Educació a Maria (1950-1970) i memòria local

Tomé Vorell obre l’edició d’El Crepuscle, situa la data i les nits emeses, i anuncia que el programa d’avui se centrarà en l’educació a Maria de la Salut, a partir del llibre de Joan Carbonell.

Es presenta el llibre *Maria i l'educació en temps difícils. L'escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970* i el seu autor, Joan Carbonell. Es confirma que el tema central serà l’educació a Maria de la Salut. També es presenten els col·laboradors habituals del programa.

Es fa broma amb la quantitat de Maries a l’equip (productora, tècnica, col·laboradora) i s’explica que, tot i això, avui parlaran d’una altra «Maria»: el poble de Maria de la Salut i el seu sistema educatiu.

Es presenta la trajectòria de Joan Carbonell: mestre i director del CEIP Maria de la Salut, cofundador i president de l’Escola de Música de Maria, i autor de diversos estudis d’història de l’educació i biografies vinculades al poble i a les Illes.

S’escolta la cançó «El Maestro» de Patxi Andión, triada pel convidat per obrir la conversa. És una peça clau per entendre el to de memòria i reivindicació del col·lectiu docent represaliat.

Carbonell explica que la cançó retrata la figura del mestre republicà represaliat i la depuració de docents després de la Guerra Civil. Subratlla que la dictadura va suposar 40 anys d’escola paralitzada i que la seva recerca és un homenatge als mestres assassinats, depurats i marginats.

El convidat relata com, de petit, va viure una escola dura als anys 60 i va prometre que, si algun dia era mestre, no repetiria aquelles pràctiques. Explica que la seva primera opció havia estat ser pilot, però problemes d’oïda ho van impedir i va decantar-se per la docència.

Carbonell recorda la professora de matemàtiques Joana Gordillo, a l’Institut d’Inca, que el va recolzar i li va donar confiança malgrat el seu baix nivell formatiu. També esmenta Enric, el seu primer mestre de repàs, que és present a l’estudi i podria intervenir més endavant.

S’introdueixen els grups socials de Maria de la Salut: cassits (classe benestant) i cremellets (sector obrer i d’esquerres). S’explica com l’arribada del mestre Madrigal va estimular la creació de cooperatives i va enfrontar els interessos de la massa obrera amb els de la classe acomodada.

Es descriu com la Guerra Civil no va arribar a Maria en forma de combats, sinó com a violència interna basada en enveges i rancúnies personals. Es parla dels cinc morts i un desaparegut al poble, i de com aquests fets van consolidar la divisió entre cassits i cremellets durant dècades.

Carbonell i els tertulians comenten com, en les primeres eleccions democràtiques dels anys 70-80, el vot encara seguia fortament marcat pel llinatge i la pertinença a un dels dos bàndols històrics. Es destaca el pes de la tradició familiar a l’hora d’escollir candidatures.

Es menciona el documental «Els ossos que xerren», considerat una de les millors produccions sobre memòria històrica a Mallorca. S’explica el cas de sis veïns de Maria conduïts a l’execució, dels quals tres són assassinats i tres aconsegueixen salvar-se, i es remarca l’absurd de matar algú «per comunista» que ni tan sols sabia què era un comunista.

Es relata com els cossos dels assassinats eren a una fossa de Sant Joan, en un lloc conegut gràcies al fotògraf que els havia retratat per a l’autòpsia. Es comenta el cas d’un desaparegut vinculat a la família de l’apotecari de Can Pigafort i s’assenyala que la ferida històrica encara no s’ha tancat del tot.

S’encadena un primer tram de música contemporània en català i altres llengües, que funciona com a interludi extens dins el programa. No hi ha comentari explícit dels temes, que actuen com a fons sonor i pausa entre blocs de conversa.

El programa continua amb una llarga seqüència de cançons variades, sense intervencions parlades rellevants en la transcripció. Aquest bloc reforça el caràcter musical d’El Crepuscle com a espai que combina conversa i selecció musical, però no afegeix nous continguts sobre l’educació o la memòria històrica.

Es percep un breu «Fins demà!» que marca el tancament formal del tram principal del programa dedicat a l’entrevista i la reflexió històrica.

Després del comiat formal, el registre recull un llarg tram de música, fragments vocals, possibles directes i freestyle, sense discurs estructurat. Són peces diverses que tanquen l’emissió amb un to més lliure i experimental, allunyat del nucli temàtic sobre educació i memòria de Maria de la Salut.