El futur de les llibreries independents

El conductor introdueix l'episodi d'El Crepuscle, anuncia la pausa nadalenca i presenta el tema central: el món del llibre vist des de la distribució. Anuncia l'entrevista amb Francesc (Xisco) Sanchís, distribuïdor a Mallorca i copropietari de llibreries, i avança que la segona part del programa inclourà la banda sonora de la pel·lícula Casablanca, escollida pel convidat.

Inici de l'entrevista amb Francesc Sanchís. Explica que Palma Distribucions canvia de local per l'augment del lloguer i aprofita per transformar el funcionament: volen passar de moure grans estoques de llibres a moure sobretot propostes i difusió. Aclara que treballen com a delegats d'editorials, no com a compradors-vendors, i gestionen la promoció i col·locació de títols d'entre 80 i 90 editorials a les Illes Balears.

Sanchís descriu la tasca principal del distribuïdor: col·locar el llibre, fer que el llibreter el conegui i que arribi ràpidament al lector. L'èxit de permanència d'un llibre al taulell depèn de la temàtica, la qualitat de la creació literària, el boca-orella dels primers lectors i la presència a la premsa i recensions, mentre el distribuïdor garanteix disponibilitat i informació per al llibreter.

Parlen del nombre de llibres que s’editen a Balears, que són centenars l'any si es compten grans, mitjanes i petites editorials, així com l’autoedició. Sanchís remarca que les editorials professionals han de tenir control sobre allò que publiquen perquè hi posen el seu nom, mentre que editorials amateurs i autoedició sovint no poden garantir la mateixa qualitat.

El conductor demana com funciona la distribució per a autors autoeditats. Sanchís explica que són molt reticents a assumir un únic títol autoeditat perquè implica moure molts exemplars (fins a 200 entre enviaments i retorns) per vendre’n pocs, fet que no és rendible. Per això només ho fan amb llibres molt especials, i sovint l’autor ha de fer ell mateix la feina d’anar llibreria per llibreria, ja que molts llibreters també s’ho miren amb recel.

Sanchís explica que les tirades mitjanes de les editorials mallorquines són de 200 a 400 exemplars, adaptades a les previsions de venda i a les subvencions que reben. Sobre els llibres no venuts, comenta que tradicionalment la seva distribuïdora acumulava massa estoc, però que en realitat s'haurien de retornar a l'editor. A nivell estatal, els distribuïdors cobren lloguer a l’editorial per l'espai ocupat si no hi ha vendes, i per això han proliferat els saldistes, que compren aquests llibres com a saldo i sovint els envien a Sud-amèrica.

Es parla de la reconversió de la distribuïdora i també de canvis a les llibreries Embat i Quarts. Sanchís explica que no tanquen una etapa per cansament sinó per una qüestió de jubilació i recerca de relleu generacional. No han trobat continuïtat familiar i cerquen algú que vulgui assumir el projecte, tot i que adverteix que no és un negoci per fer-se ric, sinó una manera de viure intensa i socialment important per la difusió del llibre i la cultura.

Sanchís comparteix anècdotes que il·lustren la riquesa humana de la feina de llibreter i distribuïdor: la relació propera amb Mario Benedetti, a qui visitaven a Madrid i Montevideo, i els primers passos de Carme Riera, quan encara era desconeguda i ells varen apostar per la seva obra i la varen presentar a la universitat i a la llibreria. Destaca que aquestes vivències i amistats amb autors són un gran patrimoni personal, i que les llibreries Embat i Quarts han estat espais actius de presentacions i difusió cultural, fins al punt de rebre premis com el Jaume II.

El conductor demana quin futur veu Sanchís per a les llibreries. Ell defensa que el futur passa per activitats com els clubs de lectura, que fomenten la lectura i creen grups cohesionats que després organitzen sopars o viatges. Subratlla la importància de la complicitat amb el lector: les llibreries han de recomanar, orientar i establir una certa amistat amb els clients, perquè l'oferta editorial és inabastable i cal el paper del llibreter com a prescriptor.

Sanchís respon si el fet de ser alhora distribuïdor i llibreter genera conflictes. Aclareix que no, que més aviat aporta un valor afegit: la llibreria ajuda a difondre els llibres que treballa la distribuïdora, especialment els d’editorials mallorquines que poden quedar invisibles a altres llibreries. També expliquen que, per als clients, fan de pont amb editorials que no distribueixen formalment, intentant aconseguir qualsevol llibre que se'ls demani.

Es comenta el paper històric d’Embat (pedagogia) i Quarts (científics) com a llibreries especialitzades. Sanchís creu que avui cal obrir-se a tot, però sense perdre un tarannà propi i alguna forma d’especialització que faci la llibreria referent en un àmbit concret. Adverteix que mantenir especialitzacions molt estretes és arriscat perquè, per exemple, la lectura a nivell universitari ha baixat i molts llibres tècnics només els compren professionals. Reivindica la diferència de la llibreria independent davant les grans cadenes uniformitzades i la necessitat de sorprendre el lector amb llibres que no són només els bestsellers.

S’insisteix en la importància de conèixer els clients, parlar-hi, compartir cafès i generar una relació que va més enllà de la transacció comercial. Molts clients acaben sent amics. Preguntat pel perfil ideal de qui agafi Embat i Quarts, Sanchís parla de dues condicions bàsiques: compromís econòmic amb un projecte solvent i, sobretot, vocació. Defensa que cal estimar els llibres i estar disposat a mantenir-se informat, llegir suplements culturals i dedicar-s’hi més enllà de l’horari comercial.

Sanchís afirma que el futur del llibre passa per les llibreries independents. Si el mercat queda en mans de supercadenes i centres de decisió allunyats del territori, el model tendirà a un 80–90% de bestsellers de qualitat literària lleugera, allò que alguns anomenen "literatura light". Per evitar-ho, defensa el paper insubstituïble de les llibreries que coneixen el context local i els seus lectors.

El conductor li demana si enyorarà el tracte directe amb clients. Sanchís respon que no pot deixar el món dels llibres, però vol canviar de rol per dedicar més temps a la difusió: fer presentacions de llibres, jornades literàries (com les dedicades a Antoni Serra) o continuar vinculacions amb festivals com Fabrer Negra. Vol mantenir-se molt actiu en l’animació lectora, encara que no estigui al capdavant del dia a dia de la llibreria.

Sanchís recomana dues lectures: "Sol Divend" de Nadora Muñoz, que ha llegit recentment per preparar un club de lectura a Can Sales, i "Robinson Crusoe", que considera un dels seus llibres de capçalera i que rellegeix cada dos o tres anys, fins al punt de tenir-ne diverses traduccions. Reitera que la seva banda sonora personal és la peça "As Time Goes By" de Casablanca. L’entrevista es tanca amb agraïments i bons desitjos sobre el futur d’Embat i Quarts en noves mans.

Es tracta la situació del Gremi de Llibreters de Mallorca. Sanchís explica que el gremi és necessari però té el problema que hi ha poques llibreries reals, tot i que moltes botigues es fan dir llibreries. Sense el gremi, iniciatives com la Setmana del Llibre en Català o acords amb el Consell per al foment a la lectura no existirien. Assenyala la manca de formació específica a les Illes Balears i comenta que, quan va ser president del gremi, va proposar crear una FP sobre el món del llibre, inspirant-se en l’escola de llibreters i el grau de biblioteques que ja existeixen a Catalunya, però la proposta no es va acabar de concretar.

Acabada l’entrevista, comença la part musical dedicada a Casablanca. S’escolta una versió cantada d’"As Time Goes By" amb la lletra que parla del pas del temps, l’amor i la gelosia, mentre el programa va alternant la música amb breus comiats del locutor. És la peça que Sanchís havia definit com la seva banda sonora personal.

S’escolta la cançó "Knock on Wood" i, a continuació, una veu en off que narra el context inicial de la pel·lícula Casablanca: la segona guerra mundial, els itineraris de refugiats cap a Amèrica passant per Lisboa i la funció de Casablanca com a punt d’espera i d’esperança per obtenir visats i poder marxar cap al Nou Món. El programa intercala aquests fragments amb noves fórmules de comiat del locutor.

S’ofereixen escenes icòniques de Casablanca: el retrobament d’Elsa i Sam al bar de Rick, la petició d’ella perquè Sam toqui "As Time Goes By" i la seva resistència inicial. Finalment Sam comença a cantar la cançó, mentre la pel·lícula recrea la càrrega emocional dels records compartits. És una de les seqüències més famoses del film, que el programa reprodueix gairebé íntegra.

S’escolta el tram final de Casablanca, amb la conversa carregada de tensió i records entre Rick i Elsa a l’aeroport, sota la pluja. Rick li explica perquè ha de pujar a l’avió amb Victor Laszlo, remarca que és part de la seva feina i que, si es quedés, se'n penediria la resta de la vida. Apareixen frases mítiques com "We'll always have Paris" i la reflexió sobre com els problemes de tres persones són insignificants en un món en guerra. És el nucli emocional del desenllaç romàntic de la pel·lícula.

El programa continua amb els últims minuts de Casablanca: Rick manipula la situació davant Laszlo per justificar el sacrifici d’Elsa, es consuma l’escena de l’avió que marxa, i s’enfronta a Major Strasser, al qual finalment dispara. Renaud ordena "Round up the usual suspects" per protegir Rick. Els dos decideixen col·laborar i fugir cap a Brazzaville, tancant amb la famosa frase "Louis, I think this is the beginning of a beautiful friendship". El programa es va acomiadant entre aquests fragments, amb constants "Gràcies", "Bona nit" i "Fins demà" del locutor.