El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
Desembre, Nadal i cultura popular mallorquina
Pere Estelric obre l’episodi d’El Crepuscle indicant que és 1 de desembre i que, com cada primer dilluns de mes, Sebastià Roser parlarà de la relació entre el mes (desembre) i la cultura popular. Avança que a la segona part del programa s’escoltarà música del concert de la Orquestra Simfònica de Balears a l’Auditorium de Palma (concert per a timbals de M. Dougherty i concert per a orquestra de Lutoslawski). Es presenten també l’equip del programa i es dona pas a la secció de Roser.
Sebastià Roser saluda i situa l’oient dins el canvi de novembre a desembre, remarcant que ja feia fred de dies enrere. Parla de desembre com el darrer mes de l’any, amb dies curts, nits llargues, regals, guinaldos, bons propòsits i solidaritat. Introdueix refranys sobre el fred i la neu com "Any de neu, any de Déu" i recorda la realitat dels qui ho passen malament amb la dita "Caseta de pobra, qui no hi du, no hi troba". Tot plegat serveix per presentar el to del mes: entre festa i dificultats.
Es repassen les primeres festivitats de desembre. Dia 2, Santa Viviana, amb la creença que si plou aquest dia plourà 40 dies i una setmana, i la relació popular amb el diluvi universal. Dia 4, Santa Bàrbara, patrona de Vilafranca i de l’Arma d’Artilleria, origen de la dita sobre només recordar-se’n quan trona. A continuació es cita el dia 6 (Constitució espanyola de 1978) i el dia 8, Immaculada Concepció, explicant la doctrina de la puresa de Maria i la tradició d’estrenar la roba d’hivern en aquesta data.
Roser descriu les feines pròpies del camp a desembre: netejar voreres i rebrot, fer fogueres, deixar el camp net i a punt perquè les esparregueres creixin, i començar la poda d’arbres de fulla caduca (al·lers, pereres, albercoquers, pruneres, magraners, ginjolers). Comenta que encara que ja es podrien podar les oliveres, ell ho deixaria per més endavant. També destaca que és bon temps per a cercar bolets (picornells, blaves i quatre anys), tot i que les darreres plogudes haurien malmès els quatre anys. Introduirà després la fira de Nadal i de Reis que s’estén per Palma.
A partir de finals de novembre, amb el tancament de la fira anterior, comença a Palma la fira de Nadal i de Reis, amb parades a la Plaça Major, l’entorn de l’estació, la Faixina, les Rambles i altres punts, on es venen torrons, dolços, figures de pastorets i regals per Pare Noel i Reis. Roser comenta que els torrons han pujat molt de preu, especialment la xocolata, i esmenta un nou torró verd de “xocolata de Dubai” fet amb pistatxos. Tot seguit passa a parlar de la tradició de visitar betlems i naixements en diverses institucions i edificis de Palma.
Es fa una ruta detallada dels betlems i naixements visitables a Palma: els de l’Ajuntament, Can Marquès, el Convent de les Caputxines, la Sanc, el Palau March (Fundació Bartomeu March, amb un gran betlem napolità del segle XVIII), el mercat de Santa Catalina i el del BBVA a Sant Miquel. Es destaca el betlem del Centre Cultural del Consell de Mallorca i, sobretot, el Centre d’Història i Cultura Militar de Balears, a l’antic Hospital Militar i convent de Santa Magdalena, on l’Associació de Betlemistes ha muntat un gran naixement "Betlem Mallorquí". Hi ha més de 1.000 betlems de 83 països i 33 províncies, acompanyats d’una mostra de rebosteria de diversos convents. Roser recomana especialment visitar l’antiga farmàcia, que considera una joia patrimonial que hauria d’entrar en totes les rutes culturals.
Es continua amb el calendari de sants: dia 13, Santa Llúcia, patrona de sastres, modistes i oculistes, protectora contra les malalties de la vista. Es comenta la celebració de la comunitat sueca resident a Mallorca, amb festa de les llanternes i un gran concert a la Seu, com a forma d’afrontar el fred i la foscor de l’hivern. Després esmenta el dia 18 com a Mare de Déu de l’Esperança (corregeix un lapsus anterior), advocada de les dones embarassades perquè Maria estava encinta i començava a sentir dolors. És patrona de l’Arenal, Capdepera i Porreres, i marca que falten set dies per Nadal. A partir de llavors, les esglésies es guarneixen amb neules fins a la Candelera (2 de febrer).
Roser explica la importància de la lluna minvant de desembre (entre dia 11 i 19, aproximadament) per tallar llenya i fusta. Segons la saviesa popular, la fusta talada en aquesta fase és la millor per fer bigues, arades, mànecs i altres eines, perquè "no es corca". Es presenta aquest coneixement com una dita que, segons Roser, és plenament certa, reforçant la connexió entre les fases de la lluna i la feina tradicional del camp.
Es parla del costum, recuperat en molts pobles de Mallorca (especialment a Lloseta), de jugar a quines, loteria i bingo per aquestes dates. Roser recita una sèrie de noms populars amb què es canten els números a les quines (el 1 el més jove, el 4 la cadireta, l’11 les cames dels Montis, el 13 la va de sort, el 15 la niña bonita, el 22 los dos patitos, el 33 l’edat de Cristo, el 69 eròtic, el 90 el més vell, etc.). A continuació esmenta el dia 21 de desembre, Sant Tomàs, com el moment en què s’acaba la tardor i arriba el solstici d’hivern: és el dia més curt i la nit més llarga. A partir d’aquest punt els dies comencen a allargar-se, cosa que es reflecteix en diverses dites tradicionals sobre les "passes" de la llum al voltant de Nadal, Sant Esteve, Any Nou, Reis i Sant Antoni.
Es comenta el dia 22 com un dia d’il·lusió pel sorteig de la Loteria de Nadal, amb la resignació de conformar-se amb la pedrea si no toca el premi gros. Després es passa al dia 24, vigília de Nadal, amb la celebració de les matines i la missa del Gall. S’hi destaca el Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un drama litúrgic gregorià sobre el judici final que tingué gran rellevància a l’edat mitjana. També s’hi canten les calendes i es representa el pastorets. Roser explica que el costum d’un sopar fort la Nit de Nadal és relativament recent a Mallorca: abans s’anava a matines i després es prenia xocolata amb ensaïmada, preparant el gran dinar del dia de Nadal.
Es passa al dia 25, Nadal, recordant-lo com la commemoració del naixement de Jesús i citant una glosa sobre la nit freda i nevada del 25 de desembre. Roser desgrana un seguit de refranys sobre Nadal i el temps (sobre estrenar roba, la nit més curta, el comportament del temps segons la lluna, la relació entre Nadal nevat i bones collites, etc.). A nivell familiar, Nadal és sinònim de grans dinars i reunions. Es descriu el menú tradicional: sopa farcida, carns com indiot, pollastre campero, porcella, acompanyats de dolços com torrons i torró fort, flaons, coques de Nadal, fruits secs (nous i ametlles) i, sobretot, la llet d’ametlla, molt apreciada. Es fa un desig perquè la solidaritat i els bons sentiments del dia de Nadal durin tot l’any.
Es tracta el dia 26, Sant Esteve, i la dita "ha durat de Nadal a Sant Esteve" per coses de poca durada. Roser explica per què el 26 és festa a les Illes: en l’antiga societat patriarcal i rural, calia un dia extra perquè els familiars que havien anat a la casa pairal per Nadal poguessin tornar a peu a les seves llars. Viatjar de nit era molt difícil, així que el dia 26 quedava com un dia no útil que amb el temps es consolidà com a festa. Avui es manté la tradició que la família es reuneixi amb l’altra meitat de la parentela i es faci una segona festa de Nadal, molt arrelada a la cultura mallorquina.
El dia 28, Santos Inocentes, s’associa a les bromes i innocentades, amb la advertència d’anar alerta perquè no ens facin cap broma. A continuació Roser aborda la Festa de l’Estendard, que commemora la conquesta de Mallorca per Jaume I i se celebra el 31 de desembre a Palma. Comenta que, segons el context polític, la forma de celebració pot variar. Es descriu el ritual: des de l’Ajuntament es treu la cimera i el pal de la bandera del Rei en Jaume a la plaça de Cort, els regidors, acompanyats del tambor de la Sala i els cavallets, la porten en processó fins a la Seu, on se celebra l’ofici solemne, i a la tornada es recita el poema "La Colcada" de Pere d’Alcàntara Penya, tradicionalment per Miquelina Lladó. Se’n recita un fragment al programa, lamentant la pèrdua de memòria històrica sobre el rei Jaume.
Es parla de la tradició infantil d’anar a ciutat per veure Tòfol i Francina, un home i una dona amb nassos molt llargs que simbolitzen el pas dels dies de l’any fins al 31 de desembre, quan ja no en queda cap. Es remarca la diferència entre els infants d’abans, que vivien aquestes tradicions sense pantalles, i els d’ara. Es descriu la nit de Cap d’Any com una nit de disbauxa, sopars i espera de les campanades. Roser recita una poesia de desig i compromís: vol la mort de la pobresa, el regnat de la igualtat i la llibertat per tot, i desitja felicitat per a tothom i que el nou any surti "ben brodat". Tanca amb una sèrie de bons desitjos de salut, alegria, prosperitat i un venturós any nou, incloent una felicitació avançada per a l’any 2026.
Roser afegeix un últim repàs de fires de desembre: la fira de s’Perdiu de Montuïri (dia 17), la fira de Santa Bàrbara a Vilafranca, la fira de s’Il·lusió a Sóller, la fira de Sant Tomàs a Sineu (amb mostra de matances) i, sobretot, la fira de la llet d’ametlla a Es Pla de na Tesa (Marratxí). Explica que la llet d’ametlla forma part de la cuina mallorquina des del segle XIV, introduïda pels frares mínims de Santa Maria, vegetarians, que substituïren la llet animal per llet d’ametlla. Detalla la recepta tradicional: escaldar i pelar les ametlles, moldre-les amb aigua (amb molí o màquina), bullir la llet resultant remenant constantment durant dues hores, afegir-hi sucre, pell de llimona i canyella, i obtenir una llet d’ametlla refinada per servir calenta. Es destaca que és un producte molt estimat a la fira.
Roser es acomiada desitjant salut, molts anys, un bon Nadal ple de solidaritat, alegria i bons desitjos que durin per tot l’any, i afegeix amb humor que si pot ser, que toqui la loteria, i si no, que hi hagi salut. Pere Estelric li agraeix la secció i també li desitja molts anys. Es tanca el bloc amb la promesa de passar a la música del concert de la Simfònica després d’una breu pausa.
Després de la secció de Roser, s’encadenen diverses falques d’Ona Mediterrània: l’indicatiu de l’emissora i la seva freqüència, amb l’eslògan "El futur és ara"; un anunci del projecte social 3 Globs (aigua dolça per a oficines i llars que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental); una falca d’un magazín dedicat a la sardana i la cobla, disponible a ràdio i xarxes; la promoció del programa "Jaida i la Barraqueta"; i un missatge que recorda que Ona Mediterrània existeix gràcies als seus socis i anima l’audiència a associar-s’hi per donar suport a l’emissora.
Durant la resta de l’àudio es repeteixen falques molt breus amb les fórmules "Bona nit", "Fins demà" i agraïments, típiques de tancament d’emissió o de franges gravades. No s’hi introdueixen nous continguts temàtics, sinó que funcionen com a indicatius i comiats reiterats de l’emissora cap als oients fins al final de l’enregistrament.
Context i estructura de l’episodi
El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el primer programa de desembre a explorar el mes de desembre dins la cultura popular mallorquina, de la mà de Sebastià Roser i el presentador Pere Estelric. La segona part havia d’incloure música de la Orquestra Simfònica de Balears, però a la transcripció només hi apareix la part parlada i les falques d’emissora.
L’episodi se centra sobretot en:
- Dites i refranys de desembre
- Calendari de sants i festivitats religioses
- Costums de Nadal a Mallorca (matines, dinars familiars, jocs, dolços…)
- Fires i mercats de final d’any
- Una mirada poètica i desitjos pel nou any
1. El mes de desembre i els primers freds
Sebastià Roser presenta el desembre com el darrer mes de l’any, marcat per:
- Fred, primeres neus i nits llargues
- Temps de regals, guinaldos i bons propòsits
- Solidaritat i auguris per l’any següent
“Any de neu, any de Déu”
També recorda la realitat de la pobresa amb la dita:
“Caseta de pobra, qui no hi du, no hi troba”
2. Sants i festivitats de desembre
2.1. Inici de mes: Santa Viviana i Santa Bàrbara
- Dia 2 – Santa Viviana
- Creença popular: > “Si plou per Santa Viviana, plou 40 dies i una setmana” - Es relaciona fins i tot amb el diluvi universal.
- Dia 4 – Santa Bàrbara
- Patrona de Vilafranca i de l’Arma d’Artilleria. - Dita associada a la gent despreocupada o despistada: > “Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona”
2.2. Festes civils i marianes centrals
- Dia 6 – Dia de la Constitució
- Commemoració de l’aprovació de la Constitució de 1978.
- Dia 8 – Immaculada Concepció
- Festa de la puresa de la Mare de Déu, concebuda sense pecat original. - Tradició antiga: estrenar la roba d’hivern (abrigalls, capes, gorres…).
- Dia 10 – Nostra Senyora de Loreto
- Patrona de Lloret de Vistalegre i de l’aviació.
2.3. Santa Llúcia i la llum d’hivern
- Dia 13 – Santa Llúcia
- Patrona de sastres, modistes i oculistes. - Protectora contra les malalties de la vista. - La comunitat sueca a Mallorca hi celebra la festa de les llanternes, amb concert a la Seu i ambient de llum i esperança enmig del fred.
2.4. Mare de Déu de l’Esperança i decoració de les esglésies
- Dia 18 – Mare de Déu de l’Esperança
- Advocada de les dones embarassades. - Patrona de l’Arenal, Capdepera i Porreres. - Marca que falten set dies per Nadal.
A partir d’aquest dia:
- Les esglésies es guarneixen amb neules
- Les neules decoren fins al 2 de febrer (Mare de Déu de la Candelera)
3. Tasques del camp i lluna de desembre
Es detallen feines agràries i creences relacionades amb la lluna:
- Lluna vella de minvant (11–19 de desembre)
- Considerada la millor per tallar llenya i fusta (per fer bigues, arades, mànecs…). - Diuen que la fusta tallada amb aquesta lluna no es corca.
- Feines del camp:
- Netejar voreres i brots per fer fogueres i preparar el terreny. - Poda d’arbres de fulla caduca (al·lers, pereres, albercoquers, pruneres, magraners, ginjolers…). - Cura amb les oliveres, millor esperar una mica. - Cerca de bolets: picornells, blaves i quatre anys, tot i que les plogudes recents poden haver-ne fet malbé.
4. Fires de Nadal, betlems i cultura urbana
4.1. Fira de Nadal i de Reis a Palma
A finals de novembre ja comença la fira de Nadal i de Reis:
- Parades a Plaça Major, estació Intermodal, la Faixina, les Rambles i altres indrets.
- Venda de torrons, dolços, pastorets i regals per Pare Noel i els Reis.
Es comenta la pujada de preus dels torrons, especialment:
- Augment del cost de la xocolata (més d’un 30%)
- Aparició d’un torró verd de “xocolata de Dubai” fet amb pistatxos
4.2. Ruta de betlems a Palma
Es fa un repàs dels betlems i naixements visitables:
- Betlem de l’Ajuntament de Palma
- Can Marquès
- Convent de les Caputxines
- Betlem de la Sang
- Palau de Ca’n Marquès / Palau March (Fundació Bartomeu March amb betlem napolità de més de 2.000 peces del segle XVIII)
- Mercat de Santa Catalina
- Betlem del BBVA al carrer Sant Miquel, davant el claustre de Sant Antoniet
- Betlem del Centre Cultural del Consell de Mallorca
Especial atenció al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears (carrer Sant Miquel):
- Naixement de Betlem Mallorquí elaborat per l’Associació de Betlemistes
- Més de 1.000 betlems de 83 països i 33 províncies
- Gran mostra de rebosteria conventual (Santa Clara, Santa Magdalena, etc.)
- Recomanació de visitar la farmàcia antiga, considerada un autèntic espectacle cultural
5. Jocs, quines i loteries
5.1. Quines i bingo
Es recupera el costum de jugar a quines, loteria i bingo als pobles i barriades, sobretot:
- A Lloseta, on hi ha una gran festa entorn de les quines.
Es repassen maneres tradicionals de cantar els números:
- 1 – El més jove
- 4 – La cadireta
- 11 – Les cames dels Montis
- 13 – La va de sort
- 15 – La niña bonita
- 22 – Los dos patitos
- 24 – Les dues dotzenes
- 33 – L’edat de Cristo
- 69 – Eròtic
- 90 – El més vell
5.2. Solstici d’hivern
- Dia 21 – Sant Tomàs
- Marca el final de la tardor i el solstici d’hivern. - Cap a les 15:05 és el dia més curt i la nit més llarga de l’any. - A partir d’aquí, els dies comencen a allargar-se.
Dites associades a la llum del dia:
- “Per Nadal, una passa de gall”
- “Per Sant Esteve, una passa de llebre”
- “Per l’Any Nou, un pas de bou”
- “Per Reis, una passa de vell”
- “Per Sant Antoni, una passa de dimoni”
5.3. Loteria de Nadal
- Dia 22 – Sorteig de la Loteria Nacional de Nadal
- Dia d’il·lusió i nervis. - Es comenta la resignació de “conformar-se amb la pedrea”.
6. Nadal a Mallorca: litúrgia, costums i menjars
6.1. Nit de Nadal: Matines i missa del Gall
- Dia 24 – Nit de Nadal
- Celebració de les matines i la missa del Gall. - Protagonisme del Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un antic drama litúrgic gregorià sobre el judici final. - També s’hi fa la Calenda i la representació dels Pastorets.
Es remarca que el sopar de la Nit de Nadal és un costum relativament recent a Mallorca, influït per altres cultures peninsulars. Tradicionalment es feia:
- Anar a matines
- Prendre xocolata amb ensaïmada a la sortida
- Preparar-ho tot per al dinar fort del dia 25
6.2. Dia de Nadal: naixement de Jesús i refranys
- Dia 25 – Nadal
- Commemoració del naixement de Jesús.
Glosa sobre el naixement:
“El 25 de desembre, un vespre de fret i neu. Per ell diu, lo Fill de Déu, quedem verge per sempre.”
Dites populars sobre el Nadal i el temps:
- “Per Nadal, qui res estrena res val”
- “La nit de Nadal, la més curta de l’any”
- “Per Nadal, cada ovella al seu corral”
- “Cada dia no és Nadal”
- “Si Nadal fa estiu, Pasqua prop d’es caliu”
- “Nadal nevat, anyada de blat”
- “Nadal de lluna bona, bona fortuna”
- “Nadal de lluna plena, el bon temps mana”
- “Nadal sense lluna, mala fortuna”
- “Nadal nevat, maig regalat”
- “Nadal en divendres, el blat fa pa per a les cendres”
6.3. Menjars i cuina nadalenca
El dinar de Nadal és un moment clau de reunió familiar. Menjars típics:
- Sopa farcida
- Carn d’indiot (farcit o rostit)
- Porcella
- Pollastre campero, bollet…
Dolços i postres:
- Torrons i torró fort
- Flaons, coques de Nadal
- Fruits secs: nous i ametlles
- Llet d’ametlla, beguda tradicional molt estimada
Es desitja que la solidaritat i els bons desitjos de Nadal s’estenguin tot l’any.
6.4. Sant Esteve i la segona festa
- Dia 26 – Sant Esteve
- Expressió popular: > “Ha durat de Nadal a Sant Esteve” per dir que alguna cosa ha durat poc. - A les Illes es manté com a segona festa de Nadal.
Origen funcional de la festa:
- En una estructura social patriarcal i rural, calia un dia extra perquè els familiars que havien anat a celebrar Nadal a la casa pairal poguessin tornar a peu al seu domicili.
- El dia 26 quedava així com un dia no laboral, dedicat a una segona trobada familiar, sovint amb l’altra branca de la família.
6.5. Sants Innocents i bromes
- Dia 28 – Santos Inocentes
- Dia típic de bromes i inocentades. - Es recomana “anar alerta” perquè no ens pengin “qualque niu” (cap broma).
7. Festa de l’Estendard i final d’any a Palma
7.1. Festa de l’Estendard
Cap a final d’any es parla de la Festa de l’Estendard:
- Commemoració de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229).
- Se celebra dia 31 de desembre a Palma, tot i que es comenta la incertesa sobre el format segons la situació política de cada any.
Ritual a la ciutat:
- A l’Ajuntament de Palma (Cort) es treu la cimera i el pal de la bandera del rei Jaume a la plaça.
- La bandera és portada pels regidors, acompanyats pel tambor de la Sala i els cavallets.
- Es va en processó a la Seu, on se celebra l’ofici solemne.
- Es recita el poema de “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya, tradicionalment per Miquelina Lladó.
Fragment citat:
“Ja no sap ningú d’història del nostre bon rei en Jaume. M’és hostil ja la faula que m’ordona la victòria…”
7.2. Nit de Cap d’Any i Tòfol i Francina
- Dia 31 – Nit de Cap d’Any
- Nit de disbauxa, grans sopars i festa, esperant les campanades per rebre l’any nou. - Tradició infantil de veure a ciutat els personatges Tòfol i Francina, home i dona amb nassos molt llargs que representen el pas d’un any a l’altre.
Es recorda que abans els infants vivien aquestes coses sense pantalles, i anaven a veure “un home i una dona que tenen tant de nassos que cada dia en perden un fins que no en queda cap”, metàfora del pas dels dies fins a Cap d’Any.
8. Desig poètic per al nou any
Sebastià Roser tanca la seva secció amb una poesia de desig i justícia social:
“Vull que mori la pobresa i que regni la igualtat, i vull que la llibertat estigui per tot estesa. A tota la gent estesa durarà la dificultat, i que tengueu felicitat tu i la teva família també, i que el nou any que ve tot vos surti tot ben brodat.”
Hi afegeix una bateria de bons desitjos:
- Salut, felicitat, alegria, prosperitat
- Que la solidaritat i el bon desig de Nadal durin tot l’any
- Felicitació avançada per l’any 2026, amb l’expressió mallorquina “Salut i molts d’anys”
9. Fires i mercats de final d’any i la llet d’ametlla
9.1. Fires especials de desembre
Es mencionen diverses fires tradicionals que encara queden al calendari:
- Montuïri – Fira de s’Perdiu (17 de desembre)
- Vilafranca – Fira de Santa Bàrbara (17 de desembre)
- Sóller – Fira de s’Il·lusió
- Sineu – Fira de Sant Tomàs, amb mostra de les matances
- Es Pla de na Tesa (Marratxí) – Fira de la llet d’ametlla
Es destaca que Palma té tots els mercats oberts, i que arreu de Mallorca, de Porto Cristo a Escorca, Lluc, Cala Figuera, etc., hi ha mercats i fires de Nadal.
9.2. La fira de la llet d’ametlla i la seva recepta
La llet d’ametlla és protagonista especial:
- Producte present a la cuina mallorquina des del segle XIV.
- Introduïda pels frares mínims a Santa Maria, que eren vegetarians i substituïren la llet animal per llet d’ametlla.
Recepta tradicional explicada al programa
Passos clau:
- Escaldar i pelar les ametlles
- Dur-les al molí (o picar-les amb màquina o Thermomix) tot afegint-hi aigua mentre es tritura
- Bullir la llet resultant en una olla grossa, remenant constantment perquè no s’aferri
- Deixar bullir unes dues hores, afegint aigua si cal
- Mitja hora abans d’acabar, afegir sucre al gust, pell de llimona i canyella en branca
- Retirar la llimona i la canyella, colar si cal, i servir com a beguda calenta per “desembafar”
Roser insisteix que és una beguda exquisida i molt nostrada.
10. Cloenda del programa i falques d’emissora
El bloc dedicat a desembre i Nadal es tanca amb:
- Agradeïment mutu entre Pere Estelric i Sebastià Roser.
- Repetició del desig de salut, bons Nadals i venturós any nou.
- Expressió recurrent:
> “I si com ve, que mos toqui la loteria; i si no, salut tinguem.”
Després s’anuncia una pausa i la música relacionada amb el programa de la Orquestra Simfònica de Balears (concert per a timbals de M. Dougherty i concert per a orquestra de Lutoslawski), tot i que la transcripció no recull aquesta part musical.
Finalment s’escolten diverses falques d’Ona Mediterrània:
- Indicatiu de l’emissora i eslògan: “El futur és ara”.
- Anunci social del projecte 3 Globs (aigua per a oficines i llars, inserció laboral de persones amb malaltia mental).
- Promoció d’un magazín sobre sardana i cobla.
- Promoció de programes i podcast a Ona Mediterrània.
- Crida a fer-se Soci de l’emissora.
- Fórmules de comiat: “Bona nit” i “Fins demà!” repetides.
11. Temes principals tractats
- Cultura popular de desembre a Mallorca
- Festes religioses i civils (Constitució, Immaculada, Santa Llúcia, Mare de Déu de l’Esperança, Nadal, Sant Esteve, Santos Inocentes, Festa de l’Estendard)
- Dites i refranys meteorològics i agraris
- Costums nadalencs (matines, Cant de la Sibil·la, dinars familiars)
- Gastronomia de Nadal (sopa farcida, indiot, porcella, torrons, llet d’ametlla)
- Jocs populars (quines, loteria, bingo)
- Fires i mercats de Nadal arreu de Mallorca
- Patrimoni cultural i betlems a Palma i al Centre d’Història Militar
- Ritual cívic de la Festa de l’Estendard
- Desitjos poètics de justícia social i bon any nou
12. Possible interès per a l’oient
Aquest episodi és especialment recomanable per a qui vulgui:
- Conèixer com es viu desembre i el Nadal a Mallorca des de la perspectiva de la cultura popular.
- Descobrir refranys, gloses i llegendes vinculats al calendari.
- Tenir una guia de fires, betlems i costums per viure el desembre a l’illa.
- Recuperar receptes i sabor tradicional com la llet d’ametlla.