Món coral a Mallorca i dones músiques oblidades

Resum general

*Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat sobretot al món coral a Mallorca, a la pedagogia musical i a la descoberta de dones músiques poc conegudes. El programa combina una entrevista en profunditat* amb Anna Cristina Llabrés i una secció musical centrada en compositores i intèrprets nascudes o mortes al mes de novembre.

1. Presentació del programa

El locutor Joan Roca obre el programa recordant l’absència del company Tomeu i situant l’emissió dins la trajectòria d’El Crepuscle a Ona Mediterrània.

• Es remarca el gran nombre de programes emesos i la continuïtat del projecte.
• Es presenta l’estructura del vespre: entrevista central i, després, la secció Cometes a càrrec de na Maria, dedicada avui a dones i música.

2. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: món coral i educació musical

2.1. Perfil i trajectòria

L’entrevistada és Anna Cristina Llabrés González, de Lloseta:

• Mestra de música, pedagoga musical, cantaire i directora coral.
• Doctora en educació per la UIB amb la tesi sobre Les corals infantils i juvenils de Mallorca.
• Professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB.
• Compositora i autora d’articles sobre cant coral i pedagogia musical.
• Presenta el llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII – segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner.

"Si algú vol entendre per què tenim corals avui en dia a Mallorca i per què tenim les corals que tenim, aquest llibre intenta contestar aquesta pregunta."

2.2. Elecció musical: Bach i Monteverdi

Llabrés tria dues músiques clau per obrir i acompanyar l’entrevista:

• J. S. Bach (peça per a violoncel sol):

- Li evoca calma i senzillesa, però amb tensió interna, com la vida. - Admiració per la capacitat d’un sol instrument de dir tant com una orquestra.

• Monteverdi (L’Incoronazione di Poppea):

- Descobert en els seus estudis al conservatori. - Destaquen el diàleg emotiu entre dues veus i la força expressiva. - És un referent que fins i tot fa servir com a audició a primària.

2.3. Vocació docent i entrada a la música

Llabrés explica com neix la seva vocació:

• De petita ja li agradava, en bon mallorquí, “comandar” i organitzar grups.
• Entra a la música de forma casual, arrossegada per una amiga, estudiant piano a primària.
• A secundària ja tenia clar que volia fer magisteri musical a la UIB.
• Combina des de jove la passió per l’ensenyament i per la música coral.

2.4. La classe de música avui: oportunitats i limitacions

Llabrés descriu el context educatiu actual:

• Aules massificades i amb moltes necessitats diverses.
• La música ofereix un espai diferent dins l’escola, més vivencial i col·lectiu.
• S’assembla en alguns aspectes a l’educació física (participació, cos, moviment).
• Crítica al poc temps de música al currículum:

- Una sola hora setmanal fa impossible abordar tot allò necessari. - Això repercuteix en la societat, amb poca cultura musical i poca consciència vocal.

"Estem cansats de perdre temps en burocràcies... el sistema ho complica perquè tot ha d'estar superjustificat."

• Denúncia de l’excés de burocràcia i de la desconfiança cap a la paraula del mestre.
• Crítica a l’ús passiu de vídeos (per ex. YouTube) com a falsa “classe de música”.

2.5. Infants, adults i pedagogia coral

Llabrés compara el treball amb infants, adults i cor de dones:

• Cada grup té dificultats diferents:

- Infants: més moguts, cal gestió de grup, però aprèn molt ràpid i sense prejudicis. - Adults: vida més complicada, menys temps, més excuses i més pors.

• Sobre si hi ha gent “negada” per cantar:

- Com a pedagoga, defensa que “tot se pot educar”. - La genètica i les condicions prèvies influeixen, així com la pràctica acumulada. - El problema principal en adults és el prejudici i el “això no és per a mi”.

"La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por."

• Diferencia entre arribar a ser professional i assolir un bon nivell amateur en una coral, que considera a l’abast de quasi tothom amb treball adequat.

2.6. Importància de la música en la formació

Sobre el paper de la música en el procés formatiu (infants i adults):

• La música i la cultura aporten enriquiment personal i noves habilitats.
• Sense haver viscut la música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a públic.
• Sense públic que valori la cultura, no hi haurà cors, concerts ni teatres plens.

"És un peix que se mossega la coa: per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps."

2.7. Corals a les escoles i rol del mestre

Es parla de cant coral a primària i secundària:

• Es pot fer cant coral dins l’aula ordinària, encara que no sigui una coral “formal”.
• Depèn molt de les habilitats del mestre:

- Si sap cantar, dirigir i transmetre, el cant coral és factible a classe. - Si no, tendeix a altres recursos i sovint recau en pràctiques superficials.

• Sobre la flauta:

- És un recurs legítim i present al currículum. - Però no ha de ser l’únic: cal combinar-la amb ukelele, percussió, xilòfons, cant...

2.8. Investigació sobre corals infantils i juvenils a Mallorca

Llabrés entra en el seu camp d’investigació:

• La tesi se centra en les corals infantils i juvenils de Mallorca.
• Dificultat principal: delimitar l’objecte d’estudi i decidir què es deixa fora.
• Constatació d’una gran manca d’estudis previs sobre el món coral a l’illa.
• La realitat coral és dinàmica i viva, per tant difícil de quantificar:

- Les dades publicades el 2021 ja han quedat desfasades.

• Denúncia de la manca d’organismes institucionals que vetllin pel món coral:

- Antiga federació de corals extingida. - Sense registre ni coordinació d’activitats conjuntes.

2.9. Reptes socials de les corals: reclutament, edats i gènere

Llabrés aborda diversos reptes del món coral actual:

Reclutar i fidelitzar cantaires

• Manté sempre les portes obertes als seus cors (Musicart Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca).
• El repte no és només reclutar, sinó que la gent entengui i valori el que fa el cor.
• El compromís d’assistència és clau: no es pot venir de manera esporàdica.
• El director acaba fent molta gestió de persones i de convivència del grup.

Cliché de “cor = gent major + església”

• Imatge molt arrelada: coral com a cor d’església de gent gran.
• Històricament, el binomi cor i església ha estat “inseparable” durant segles.
• Al llibre hi ha un capítol dedicat precisament a aquest vincle històric.
• Avui, però, hi ha molts altres models de coral (joves, mixtes, projectes laics, etc.).

Corals juvenils i franja d’edat “buida”

• Costa trobar cors juvenils:

- A secundària es canta poc. - Problemes de canvi de veu (especialment en nois). - Molta competència amb altres activitats d’oci.

• Sí hi ha moltes corals de gent gran, sobretot jubilats, perquè hi tenen temps.
• Als cors que dirigeix, la franja és molt variada (des d’uns 17 fins a 60 i escaig anys), no són cors exclusivament de jubilats.

Desigualtats de gènere en el cant

• Hi ha més nines que nins a les corals infantils.
• Aquest desequilibri es manté també en el món adult: més dones cantaires.
• Exemples:

- L’Escolania dels Blauets, històricament només de nins, des de principis de 2000 admet nines i ara n’hi ha més nines que nins.

• Llabrés apunta a factors socials i culturals que predisposen més les nines al cant.

2.10. Història del cant coral: religió, treball i societat

Llabrés ofereix un breu recorregut històric, que després desenvolupa al llibre:

• Orígens del cant coral lligats al cristianisme i a les esglésies (capelles, seu de Mallorca, etc.).
• A partir dels segles XVII–XVIII, aparició de societats corals laiques:

- A Anglaterra, Alemanya, etc., associades a clubs d’homes i a la revolució industrial. - Temps lliure dedicat a l’oci i al cant en grup.

• A l’àmbit rural i laboral, cants col·lectius per alleugerir la feina (collites, treball dur):

- D’aquí deriven molts espirituals i repertori arranjat per cor.

• S’obre la discussió de què entenem exactament per cant coral (veus, harmonies, definicions musicològiques).

2.11. Messies participatius i criteri artístic

Es comenta el fenomen dels “Messies participatius” (Händel):

• Gran tradició, per exemple, al Royal Albert Hall de Londres des del segle XVIII.
• Aspectes positius:

- Oportunitat perquè cantaires de pobles petits canten amb orquestra. - Projectes que creen comunitat coral i experiències úniques.

• Condicions necessàries:

- Ha d’haver-hi bon criteri musical i direcció sòlida. - Sense un bon treball previ, es pot caure en interpretacions molt pobres.

"Händel no s’hauria d’aixecar de la tomba per protestar segons quines interpretacions."

2.12. El llibre “De cor en cor”

Llabrés detalla el contingut del llibre que presenta:

• Objectiu: oferir una immersió accessible al món coral de Mallorca del segle XIII al XXI.
• Públic destinatari:

- Cantaires, directors, gent amateur i professional - Qualsevol persona interessada en el cant coral i la seva història.

Contingut principal

• Capítol introductori amb conceptes i definicions bàsiques sobre món coral.
• Recorregut històric per Mallorca:

- Primeres formes de cant coral a la seu i capelles de Palma. - Rivalitats entre capelles i evolució del repertori. - Influència de la renaixença i dels moviments corals europeus (Anglaterra, Alemanya, Catalunya). - Relació entre Catalunya i Mallorca en la difusió del moviment coral.

• Arribada al segle XX i XXI:

- Es fa una passada per corals representatives o amb trajectòria significativa. - No es pot abastar tot el teixit coral, per limitacions d’espai i de recerca.

• El llibre és, en essència, l’extensió i sistematització de la part de contextualització històrica de la seva tesi doctoral.

Presentació del llibre

• Presentació prevista al Teatre de Lloseta:

- 29 de novembre, a les 19:30 h.

2.13. Consell final de vida i peça de comiat

El programa demana a Llabrés un consell per viure millor:

• Més que “cantar” estrictament, recomana trobar una activitat compartida que connecti amb altres persones.
• Defensa la necessitat de combatre l’individualisme i reforçar el teixit social.

"Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones... que et mogui i que et faci ser millor persona."

Com a música final, proposa “So de pastera”:

• Peça tradicional mallorquina, que ella mateixa ha arranjat per al seu cor de dones de Sant Francesc d’Inca.
• Explica que el cor treballa sempre entre “arrels i ales”:

- Arrels: repertori tradicional de la pròpia terra. - Ales: repertori innovador que permet explorar nous camins.

• Aquesta versió s’enregistrà als estudis d’Ona a Bunyol, amb el productor Miquel Brunet.
• És una peça que han dut arreu de l’Estat en diferents intercanvis i que senten com a identitària del cor.

3. Secció “Cometes” de Maria Antich: dones músiques de novembre

Després de la falca sobre fer-se soci d’Ona Mediterrània, arriba la secció Cometes conduïda per Maria Antich, avui dedicada a dones músiques nascudes o mortes al mes de novembre.

"He triat dones tal vegada menys conegudes o que hagin sonat poc en aquest programa."

3.1. Francesca Madriguera

• Pianista i compositora catalana.
• Alumna predilecta d’Enric Granados.
• Es casa primer amb un uruguaià i se’n va a viure a l’Uruguai.
• El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia (després se’n separen).
• Mor 12 de novembre de 1965.
• Al programa se n’escolta una “Serenata”.

3.2. Magni (o Maggie) Valerie White

• Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937.
• Escriu principalment música per a piano, però també l’òpera Jocelyn.
• Les persones del programa admeten no conèixer gaire aquesta òpera ni la seva difusió.
• Se n’escolta la cançó “How do I love thee?”, sobre un poema famós de Elizabeth Barrett Browning:

"How do I love thee? Let me count the ways..."

3.3. Alma Rosé

• Violinista i directora d’orquestra, neboda de Gustav Mahler.
• Nascuda a Viena 3 de novembre de 1906.
• D’origen jueu, l’any 1943 és deportada a Auschwitz.
• Allà dirigeix un cor i conjunt de dones que canten:

- cada matí i vespre (ritual diari del camp), - i també quan els oficials volen “distreure’s”.

• El fet de dirigir aquest cor salva la vida de moltes dones integrants del grup.
• Ella mor al camp, jove, per malaltia, no executada directament.
• Es conserva una gravació del 1928, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé (també músic i compositor); el so és antic però valuós.
• Al programa se l’escolta interpretant Bach (concert de violí).

3.4. Malena Ernman

• Sara Magdalena “Malena” Ernman, cantant sueca (mezzo-soprano).
• Nascuda 4 de novembre de 1970.
• Consagrada sobretot com a cantant clàssica.
• Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una peça de caràcter líric-pop.
• El programa juga amb el contrast:

- Primer posa el tall d’Eurovisió, - després una versió de l’Ave Maria per mostrar la seva faceta clàssica.

• Es destaca un detall extramusical important:

És mare de Greta Thunberg, activista climàtica mundialment coneguda.

3.5. Jane (o Yvonne) Chevalier / N’agent Herbert

• El guió la presenta com N’agent Herbert, també coneguda com James Chevalier (hi ha certa confusió amb el nom, però s’aclareix el perfil):

- Directora d’orquestra. - Mor a París el 4 de novembre de 1984.

• El motiu de triar-la: l’any 1930 esdevé primera dona a dirigir una orquestra professional a França.
• Al programa se n’escolta una obra pròpia: una “Danserina”.

3.6. Montserrat Torruella

• Mezzo-soprano catalana, nascuda 5 de novembre de 1959 a Barcelona.
• Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991.
• El “morbo” que comenta Maria Antich:

- El 1997 és escollida per cantar a les noces de Cristina i Iñaki (Urdangarin).

• Al programa se’n posa una suïta de quatre cançons.

3.7. Elena Romero Barbosa

• Compositora i directora d’orquestra madrilenya, nascuda 7 de novembre de 1907.
• Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol:

- Orquestra Simfònica de Barcelona, - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya.

• Dona molt compromesa amb la República, que acaba exiliada.
• Compositora de peces com la “Fantasia española”, que el programa fa sonar.
• Comentari crític: la seva música gairebé no ha entrat al cànon ni es programa com mereixeria.

3.8. Marcelle de Manziarly (Mal expressat com “Marcel Faise/Taisefes”)

• El nom surt amb dubtes de pronunciació (“Taisefes”), però el perfil correspon a una compositora francesa vinculada al grup dels Sis.
• Mor 7 de novembre de 1983.
• A mesura que s’investiga la seva obra, es troben més de 170 composicions, molt més del que es pensava inicialment.
• Era una autora molt productiva, encara poc programada.
• Al programa se n’escolta una “Arabesque” per a clarinet i piano.

3.9. Cantant vagneriana (Tristany i Isolda)

• Maria Antich presenta una altra cantant (no s’arriba a fixar clarament el nom en la transcripció), destacant que era molt vagneriana.
• S’escolta un fragment de “Tristan und Isolde” (“Mild und leise”, el Liebestod d’Isolda).
• Es remarca que, tot i haver interpretat altres repertoris, era especialment associada a Wagner.

3.10. Carlotta Ferrari

• Compositora italiana, el nom crida l’atenció pel seu ressò automobilístic.
• Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, dia de Santa Cecília, patrona de la música.
• Es diu que va escriure diverses òperes; es reconeix que encara caldria més recerca sobre la seva figura.
• El programa la cita a tall de reivindicació de noms oblidats més que no per l’audició extensa d’obres.

4. Eixos principals del programa

4.1. Reivindicació del món coral a Mallorca

• Visió històrica i pedagògica del cant coral com a eix de socialització, cultura i educació.
• Denúncia de la manca de suport institucional i de la invisibilitat de moltes corals (sobretot infantils i juvenils).
• Voluntat de trencar estereotips sobre qui canta (edat i gènere) i on (fora de l’església).

4.2. Defensa de la música a l’escola

• Crítica a la infrarepresentació de la música dins el currículum.
• Valor de la música com a experiència activa, no només d’escolta passiva.
• Reivindicació de la pedagogia coral com a eina potent de creixement personal i social.

4.3. Memòria i visibilitat de dones músiques

• La secció de Maria Antich aporta una galeria de noms femenins sovint absents de la història oficial:

- Compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. - Dones que han fet primícies històriques (primeres directores, etc.). - Dones que han patit persecucions (cas Alma Rosé) o exilis (Elena Romero).

• Es combina context biogràfic amb l’audició de fragments musicals, mostrant la riquesa i diversitat del llegat musical femení.

5. Idees clau a retenir

• El cant coral és un fenomen viu, canviant i profundament arrelat a la història, la religió, el treball i la comunitat.
• A Mallorca hi ha un teixit coral ampli però poc documentat i poc articulat institucionalment.
• La música a l’escola és clau per formar futurs públics i creadors culturals; cal més temps, menys burocràcia i millor formació docent.
• Tothom pot educar la seva veu fins a un cert nivell; el problema principal no és la “falta de dot”, sinó els prejudicis i les pors.
• El programa fa una tasca de recuperació de memòria posant llum sobre dones músiques oblidades o poc programades.
• Tant l’entrevista com la secció de Cometes converteixen la música en espai de comunitat, de record i de reivindicació cultural.