El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
En Figuera i la seva resurrecció
Després de la música de Vivaldi, Galiana explica que la curiositat per investigar li va sorgir de les competències que tenia com a funcionari de Govern Interior a l’Ajuntament de Palma.
Galiana explica que va conèixer el rellotge durant els seus anys de funcionari i que va decidir parlar-ne en el pregó de la Festa de l’Estandard. D’aquell text va sorgir la idea del llibre.
La conversa descriu la ubicació de la maquinària i la transmissió del moviment fins a les esferes. Galiana relata el projecte de centrar la torre i l’incendi de l’Ajuntament del 1894, durant el qual es van treure llibres i documents per les finestres.
Galiana explica el pas del pregó al llibre i remunta l’origen del rellotge a un acord del Gran i General Consell del 1885. La campana que li dona nom va ser fosa per Pere Joan Figuera.
Galiana descriu la funció de les campanes, inclosa la *queda*, que es va tocar fins al 1865, i els tocs d’avís. Explica com les hores del rellotge servien de referència als ciutadans, als vigilants i als pagesos, i com es va reutilitzar la maquinària del rellotge de la Inquisició.
Es parla de les campanes que es van incorporar, del trasllat del rellotge a l’Ajuntament el 1848 i de la substitució de l’esfera de marbre, caiguda durant una tempesta, per una de vidre. Galiana descriu les tres esferes i el moviment de la minutera.
Galiana explica que la maquinària es va anar deteriorant i que el rellotge es desajustava. Es van valorar reparacions de rellotgers de diversos llocs, però el cost portava a considerar-lo fora de servei.
Galiana relata la trajectòria de Fernández com a rellotger i com el van dur a veure en Figuera. Fernández va reparar-ne la maquinària i en va recuperar la precisió. Després, quan va deixar de pujar a la torre, Pere Caminals va assumir-ne algunes tasques.
Galiana explica que Fernández va modificar el sistema de corda, primer per reduir-ne la freqüència i després amb motors reciclats de rentadores *Alegro*. El rellotge es dona corda dues vegades al dia i es va mantenir la maquinària tradicional.
Galiana parla de la feina de Fernández amb rellotges de l’enllumenat i de l’automatització del rellotge de la plaça d’Espanya, que es va aturar el 2004 després d’unes obres. Tanca la conversa amb el consell de no mirar el rellotge quan s’està amb amics o badant.
A El Crepuscle, Tomeu Arell conversa amb Pere Galiana sobre en Figuera, el rellotge de Cort, i el llibre que Galiana li ha dedicat. L’autor explica com la seva feina a l’Ajuntament de Palma i la proximitat quotidiana a les campanades el van dur a investigar-ne la història. Parla de l’origen del rellotge, la funció de la campana en la vida ciutadana, la queda i els tocs d’avís, així com dels canvis de maquinària i del trasllat a l’Ajuntament. També relata com Fernando Fernández Andrés va reparar el rellotge, en va recuperar la precisió i hi va instal·lar un sistema de corda automàtica amb motors de rentadores Alegro. La conversa acaba amb el rellotge de la plaça d’Espanya, aturat des del 2004, i amb el consell de no mirar el rellotge quan s’està amb amics o badant.