Margalida Melià: cinema i un paradís que cal suportar
Melià explica que el seu interès per les històries la va orientar cap al periodisme, el guió i la direcció. Recorda les pel·lícules clàssiques que veia a casa, enregistrades pels seus pares de la televisió.
Melià parla del títol, de l’origen del llibre d’entrevistes i del documental. La conversa tracta les advertències sobre la destrucció del paisatge, l’acceleració dels canvis, la turistificació i la gentrificació. També qüestiona la idealització nostàlgica del passat i recorda que aquell temps tenia mancances.
Melià explica per què troba apassionant el muntatge i defensa la importància de poder intervenir en diverses etapes d’una pel·lícula. Comenta també com l’abundància de material rodat fa que seleccionar i muntar sigui una tasca especialment rellevant.
La conversa aborda si artistes i professionals del cinema han d’utilitzar la seva visibilitat per reivindicar idees. Melià recorda opinions d’alguns entrevistats i explica que intenta expressar el seu punt de vista a partir de la recerca, sense considerar-lo superior al dels altres.
Melià parla de la separació entre documental i ficció en els premis i en la programació, i diu que el documental ha guanyat públic i valoració. També comenta la tendència a combinar recursos documentals i narratius de ficció.
Melià descriu la música com una via directa per despertar emocions i recorda com treballa amb compositores per convertir sentiments i intencions en música. L’entrevista acaba amb l’agraïment i l’acomiadament de la convidada.
El programa entrevista la directora i guionista Margalida Melià sobre Suportant el paradís, llibre d’entrevistes publicat el 2011 i origen d’un documental rodat el 2012 i estrenat més endavant. Melià parla de la contradicció entre la bellesa de Mallorca i els canvis que s’hi han produït, de les advertències sobre la destrucció del paisatge i de l’acceleració de la turistificació i la gentrificació. També matisa la nostàlgia del passat, recordant-ne les mancances. La conversa tracta la seva vocació cinematogràfica, la importància del muntatge i el paper públic dels artistes. Melià comenta igualment el creixement del documental, la barreja de gèneres i el valor de la música en una pel·lícula.

