Memòria, guerra i escola a Maria de la Salut

Presentació de l’episodi d’**El Crepuscle** a Ona Mediterrània, amb referència al nombre de nits emeses i a la data (27 de novembre), que coincideix amb el dia de Ramon Llull. Es marca el to distès i de proximitat amb els oients.

S’introdueix el llibre *“Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970”* i el seu autor, **Joan Carbonell Matas**. Es concreta que l’episodi tractarà d’educació i de la realitat de **Maria de la Salut**. S’esmenta l’equip habitual del programa i que el dia és, també, el de Ramon Llull.

El conductor fa broma amb la quantitat de dones anomenades Maria vinculades al programa (productora, tècnica…) i aclareix que avui parlaran d’una altra Maria, el poble de **Maria de la Salut**. Es recorda que el programa el produeix Maria Moreno i el controla tècnicament Maria Oliver.

Presentació detallada del currículum de **Joan Carbonell**: naixement a Maria de la Salut, diplomatura en Educació General Bàsica, especialitat en Ciències i Educació Física, experiència com a professor i director del CEIP Maria de la Salut i cofundador de l’Escola de Música de Maria. Es repassen també les seves obres d’investigació sobre escola pública, mestres depurats i figures locals, i es comenta que ha triat una cançó de **Patxi Andión** per obrir la conversa.

S’escolta un fragment significatiu de la cançó **“El Maestro”** de Patxi Andión, que servirà de base per parlar de la repressió dels mestres de la República i de la memòria educativa després de la Guerra Civil espanyola.

Carbonell explica que Patxi Andión, amb *El Maestro* (1974), retrata la situació dels **mestres depurats** arran de la Guerra Civil. Exposa com la victòria franquista paralitza durant 40 anys la innovació pedagògica republicana i converteix aquells mestres en víctimes de repressió i oblit. La cançó és per ell un **homenatge als mestres republicans**, tant als assassinats com als depurats injustament.

S’aborda la infantesa de Carbonell i el naixement de la seva vocació. Explica que volia ser pilot d’aviació però ho descarta per problemes d’oïda. La segona opció era ser mestre, i neix d’una experiència escolar negativa als anys 60: afirma que va patir situacions dures i es promet **no repetir aquelles pràctiques**. A diferència d’altres convidats, la seva vocació no prové d’un mestre idealitzat, sinó de la voluntat de canviar allò que va viure.

Carbonell recorda una professora de matemàtiques, **Joana Gordillo**, a l’institut d’Inca, que el va recolzar malgrat el baix nivell amb què venia de l’escola pública. Destaca el seu paper en donar-li confiança i empenta per seguir la carrera de mestre. També esmenta el seu primer mestre de repàs, **Enric Pozo**, present a l’estudi, com a figura important en els anys 74-75. La conversa comença a connectar la seva experiència personal amb l’interès per la **història de l’educació** al seu poble.

Es presenta **Maria de la Salut** com un poble sense carretera principal, integrat en la denominada **Mallorca profunda**. Carbonell explica l’arribada del **mestre Madrigal**, una figura clau que impulsa cooperatives (unes 10 o 12) i organitza la classe obrera. Aquest moviment sacseja els equilibris tradicionals i desperta recels entre la classe benestant.

Es descriu la polarització social entre **cremellets** (obrers i d’esquerres) i **casits** (classe benestant i conservadora). L’origen del mot *cremellets* prové dels dolços que rebien els infants obrers en les festes. La Guerra Civil no arriba al poble com a front bèl·lic, sinó com a esclat de **rencors i enveges personals** etiquetats políticament. A Maria hi ha cinc morts i un desaparegut, principalment per venjances locals més que per combats directes.

Carbonell relata el cas de sis homes que són conduïts a ser afusellats: tres són assassinats, un aconsegueix escapar i això permet que dos més també fugin. Un dels condemnats demana per què el volen matar i li responen “per comunista”; ell replica que ni tan sols sap què és un comunista. S’explica també el cas d’un altre detingut, oficialment desaparegut però en realitat executat, vinculat indirectament a la família de l’apotecari i a un pou de **Can Pigafort**.

Es comenta el documental **“Els ossos que xerren”**, protagonitzat per tres mariandos, considerat una de les millors obres sobre **memòria històrica** a Mallorca. Carbonell explica que els cossos estaven enterrats a una fossa a **Sant Joan**. El fotògraf que els va retratar després de la mort els va identificar i va indicar a les famílies el lloc exacte; per tant, la fossa sempre havia estat coneguda. La recuperació dels cossos és clau per tancar, si més no simbòlicament, aquella ferida.

S’analitza com la Guerra Civil i la postguerra **trenquen la cohesió** de Maria. Tot i que no hi ha combat directe, hi ha una llarga ombra de por, venjances i silencis. La divisió entre **cassits i gremel·lers** marca les relacions socials, les famílies i la memòria col·lectiva durant dècades. S’introdueix la idea que aquesta divisió perviu fins i tot en temps de democràcia.

Carbonell explica l’evolució demogràfica de Maria: després de tocar sostres de 2.400-2.600 habitants a mitjan segle XX, el poble baixa a uns 1.900 i escaig habitants a finals dels 90. A l’Ajuntament es plantegen com a meta arribar als 2.000 habitants l’any 2000. La **piràmide poblacional invertida** i la necessitat de tenir cura dels majors impulsen l’arribada de **població d’altres indrets** (dins i fora de les Illes Balears). Aquesta nova població contribueix a superar el sostre demogràfic i contribueix a configurar una “nova Maria” menys lligada a les antigues divisions.

S’encadena un llarg bloc musical on sonen diverses peces (en català i castellà) que parlen de records, mort jove, identitat, records d’estiu i canvis vitals. Les lletres evoquen: • Desig de partir “amb l’ànima clara” i sense sepultura tradicional. • Memòries que retornen com històries diferents. • La idea de la música com a eina per viure i suport emocional. • L’amor pel *pan roc* com a refugi de felicitat. Aquest bloc serveix de contrapunt poètic a la duresa dels relats històrics i reforça el tema de la **memòria personal i col·lectiva**.

Segon tram extens de música amb temes que inclouen referències a: • Naturalesa i sistema ecològic trencat (*“un arbre sense rels, un cel sense estels”*). • Crítica directa a discursos polítics plens de mentides i a l’especulació sobre la terra. • Necessitat de recuperar l’“instint de l’animal” i una memòria “com un mineral”. • Viure en ciutats estranyes però trobar consol en la presència d’algú estimat (*“si tu hi ets, tot està bé”*). Aquest bloc musical ressona amb els temes del programa: **terra ferida, memòria, identitat i resistència davant sistemes injustos**.

Darrer bloc musical, amb cançons de to més urbà i rap, que tracten: • La vida com a lluita contra la multitud i la dificultat de viure el present. • Sensació de desorientació i de ser producte d’“una educació podrida”. • Crítica a la lògica del mercat i a la precarietat vital. • Reivindicació de la creativitat, l’amistat i la comunitat com a resposta. Al final, el locutor acomiada el programa amb el seu “Bona nit” i “Fins demà!”, remarcant que la música **ajuda a viure** i tanca així un episodi que ha combinat **memòria històrica de poble, reflexió educativa i banda sonora compromesa**.