Maria Àngels Ferrer: Música, Pedagogia i el Cant de la Sibil·la
Presentació de l'edició especial d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, introduint la figura de Maria Àngels Ferrer i la seva relació amb la cultura eivissenca i mallorquina.
Repàs exhaustiu de la seva formació acadèmica, premis d'excel·lència educativa de la UNESCO i la seva producció de llibres de didàctica.
Conversa sobre els inicis de l'entrevistada a Palma, la influència de la seva família melòmana i la seva visió de la música com una eina d'expressió universal.
Explicació sobre els seus materials per a secundària que connecten la música amb el cinema i l'art per oferir una formació integral als alumnes.
Debat sobre l'ús de la IA en la finalització d'obres inacabades i la defensa de l'emoció humana i el caràcter 'viu' de l'art enfront de l'automatització digital.
Ferrer repassa els seus compositors preferits, des del llegat de Bach fins a l'òpera de Puccini i la polifonia del Renaixement.
Anàlisi de les diferents versions de la Sibil·la a Europa (italiana, occitana, catalana) i la tasca de divulgació feta per intèrprets com Montserrat Figueres.
Relat de la seva experiència personal a la Parròquia de Sant Jaume, l'evolució de la seva veu i la projecció internacional d'aquest cant a llocs com Turquia.
Història del Festival Internacional de Música d'Eivissa, el paper del seu pare i com un petit poble rural va crear una xarxa global pel piano.
Ferrer tanca l'entrevista amb un consell basat en l'entusiasme i presenta la música de Marian Ford Martínez com a reivindicació de la dona a la història.
L'episodi 3.273 d'El Crepuscle a Ona Mediterrània presenta una entrevista profunda amb la musicòloga i catedràtica Maria Àngels Ferrer Forés. Al llarg de la conversa, es repassa la seva extensa carrera com a docent, autora de material didàctic innovador i la seva tasca de preservació del patrimoni literari i sonar. Un dels moments més destacats és la celebració dels seus 40 anys cantant la Sibil·la a Sant Jaume, així com la seva vinculació familiar i professional amb el Concurs Internacional de Piano d'Eivissa, un projecte sorgit de l'entusiasme civil que ha aconseguit projecció global. Ferrer reflexiona sobre la importància de transmetre la passió cultural a les noves generacions, la necessitat de la visibilitat femenina en la història de la música i aborda amb cautela l'impacte de la intel·ligència artificial en la creació artística, defensant sempre la calor i l'emoció de l'art presencial enfront de la fredor de la tecnologia.

