Música contemporània, cultura i atenció

Resum general de l’episodi

*Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània centrat en una conversa amb el compositor català Benet Casablancas* sobre el sentit de la música contemporània, la seva relació amb la paraula i amb altres arts, i el paper de la cultura en la societat actual.

L’episodi té dues parts, tot i que a l’àudio facilitat només sentim la presentació i l’entrevista; la música de Casablancas anunciada per a la segona part no apareix al fragment transcrit.

1. Introducció del programa i del convidat

• Es presenta el programa El Crepuscle i s’anuncia que l’episodi d’avui és una entrevista enregistrada prèviament amb el compositor català Benet Casablancas.

• El locutor destaca que:

- Casablancas ha vingut sovint a Mallorca i té vincles amb l’illa. - Els Encontres de Compositors li han dedicat monogràfics. - A la segona part del programa (no inclosa a la transcripció) s’escoltarà música seva.

"Per tant, amics, primera part, entrevista, i segona part, la música."

2. Música, text i òpera

2.1. Relació entre compositor i autor teatral

• El periodista demana a Casablancas com entén la simbiosi entre teatre i música, en el context de l’òpera i de la relació amb autors com Shakespeare.

• Casablancas respon que, des de Monteverdi, l’òpera es construeix sobre dos pilars bàsics:

- el text / poesia - la música

"La música es posava al servei de la poesia, però per crear una entitat nova, una entitat que és més que la suma de les parts."

• Aquesta fusió dona lloc a una forma artística pròpia, l’òpera, que ha anat canviant d’estil i de llenguatge al llarg dels segles.

2.2. Música i paraula més enllà de l’òpera

• Casablancas amplia el focus i recorda que la relació música-text és constant en molts gèneres:

- la cançó (lied) - la música coral (amb bons exemples a Mallorca)

• Explica que és amic del director Joan Company, amb qui ha compartit “moltes aventures”, cosa que evidencia el seu vincle amb la vida coral mallorquina.

3. Diàleg de la música amb altres arts

3.1. Pintura, cinema i arquitectura

• Casablancas defensa que la música no viu aïllada, sinó que dialoga amb:

- la pintura - el cinema - fins i tot l’arquitectura

• Considera que la música pot formar part de concepcions artístiques globals on diverses arts s’interrelacionen i ofereixen experiències més riques tant per als creadors com per al públic.

"La música pot ser un element més d’unes concepcions artístiques que s’interrelacionen... obre unes perspectives engrescadores."

3.2. Els artistes i la recerca comuna

• Casablancas insisteix que totes les arts comparteixen una mateixa recerca profunda, encara que utilitzin llenguatges diferents:

- pintura - literatura (poesia, novel·la, teatre) - música

• Explica que ell mateix havia pintat de jove, i que té molts amics poetes i pintors, la qual cosa reforça la seva visió no compartimentada de les disciplines.

"Penso que finalment els artistes tots busquem... quelcom que no podem definir."

4. Música contemporània, festivals i cultura

4.1. Els Encontres de Compositors i la figura d’Antoni Caimari

• El periodista li pregunta per la seva relació amb els Encontres de Compositors de Mallorca (organitzats per l’ACA) i pel lloc que hi té la música contemporània.

• Casablancas lamenta no poder assistir-hi aquest any per un compromís previ a Aranjuez.

• Recorda els seus inicis al festival i la relació amb Antoni Caimari, a qui descriu com un exemple de dedicació:

- Caimari abandona el món dels negocis i hi destina els recursos a una fundació per la música del nostre temps. - Els Encontres són avui un dels festivals de música contemporània amb més trajectòria a Espanya i amb projecció europea.

"Ho poso tot en una fundació al servei de la música del nostre temps... un dels festivals de música del nostre temps de més llarga història a tot Espanya i fins i tot a Europa."

4.2. La música com a part central de la cultura

• Casablancas respon a la pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada al cànon o si ha de tenir concerts específics.

• La seva postura és clara:

- tota la música, inclosa la contemporània, hauria d’estar més integrada dins la cultura i les humanitats. - La cultura és, en un món cada cop més fosc, el que pot donar llum i sentit a la vida.

"La cultura ens salva."

• Afegeix que la música té una força especial dins les arts perquè:

- ens afecta d’una manera física (ens fa esborronar) - quan s’uneix a la paraula, la seva potència encara augmenta

5. Funció humanista de la música

5.1. Felicitat i il·lustració (Haydn)

• Casablancas cita Joseph Haydn com a model d’ideals de la Il·lustració.

• Resumeix la seva idea: si el públic que ve a un concert és feliç durant aquella estona, el compositor ja es pot donar per ben pagat.

"Si tenim la gent que va a un concert nostre i mentre l’estona que dura el concert, allò els fa feliç, doncs jo ja em sentiré ben pagat."

• Destaca que la música de Haydn segueix fent feliç el públic 200 o 300 anys després, cosa que considera “increïble”.

5.2. Ofrena al poble (Manuel de Falla)

• També cita Manuel de Falla, molt vinculat a Mallorca, i un text breu que utilitza sovint a classe amb joves compositors.

• Falla critica l’egoisme del compositor centrat només en la tècnica (contrapunt, harmonia) i recorda que la música ha de ser una ofrena al poble.

"Hem de ser una mica més generosos i pensar que el que fem és com una ofrena que fem al poble."

5.3. “La música amansa les feres” i experiència estètica

• A partir de l’expressió “la música amansa les feres”, Casablancas matisa que la música:

- abasta un gran ventall d’experiències humanes (no només calmants) - representa “tots els costats de la nostra condició”

• Destaca el seu component màgic:

- ens fa emocionar (literalment, ens mou) - ens transporta a una altra dimensió d’experiència

"Aquesta música ens transporta... ens situa per un moment en una altra estadi d’experiència, diferent del de l’experiència ordinària."

• Per a ell, les grans obres d’art tenen sempre un punt d’utopia: fan pensar que és possible una altra realitat i eixamplen la riquesa de les nostres vides.

6. Com escoltar la música contemporània

6.1. “La música no s’ha d’entendre”

• Davant la queixa recurrent del públic (“aquesta música no l’entenem”), Casablancas respon amb rotunditat:

"La música no s’ha d’entendre. No hi ha un manual per entendre-ho."

• Recomana sobretot:

- obrir l’oïda - tenir curiositat per descobrir noves sensacions estètiques

• Cita un lema dels compositors contemporanis finlandesos: “obrir la oïda”.

6.2. Afegir experiències al bagatge de l’oient

• Explica que, si el públic ja gaudeix de Beethoven o Bartók, el que es proposa no és substituir res, sinó sumar més experiències.

• Defensa la figura de l’aficionat actiu, que busca música igual que un bon lector busca llibres.

• Perquè això sigui possible, cal:

- que les institucions i programadors posin la música contemporània a l’abast del públic - polítiques culturals, programacions valentes i música a l’escola

7. Coneixement, llibertat i política cultural

7.1. Conèixer per poder triar

• Casablancas subratlla una idea clau:

"La persona que coneix sí que pot triar en llibertat. La persona que no coneix o que coneix menys no pot ser lliure de preferir allò que no coneix."

• Per això dona a la qüestió de l’accés a la cultura una dimensió política en majúscules.

7.2. Cultura, educació i populisme

• Adverteix que vivim en una època de populisme que també es manifesta en el camp artístic.

• Critica la reducció de la cultura a simple espectacle:

- la cultura pot tenir component d’espectacle - però és molt més: té profunditat, complexitat i demana formació

"Creiem en la cultura de veritat, sí o no? La cultura no és espectacle. Té un element d’espectacle. És molt més que un espectacle."

• Defensa una escala d’educació que permeti al públic gaudir tant de l’art més planer com de les obres més exigents (per exemple, els últims quartets de Beethoven).

8. Música vs pintura i el problema de l’atenció

8.1. Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire?

• El periodista li planteja la comparació: per una exposició de Picasso hi hauria cues, però per una interpretació del Pierrot Lunaire, no.

• Casablancas explica que la diferència rau en la naturalesa del llenguatge:

- la pintura és un objecte físic estable: es pot veure d’un cop d’ull, hi ha textura, forma, presència material - la música no “existeix” com a objecte: - la Cinquena de Beethoven només existeix quan s’interpreta - són impulsos sonors que neixen i moren

"La Cinquena sinfonia de Beethoven només existeix d’aquell dia que es toca... són impulsos que es produeixen i moren."

8.2. Memòria i temps en l’escolta musical

• Per percebre una obra musical com un tot amb sentit, cal:

- atenció interioritzada - memòria activa que vagi integrant el que es va escoltant

• Obres com una sinfonia de Bruckner o el Pierrot Lunaire reclamen 45 minuts d’atenció continuada, sovint amb un llenguatge menys familiar per l’oient que Beethoven.

8.3. Soroll, pressa i dispersió contemporània

• Casablancas relaciona aquesta exigència de temps i concentració amb els problemes del nostre temps:

- excés de soroll - pressa, precipitació - hàbits de zàping i canvi constant de canal

• Això fa que la capacitat de prestar atenció sigui cada cop més reduïda.

"Hi ha molts factors que actuen perquè la capacitat de prestar atenció... sigui cada vegada més petita i més escanyolida."

8.4. Lectura profunda vs informació fragmentària

• Extén el diagnòstic al camp de la informació i la lectura:

- molta gent s’informa a través del mòbil, amb titulars breus - es perden la lectura pausada d’un diari, articles de reflexió, textos llargs

• Considera que això alimenta el populisme:

- es busquen respostes senzilles a problemes complexos - falta temps, silenci i capacitat de raonar i pair la informació

• Recorda el valor històric de l’acte de llegir en solitud (des de monestirs fins als humanistes), sovint representat en la pintura (com a Vermeer).

9. Defensa activa dels grans valors culturals

9.1. No ser apocalíptic, però sí proactiu

• Casablancas diu que no és apocalíptic, però veu senyals d’alerta greus.

• Vol ser proactiu en la defensa dels grans valors culturals com a:

- font de satisfacció humana profunda - protecció immunològica contra discursos de la barbàrie

"Només hi ha un fre, que és que la persona sigui lliure per actuar a partir del coneixement i dels valors de la nostra tradició cultural occidental."

9.2. Actualitat dels valors de la tradició

• Considera que els valors de la tradició cultural occidental són avui més actuals que mai i imprescindibles per fer front al context polític i social.

10. La ponència de Casablancas: nou, original i bo

10.1. Eixos de la seva intervenció

• En la part final, el periodista li demana quina serà la tesi de la ponència que impartirà l’endemà en el marc de les converses / encontres.

• Casablancas explica que es basarà en un llibre d’Arnold Schoenberg i en destacarà dos assajos principals:

1. 1 Sobre el que és nou i el que és original

- Distingeix entre novetat i originalitat. - Adverteix dels mals entesos que ha generat aquesta confusió en la música contemporània.

1. 2 “L’afinitat amb el text”

- Tracta la dificultat de precisar la relació entre paraula i música. - Connecta directament amb el que ja s’ha comentat a l’entrevista sobre òpera i música vocal.

10.2. Crítica al circuit operístic

• Casablancas vol mostrar com aquestes confusions –entre nou, bo i original– es reflecteixen al món de l’òpera i al circuit operístic actual.

• Parla de “disfuncions molt clares” en aquest àmbit, que voldrà exposar de manera concisiva però argumentada.

10.3. Format de la ponència

• La seva intervenció serà breu (15 minuts) i vol que hi hagi espai per al diàleg posterior.

• Estan previstos 3 o 4 minuts de projecció d’un fragment de la seva òpera, aprofitant que els organitzadors ja disposen del material.

11. Tancament de l’entrevista i falques publicitàries

• El locutor acomiada Casablancas definint-lo com un “pou de saviesa” i li agraeix la conversa.

• Casablancas respon que per ell també ha estat un plaer.

• A continuació, sona la identificació d’Ona Mediterrània i diverses falques publicitàries i institucionals:

- Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres. - Anunci d’“Aplec de relats d’en Amant Nolem”, recull de relats de ciència-ficció mallorquina. - Anunci d’Aigua 3 Globs, projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Anunci de “La palmesana”, joieria local. - Missatge per animar a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània.

• El fragment acaba amb una sèrie de tancaments, agraïments i “fins demà”, que semblen formar part de talls o restes d’altres emissions o comiat del bloc radiofònic.

12. Idees clau de l’episodi

• Música i paraula: l’òpera i la música vocal com a síntesi d’arts, on la música ja no només “serveix” el text, sinó que crea una entitat nova.

• Música i altres arts: la música dialoga amb la pintura, el cinema i l’arquitectura, i forma part d’una constel·lació artística compartida.

• Funció de la cultura: en un món “cada vegada més fosc”, la cultura i especialment la música són necessàries per viure, no un luxe.

• Música contemporània: cal integrar-la en la vida cultural habitual, no relegar-la a una bombolla minoritària. El públic ha de ser actiu i curiós.

• Experiència d’escolta: la música requereix memòria, temps i atenció profunda, cosa que entra en tensió amb els hàbits de consum ràpid actuals.

• Educació i llibertat: només qui coneix pot triar en llibertat; per tant, l’accés a la cultura i a la música actual és una qüestió política i educativa.

• Tradició i modernitat: citar Haydn, Beethoven, Falla o Schoenberg no és nostàlgia, sinó una manera de defensar que la tradició és viva i il·lumina el present.

• Utopia de l’art: les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada, que eixampla l’experiència humana i suggerix que és possible un món millor.

Tags

Seccions de l’episodi

Cada secció inclou el minutatge aproximat en segons de la transcripció facilitada.

1. 1 Presentació del programa i del convidat
   

- Inici: 0 - Final: 93 - Títol: Presentació d’El Crepuscle i de Benet Casablancas - Resum: El locutor dóna la benvinguda, presenta el programa i anuncia que l’episodi d’avui consisteix en una entrevista amb el compositor català Benet Casablancas, seguida a la segona part (no inclosa) per una selecció de la seva música.

1. 2 Introducció a l’entrevista: context de la visita i primera pregunta
   

- Inici: 94 - Final: 129 - Títol: Arrencada de la conversa i connexió amb la literatura - Resum: El locutor contextualitza la presència de Casablancas a Mallorca i a les converses de Formentor, i li formula la primera pregunta sobre la seva relació amb la literatura i el teatre, i la simbiosi entre autor teatral i compositor.

1. 3 Música, text i naixement de l’òpera
   

- Inici: 130 - Final: 192 - Títol: La relació fonamental entre música i paraula - Resum: Casablancas explica com, des de Monteverdi, la música es posa al servei de la poesia per crear l’òpera com a gènere nou. Amplia la reflexió a la cançó, la música coral i altres formes on música i text tenen una relació central.

1. 4 Diàleg amb altres arts i experiència artística global
   

- Inici: 193 - Final: 213 - Títol: Música, pintura, cinema i arquitectura - Resum: El compositor defensa la interrelació de la música amb altres arts, com la pintura, el cinema i l’arquitectura, i com això enriqueix l’experiència artística tant per als creadors com per al públic.

1. 5 Encontres de Compositors i figura d’Antoni Caimari
   

- Inici: 214 - Final: 307 - Títol: Festivals de música contemporània i compromís personal - Resum: A partir d’una pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada en el cànon, Casablancas parla de la seva relació amb els Encontres de Compositors de l’ACA, lamenta no poder-hi assistir aquell any i elogia Antoni Caimari per haver dedicat els seus recursos a crear un festival de referència per a la música del nostre temps.

1. 6 Cultura, música i necessitat vital
   

- Inici: 307 - Final: 385 - Títol: La cultura com a llum en un món fosc - Resum: Casablancas sosté que la música i les humanitats són l’única cosa que pot donar llum en un món cada cop més fosc. Defensa que la cultura és necessària per viure i que la música, per la seva intensitat física i emocional, ocupa un lloc central en l’experiència estètica.

1. 7 Unitat de les arts i recerca compartida
   

- Inici: 386 - Final: 453 - Títol: Totes les arts busquen el mateix - Resum: El compositor explica que pintors, escriptors i músics comparteixen una mateixa recerca inefable, malgrat fer servir llenguatges diferents. Fa referència a Haydn com a figura clau i posa la seva obra a l’altura de Mozart i Beethoven.

1. 8 Haydn, felicitat del públic i ideals il·lustrats
   

- Inici: 453 - Final: 498 - Títol: Fer feliç el públic com a missió del compositor - Resum: Casablancas cita Haydn i la seva idea que, si la gent surt feliç d’un concert, el compositor ja es pot donar per satisfet. Subratlla com la música de Haydn segueix fent feliç el públic segles després, i vincula això als ideals de la Il·lustració.

1. 9 Manuel de Falla i la música com a ofrena al poble
   

- Inici: 498 - Final: 565 - Títol: Generositat del compositor i compromís social - Resum: Prenent com a exemple un text de Manuel de Falla, Casablancas critica l’egoisme tècnic del compositor i defensa la idea que l’obra ha de ser una ofrena al poble. El periodista ho relaciona amb la idea que “la música amansa les feres”.

1. 10 Gamma d’experiències musicals i component màgic de la música
   

- Inici: 566 - Final: 644 - Títol: Emoció, transport i utopia en la música - Resum: Casablancas destaca que la música abasta moltes experiències humanes i que té un element màgic: emociona, transporta, ens mou a una altra dimensió. Defensa que les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada que enriqueix les nostres vides.

1. 11 Difusió de la música contemporània i oient actiu
   

- Inici: 673 - Final: 804 - Títol: Obrir l’oïda: com acostar el públic a la música nova - Resum: El compositor respon a les reticències envers la música contemporània afirmant que la música “no s’ha d’entendre”, sinó escoltar amb curiositat. Convida el públic a obrir l’oïda i sumar noves experiències a les que ja coneixen, i reclama programacions, polítiques culturals i educació musical que hi donin suport.

1. 12 Coneixement, llibertat i dimensió política de la cultura
   

- Inici: 804 - Final: 835 - Títol: Conèixer per triar en llibertat - Resum: Casablancas afirma que només qui coneix pot triar en llibertat, mentre que qui ignora no pot preferir allò que no coneix. Dóna a aquesta qüestió una dimensió política i assenyala la presència del populisme també en el terreny artístic.

1. 13 Cultura, espectacle i educació estètica
   

- Inici: 835 - Final: 895 - Títol: Entre art massiu i art minoritari: el paper de l’educació - Resum: El compositor diferencia entre manifesta­cions culturals més massives i altres de més minoritàries, rebutjant l’acusació d’elitisme. Defensa que hi ha molts nivells d’experiència cultural i que l’educació és la clau perquè més gent gaudeixi tant de les formes més senzilles com de les més complexes.

1. 14 Realitat, gestió cultural i responsabilitat compartida
   

- Inici: 895 - Final: 957 - Títol: Utopia possible i tasca de institucions i individus - Resum: Casablancas sosté que no és utòpic ampliar l’accés a l’art més exigent: depèn de decisions de gestió i de les persones adequades en el moment oportú. Elogia Antoni Caimari com a exemple i anima tant institucions com públic a tenir “el cuc” de descobrir noves obres.

1. 15 Música vs pintura: presència física i naturalesa del llenguatge
   

- Inici: 957 - Final: 1022 - Títol: Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire? - Resum: A partir de la comparació entre Picasso i Pierrot Lunaire, Casablancas explica que la pintura té presència física i immediata, mentre que la música no existeix com a objecte; només existeix quan sona, cosa que complica la seva recepció.

1. 16 Temps, memòria i dificultat de l’escolta musical
   

- Inici: 1022 - Final: 1122 - Títol: La música com a art del temps i de la memòria - Resum: S’endinsa en com la música demana un exercici actiu de memòria i atenció al llarg del temps per ser percebuda com un tot coherent. Obres de Bruckner o de Schoenberg exigeixen 45 minuts d’escolta concentrada, sovint amb un llenguatge menys familiar que el del repertori clàssic.

1. 17 Soroll, zàping i crisi de l’atenció
   

- Inici: 1122 - Final: 1197 - Títol: El nostre temps invadit pel soroll i la pressa - Resum: Casablancas relaciona la dificultat d’escoltar música amb l’estil de vida actual: soroll constant, pressa, canvi de canal permanent. Denuncia que la capacitat d’atenció es veu reduïda i connecta això amb l’ús del mòbil per informar-se només mitjançant titulars.

1. 18 Lectura, informació i populisme
   

- Inici: 1197 - Final: 1267 - Títol: De la lectura profunda a la informació-eslògan - Resum: El compositor contrasta la lectura ràpida i fragmentària al mòbil amb l’experiència de llegir un diari o assaigs amb calma. Explica com aquesta simplificació afavoreix l’ascens del populisme i defensa el llegir com a gran conquesta cultural, il·lustrada en pintures com les de Vermeer.

1. 19 Senyal d’alerta, barbàrie i defensa dels valors
   

- Inici: 1267 - Final: 1333 - Títol: Valors culturals com a antídot contra la barbàrie - Resum: Sense voler ser apocalíptic, Casablancas veu senyals que haurien d’alertar-nos i proposa defensar activament els grans valors culturals com a protecció contra discursos de la barbàrie. Reivindica l’actualitat dels valors de la tradició cultural occidental.

1. 20 Avanç de la ponència: Schoenberg, nou i original
   

- Inici: 1333 - Final: 1409 - Títol: Schoenberg, novetat i originalitat en música - Resum: En resposta a la pregunta final, Casablancas explica que la seva ponència se centrarà en dos assajos de Schoenberg: un sobre la distinció entre allò nou i allò original, i un altre sobre l’afinitat amb el text, tema lligat a la relació entre paraula i música.

1. 21 Crítica al circuit operístic i format de la intervenció
   

- Inici: 1409 - Final: 1454 - Títol: Disfuncions de l’òpera actual i mostra d’obra pròpia - Resum: Casablancas comenta que vol mostrar com les confusions entre nou, bo i original afecten plenament el món de l’òpera i el seu circuit. Explica que disposa només de 15 minuts per exposar-se i que es projectarà un fragment (3–4 minuts) de la seva òpera per completar la ponència.

1. 22 Acomiadament de l’entrevista
   

- Inici: 1454 - Final: 1486 - Títol: Comiat i agraïments - Resum: El locutor acomiada Benet Casablancas amb elogis (“un pou de saviesa”) i li agraeix la seva disponibilitat. El compositor correspon agraint l’oportunitat de la conversa. S’identifica també l’emissora Ona Mediterrània.

1. 23 Falques institucionals i publicitat
   

- Inici: 1487 - Final: 1602 - Títol: Anuncis i crida al suport a Ona Mediterrània - Resum: S’emeten successivament falques: campanya del Consell de Mallorca sobre millora de carreteres, promoció del llibre “Aplec de relats d’en Amant Nolem”, anunci d’Aigua 3 Globs, publicitat de la joieria “La palmesana” i una crida a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània.

1. 24 Talls dispersos de comiats i agraïments
   

- Inici: 1657 - Final: 3241 - Títol: Fragments residuals de comiat - Resum: A partir d’aquest punt es repeteixen fragments aïllats de “Fins demà”, “Gràcies” i “Bona nit”, que semblen trossos descontextualitzats d’altres programes o del mateix, sense contingut temàtic nou. No hi ha desenvolupament discursiu rellevant en relació a l’entrevista o a la música.