Intel·ligència artificial: usos, límits i responsabilitats
Xavier Barona diferencia la intel·ligència humana de les tasques racionals que poden fer els sistemes d’IA. Parla dels errors dels xats, de la tendència a humanitzar-los, de l’ús de les dades i de la conveniència de donar-los instruccions concretes.
Barona explica per què va estudiar informàtica i com es va interessar per la visió per computador i les aplicacions d’accessibilitat. Repasa l’evolució de la computació i el canvi que va suposar poder interactuar amb models en llenguatge natural.
La conversa tracta la dependència dels serveis digitals, els riscos que la IA actuï a internet i les dificultats de controlar sistemes amb molts recursos de càlcul. Barona compara les preocupacions sobre la IA amb altres canvis tecnològics i destaca el paper de les empreses i els seus incentius.
Barona parla del funcionament de les patents i explica un projecte per traduir el color a so per a persones invidents. També descriu la col·laboració entre universitats, empreses i entitats socials, els diferents ritmes de treball i un projecte de cotxe autònom.
Els participants exploren els vincles emocionals amb assistents i la possibilitat d’emprar IA en serveis d’atenció. Barona en marca límits per a àmbits com la salut mental i defensa que l’alumnat la utilitzi com a suport, sense deixar d’aprendre ni de verificar les fonts.
La conversa aborda els biaixos dels sistemes, la manipulació informativa i el paper de la regulació i de les empreses. També examina qui pot respondre pels errors de vehicles autònoms o per continguts generats amb IA, i defensa que les decisions amb conseqüències per a les persones no es deleguin a una màquina.
Es parla de les dades emprades en eines digitals de l’educació i la salut i de les garanties que han d’oferir-ne les empreses. Al final, Barona considera que l’automatització de vehicles i robots avançarà gradualment, començant en entorns controlats.
Tomeu Arell conversa amb el professor i investigador Xavier Barona Gómez, amb la participació de Maria Antic, Joan Roca i Biel Vic, sobre la intel·ligència artificial. Barona explica que els sistemes poden respondre i fer tasques racionals, però no tenen intenció ni sentiments i poden equivocar-se; per això recomana no humanitzar-los ni compartir-hi dades personals. Repassen l’evolució de la informàtica, la visió per computador, les patents i la col·laboració entre universitat i empreses. També tracten els vincles amb assistents, l’ús de la IA en educació i serveis sensibles, els biaixos i la fiabilitat de la informació, la regulació i la responsabilitat davant d’errors. Barona defensa que la IA sigui una eina de suport i que les decisions importants continuïn en mans humanes.

