Educació transformadora a Son Gotleu: vocació i valors
Bio d’Asun Gallardo (36 anys de docència, direcció i premis) i connexió emocional amb Moon River, vinculada al seu pare artista; marc de la conversa sobre vocació i motivació.
Decidir ser mestra per vocació i crítica al poc canvi en espais i estètiques escolars que condicionen metodologies; demanda de transformar el continent, no només el contingut.
Inestabilitat legislativa sense avaluació, currículums rígids, baixa inversió (~4,9% PIB) i ràtios altes; importància clau de la mirada docent i del suport familiar.
Prestigi i autoestima docent, cultura de la queixa amplificada per xarxes, manca de mestres i pressions externes; recordatori de la responsabilitat de maximitzar el potencial de cada alumne.
El premi reconeix la comunitat educativa; donar protagonisme a l’alumnat implica confiança real i responsabilitat en convivència i aprenentatge.
Equitat a Son Gotleu: temps formatiu ampliat, escoles d’estiu i suport institucional; evidència d’impacte amb l’ampliació a ESO (de 50, només 2 alumnes es perden).
Debat sobre distribuir alumnat entre centres; drets de pertinença al barri i percepcions de seguretat dificulten la mescla a Palma; experiències d’atracció i fugida de famílies.
Implementació progressiva de mediacions i cercles restauratius; canvi de rol docent cap a l’acompanyament; necessitat de continuïtat i formació des d’edats primerenques, amb suport de mindfulness.
Transferència de valors al barri i canvis generacionals; repte del ‘Sísif’ per la mobilitat i la rotació; crida a inversió urbana i de serveis per arrelar comunitat.
Gamificació per valors universals (justícia, valentia, lleialtat, esforç) per cohesionar alumnat multicultural; narrativa motivadora i comprensible per a tothom.
Cerimònia solemne d’autovaloració trimestral amb canvis de ‘casa’; exemple d’alumnes que confessen haver copiat i decideixen retrocedir de casa per coherència.
Necessitat de professorat estable com a referent i temps per formar-se en el model del centre; compromís sovint més enllà del que és exigible.
Definició i contrast amb el model punitiu: separar acte i persona, comprendre dany i necessitats, i restaurar per reintegrar la persona a la comunitat.
Missatge vital: mai deixar d’imaginar, il·lusionar-se i crear els propis somnis; comiat musical amb ‘Imagine’ de John Lennon.
Resum general
Conversa profunda sobre educació amb Asun Gallardo (directora del CEIP Gabriel Janer Manila —antigament Gabriel Baiseca— a Son Gotleu), centrada en la vocació docent, la transformació pedagògica, la convivència i la cohesió social en un context de desigualtats. S’hi destaquen pràctiques com la justícia restaurativa, el mindfulness i una gamificació per valors inspirada en Harry Potter per fer protagonista l’alumnat.
"Tot està per fer i tot és possible."
- El sistema canvia poc en el “continent” (espais, mobiliari) i massa en lleis; cal mirada docent i estabilitat de projectes.
- Equitat real: més inversió, ràtios adequades i recursos estables als centres d’atenció preferent; resultats visibles amb l’ampliació a CIPI/ESO (menys abandonament).
- Convivència i valors: mediacions entre iguals, cercles restauratius i un projecte de valors universals que dona sentit i motivació.
- Impacte al barri i a llarg termini: canvis generacionals i transferència de valors fora del centre, malgrat la mobilitat i la rotació d’alumnat.
"No deixar mai d’imaginar."
Temes principals
Vocació i diagnosi del sistema
- Asun Gallardo reivindica una vocació “de sempre” i constata que ha canviat massa poc l’essencial: espais tancats, pupitres dels anys 70, estètiques que condicionen les metodologies.
- Crítica a la inestabilitat legislativa: lleis que canvien sense avaluació i sense impacte a llarg termini; currículums poc flexibles comparats amb altres països.
Condicions docents, percepció social i xarxes
- Cal autoestima docent i reconeixement social; la professió viu pressió, manca de recursos i una cultura de la queixa amplificada per xarxes.
- Malgrat tot, la tasca és de màxima responsabilitat: cada alumne té potencial i el docent n’ha de ser facilitador, no punitivista.
Protagonisme de l’alumnat i convivència
- Premi Ramon Llull 2025 al projecte on l’alumnat és protagonista: mediacions entre iguals (fins i tot entre família i professorat), pràctiques restauratives i responsabilitat en l’aprenentatge.
- Canvi de rol del professorat: de “control” a acompanyament i seguiment, amb orgull per l’autonomia i la maduresa dels alumnes.
Equitat, barri i polítiques públiques
- Son Gotleu: alta immigració, rotació i desigualtats. Reclam de finançament estable (escoles d’estiu, ampliació del temps formatiu) i ràtios adequades.
- Evidències d’impacte: amb l’ampliació a CIPI/ESO, de 50 alumnes de 4t d’ESO només se’n “perden” 2; abans titulaven 2–3.
- Debat sobre mescla social: a pobles és més factible; a Palma s’hi sumen percepcions de seguretat que condicionen famílies.
Valors i gamificació (Harry Potter)
- Quarta “pota” del projecte: valors universals treballats amb gamificació. Harry Potter facilita justícia, valentia, lleialtat, esforç i superació en un llenguatge que connecta.
- Rituals i solemnitat donen sentit: "Consejo de Hogwarts" trimestral, amb autovaloració pública i canvis de casa segons els valors assolits.
"No hem estat honrades... hauríem de tornar a Slytherin." (alumnes que confessen haver copiat)
Transferència fora de l’escola i comunitat
- Efectes al barri: més respecte i convivència observables; canvi generacional amb exalumnes que avui són famílies implicades.
- Repte del “mite de Sísif”: la mobilitat expulsa el capital social creat; cal inversió urbana i de serveis per arrelar la comunitat.
Estabilitat de la plantilla
- Essencial per a centres d’alta complexitat: referents estables per l’alumnat i temps per formar el professorat en el model del centre.
Justícia restaurativa
- Contrapunt a la justícia punitiva: separar acte i persona, comprendre conseqüències i necessitats, i restaurar per reintegrar a la comunitat. Millor prevenció de la reincidència.
Consell final
“No deixar mai d’imaginar, d’il·lusionar-se i de crear els nostres propis somnis.”

