El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
Josep Maria Llompart, biografia i llegat
Tomeu dona la benvinguda a **El Crepuscle** a Ona Mediterrània, presenta la convidada **Pilar Arnau i Sagarra** i el llibre *Mentre en resti un bri d’ala*, dedicat a **Josep Maria Llompart de la Panya**. S’anuncia que es parlarà de **literatura, llibres i Llompart**, i es presenta breument la resta de tertulians i l’equip tècnic.
Es llegeix una presentació detallada del **currículum acadèmic i investigador** de Pilar Arnau: doctorat, màsters, llicenciatures, diplomes de traducció i interpretació, estades a França, Alemanya i Itàlia, i treballs biogràfics i d’edició crítica. Es destaca la seva especialització en **literatura catalana contemporània** i en **escriptors d’origen internacional**. La secció tanca amb una breu peça musical d’Stravinsky triada per la convidada, vinculada als gustos musicals de Llompart.
Després d’una nova salutació, Pilar Arnau explica la seva **vocació**: va estudiar **traducció** a Barcelona, però va descobrir la complexitat extrema de la *traducció literària* i va trobar més satisfacció en **l’ensenyament**. Relata el seu origen a **Vinaròs**, el parlar tortosí-valencià, la marxa a França per estudiar i treballar, i el pas posterior a Alemanya. A Bochum comença com a **becària** (feina de base i correcció de textos) i evoluciona fins a **lectora de català**, impartint classes de català i francès per a adults. Aquesta experiència consolida la seva dedicació a la **docència i la recerca**.
A partir d’una pregunta sobre la salut de l’ensenyament del català al món, Arnau descriu una **reculada general de les humanitats**, especialment de **català i castellà** a **Alemanya** i **França**. Explica que hi ha universitats amb **pocs alumnes** i que aquesta davallada també s’ha viscut als Països Catalans, tot i una certa **recuperació recent** en Filologia Catalana a la UIB. Parla de **cicles** i onades de matrícula difícils de vincular a causes clares.
Arnau explica la seva recerca sobre **escriptors nascuts a l’estranger que escriuen en català**. Davant la falta d’una etiqueta satisfactòria, proposa el terme **“literatura d’origen internacional”**. Argumenta que *immigrant* i *nouvingut* són categories problemàtiques: *migrant* només descriu qui està en **trànsit**, i *nouvingut* no pot aplicar-se indefinidament, especialment a fills nascuts aquí. Denuncia l’ús **racialitzat** d’aquestes etiquetes i el contrast amb el terme **expatriat**, reservat sovint per a professionals europeus acomodats (per exemple, famílies alemanyes que reparteixen vida i feina entre Alemanya i Mallorca). Aquesta secció obre una reflexió sobre **racisme, classe i llenguatge**.
S’introdueix formalment el llibre *Mentre en resti un bri d’ala* i es pregunta a Arnau com va sorgir el seu interès per **Josep Maria Llompart de la Panya**. Ella explica què l’origen és **Alemanya**, quan com a lectora de català rep l’encàrrec de **muntar una biblioteca de literatura catalana**. En revisar catàlegs i revistes, descobreix els **Papeles de Son Armadans** i la quantitat de **traduccions, articles i poemes** signats per Llompart. Això la porta a fer un **buidatge sistemàtic** de sis anys de col·laboració de Llompart amb la revista.
Arnau descriu la relació professional i personal entre **Llompart** i **Camilo José Cela** a *Papeles de Son Armadans*. Llompart hi entra com a **secretari** i acaba fent de **sotsdirector**, en una publicació mensual feta des de **Mallorca** però amb **vocació internacional**. Malgrat el caràcter **egocèntric** de Cela, la relació amb Llompart és **bona i duradora**. Aquesta revista li permet establir **correspondència** amb escriptors espanyols i llatinoamericans i conèixer figures com **Joan Miró**, consolidant el seu **capital cultural i literari**.
La conversa gira cap als **orígens socials** de Llompart i la seva evolució ideològica. Es recorda que venia d’una **família militar franquista**, amb vincles amb la **Guàrdia Civil**, i que abans de la guerra era amic dels **fills del Marquès de Zayas**. Els pares el protegeixen de l’ensenyament públic per evitar el contacte amb idees republicanes. El canvi ve amb **Miquel Llodrà**, company de l’*Institut Ramon Llull* i fill d’un ferroviari amb una **gran biblioteca**. Llodrà li presta llibres, li facilita accés a **lectures en català** malgrat la prohibició i l’acompanya en els estudis de **dret com a alumne lliure**, atesa la ruïna econòmica de la família Llompart (arruïnada dues vegades). Junts freqüenten **tertúlies** com la de *Can Colom*, on Llompart coneix **Francesc de Borja Moll** i altres intel·lectuals. Es menciona també la relació amb **Llorenç Villalonga**, que els escriptors de la generació del 50 “estimaven i odiaven” a la vegada: admiraven l’obra literària, però rebutjaven el seu **posicionament polític** durant la Guerra Civil.
S’introdueix la **segona selecció musical**, que barreja una peça de **Wagner** amb un fragment de **Lluís Llach**. Serveix com a pausa entre blocs de conversa, mantenint el fil musical que travessa el programa i connecta amb els gustos de Llompart.
Es parla de la relació de Llompart amb les germanes **Cèlia i Encarna Viñas**, especialment amb Encarna, amb qui es casarà. La coneix en classes de repàs de matemàtiques, i ella prové d’una **família catalanista, culta i depurada** pel franquisme. Arnau subratlla que Encarna és la **segona gran influència** a la seva vida i fa una reflexió incisiva: **Llompart pot dedicar-se plenament a la creació i a la vida cívica perquè Encarna assumeix tota la càrrega domèstica**. Ho exemplifica dient que ell arribava a casa amb la **taula parada i la gelera plena**, cosa essencial per a qualsevol persona (i més per a un creador) però que històricament han resolt les dones. Aquesta part visibilitza el **treball de cura i domèstic** com a base de moltes carreres intel·lectuals masculines.
Es descriu la tasca de Llompart com a **director literari** de l’editorial Moll al llarg de **tres dècades**, cosa que el converteix en un referent per a moltes generacions d’escriptors. Escriu **més de cent pròlegs** i col·labora en presentacions i actes per a llibres de Moll i d’altres editorials. Davant la saturació, arriba a penjar un **cartell a casa**: “No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes”, però continua fent excepcions, com mostra una carta a **Pau Faner** on reconeix que aquest pròleg no se’l pot estalviar. Arnau explica la ironia que **Llompart va morir amb un pròleg a mig escriure** damunt la taula, dedicat a un llibre d’**Antònia Arbona**, evidenciant fins al final la seva **generositat i disponibilitat**.
La conversa aborda si la **poesia de Llompart** ha estat prou valorada o si pesa més la seva imatge de **figura cívica**. A Mallorca se’l coneix sobretot per la seva **oratòria**, la participació en **manifestacions** i actes de defensa de la llengua (el famós crit “Català, català”). Arnau recorda el seu paper com a **soci fundador i president** de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i com a **president de l’Obra Cultural Balear**. Va intervenir en molts **grups i moviments d’esquerres** durant el tardofranquisme i la Transició, sovint en espais unitats sense adscripció rígida de partit. Segons Arnau, no se l’ha llegit suficientment com a **poeta**, tot i que en els darrers temps (especialment el 2025) s’observa un **augment de recitals i actes poètics** sobre la seva obra, en part perquè un recital és una activitat **econòmica i fàcil d’organitzar**.
Arnau explica les diferències entre els dos **Any Llompart** recents. El **2018** fou un any **poc institucional**, amb gairebé **cap pressupost**, impulsat principalment per l’Obra Cultural Balear (amb **Jaume Mateu** i **Cèlia Riba**) i per la tasca voluntària d’Arnau, que coordinava activitats amb casals, institucions i centres educatius. Es van fer nombrosos **recitals, taules rodones, xerrades i activitats als instituts**, i es van publicar la **Poesia completa** (El Gall Editor) i la reedició de **Vocabulari privat** amb un epíleg seu, a més d’un **còmic divulgatiu** sobre Llompart que actualment l’Ajuntament no vol reeditar. El **2025**, en canvi, és un any **més institucional**, amb pressupost que ha permès elaborar **materials didàctics per al batxillerat** i programar més actes, encara que sovint concentrats en pocs mesos, la qual cosa provoca **solapaments i poca assistència** en alguns d’ells. Arnau observa que aquest any s’està posant més el focus en la **poesia** i menys en la seva **dimensió política**, i proposa organitzar una **taula rodona** específica sobre el Llompart polític vista des de la perspectiva del 2025. També comenta que al **País Valencià** pràcticament no s’han fet actes, mentre que a **Catalunya** n’hi ha alguns, sobretot recitals organitzats per poetes catalans o mallorquins residents, però amb un abast encara reduït.
En la part final de l’entrevista, es pregunta a Arnau pels seus **projectes futurs**. Explica que la biografia *Mentre en resti un bri d’ala* (333 pàgines) responia a un **deute moral** amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la sèrie d’*il·lustres* (amb motiu de la seva distinció com a fill il·lustre). Ara treballa en un projecte ampli sobre **Guerra Civil i literatura a les Illes Balears**, del qual té unes 150 pàgines escrites i voldria arribar a 300, amb previsió de publicació en uns anys. Es defineix com a **investigadora** que escriu per la necessitat de cobrir buits de recerca més que per vocació estricta d’escriptora. Com a **consell per viure millor**, proposa: 1) **Consumir menys**, reduint les compres de coses irrellevants; 2) **Llegir més**; i 3) **Escoltar més i amb empatia**, sobretot les persones en situació vulnerable. Menciona que fa classes a **mares migrants** arribades recentment a les Illes i que ha vist situacions **molt dures** que sovint passen desapercebudes a la societat.
Després de la comiat de Pilar Arnau, el programa fa sonar les **Variacions Goldberg** de Bach, habituals a l’espai. A continuació s’aturen la conversa principal i comencen diverses **falques publicitàries** i **indicatius** d’**Ona Mediterrània** (aigua 3 Glops, clínica dental, crida a fer-se *soci* de l’emissora, etc.), que marquen la transició cap a la segona part del programa.
S’obre la secció **“Cometes”** amb **Joan Roca**, que proposa convertir **Mallorca en un escenari d’òpera**, enumerant **deu òperes** relacionades amb l’illa. Comença amb **Tosca** de Puccini, que situa en la Roma de 1800, relacionada amb els canvis polítics de l’època i amb el **papa Pius VI**, amic d’**Antoni Despuig**. A través d’aquest lligam, connecta el context de *Tosca* amb la **canonització de Sor Tomasseta**. A continuació passa a **Il trovatore** de Verdi, centrant-se en la figura de la gitana **Azucena** i explicant l’ambientació històrica just després de la mort de **Martí l’Humà**: el **Compromís de Casp**, la disputa entre partidaris de la dinastia Trastàmara i de **Jaume d’Urgell**. Roca recorda que Jaume d’Urgell era **descendent de Jaume III de Mallorca** (per via d’Elisabet de Mallorca), establint així un vincle directe entre l’òpera i la història de la **Corona de Mallorca**.
Joan Roca segueix amb **Andrew Lloyd Webber**, resident a **Deià** durant anys, i el seu musical **El fantasma de l’òpera**, on hi ha referències internes al **Faust** de Gounod. Fa sonar una ària de **Mefistòfil** per parlar metafòricament de la possible “venda de l’ànima” dels mallorquins al diable, en relació amb determinats models socials i econòmics. Després aprofita el tema del baix Mefistòfil per enllaçar amb el **baix mallorquí Francesc Mateu**, considerat el cantant d’òpera mallorquí més famós del segle XIX. Explica que **debutà al Teatre Principal de Palma** (aleshores ja amb aquest nom) el 27 de novembre de 1869 amb *Linda di Chamounix* de Donizetti, després que l’antic **Teatre de la Princesa** hagués estat reconstruït arran de l’incendi de 1858.
Roca recorda que el **Teatre de la Princesa** (antic nom del Principal) es cremà la nit de l’11 al 12 de juny del 1858, just després d’una representació de **Macbeth** de Verdi, una obra llegendàriament *maleïda*. Sona el **cor de les bruixes** d’aquesta òpera. Tot seguit, Roca proposa un triangle entre **òpera, futbol i Mallorca**: vincula el davanter kosovar **Vedat Muriqi**, conegut com *el pirata*, amb l’òpera **Il pirata** de Vincenzo Bellini. Fa sonar un fragment de la seva obertura, subratllant el caràcter **belcantista** de Bellini i jugant irònicament amb la figura del *pirata de Mallorca* al futbol.
Amb un to humorístic i crític, Roca aborda un dels **grans problemes actuals de Mallorca**: el **mercat de l’habitatge**. Afirma que fins i tot un **déu tindria problemes per trobar casa** a l’illa i ho relaciona amb **Wotan** a *Das Rheingold* i tot el **cicle de l’Anell del Nibelung** (*Loderring*), on el déu s’endeuta per poder construir i pagar el **Valhalla**, la residència divina. Aquesta analogia serveix per ironitzar sobre els **preus desorbitats** i la lògica d’hipoteques i deutes del món contemporani. Sonen els compassos finals de *Das Rheingold*, quan Wotan i la resta dels déus entren per fi al Valhalla després d’un contracte ruïnós.
En els darrers minuts, Roca reclama la **reprogramació** de l’òpera **L’Arxiduc**, dedicada a la figura de l’**arxiduc Lluís Salvador**, la seva relació amb la **Serra de Tramuntana** i personatges com **Vladislav Wiborni**. En destaca tant la **qualitat musical** com el valor **documental i històric**. Tot seguit relaciona òpera, turisme i hotels amb **Salome** de Richard Strauss, tancant la secció amb un fragment d’aquesta òpera. Tomeu agraeix la feina de l’equip (Maria, Biel, Joan) i acomiada el programa, anunciant que **El Crepuscle** tornarà l’endemà. L’episodi acaba amb un to de **reivindicació cultural** i amb la sensació d’haver recorregut un ampli mapa que va de **Llompart** a **Wagner**, passant per la història i la realitat actual de **Mallorca**.
Introducció del programa
El Crepuscle dedica aquest episodi a la figura de Josep Maria Llompart de la Panya, a partir del llibre de Pilar Arnau i Sagarra Mentre en resti un bri d’ala, i el complementa amb una secció final sobre òpera i Mallorca a càrrec de Joan Roca.
"Mentre en resti un bri d’ala. Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país."
L’episodi combina biografia intel·lectual, panorama cultural de les Illes Balears al segle XX i XXI i connexions sorprenents entre òpera, història i Mallorca.
1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i la seva trajectòria acadèmica
1.1. Formació i especialització
- Pilar Arnau i Sagarra és doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, amb menció internacional, amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI.
- Formació principal:
- Estudis de traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. - Estudis i màster a França (Universitat de Tolosa) sobre narrativa mallorquina contemporània, amb el treball Narrativa i turisme a Mallorca 1968–81. - Estades i recerca a Alemanya (Bochum, Hamburg) i Trieste.
- És especialista en literatura catalana contemporània, especialment en:
- traducció literària - literatura i migracions - escriptors d’origen internacional que escriuen en català.
1.2. De la traducció a l’ensenyament i la recerca
- Arnau explica que va començar fascinada per la traducció, però que va descobrir com és de difícil fer una bona traducció i com l’ensenyament li resultava més natural i satisfactori.
- A Alemanya va començar fent fotocòpies com a becària, i va acabar com a lectora de català i professora en una escola d’idiomes per a adults.
- Ha treballat en diversos epistolaris i estudis biogràfics:
- Sobre Josep Maria Llompart - Aina Moll i Marquès - Correspondència de Gabriel Alomar, Pau Faner, Francesc de Borja Moll, entre d’altres.
2. L’estudi de la llengua i literatura catalana a Europa
2.1. Reculada de les humanitats
- En parlar de la situació a Europa, Arnau és molt clara:
"Està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim."
- A Alemanya i França detecta una forta davallada d’estudiants d’idiomes i filologies, tant en català com en castellà.
- Assenyala que també als Països Catalans hi ha hagut onades de baixada i pujada de matrícula en Filologia Catalana (a la UIB, ara amb una nova embranzida).
2.2. Investigació sobre “autors d’origen internacional”
- Arnau introdueix el seu propi concepte, que defineix així:
"M’ho he inventat un poc, això... literatura d’origen internacional."
- Autors d’origen internacional són escriptors:
- Nasquuts al Marroc, França, Itàlia o altres països, - Que viuen als Països Catalans i - Escriuen en català.
- Rebutja etiquetes com immigrant o nouvingut quan fa dècades que viuen aquí:
- migrant només és algú en procés de migració, no de per vida. - nouvingut té «data de caducitat».
- Subratlla els biaixos racistes de moltes etiquetes:
"Les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant."
- Distingix també entre migrants i expatriats, denunciant la càrrega de classe social del segon terme.
3. Com neix l’interès per Josep Maria Llompart
3.1. Descobriment als “Papeles de Son Armadans”
- L’interès per Josep Maria Llompart neix a Alemanya, quan Arnau ha de crear una biblioteca de literatura catalana a la universitat.
- Revisant revistes, descobreix els Papeles de Son Armadans i hi veu un tal Llompart que:
- signa moltes traduccions, - escriu articles, ressenyes i poemes.
- Any més tard publicarà un buidatge complet dels sis anys de col·laboració de Llompart a la revista.
3.2. Relació amb Camilo José Cela i el món literari espanyol
- Papeles de Son Armadans (1956–61, període de Llompart) era una revista mensual amb vocació internacional, feta des de Mallorca i venuda sobretot a fora.
- Llompart hi comença com a secretari i acaba fent de sotsdirector, fent pràcticament de tot.
- Malgrat el caràcter egocèntric de Camilo José Cela, Arnau afirma que:
"Crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar."
- Gràcies a aquesta feina, Llompart entra en contacte epistolar amb escriptors espanyols i llatinoamericans i amb artistes com Joan Miró, cosa decisiva per la seva formació.
4. Orígens, formació i evolució ideològica de Llompart
4.1. Família franquista i entorn de classe alta
- Llompart neix en una família franquista i militar:
- Pare militar, - Família materna vinculada a la Guàrdia Civil, - Avi o besavi amb rang de coronel.
- Abans de la Guerra Civil, és amic dels fills del Marquès de Zayas, cosa que situa bé el seu entorn social.
- Els pares eviten enviar-lo a institut públic per por al contagi d’idees republicanes i el fan anar a acadèmies privades.
4.2. El paper de Miquel Llodrà i les primeres lectures
- El punt de gir arriba a l’Institut Ramon Llull amb Miquel Llodrà:
- Fill d’un ferroviari amb una bona biblioteca a casa. - Persona empàtica, espavilada i molt lectora.
- Llodrà detecta l’afició lectora de Llompart i li presta llibres, molts en català, en un moment en què aquesta llengua estava prohibida als estudis formals.
- Tots dos estudien dret com a alumnes lliures, per manca de recursos familiars, i comparteixen tertúlies a Can Colom, on Llompart coneix personatges com Francesc de Borja Moll.
4.3. Entorn cultural i relació amb Villalonga
- Parlant de l’escriptor Llorenç Villalonga, Arnau recorda una frase de Llompart:
"Estimàvem i odiàvem en Villalonga."
- La generació de Llompart el respecta literàriament, però rebutja el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil.
- Malgrat tot, Villalonga és un referent literari per a autors com Guillem Frontera o Baltasar Porcel; Llompart, en canvi, no fa novel·la, sinó sobretot assaig, crítica i sistematització literària.
5. Encarna Viñas i el treball invisible domèstic
5.1. Una influència decisiva
- Llompart coneix Encarna Viñas en classes de repàs de matemàtiques: tots dos hi anaven perquè eren fluixos en aquesta matèria.
- Encarna provenia d’una família catalanista i culta, amb un pare catedràtic de pedagogia depurat després de la Guerra Civil.
- Arnau afirma que Encarna és la segona gran influència en la vida de Llompart, després de Miquel Llodrà.
5.2. La càrrega domèstica i la creació
- Arnau fa una reflexió molt clara sobre el treball domèstic invisible i la creació intel·lectual:
"Llompart va ser qui va ser gràcies a Encarna, també."
- Encarna assumeix tota la gestió domèstica (taula parada, gelera plena), fet que permet a Llompart:
- Treballar de funcionari als matins - Tenir les tardes i nits per a la seva obra intel·lectual i cívica.
- Arnau subratlla que, sense aquest suport domèstic femení, moltes carreres intel·lectuals masculines no haurien estat possibles, i reivindica la injustícia d’aquest repartiment.
6. Editor, prologuista i activista cívic
6.1. Director literari de l’editorial Moll
- Llompart passa tres dècades com a director literari de l’editorial Moll.
- Això el converteix en referent per a diverses generacions d’escriptors, especialment pels més joves, als quals orienta i acompanya.
6.2. La saturació de pròlegs
- Llompart escriu més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos semblants, per llibres de Moll i d’altres editorials.
- Arriba un moment en què ha de col·locar a casa seva un cartell amb el missatge:
"No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes."
- Tot i això, continua fent excepcions. Arnau cita una carta a Pau Faner on Llompart confessa que aquest pròleg l’ha de fer, i li demana que digui que ja l’havien acordat abans del cartell (cosa que no era certa).
- Fins i tot mor amb un pròleg a mig escriure damunt la taula, per un poemari d’Antònia Arbona.
6.3. Compromís associatiu i polític
- Llompart és recordat sobretot com un intel·lectual cívic:
- Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear.
- Participa en molts moviments d’esquerres a la fi del franquisme i a la Transició: grups autonomistes i sobiranistes, diverses plataformes unitàries i manifestos.
- És famós per la seva oratòria, els discursos i la dicció impecable, especialment en actes públics on defensa la llengua i la cultura.
- Arnau lamenta que, al centenari de 2025, es posi més l’accent en la part poètica i simbòlica que en la seva dimensió política.
7. Llompart poeta: recepció i actes del centenari
7.1. Ha estat prou llegit com a poeta?
- A Mallorca, Llompart és més conegut per:
- Els discursos, - El paper cívic i associatiu, - La presència a manifestacions (la famosa escena del crit “Català, català”).
- Arnau sosté que la seva obra poètica no ha estat llegida tan a fons com mereixia, tot i que ara observa un repunt d’interès.
7.2. L’Any Llompart 2018 vs 2025
Any 2018
- Va ser un any poc institucional, impulsat sobretot per l’Obra Cultural Balear i la societat civil.
- Arnau, a proposta de Jaume Mateu i Cèlia Riba, n’assumeix la coordinació voluntària sense pressupost:
- Activitats a instituts i delegacions de l’OCB. - Taules rodones, conferències, recitals.
- Publicacions destacades:
- Poesia completa de Llompart (El Gall Editor). - Reedició de Vocabulari privat, amb epíleg de Pilar Arnau. - Un còmic divulgatiu sobre Llompart (amb Margarida Vinci), ara difícil de reeditar per manca de voluntat institucional.
Any 2025
- Caràcter més institucional, amb pressupost:
- Producció de materials didàctics per al batxillerat. - Molts recitals poètics i actes concentrats sobretot a partir de la tardor.
- Pros i contres:
- Pros: més recursos, més diversitat d’activitats. - Contres: massificació de l’agenda i actes amb poca assistència.
- Arnau proposa recuperar la dimensió política amb una taula rodona sobre el Llompart militant, vista des de 2025; hi ha intenció de dur-la endavant.
7.3. Presència al País Valencià i a Catalunya
- País Valencià: pràcticament invisible, no hi consten gairebé actes del centenari.
- Catalunya: es fan alguns recitals i presentacions, sovint impulsats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya, però Llompart continua sent-hi poc conegut fora de cercles especialitzats.
8. Projectes actuals de Pilar Arnau i reflexió final
8.1. La biografia “Mentre en resti un bri d’ala”
- El llibre de 333 pàgines neix d’un deute moral amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la col·lecció Els il·lustres (uns 70 pàgines).
- Ara ha pogut aprofitar tot el material acumulat durant anys de recerca i correspondències.
8.2. Nou projecte: Guerra Civil i literatura a les Illes Balears
- Arnau treballa en un nou estudi extens sobre:
"Guerra civil i literatura a les Illes Balears."
- Té ja unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300, de manera que la publicació probablement serà a mitjà termini (2026–2027).
- Es defineix com a investigadora, no com a escriptora d’ofici, i diu que escriu sobretot perquè considera que “s’ha de fer” aquesta feina.
8.3. Consell vital als oients
En el tram final, el programa demana a Arnau un consell per viure millor. Ella hi respon amb tres idees clau:
- Reduir el consum:
- Baixar el nivell de consum de coses irrellevants.
- Llegir més:
- Donar prioritat a la lectura com a eina de formació i benestar.
- Escoltar i tenir empatia:
- Escoltar més els altres. - Desenvolupar empatia especialment cap a persones que arriben a les Illes Balears en situació vulnerable.
"Hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això."
- Explica que actualment fa classes a mares migrants recent arribades i constata la duresa de moltes d’aquestes realitats.
9. Secció “Cometes”: òpera i Mallorca amb Joan Roca
En la segona part del programa, Joan Roca converteix Mallorca en un escenari d’òpera, establint connexions creatives entre títols operístics, història, personatges mallorquins i actualitat futbolística.
9.1. Òperes vinculades a Mallorca (llistat comentat)
Roca proposa almenys deu òperes amb relació, directa o simbòlica, amb Mallorca:
- 1 Tosca (Puccini)
- Ambientada a la Roma de 1800, en plena repressió dels liberals després de les guerres napoleòniques. - Relació amb Mallorca a través de Pius VI i la canonització de Sor Tomasseta (Antònia Maria de la Concepció Tomàs), amb la qual comparteix context històric.
- 2 Il trovatore (Verdi)
- Basada en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. - Ambientada després de la mort de Martí l’Humà, en el context del Compromís de Casp i les disputes successòries. - Roca recorda que Jaume d’Urgell, rival dels Trastàmara, era descendent de Jaume III de Mallorca (per línia d’Elisabet de Mallorca), establint així una connexió dinàstica entre l’òpera i Mallorca. - Personatge destacat: Azucena, la gitana, protagonista real de l’òpera.
- 3 El fantasma de l’òpera (Andrew Lloyd Webber)
- Lloyd Webber fou resident il·lustre a Deià durant anys. - Dins el musical hi ha una presència important del Faust de Charles Gounod, que Roca fa sonar.
- 4 Faust (Gounod)
- S’hi destaca l’ària de Mefistòfil. - Serveix per ironitzar sobre la idea que els mallorquins “han venut l’ànima al diable”, en referència a la pèrdua de dignitat col·lectiva i al model turístic.
- 5 Linda di Chamounix (Donizetti)
- Òpera on debuta el baix mallorquí Francesc Mateu al Teatre Principal de Palma (1869). - Roca repassa breument la història del Teatre Principal: teatre de la Princesa, del Príncipe, l’incendi de 1858 i la posterior denominació com a Principal.
- 6 Macbeth (Verdi)
- Òpera maleïda també en versió teatral. - El Teatre de la Princesa (antic nom del Principal) es crema la nit de l’11 al 12 de juny de 1858 després d’una representació de Macbeth. - Se’n fa sonar el cor de les bruixes, un dels grans moments del repertori verdià.
- 7 Il pirata (Bellini)
- Vinculada de manera humorística a Vedat Muriqi, anomenat el pirata de Mallorca en l’àmbit futbolístic. - Roca n’ofereix un fragment de l’obertura, destacant el belcantisme de Bellini.
- 8 Das Rheingold / Der Ring des Nibelungen (Wagner)
- Roca parla més genèricament del Loderring (l’Anell del Nibelung) per associar-lo al mercat immobiliari mallorquí. - Compara el déu Wotan, endeutat per poder pagar el Valhalla, amb qualsevol intent d’aconseguir habitatge a Mallorca avui dia.
- 9 L’Arxiduc (Pere Xerxa / Emparera Fons – producció mallorquina)
- Òpera contemporània basada en la figura de l’arxiduc Lluís Salvador i el seu món. - Roca demana que es reprogrami aquesta òpera, elogiant-ne la riquesa musical i l’interès documental. - Esmenta el personatge de Vladislav Wiborni, un dels companys/amants de l’Arxiduc, a qui també es dedica un passatge musical.
- 10 Salome (Richard Strauss)
- Enllaçada de manera lúdica amb el hotel Formentor / Hotel La Bella Vista / hotels de luxe i el turisme de distinció. - Strauss és autor d’una òpera monumental, Salome, que tanca el recorregut musical del programa.
10. Tancament i música final
- El programa es tanca amb:
- Les Variacions Goldberg de Bach, suggerides com a música ideal per al benestar personal. - Anuncis i falques d’Ona Mediterrània i de patrocinadors. - La secció de Joan Roca amb els últims fragments operístics (L’Arxiduc i Salome).
- El to final és de reconeixement a la feina silenciosa de investigadores com Pilar Arnau i Sagarra, i de reivindicació cultural: llegir Llompart, repensar la seva faceta política i redescobrir el diàleg entre òpera, història i Mallorca.
Glossari contextual (implícit al programa)
Sense ser una secció explícita, el programa ajuda a entendre alguns conceptes i figures:
- Josep Maria Llompart de la Panya: poeta, assagista, editor, activista cultural i polític, figura clau del catalanisme i de la cultura mallorquina del segle XX.
- Papeles de Son Armadans: revista literària dirigida per Camilo José Cela, amb seu a Mallorca i forta projecció internacional.
- Obra Cultural Balear: entitat cívica per a la defensa de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears.
- Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): associació professional d’escriptors catalans, de la qual Llompart fou cofundador i president.
- Any Llompart: denominació dels diferents programes d’actes (2018, 2025) dedicats al seu record i estudi.
Conclusió
Aquest episodi d’El Crepuscle és, alhora:
- Un retratat profund de Josep Maria Llompart com a poeta, editor, activista i figura cívica.
- Una reflexió sobre la precarietat de les humanitats, la terminologia sobre migracions i la necessitat d’empatia social.
- Un joc erudit i alhora accessible que relaciona òpera i història mallorquina, mostrant com la cultura global es pot llegir des de la perspectiva local de les Illes Balears.