent: ara es documenten prop de 3.000 esdeveniments (molts avistaments) i una resiliència local superior a la narrada.
- Fonts: arxius de Mallorca (Reial, Diocesà, Capitular, municipals com Pollença), Eivissa, Maó i Ciutadella; fora, ACA (Barcelona) i Simancas.
Segona part: música
- Selecció de fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, com a complement temàtic a l’entrevista.
Emissora i crèdits
- Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. Crida final a fer-se Soci i espots socials/culturals entre seccions.