Intel·ligència Artificial i Filosofia: L'Impacte en l'Art i l'Educació
Introducció del programa El Crepuscle i breu debat amb els col·laboradors sobre la ubiqüitat de la intel·ligència artificial en el dia a dia.
Presentació del convidat, la seva formació acadèmica en negocis i filosofia, i la seva connexió personal amb la música a través de Projecte Mut.
Reflexió sobre la vocació, la importància dels fonaments filosòfics en l'era digital i la funció de la música com a extensió de l'ésser.
Debat tècnic i reflexiu sobre si la tecnologia substituirà els artistes i els riscos de la posveritat i la desinformació política.
Anàlisi sobre la necessitat de suport institucional i regulació legislativa davant l'avanç de les grans corporacions tecnològiques.
Discussió sobre com la IA afecta l'aprenentatge i la necessitat de redefinir el rol del docent cap a un acompanyament en el raonament.
Crítica al sistema que prioritza el consum i la productivitat per sobre de la ciutadania, i el risc de convertir-se en súbdits de l'algorisme.
Estat de la llengua catalana en les eines digitals, el perill de la colonització de les estructures gramaticals i les oportunitats de preservació cultural.
Diferència entre la imitació de la màquina i la intenció humana de l'autor. Comentaris sobre referents com Hans Zimmer o John Williams.
Detalls sobre el musical del convidat que s'estrenarà a Escòcia i consell final sobre la recerca de significat vital.
En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, el compositor i filòsof Rafel Jaume Ibaens analitza l'impacte disruptiu de la intel·ligència artificial en la societat contemporània. A través d'una visió polièdrica que combina negocis digitals i música experimental, es discuteix si la tecnologia acabarà per substituir l'artista o si, per contra, obligarà la humanitat a retornar als seus valors més essencials. La conversa aprofundeix en els perills de la posveritat en les xarxes socials, la necessitat d'una regulació institucional a Europa i el futur del català en un ecosistema digital dominat per estructures anglosaxones. Finalment, l'entrevistat reivindica el paper del mestre com a guia espiritual i el procés creatiu com un viatge d'autodescobriment, posant com a exemple el seu projecte musical The Tears of Nerachis, mentre alerta sobre el risc de cedir la nostra llibertat a les grans corporacions tecnològiques en un context de canvi accelerat.

