Escola i memòria a Maria (1950‑1970)

Context i fil conductor de l’episodi

L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània gira entorn del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats a Maria, entre 1950 i 1970”, de Joan Carbonell. A partir d’aquest estudi, el programa desplega una reflexió més ampla sobre:

• La història educativa de Maria de la Salut durant el franquisme.

• Les ferides de la Guerra Civil i la repressió al poble.

• Les divisions socials internes (Cacics i Caramelers) i la seva persistència en democràcia.

• La vocació docent i la mirada crítica d’un mestre que ha viscut la postguerra i la transició.

Entre blocs de conversa hi ha diverses intervencions musicals (algunes completes), que tallen la continuïtat del diàleg, especialment a partir de la segona meitat de la gravació, fins que el programa es tanca amb la fórmula típica de comiat.

Presentació del programa i del convidat

El Crepuscle i el marc temporal

• El programa s’emet un dijous 27 de novembre de 2025, coincidint amb el dia de Ramon Llull.

• El presentador recorda el llarg recorregut d’El Crepuscle (milers de nits emeses) dins Ona Mediterrània.

• Es presenta l’equip habitual de col·laboradors i es remarca que el programa d’avui estarà dedicat a educació i memòria local.

Presentació de Joan Carbonell

• Joan Carbonell Matas és definit com el convidat / “Salenita” del dia.

• Dades principals:

- Nascut a Maria de la Salut. - Diplomat en Educació General Bàsica, especialitat de Ciències i Educació Física. - Ha estat professor i director del CEIP Maria de la Salut. - Cofundador de l’Escola de Música de Maria i president (1998‑2003).

• Com a investigador en història de l’educació, Carbonell és autor, entre d’altres, de:

- “Escola pública i mestres depurats entre 1936 i 1938, el cas de Maria de la Salut”. - “Antoni Jalevert Mas, una vida entre la bata, el bisturí i l’àgora”. - Obres col·lectives sobre el mestre Madrigal, l’Escola de Sescadenes a la de Serenal i la formació del professorat a les Illes Balears.

Idea clau: el convidat combina experiència directa com a mestre i recerca històrica, cosa que li permet una mirada molt completa sobre l’escola a Maria.

El llibre: “Maria i l’educació en temps difícils”

Objecte del llibre

Tot i que el detall del contingut del llibre es desplega menys del que podria per la irrupció de blocs musicals, queda clar que el volum analitza:

• L’evolució de l’escola pública a Maria de la Salut entre 1950 i 1970.

• El paper i la presència dels col·legis privats en el mateix període.

• El context de postguerra, repressió i continuïtats del franquisme, que condiciona currículums, mestres i alumnat.

• La connexió amb els treballs previs de Carbonell sobre els mestres depurats del municipi.

Punt fort del llibre: no es limita a dades escolars; insereix l’escola dins el teixit social i polític de Maria (classes socials, memòria de la guerra, relacions de poder locals).

Homenatge als mestres depurats

La tria de la cançó “El Maestro” de Patxi Andión com a obertura de la conversa amb el convidat és significativa:

• La peça està dedicada a la figura del mestre republicà i fou escrita al voltant de 1974.

• Carbonell l’interpreta com un homenatge als mestres depurats arran de la Guerra Civil:

- Mestres afusellats. - Mestres expulsats o sancionats sense entendre les causes de la depuració. - Famílies i veïnat que patiren represàlies indirectes.

• Carbonell insisteix que la depuració del magisteri va ser clau per entendre 40 anys d’“escola paralitzada”:

- Iniciatives renovadores associades a la República van quedar anul·lades. - La pedagogia d’innovació va ser substituïda per una escola controlada, ideologitzada i immobilista.

Idea central: el llibre s’inscriu dins una línia de treball que vol rescatar la memòria dels mestres republicans i mostrar com la repressió contra ells va marcar profundament l’educació al poble.

Vocació docent i experiència personal de Joan Carbonell

De la infància a la decisió de ser mestre

En el tram inicial de l’entrevista, Carbonell relata de manera molt honesta com sorgeix la seva vocació:

• La seva primera aspiració era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen superar les proves.

• La segona via, que acaba essent la definitiva, és la de mestre.

• Relaciona directament aquesta decisió amb la seva pròpia experiència dura com a alumne a la dècada dels seixanta:

- Parla d’uns anys en què, als infants, “se va passar malament” a l’escola. - Explica que es va fer una mena de compromís íntim:

“Si un dia som mestre, mai faré el que han fet amb mi.”

• Aquesta frase condensa una ètica personal: convertir el patiment viscut en motor per no reproduir la violència pedagògica.

Referents positius

Tot i aquest inici marcat per experiències negatives, Carbonell també destaca figures docents que el van ajudar:

• Una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li va donar suport, ànims i confiança.

• Remarca que venia de l’escola pública amb un nivell baixíssim, que ell descriu amb ironia com a “0‑0”.

• Aquesta professora aposta per ell i li dona l’empenta definitiva per continuar estudis i encaminar-se cap al magisteri.

• Cita també un company de repàs, Enric, que havia estat el seu primer mestre particular (cap al 1974‑75), i que és present físicament durant l’emissió, com a possible participant puntual.

Clau pedagògica: la trajectòria del convidat mostra com un sol docent que creu en tu pot compensar, en part, anys de mala escola i obrir-te un camí vocacional.

“Maria, Cacics i Caramelers”: divisió social i memòria de la Guerra Civil

El poble i les seves particularitats

Carbonell explica la singularitat geogràfica i social de Maria de la Salut:

• És un poble on no passa cap carretera principal: “has d’anar-hi de posta”.

• Es considerava part de la “Mallorca profunda”, amb una estructura social molt marcada.

Cacics i Caramelers

S’introdueix la dicotomia “Cacics i Caramelers” per explicar la fractura social del poble:

• Els Cacics:

- Representen la classe benestant, vinculada al poder local tradicional. - Són els que veuen amenaçat el seu estatus quan apareixen moviments cooperativistes i obrers.

• Els Caramelers:

- Designa la massa obrera i els sectors populars. - El nom ve del “cremellet” que es donava als infants d’aquestes famílies quan hi havia festa. - S’associen al món d’esquerres i a iniciatives com les cooperatives impulsades pel mestre Madrigal.

• Carbonell recorda com l’arribada d’aquest mestre va esperonar la població i va fer que es creessin 10 o 12 cooperatives, la qual cosa va molestar profundament la classe benestant.

Lectura històrica: la conflictivitat política local es barreja amb interessos econòmics; el mestre és percebut com un element de transformació social que desafia l’ordre establert.

Guerra Civil, repressió i violència personalitzada

Sobre la Guerra Civil a Maria, Carbonell puntualitza un matís important:

• No hi va haver “guerra” en el sentit de front bèl·lic (no hi hagué combats oberts ni fronts militars a la zona).

• El que sí hi hagué va ser violència i repressió derivada d’enveges i rencors personals:

- Es parla de cinc morts i un desaparegut al poble. - Moltes execucions responen a “rencilles personals” que s’emparen en el context ideològic de la guerra.

• Es recorda el documental sobre memòria històrica “Els que xerren: els tres mariandos”, considerat un dels millors productes audiovisuals mallorquins pel que fa a memòria històrica local.

• Carbonell il·lustra la brutalitat del context amb un cas concret:

- Seix homes són trets per ser executats. - De camí, un d’ells pregunta per què el volen matar i li responen: “per comunista”. - El condemnat replica: “i què és un comunista?”, evidenciant que ni tan sols coneixia el significat del mot pel qual l’acusaven. - Un aconsegueix escapar, fet que permet que dos més també sobrevisquin. - Finalment, tres dels sis són assassinats.

• S’esmenta un altre cas d’un detingut fet “desaparèixer”, vinculat indirectament a la família de la dona de l’apotecari i a un pou a Camp Pigafort.

Conclusió dura: molts dels crims de postguerra no responen a conviccions ideològiques profundes, sinó a odios personals legitimats pel nou règim.

Fosses, reconeixement i ferida oberta

També es tracta la qüestió de les fosses comunes i el seu tractament memorialístic:

• Es parla de les exhumacions a Sant Joan, on s’havien enterrat algunes de les víctimes de Maria.

• Es remarca que les famílies sabien on eren les restes, gràcies a:

- El retratatista encarregat de fer les fotografies per a les autòpsies, que va reconèixer els cossos i va informar les famílies.

• Tot i aquesta informació, la ferida col·lectiva ha trigat molt a ser abordada públicament i encara no està del tot tancada.

Punt clau: la memòria de la guerra i la repressió continua sent un tema sensible a Maria; la investigació històrica i les exhumacions ajuden a dignificar les víctimes, però no anul·len d’un dia per l’altre dècades de silenci.

Persistència de la divisió social i transició democràtica

Cacics, Caramelers i vot a la democràcia

Carbonell i els companys del programa expliquen com la divisió Cacics / Caramelers es perllonga molts anys després de la dictadura:

• Durant les primeres eleccions democràtiques (i fins i tot a les segones i terceres, dècades del 70 i 80):

- Els partits polítics feien campanya anant casa per casa al poble. - Era molt clar “d’on venia” cada família (tradició d’esquerres o de dretes).

• Es diu amb ironia que, en alguns llinatges, “hauries pogut presentar un tronc de figuera de cap de llista i l’haurien votat igual”:

- Aquesta imatge serveix per remarcar el vot de fidelitat absoluta, més basat en el llinatge i la memòria familiar que no en propostes polítiques concretes.

• Carbonell afirma que aquesta realitat va durar diverses generacions i només fa dues o tres generacions que es comença a dissoldre.

Canvis recents i nova composició social

Cap a la part final de la conversa, s’introdueix el tema de l’evolució demogràfica de Maria i el canvi en la seva estructura social:

• L’any 1940, Maria havia arribat a tenir prop de 2.400 habitants.

• Posteriorment, durant dècades, la població va disminuir fins a situar-se entorn dels 1.900 i escaig habitants, sense arribar als 2.000.

• L’ajuntament es plantejava com arribar als 2.000 habitants l’any 2000, però semblava difícil revertir el descens.

• El punt d’inflexió arriba amb l’arribada de població d’altres indrets (migració interna i externa):

- Es parla d’una “piràmide poblacional invertida”: molts majors i pocs infants. - L’arribada de nous residents és presentada com la via per mantenir els “nostres millors” (la gent gran) i garantir la continuïtat del poble.

Lectura final: el nou veïnat trenca en part les estructures rígides de Cacics i Caramelers i introdueix altres cultures polítiques i socials, alterant el mapa tradicional de fidelitats.

Intervencions musicals i to del programa

Tot i que una part considerable del tram final de la gravació està ocupada per música (en alguns casos sense presentació detallada de cançons o intèrprets), la seva presència ajuda a configurar el to general de l’episodi:

• La primera peça destacada és “El Maestro” de Patxi Andión, triada explícitament per contextualitzar la conversa sobre mestres depurats i escola franquista.

• Posteriorment, apareixen diverses cançons en català i castellà, amb registres que van de la cançó d’autor a sons més contemporanis i urbans.

• Aquestes peces funcionen com a “respirs” entre blocs de conversa i, a la vegada, com a ressò emocional dels temes tractats (precarietat, desencís, supervivència, memòria, violència, fe i culpa, etc.).

• El programa es tanca amb agraïments i el comiat habitual (“Fins demà!”), mantenint l’estil pròxim i de ràdio de proximitat d’Ona Mediterrània.

Idees clau que sintetitzen l’episodi

• Educació i memòria són inseparables: entendre l’escola de Maria (1950‑1970) implica mirar de cara la Guerra Civil, la postguerra i les ferides socials que encara condicionen el present.

• La depuració dels mestres republicans va significar paralitzar durant dècades la renovació pedagògica i imposar un model d’escola obedient i controlada.

• Les etiquetes de Cacics i Caramelers mostren com la lluita de classes, l’acció cooperativista i el caciquisme s’entrellacen en un poble petit.

• El vot democràtic a Maria no neix en un buit: durant molt de temps, les lleialtats polítiques són quasi hereditàries, marcades per la memòria familiar de la guerra i la postguerra.

• Les noves onades migratòries alteren la composició social i contribueixen a trencar patrons rígids de vot i identitat, obrint el camí a una Maria més plural.

• La trajectòria de Joan Carbonell exemplifica una ètica docent fonamentada en no repetir la violència viscuda i en rescatar la dignitat dels mestres silenciats.

Tags

Seccions de l’episodi

Nota: només es llisten com a seccions els trams de contingut parlat amb coherència temàtica. Els blocs llargs on només sona música es marquen com a part d’aquestes seccions quan funcionen de transició o tancament, però no es creen seccions específiques només musicals.

1. 1 {

"startsecond": 0, "endsecond": 52, "sectiontitle": "Presentació d’‘El Crepuscle’ i introducció del tema", "sectionsummary": "El presentador dona la benvinguda a l’audiència, situa l’edició en el calendari (27 de novembre de 2025) i anuncia que el programa estarà dedicat al llibre ‘Maria i l’educació en temps difícils’, centrat en l’escola pública i els col·legis privats a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. S’introdueix l’autor, Joan Carbonell, i es deixa clar que es parlarà tant d’educació com de la realitat del poble." }

1. 2 {

"startsecond": 53, "endsecond": 124, "sectiontitle": "Equip del programa i marc cultural (dia de Ramon Llull)", "sectionsummary": "Es presenta el grup de col·laboradors habituals dels dijous i es recorda que el programa coincideix amb el dia de Ramon Llull. Es juga amb la coincidència de moltes ‘Maries’ a l’equip i s’assenyala que avui es parlarà d’una altra Maria: Maria de la Salut. També s’esmenta qui produeix i qui controla tècnicament el programa, reforçant el to proper i col·lectiu d’’El Crepuscle’." }

1. 3 {

"startsecond": 125, "endsecond": 192, "sectiontitle": "Perfil biogràfic i trajectòria de Joan Carbonell", "sectionsummary": "Es presenta amb detall el currículum de Joan Carbonell: naixement a Maria de la Salut, diplomatura en Educació General Bàsica amb especialitat en Ciències i Educació Física, experiència com a professor i director del CEIP Maria de la Salut, i com a cofundador i president de l’Escola de Música de Maria. S’enumeren els seus llibres i recerques sobre mestres depurats, biografies locals i formació del professorat, situant-lo com a referent en història de l’educació al municipi." }

1. 4 {

"startsecond": 193, "endsecond": 261, "sectiontitle": "Cançó ‘El Maestro’ i inici del tema dels mestres depurats", "sectionsummary": "S’escolta un fragment de la cançó ‘El Maestro’ de Patxi Andión, triada per obrir la conversa central. La lletra descriu un mestre marginat, considerat ateu, comunista o anarquista segons qui el mira, i que pateix precarietat i incomprensió. Aquesta peça introdueix el tema de la depuració dels mestres després de la Guerra Civil i prepara el terreny per a la reflexió històrica de Joan Carbonell." }

1. 5 {

"startsecond": 262, "endsecond": 344, "sectiontitle": "Homenatge als mestres de la República i escola paralitzada", "sectionsummary": "Després de la cançó, el presentador demana a Joan Carbonell per què ha triat ‘El Maestro’. Carbonell explica que Patxi Andión volia reflectir, cap al 1974, la situació dels mestres depurats de la Guerra Civil espanyola i la percepció dels mestres de la República des de diferents sectors socials. Insisteix que aquella depuració, que venia de lluny però es va intensificar amb el franquisme, va paralitzar quaranta anys d’escola: tota la innovació pedagògica republicana va quedar enterrada. Defineix la cançó com un homenatge als mestres represaliats —tant els assassinats com els expulsats— i a tota la gent que en va patir les conseqüències." }

1. 6 {

"startsecond": 345, "endsecond": 490, "sectiontitle": "Vocació docent de Joan Carbonell i experiència com a alumne", "sectionsummary": "El presentador demana com sorgeix la vocació de mestre i d’investigador en el cas de Joan Carbonell. Ell explica que, de jove, la seva primera opció professional era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen seguir aquest camí. La segona opció, ser mestre, es vincula directament amb la seva infantesa a l’escola dels anys seixanta, on ‘se va passar malament’. A partir d’aquesta experiència, es promet a si mateix que, si un dia és mestre, no repetirà el maltracte rebut. Tot i això, també recorda una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li dona suport i confiança malgrat el baix nivell amb què arribava de l’escola pública. Aquesta professora i un antic mestre de repàs, Enric (present a l’estudi), són figures clau que l’ajuden a consolidar la seva vocació." }

1. 7 {

"startsecond": 491, "endsecond": 658, "sectiontitle": "‘Maria, Cacics i Caramelers’: estructura social i conflicte", "sectionsummary": "S’introdueix la dicotomia ‘Cacics i Caramelers’ per explicar el teixit social de Maria de la Salut. Carbonell descriu el poble com un lloc de la ‘Mallorca profunda’, sense carretera principal, on l’arribada del mestre Madrigal va impulsar la creació de moltes cooperatives i va organitzar la massa obrera. Aquest moviment va fer mal a la classe benestant, identificada com els ‘Cacics’, mentre que els ‘Caramelers’ eren els obrers i sectors populars, anomenats així pel cremellet que rebien a les festes. S’explica com aquesta fractura entre esquerres (Caramelers) i dretes (Cacics) marca la vida del poble durant la guerra i la postguerra, generant una separació social molt profunda." }

1. 8 {

"startsecond": 659, "endsecond": 813, "sectiontitle": "Guerra Civil sense front i violències personals a Maria", "sectionsummary": "La conversa aprofundeix en l’impacte de la Guerra Civil a Maria. Carbonell remarca que al poble no hi va haver guerra en el sentit de combats armats —no hi hagué trets ni front obert—, però sí una onada de repressió i violència alimentada per enveges i rencors personals. Es parla de cinc morts i un desaparegut, casos que sovint responen més a conflictes privats que a autèntiques discrepàncies polítiques. Es menciona el documental ‘Els que xerren: els tres mariandos’ com un exemple excel·lent de treball sobre la memòria històrica a Mallorca. A través del cas de sis homes que són conduïts a l’execució (tres moren, un escapa i dos se salven gràcies a aquesta fugida), Carbonell il·lustra fins a quin punt la repressió es podia exercir sobre persones que ni tan sols coneixien el significat d’etiquetes com ‘comunista’. També s’alludeix al cas d’un detingut ‘desaparegut’, relacionat amb la família de l’apotecari i un pou a Camp Pigafort." }

1. 9 {

"startsecond": 814, "endsecond": 891, "sectiontitle": "Memòria present, fosses i noves maries", "sectionsummary": "Es pregunta com es viu avui el record d’aquells temps a la Maria actual, descrita amb ironia com a ‘Mallorca enfonsada’ però també com a Mallorca genuïna. Carbonell explica que hi ha, en certa manera, ‘dues Maries’: la tradicional i la configurada pels nous vinguts dels darrers quaranta anys. Parla de les exhumacions a la fossa de Sant Joan, on s’havien enterrat víctimes de Maria, i recorda que les famílies sabien on eren les restes gràcies al retratatista que va identificar els cossos. Malgrat aquest coneixement, la ferida de la repressió ha tardat molt a ser formalment reconeguda i encara no és del tot tancada." }

1. 10 {

"startsecond": 892, "endsecond": 1045, "sectiontitle": "Canvi demogràfic i límit de població a Maria", "sectionsummary": "Carbonell descriu l’evolució demogràfica de Maria de la Salut. A principis del segle XX, el poble havia arribat als gairebé 2.400 habitants. Però durant dècades, especialment fins a finals dels noranta, la població baixa fins als 1.900 i escaig, sense arribar als 2.000. L’ajuntament es planteja com superar aquest sostre l’any 2000, i finalment el canvi ve no d’una política concreta, sinó de l’arribada de població d’altres llocs. Es parla d’una piràmide poblacional invertida i de la necessitat de nova gent per cuidar i sostenir ‘els nostres millors’, és a dir, la gent gran del poble. Aquest fenomen introdueix una nova realitat social i contribueix a diluir les divisions tan estrictes entre famílies de Cacics i de Caramelers." }

1. 11 {

"startsecond": 1046, "endsecond": 1698, "sectiontitle": "Bloc musical i tancament del programa", "sectionsummary": "Després del tram de conversa sobre demografia i noves onades de població, el programa entra en un llarg bloc musical amb diverses cançons en català i castellà, que toquen temes com la precarietat vital, la frustració, la culposa relació amb la família i l’intent de tirar endavant. Aquest bloc actua com a transició emocional i com a manera de recuperar el to radiofònic d’’El Crepuscle’, alternant paraula i música. Cap al final de l’àudio, se senten agraïments i el comiat típic ‘Fins demà!’, amb què es dona per acabat l’episodi. No hi ha una represa extensa de la conversa amb Joan Carbonell després d’aquest segment musical, de manera que el nucli de la seva intervenció queda concentrat en els blocs previs." }