Irene Mas: la música, Mallorca i el seu ofici de soprano
Mas recorda el recital al Palau de la Música i explica què significa per a ella tornar a Palma. Parla de la calma, del turisme i de les diferents percepcions de Mallorca entre els músics i visitants.
L’entrevistada comenta les diferències de suport institucional i econòmic entre projectes musicals, la seva gratitud envers la Simfònica i el Teatre Principal i la seva manera d’afrontar concerts petits i grans.
Mas explica com va passar de combinar violí i cant a dedicar-se principalment a cantar, i parla dels barris de Palma on ha viscut i de com es mou per la ciutat.
Parla de com tria els papers segons la seva vocalitat, de la seva experiència al Teatre Principal i de la feina amb Jordi Savall, que li ha permès aprendre i actuar en sales de concert.
Mas explica per què rebutja papers que no s’ajusten a la seva veu, com afronta propostes escèniques exigents i quines diferències troba entre interpretar una òpera i un recital.
L’entrevistada descriu com adapta els recursos tècnics als estils i a les sales sense perdre coherència vocal. També parla de la varietat de repertori, del cant en cor i de l’adaptació a conjunts petits.
Mas valora la quantitat i la varietat de l’activitat musical de Palma, inclosos els festivals i els projectes de cors amateurs, i diu que voldria més possibilitats professionals per als festivals petits.
Mas enumera obres i actuacions que prepara, entre les quals *La Creació*, *El Messies*, *Pierrot Lunaire*, un recital i un programa amb música de nova creació dedicat a Rosa Sabater.
En les preguntes finals, Mas recomana relativitzar les situacions complexes, esmenta *Intermezzo* i *El fil invisible* i tria Oques Grasses per tancar l’entrevista.
En aquesta entrevista, la soprano mallorquina Irene Mas parla de la seva feina, de la vida musical a Palma i de les decisions que acompanyen la seva trajectòria. Explica què li aporta tornar a Mallorca després de viatjar, com percep les mirades dels visitants sobre l’illa i per què considera necessari repartir millor els recursos entre les institucions i els festivals petits. També recorda el pas del violí al cant i comenta com tria el repertori segons la seva veu, com afronta l’òpera i el recital i què ha après treballant amb Jordi Savall. Al final, comparteix recomanacions per viure millor i de lectura, i escull Oques Grasses per al comiat musical.

