Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici d'escriure

Context i convidat

Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb una conversa extensa amb Gabriel Gené Manila sobre la seva darrera novel·la, Galeria de Solituds, i una vida dedicada a l’educació, l’antropologia i la literatura. Es revisen els seus inicis, el paper de l’educació a la postguerra, la investigació sobre infants salvatges, el procés creatiu i la relació entre realitat i ficció.

"Jo vaig començar a escriure perquè era un fill d’una família de vençuts... l’única manera d’explicar-ho era escriure-ho."

Música i inspiració

• Bach, Variacions Goldberg com a música que l’“desperta” i el fa més creatiu.
• Per escriure, a vegades escolta peces concretes en bucle per trobar el ritme adequat.

Punts clau

• La música estructura el llenguatge i ajuda a mantenir el to i el ritme del text.
• El plaer d’escoltar en veu alta el que escriu per comprovar-ne la musicalitat.

Vocació i primeres passes

• Infantesa marcada per la postguerra en un poble dividit entre vencedors i vençuts.
• L’oralitat com a arrel: la literatura, en el fons, és una veu que conta.

Idees principals

• Escriure per testimoniar allò viscut per la seva gent.
• Registra i escolta els propis textos per calibrar ritme i cadència.

Escola, batxiller i seminari: estudiar contra corrent

• Batxillerat amb classes extra amb el mestre del poble; pas breu i insuportable pel seminari; trasllat a Palma per completar estudis.
• Estudiar sovint era “contra el món”: hostilitat social cap a la cultura de la gent del poble.

• Obstacles materials i estigma social

• Aprendre com a via de mobilitat i emancipació

Magisteri, UIB i la funció de l’educació

• Magisteri a finals dels 50; exercí 15 anys; més tard doctorat i càtedra d’Antropologia de l’Educació a la UIB.
• Condicions precàries del magisteri a mitjan segle XX i debat actual sobre manca de docents.

Educació: llibertat o reproducció?

• Pot alliberar i fer créixer humanament; però també pot reproduir les jerarquies socials.
• Contra l’acusació d’adoctrinament: fer explícita la pròpia posició i no imposar-la.

"L’educació sempre és intervenció; la qüestió és com intervenim."

Investigació: el cas Marcos i els infants salvatges

• Tesi sobre Marcos, el nin que visqué 13 anys a Sierra Morena; recerca dura en arxius de Frankfurt i París.
• Referències i contrasts amb el cinema (Truffaut) i amb la bibliografia posterior.

• Tema que el marca i amplia la mirada sobre llenguatge, emocions i socialització

Literatura infantil i juvenil: criteri i perills

• Escriure per a joves exigeix que el llibre agradi també a l’adult: si no diu res, és mal llibre.
• Evitar la temptació del pedagogisme: la literatura commou quan no pretén “ensenyar”.

"El que hem d’ensenyar és la nostra lectura del món; i punt."

Galeria de Solituds: realitat, mite i estil propi

• Històries inspirades en fets reals “que han sortit als diaris”, filtrades per la seva mirada.
• Tracta temes universals i reconeixibles sense necessitat d’un gran bagatge previ.
• Recurs a mites (p. ex. Napoleó) i a la imaginació col·lectiva.

Estil i joc amb el lector

• Empremta inconfusible: pàgines que “sonen a Gené Manila”.
• Subverteix expectatives: sorprendre en lloc de donar allò que s’espera.

Referents i anècdotes: Llorenç Villalonga

• Relació propera amb Llorenç Villalonga: personalitat enigmàtica i lúcida.
• Anècdotes sobre lectures en veu alta i la llibertat d’estil.

"Som un vell liberal... he dit aquestes coses per tenir una mica de llibertat."

Política i món: mur de Berlín, Rússia i Putin

• Va viure l’obertura del mur de Berlín: descobriment de la corrupció del règim socialista alemany.
• Perplexitat davant la Rússia de Putin i la guerra a Ucraïna; pronòstics que es demostren incerts.

Mites locals i amors virtuals

• Llegendes com l’“aula dels Condesitos del Comte Rossi” circulen en la memòria popular.
• Reflexió sobre l’amor: sempre hi ha una part de virtualitat en allò que imaginem de l’altre.

Publicació, recepció i traduccions

• Galeria de Solituds publicada a Moll: retorn als orígens editorials.
• Obra traduïda a diverses llengües; traductors que afirmen l’esperit i, a vegades, “milloren” el text.
• Reconeixements com la Medalla d’Or 2023 del Govern de les Illes Balears; escoles i biblioteques amb el seu nom.

Ofici d’escriure: mètode, joc i lector

• Escriure és ofici i rigor, però també joc: anticipar el que el lector espera i desviar-se.
• Els temes “trien” l’autor segons sensibilitat i experiències; tot s’ha escrit ja, però és irrepetible filtrat per cadascú.

"La gent no llegeix per avorrir-se; llegeix per passar-s’ho bé."

Consell final i cançó

• Consell: llegir molt i de veritat; la literatura és llibertadora i et dona les teves ales.
• Tanca amb “Marçal” de Maria del Mar Bonet: imatges poètiques i toc de surrealisme.