Mata de Jonc als 50: escola, cooperativa i llengua

Tomé Orell obre la nova temporada amb una conversa sobre els cinquanta anys de Mata de Jonc. Presenta Carme Ronda i Manu Segura, que expliquen quant de temps fa que treballen a l’escola.

Després d’escoltar «La Mestra», els convidats expliquen que la tria connecta amb dos trets de Mata de Jonc: la innovació educativa i la defensa de la llengua i la cultura pròpies.

Carme Ronda i Manu Segura parlen dels referents que els van apropar a l’ensenyament i del seu recorregut formatiu. Ronda explica que una mestra de català la va influir; Segura recorda mestres i la seva germana, i el pas d’estudiar química a educació.

Manu Segura descriu la cooperativa com una organització horitzontal i democràtica, on les persones sòcies tenen la mateixa veu i el mateix vot. Carme Ronda precisa que és una cooperativa de treball associat que inclou docents i personal d’administració i serveis, i explica el procés per arribar a ser-ne soci.

Els convidats expliquen que el nom prové d’una crònica de Ramon Muntaner i de la imatge d’una mata que, si s’agafa sencera, costa de rebassar. Relacionen aquesta unió amb la força de la comunitat educativa.

La conversa repassa les tres ubicacions de l’escola: Santa Pagesa, Sant Anglada i Sant Espanyolet, on és l’edifici actual. Els convidats parlen dels inicis del projecte en català, del context educatiu de l’època i dels canvis en la presència de la llengua a les escoles.

S’escolta una cançó que presenta infants amb característiques i experiències diferents. La música dona pas a una pregunta sobre els canvis en l’alumnat i en les escoles.

Carme Ronda i Manu Segura parlen de la mirada d’acollida i respecte cap als infants i de la diversitat a l’escola. Expliquen que Mata de Jonc ha hagut d’adaptar el projecte a noves realitats i famílies, mantenint la llengua catalana i la cultura com a referents.

Els convidats expliquen què implica ser un centre concertat i defensen el caràcter de servei públic de la cooperativa. Parlen de la continuïtat del projecte i de l’estabilitat de l’equip, així com de la presència encara minoritària de cooperatives educatives.

Després de l’anunci de la pausa, s’emeten falques i una cançó sobre el coneixement dels noms d’arbres i ocells i l’interès pels objectes que passen de moda.

La conversa torna a l’adaptació de l’escola als canvis en l’alumnat. Els convidats descriuen Mata de Jonc com una escola arrelada al territori, la llengua i la cultura, que també s’enriqueix amb altres influències. Parlen de la revisió constant de la manera de treballar i de transmetre el projecte iniciat pels fundadors.

Carme Ronda explica que algunes famílies tornen perquè van viure el projecte, mentre que d’altres arriben sense saber que l’ensenyament és en català i poden decidir no continuar. També parlen de la dimensió reduïda de l’escola, de les limitacions per créixer i de la familiaritat que això afavoreix.

Els convidats qüestionen que la innovació s’associï només a les tecnologies. La relacionen amb la concepció de l’educació, la manera d’acollir i relacionar-se amb els infants i la revisió de l’avaluació, la programació i la feina docent.

Carme Ronda avança que preparen cinc activitats per al cinquantenari i que en faran difusió a partir de dia 1 d’octubre. La conversa també tracta el nombre d’alumnes, les limitacions d’espai i la manera com alguns antics alumnes són identificats pel seu comportament i la seva manera de parlar.

Tomé Orell pregunta pel motiu de la darrera cançó, agraeix la participació de Carme Ronda i Manu Segura i acomiada el programa.