María José Montiel: Falla, la veu i l’òpera
Montiel presenta el recital amb Miquel Estelrich, centrat en Manuel de Falla i els ponts musicals entre Espanya, França i Sud-amèrica. Recorda les relacions de Falla amb compositors francesos i argentins i descriu el compositor com un nexe entre cultures.
Montiel explica que els compositors trien poemes que els inspiren i que la qualitat de la poesia pot influir en la música. Esmenta els poemes de sant Joan de la Creu i la manera d’ajuntar paraula, accent i música.
La cantant parla del privilegi de cantar a Bellver i de la seva vinculació amb Mallorca. Recorda l’amistat i la complicitat musical amb Miquel Estelrich, amb qui ha fet recitals i enregistraments, i comenta la valoració dels compositors mallorquins.
Montiel descriu com Toni Parera va escriure el paper de María Moliner pensant en la seva veu i comenta el recorregut de l’òpera. Explica que prepara cada personatge estudiant-ne l’època i els contextos culturals i històrics, i contrasta la trajectòria de *María Moliner* amb la de *Catalina*.
Montiel considera que les veus actuals no són pitjors que les d’abans i relaciona les diferències percebudes amb el gust musical i la sobreexposició. Defensa la introspecció artística, l’elecció del repertori adequat a cada veu i la necessitat de saber rebutjar papers que puguin escurçar una carrera. També parla de la seva experiència com a cantant i professora.
La cantant compara les exigències d’un recital de música de cambra amb les d’una òpera, especialment pel que fa a la sonoritat i a la preparació de la veu. Atribueix el que anomena crisi de tenors, en part, a la manca de treball del gir de la veu i del passatge.
Montiel recorda els inicis de la seva trajectòria i parla dels factors que, segons ella, ajuden a sostenir una carrera: treball, tesó, cura personal, suport familiar i capacitat per afrontar viatges i pressions.
Montiel critica algunes produccions que considera allunyades de la història i diu que hi ha una tendència a buscar allò que percep com a lleig o absurd. També defensa que hi ha propostes modernes que funcionen i recorda l’aplaudiment del públic davant una posada en escena tradicional de *La bohème*.
En tancar l’entrevista, Montiel recomana cercar la pau interior i també la pau al món. Per acompanyar la conversa, tria música de Manuel de Falla.
María José Montiel conversa sobre el recital «Puentes y Almas», que oferirà a Bellver amb el pianista Miquel Estelrich. Amb Manuel de Falla com a figura central, el programa recorre els vincles musicals entre Espanya, França i Sud-amèrica i la relació entre poesia i música. Montiel parla de la seva complicitat amb Estelrich, del repertori de compositors mallorquins i de les òperes de Toni Parera, inclosa María Moliner. També explica com estudia els personatges i defensa que les veus actuals són tan bones com les d’abans. Reflexiona sobre la tria del repertori, la tècnica vocal, la crisi dels tenors i la durada de les carreres; comenta les posades en escena operístiques i acaba recomanant cercar la pau.

