Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici

Panorama general

Entrevista a Gabriel Gené Manila a Ona Mediterrània dins d’El Crepuscle, centrada en la seva nova obra Galeria de Solituds, el seu ofici d’escriptor, la vocació pedagògica i una mirada crítica a la Mallorca de postguerra i al present. També s’hi tracten la seva tesi sobre infants salvatges, la relació amb Llorenç Villalonga, i reflexions sobre geopolítica i traducció literària.

"La literatura és alliberadora: et dona ales —les teves ales."

Temes principals

1) Vida, formació i vocació

• Infància al Gaida entre vençuts de la postguerra; el relat oral com a matriu literària.

• Vocació d’escriure per testimoniar el món dels vençuts:

"Vaig començar a escriure perquè era fill d’una família de vençuts."

• Formació com a mestre i pedagog; catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la UIB; Medalla d’Or 2023 del Govern Balear.

2) Educació: llibertat vs. reproducció

• L’educació pot alliberar o reproduir el poder social:

"L’educació sempre és intervenció."

• Aleshores i avui: precarietat del magisteri, destinacions complicades, però vocació com a motor.

• Contra l’etiqueta d’adoctrinament: transparència sobre el propi pensament i autonomia del lector/alumne.

3) L’ofici d’escriure

• Música i escriptura: Bach — Variacions Goldberg com a palanca creativa.

• Ritme i oralitat: textos provats en veu alta com si fossin un podcast.

• Escriure per a joves sense moralina: primer ha de agradar a l’adult; evitar fer pedagogia en la ficció.

4) Galeria de Solituds

• Ficció filtrada de fets reals “que han sortit als diaris”, passada pel seu to i estil.

• Personatges reconeixibles reimaginats; joc amb la percepció pública i el mite (p.ex. Napoleó).

• Tornada a Moll (els orígens editorials); temes universals per a lectors diversos.

5) Recerca i memòria

• Tesi sobre infants salvatges (cas “Marcos”): recerca pionera a Frankfurt i París;

limitacions d’un projecte fet “sense equip” però d’altíssim impacte vital.

• Relació amb Llorenç Villalonga: complicitat, misteri i llibertat d’estil.

6) Mirada al món

• Testimoni del mur de Berlín i la decepció davant la corrupció del socialisme real.

• Perplexitat amb Rússia (Putin) i la guerra d’Ucraïna; errades de pronòstic com a símptoma de la complexitat.

7) Consell final i comiat

• Llegir molt per construir un lector lliure i únic.

• Tancament musical amb Maria del Mar Bonet (“Marçà”).

Punts clau destacats

Educació

• L’educació com a camí d’ascens social a la Mallorca franquista, malgrat l’elit local.

• El magisteri: entre pobresa i fracàs del sistema, però també vocació i dignitat.

Literatura i procés creatiu

• Literatura com a joc amb el lector: sorprendre, defugir l’avorriment, treballar l’ofici.

• El lector es construeix amb el temps: ser lector s’aprèn.

• L’“amor virtual” com a idea literària: ens enamoram del que imaginem de l’altre.

Societat i política

• Mallorca d’ahir: vençuts/vencedors, repressió i resistència cultural.

• Present incert, però la literatura com a eina d’interpretació i alliberament.

Cites destacades

"L’educació sempre és intervenció."

"Jo escric perquè era fill d’una família de vençuts."

"La gent no llegia per avorrir-se; llegia per divertir-se."

"La literatura és alliberadora i et dona les teves ales."

Notes de context i glossari

• Emissió a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle.

• Reconeixement institucional: Govern Balear (Medalla d’Or).

• Publicitat institucional: Consell de Mallorca (campanyes i serveis).

• Trajecte acadèmic: UIB (professor emèrit, antropologia de l’educació).