María José Montiel: Falla, el cant i l’escena operística
Montiel explica el concepte del recital «Puentes y Almas»: Falla com a figura central dels vincles musicals entre Espanya, França i Sud-amèrica, i les relacions amb Debussy, Ravel, Guastavino i Ginastera. També comenta la relació entre poesia i música.
La cantant parla del significat de cantar al castell de Bellver, de la seva amistat i complicitat musical amb Miquel Estelrich i de la seva feina compartida. Opina sobre la situació i la valoració dels compositors mallorquins.
Montiel explica el privilegi que Toni Parera escrivís el paper de María Moliner pensant en la seva veu. Descriu com estudia els personatges a partir de fonts literàries i històriques i parla de Catalina Homar i de l’òpera sobre l’arxiduc.
Montiel defensa que les veus actuals poden ser tan bones com les d’altres èpoques i relaciona el debat amb el gust musical i la sobreexposició. Parla de la tècnica vocal, de l’orientació del repertori per part del professorat i de la importància de saber rebutjar papers inadequats.
La cantant compara l’emissió vocal en un recital amb la necessària davant una orquestra i explica per què cal temps entre repertoris de gran exigència i música de cambra. Atribueix la percepció d’una crisi de tenors a la manca de treball del gir de la veu i del passatge.
Montiel recorda els inicis de la seva carrera i assenyala la importància de saber triar, treballar, cuidar-se, tenir suport i mantenir la voluntat davant les pressions de la professió.
Montiel expressa reserves sobre posades en escena que considera poc fidels a la història o orientades cap a allò lleig i absurd, però diu que aprecia la innovació quan funciona. Recorda la bona acollida del públic a una producció tradicional de *La bohème*.
En acabar la conversa, Montiel recomana cercar la pau interior i també la pau al món. Per acompanyar l’entrevista, tria música de Manuel de Falla.
Després de la falca d’Ona Mediterrània, el tram final inclou música i acaba amb el comiat del programa.
La mezzosoprano María José Montiel conversa sobre el recital «Puentes y Almas», que presenta Manuel de Falla com a nexe entre Espanya, França i Sud-amèrica, i sobre els vincles amb Debussy, Ravel i compositors americans. Parla de la relació entre poesia i música, del castell de Bellver i de la complicitat amb el pianista Miquel Estelrich. També reivindica el repertori de compositors mallorquins i explica com prepara personatges com María Moliner i Catalina Homar. En parlar del cant, defensa la introspecció, l’adequació del repertori a cada veu i el treball del passatge dels tenors; reflexiona sobre la seva trajectòria, critica algunes posades en escena i tanca amb una recomanació de cercar la pau interior.

