El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
Música coral, educació i dones compositores
Joan Roque obre el programa **El Crepuscle** a Ona Mediterrània, amb to distès i referències internes al nombre de programes emesos. Anuncia que, com és habitual els dijous, hi haurà una **entrevista** i després la secció **“Cometes”**, que aquesta vegada portarà la Maria parlant de **dones**. Presenta l’entrevistada, **Cristina Llabrés González**, mestra de música, pedagoga, directora coral i doctora en educació per la UIB, recentment autora del llibre *De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI*.
Es detallen els **crèdits acadèmics i professionals** de Cristina Llabrés: tesi sobre corals infantils i juvenils a Mallorca, docència universitària i publicació del llibre *De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI*, que es presentarà al Teatre de Lloseta. Es menciona que, com a bona persona de món coral, ha triat una peça de **Bach** per obrir l’entrevista (suite per a violoncel). Aquesta part encara és introductòria: la conversa temàtica comença quan Cristina explica la seva tria musical i la seva vocació.
Cristina explica per què ha triat **Bach per a violoncel sol**: li transmet **calma i senzillesa**, però també una calma plena de **tensions subtils**. Admira com, amb una sola línia melòdica, Bach desplega una gran riquesa harmònica i expressiva, fins al punt de dir que **un sol instrument pot dir més que una gran orquestra**. Aquesta reflexió introdueix la seva manera d’entendre la música com a experiència intensa i profunda, encara que aparentment senzilla.
Cristina relata com de petita ja li agradava **“comandar”** i organitzar activitats col·lectives. Comença a estudiar **piano a primària**, arrel d’una amiga que la hi arrossega. Paral·lelament, la fascinació per les mestres i el contacte amb infants fa que tingui molt clara, ja a secundària, la decisió de **fer Magisteri a la UIB**. Explica que aquests estudis li van obrir la porta a altres àmbits: recerca, formació de mestres i direcció coral.
Es parla del **paper de la música a l’escola**. Cristina descriu l’aula de música com un **microcosmos propi** dins d’un sistema educatiu molt carregat de continguts instrumentals (llengua, matemàtiques, medi) i amb classes massificades. La música permet una experiència diferent, basada en la **participació conjunta**, i s’apropa a l’educació física en caràcter vivencial. Tot i això, denuncia que la música té **poc temps de presència al currículum**, i que la realitat educativa és complexa. Comença una crítica a la **burocratització**: mestres cansats de canvis de terminologia i d’haver de justificar constantment el que fan.
Cristina aprofundeix en la **fatiga burocràtica** docent: massa temps invertit en papers per deixar-ho tot justificat davant possibles queixes de famílies, i poca confiança institucional en el criteri dels mestres. A continuació respon a la pregunta sobre si és més difícil gestionar **cors d’infants, d’adults o de dones**. Defens que **cada grup té les seves dificultats específiques**: els infants requereixen gestió de moviment i desenvolupament, mentre que els adults arrosseguen complicacions vitals, cansament i inèrcies. La pedagogia, recorda, tracta de dotar eines per treballar amb qualsevol grup social.
S’aborda la qüestió de si existeix gent “negada” per cantar. Cristina, com a pedagoga, defensa que **tot se pot educar**, també la veu. Tothom pot arribar a un **nivell digne amateur** si hi posa pràctica i perseverança, tot i que no tothom pot ser professional, igual que en l’esport. Subratlla el pes de la **genètica i l’educació musical prèvia**: molts adults que mai han tingut experiència musical o han rebut comentaris negatius de petits (“tu per això no vals”) acumulen **por i prejudicis**, fet que dificulta molt més el procés que no pas la manca d’aptituds estrictes.
Cristina continua sobre la veu infantil. Reconeix que amb infants és, en general, **més senzill** desenvolupar i corregir hàbits vocals, si es fa a temps. No obstant això, denuncia una **manca de consciència vocal** a la societat: molts pares no es plantegen portar els fills al metge davant d’un problema de veu persistent, com si la veu no fos un aspecte de salut que necessiti atenció. Torna a insistir que la veu i la capacitat de cantar són **educables** si es treballen amb criteri i constància.
Es planteja la pregunta del paper de la música en el **procés formatiu global** (més que en el simple curriculum). Cristina argumenta que la música i la cultura són una **font essencial d’enriquiment personal**: com més habilitats tenim, més experiències podem gaudir. Compara la música amb provar un **nou plat o cuina**: qui no ho ha tastat, no en pot gaudir. Afegeix que la música és clau també per formar **bons espectadors de cultura**; si no hem viscut la música com intèrprets, ens costa apreciar concerts i espectacles, i això afecta al **consum cultural** i, en conseqüència, a la viabilitat de cors i programacions.
En parlar de la recerca universitària en música, Cristina explica que existeixen **grups d’investigació** actius, però que el camp de les **corals infantils i juvenils a Mallorca** estava gairebé verge quan hi va entrar. La seva tesi ha hagut de recollir dades sobre quantes corals hi ha o hi havia, però és una realitat molt **dinàmica** i difícil de quantificar de manera fixa. Subratlla la manca d’**organismes institucionals** que vetllin pel món coral: la federació de corals va desaparèixer fa anys, no hi ha registre actualitzat de cors ni estructura de coordinació. Això obliga la recerca a ser **totalment individual** i fragmentària.
Maria planteja la seva experiència personal amb la flauta escolar i demana si es treballa el cant coral dins els centres. Cristina aclareix que, encara que un cor formal té unes característiques concretes (assaig setmanal, director, etc.), es pot fer **cant coral a l’aula de primària** treballant tots els infants junts. Tot depèn de les **habilitats musicals del mestre**: qui en té, pot fer un treball coral molt viu; qui no, sovint es limita a recursos com posar vídeos de YouTube, que ella considera **insuficients** si es queden en escolta passiva. Reivindica que la música, per ser autèntica educació musical, ha de ser **participativa**. La flauta és un recurs vàlid i recollit al currículum, però no hauria de monopolitzar la classe: reclama diversitat d’instruments i sobretot cant col·lectiu.
Joan fa broma sobre la seva falta d’aptitud vocal i diu que ni a la dutxa gosa cantar; de fet, confessa que el que s’està sentint és massa exigent per a ell. Cristina introdueix una nova audició, un duet de **Monteverdi** (de l’òpera *L’incoronazione di Poppea*), que serà el punt de partida per parlar de l’impacte d’aquest compositor en la seva formació. Es prepara així el terreny per explorar el repertori clàssic i barroc que ella estima i que utilitza tant per a la seva pròpia pràctica com per a la docència.
Després de sentir el duet de Monteverdi, Cristina explica que el va descobrir durant els seus estudis de **cant al conservatori**, quan va interpretar aquesta peça en una assignatura de música de cambra. A partir d’aquí, Monteverdi esdevé un dels seus **autors preferits**; ha cantat diverses obres seves en cors diferents. Subratlla el **diàleg emotiu** entre les veus i la capacitat de la música de Monteverdi per arribar directament al sentiment. Assegura que és una de les audicions que **sempre fa escoltar als alumnes de primària**, perquè vol que coneguin qui és Monteverdi i entenguin la potència expressiva de la veu humana en diàleg.
Joan demana què és més difícil: reclutar cantaires o mantenir-ne la continuïtat. Cristina respon que el veritable repte és **atraure cantaires i fer que entenguin què és realment cantar en una coral**, és a dir, el compromís que implica. Explica que als seus cors (MusicArt Lloseta i el cor de dones de Sant Francesc d’Inca) sempre manté les **portes obertes** perquè qualsevol pugui venir a provar. Ara bé, cal tenir **paciència** per integrar-se i **respectar la feina col·lectiva**: l’assistència regular als assajos és obligatòria perquè el grup funcioni. El director, en conseqüència, fa molta **gestió humana** per mantenir el clima i la continuïtat. En general, qui s’hi sent a gust es queda, però hi ha casos en què les expectatives de la persona no encaixen amb la realitat del cor.
Maria comparteix la impressió que moltes corals d’adults semblen formades sobretot per **gent gran**, i demana si aquesta percepció és correcta. Cristina confirma que és un **cliché molt estès**: molta gent associa “coral” amb “cor d’església per a gent gran”. Aclareix que històricament el binomi **cor–església** ha estat fonamental i inseparable durant segles, i que ho analitza en el seu llibre. Però també recorda que, a partir dels segles XVII–XVIII i amb la **revolució industrial**, neixen cors laics vinculats a clubs i societats de treballadors, i també cants de treball que acabaran derivant en espirituals i repertori coral. Avui, tot i que hi ha moltes corals de jubilats (perquè cantar és una activitat accessible i socialment rica), també hi ha **cors amb franges d’edat molt variades**. Els seus, per exemple, inclouen adolescents, adults joves i persones més grans, i no són cors exclusius de majors.
Es parla de la **funció social** del cant coral, present tant en contextos religiosos com laborals (p.ex. espirituals, cants d’esclaus, cants de collita). Cristina matisa que hi ha debat musicològic sobre què es considera estrictament “cant coral”, però admet que molts repertoris actuals provenen d’aquests orígens. Tot seguit, s’aborda la qüestió del **gènere**: en les corals infantils, adolescents i d’adults, sovint hi ha **molta més presència de veus femenines** que masculines. Posa d’exemple l’Escolania dels Blauets, inicialment només de nins, que a començaments del segle XXI comença a admetre nines; actualment hi ha quasi més nines que nins. Cristina atribueix aquesta diferència a factors socials i a la **major predisposició aparent de les nines a cantar**, cosa que es trasllada després als cors d’adults.
Joan pregunta, mig en broma, si en un cor gran de 40–50 persones es pot “fer veure que es canta” sense que el director se n’adoni. Cristina respon que depèn molt de les **habilitats del director** i del tipus de treball: en assajos per cordes (baixos, tenors, etc.) és més difícil amagar-se, mentre que en moments de tot el cor conjunt podria passar més desapercebut. La conversa deriva cap a l’avaluació dels **Messies participatius** de Händel. Cristina reconeix que són una **gran oportunitat** perquè cantaires d’arreu puguin fer un projecte amb orquestra, difícil d’assolir des de cors petits de poble. Però adverteix que cal **criteri musical i bona direcció**: el fet que sigui participatiu no justifica resultats artístics molt pobres. Tanca amb una imatge irònica: segons quines interpretacions farien que **Händel s’aixequés de la tomba a protestar**.
Cristina entra a fons en el **contingut del llibre** *De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI*. Explica que el text ofereix una **immersió en el món coral mallorquí** adreçada a cantaires, directors i qualsevol persona interessada. Després d’una introducció conceptual, el llibre recorre cronològicament la història: primeres capelles i cors de la Seu i de Palma (que sovint rivalitzaven), influència de moviments europeus (Anglaterra, Alemanya) i de Catalunya, impacte de la Renaixença i del moviment associatiu, i l’evolució fins al segle XX i inicis del XXI. No pretén ser exhaustiu, sinó **donar context històric** per entendre d’on surten les corals actuals, especialment les infantils i juvenils que són el focus de la seva tesi. Informa de la presentació del llibre: **29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta**.
En la part final de l’entrevista, Joan demana a Cristina un **consell per viure millor**. Ella respon que, més que dir simplement “cantar”, recomanaria **trobar alguna activitat que ens connecti amb altres persones**, perquè la societat actual afavoreix l’individualisme i la desconnexió. Anim a cercar activitats en comunitat (corals o d’altres tipus) que **ens moguin i ens facin millors persones**. Es presenta la darrera peça, **"El so de pastera"**, cançó tradicional mallorquina que Cristina ha arranjat per al **cor de dones de Sant Francesc d’Inca**. Explica que el seu treball intenta combinar **repertori d’arrel** amb propostes innovadores (“entre arrels i ales”), i que aquesta cançó les identifica com a grup: l’han cantada molts anys, l’han portada arreu d’Espanya i l’han enregistrada als estudis d’Ona a Bunyol amb Miquel Brunet. L’entrevista es tanca mentre sona la peça.
S’emet una **falca institucional** d’Ona Mediterrània on es recorda als oients que l’emissora es manté gràcies al suport de les **persones associades**. S’anima el públic a **fer-se soci** per ajudar a sostenir i fer créixer el projecte radiofònic. Aquesta falca fa de transició entre l’entrevista a Cristina Llabrés i la secció “Cometes”.
La Maria comença la secció **“Cometes”** anunciant que parlarà de **dones músiques (cantants, compositores, pianistes)** relacionades amb el mes de novembre (naixement o mort). Comenta que, cercant-ne, ha trobat una **llista molt abundant** i que ha fet una selecció que li sembla gairebé “mortal de necessitat” per la quantitat de noms. Aclara que majoritàriament ha triat **repertori clàssic**, tot i que reconeix que podria haver inclòs noms més coneguts (per exemple, Barbara Hendricks), però ha preferit apostar per figures menys habituals al programa. Recorda també que el **22 de novembre és Santa Cecília**, patrona de la música.
Primera protagonista de la secció: **Francesca Madriguera**, pianista i compositora catalana. La Maria destaca que va ser **alumna predilecta d’Enric Granados**. Explica que es va casar primer amb un home d’Uruguai i s’hi va traslladar, i que el **1935 es va casar amb el guitarrista Andrés Segovia**, de qui després es separà. Francesca Madriguera va morir el **12 de novembre de 1965**. El programa en fa sonar una composició pròpia: una **serenata per a piano**, que il·lustra la seva faceta de compositora.
La següent figura és **Magni Valerie White**, compositora anglesa morta el **2 de novembre de 1937**. La Maria explica que va escriure sobretot **música per a piano**, però també una òpera anomenada **“Jocelyn”**, de la qual no sap fins a quin punt ha estat representada. Subratlla que és una música pràcticament **absent dels programes habituals**, força desconeguda. S’escolta una peça seva de caire vocal, amb text en anglès, que comença amb el vers **“How do I love thee? Let me count the ways”**, mostrant la seva sensibilitat lírica.
La Maria presenta **Alma Rosé**, nascuda a Viena el **3 de novembre de 1906**. Es tracta de la **neboda de Gustav Mahler**, fet que indica el profund entorn musical en què es va criar. Va ser una destacada **violinista i directora d’orquestra**. Essent jueva, el **1943 és deportada a Auschwitz**, on organitza i dirigeix un **cor/orquestra de dones presoneres**. Aquest conjunt actuava als matins i vespres a les formacions i també quan el personal del camp volia “distreure’s”. La Maria remarca que la creació d’aquest cor **va salvar moltes vides**, ja que les dones que en formaven part eren preservades de l’extermini per mantenir l’activitat musical. Alma Rosé hi mor jove, no executada, sinó a conseqüència d’una malaltia. El programa recupera una **gravació de 1928**, on Alma toca amb el seu pare, Arnold Rosé; tot i la limitada qualitat acústica, es considera un **testimoni històric imprescindible**, semblant a sentir un concert de violí de Bach de l’època.
S’introdueix un contrast sobtat amb el so d’una cançó d’Eurovisió: la representació de **Suècia a Eurovisió 2009**. Es tracta de **Malena Ernman** (Sara Magdalena Ernman), nascuda el **4 de novembre de 1970**, reconeguda **mezzosoprano clàssica**. La Maria explica que, tot i la seva sòlida carrera en el món de la música clàssica, aquell any Suècia va fer l’“experiment” d’enviar una cantant d’òpera a Eurovisió, amb el tema *“La voix”*. Afegeix el detall biogràfic rellevant: Malena Ernman és la **mare de l’activista Greta Thunberg**, fet que converteix la figura en un pont entre música, cultura popular i activisme ambiental. Tot seguit, se n’escolta una versió de l’**“Ave Maria” de Schubert**, per evidenciar la diferència entre el seu registre clàssic i l’aparició al festival.
La Maria parla d’**N’agent Herbert / James Chevalier**, pseudònim sota el qual es coneix **Jane Evrard**, directora d’orquestra. Explica que va morir a París el **4 de novembre de 1984**. El motiu de la tria és que, el **1930**, va esdevenir la **primera dona a dirigir una orquestra simfònica professional a França**, fita històrica en un món dominat per homes. El programa fa sonar una **danserie** dirigidaper ella, mostrant la seva capacitat interpretativa i de lideratge orquestral.
La Maria continua amb **Montserrat Torruella**, mezzosoprano nascuda a Barcelona el **5 de novembre de 1959**. Debuta al **Gran Teatre del Liceu** el 1991. El “morbo” de la seva biografia és que el **1997** va ser triada per cantar a les **Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin**, un dels grans esdeveniments mediàtics de l’època. Tot i no ser una cantant de gran fama internacional, va tenir una trajectòria respectable. S’escolta una **suite de quatre cançons**, que permet apreciar les seves qualitats vocals.
La figura següent és **Elena Romero Barbosa**, nascuda a Madrid el **7 de novembre de 1907**. Va ser la **primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a Espanya**, dirigint tant l’**Orquestra Simfònica de Barcelona** com la de **Ràdio Nacional d’Espanya**. Compromesa amb la **República**, es veu obligada a l’**exili** després de la Guerra Civil. A més de directora, va ser compositora, i el programa recupera la seva **“Fantasia española”**. Maria lamenta que, com a directora i compositora, és una figura que ha sonat **molt poc** dins l’escena musical espanyola, tot i el seu mèrit.
Es presenta **Marcel·le Taisefes/Taisefes**, en clara referència a **Germaine Tailleferre**, única dona del famós **Groupe des Six** de compositors francesos. Mor el **7 de novembre de 1983**. Maria recorda que, així com a Rússia hi havia el **grup dels cinc**, a França hi havia aquest **grup dels sis**, del qual Tailleferre formava part. Històricament s’havia pensat que tenia poca producció, però la recerca recent ha descobert **més de 170 composicions**, demostrant que va ser una creadora molt prolífica. Escolten la seva **“Arabesca” per a clarinet i piano**, on s’aprecia una escriptura harmònicament refinada, amb ecos d’estètiques modernes i certa influència wagneriana segons comenta l’equip.
En el tram final, Maria presenta una cantant (probablement soprano) reconeguda com a **molt wagneriana**; tot i que també va cantar altres repertoris, la seva vinculació principal és amb Wagner. Per il·lustrar-ho, el programa difon el famós fragment **“Mild und leise” del final de Tristan und Isolde (Liebestod)**. Després d’aquesta audició, Maria admet que tenia encara més noms preparats, però el temps no ho permet. Decideix tancar la secció amb **Carlota Ferrari**, compositora italiana amb un cognom que comenta humorísticament com a “automobilístic”. Ferrari va morir a **Bolonya el 22 de novembre de 1907**, dia de **Santa Cecília**, patrona de la música, fet que Maria troba simbòlic. Amb aquesta menció es dona per conclosa la desfilada de dones músiques de novembre i s’acomiada la secció “Cometes”.
Introducció
El Crepuscle emet un programa molt centrat en música coral, pedagogia musical i en la visibilització de dones músiques i compositores. El programa combina una entrevista en profunditat amb Cristina Llabrés i una secció posterior dedicada a dones de la història de la música.
1. Entrevista a Cristina Llabrés: música coral i educació (≈ 0:58–2088)
Perfil de l’entrevistada
- Cristina Llabrés González, de Lloseta: mestra de música, pedagoga musical, directora coral i doctora en educació per la UIB.
- La seva tesi tracta de “Les Corals Infantils i Juvenils de Mallorca” i analitza el seu desenvolupament històric i pedagògic.
- Professora al Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB.
- Compositora, articulista i recent autora del llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner.
“És molt difícil quan fas una tesi delimitar què estudies i què deixes, però si vols avançar ho has de fer.”
1.1. Tria musical inicial: Bach i Monteverdi
- Cristina tria primer Bach (suites per a violoncel) com a música d’entrada:
- Li evoca calma i senzillesa, però també una calma amb tensió interna. - Admira com amb un sol instrument pot expressar més que una gran orquestra.
- Més endavant tria un duet de l’òpera “L’incoronazione di Poppea” de Monteverdi:
- El destaca com un dels seus compositors preferits. - Valora el diàleg molt sentit entre les veus i la capacitat de tocar directament l’emoció. - Fa servir Monteverdi com a audició habitual amb infants de primària per introduir-los al barroc vocal.
1.2. Vocació docent i musical
- De petita ja era, com diu ella, una nina que “comandava”: li agradava organitzar jocs i activitats amb altres infants.
- Comença a estudiar piano a primària, arrossegada per una amiga.
- Des de jove té molt clara la vocació de mestra: admira les seves mestres i el contacte amb els infants.
- Estudia Magisteri a la UIB, que li obre portes a la recerca, la docència universitària i el món coral.
1.3. Música a l’escola: potencial i mancances
- A l’escola on treballa (educació infantil i primària) la música és un espai diferent de la resta d’assignatures:
- Menys centrat en llegir, escriure i problemes matemàtics. - Més vinculat a participar en grup, escoltar, coordinar-se i expressar-se.
- Remarca que la música i l’educació física comparteixen caràcters: són molt vivencials, però infrarepresentades al currículum.
“Tenim molt poc temps de presència musical a dins les aules i això se reflecteix en la nostra societat.”
- Critica la burocratització del sistema educatiu:
- Massa temps dedicat a papers, justificacions i canvis terminològics (p.ex. situacions d’aprenentatge). - Sensació que no es confia en la paraula del mestre, i que cal tot documentat per si hi ha queixes de famílies.
1.4. Diferències entre infants, adults i cor de dones
- Ha dirigit corals infantils, d’adults i cor de dones.
- No considera que hi hagi un grup “més difícil” de manera absoluta:
- Infants: més moguts, cal gestionar el grup i el desenvolupament evolutiu, però imiten molt ràpid; si els poses un exemple, ho reprodueixen sense massa prejudicis. - Adults: tenen vides més complicades, compromisos, cansament i més pors i prejudicis; tot s’ha d’explicar i justificar més.
“Els infants són més feliços amb menys; els adults, a vegades, ho complicam.”
1.5. Tothom pot cantar? Educació de la veu
- Des d’una perspectiva pedagògica, defensa que “tot se pot educar”:
- Com amb l’esport: tothom pot practicar, però no tothom arriba a l’elit. - La genètica i l’experiència prèvia influeixen molt.
- Adults sense una educació musical mínima o que han sentit de petits “tu per això no vals” solen presentar:
- Més dificultats tècniques, - I sobretot molt més bloqueig i por d’intentar-ho.
“La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por.”
- Considera que qualsevol persona pot arribar a cantar a nivell amateur en una coral, amb més o menys feina d’entrenament.
- Amb infants és més fàcil corregir o desenvolupar la veu, però alerta que hi ha poca consciència vocal en la societat: molts infants amb problemes de veu no són portats al metge.
1.6. Per què la música ha de ser central en la formació?
- La música i la cultura aporten habilitats i nodriment personal:
- Obrir més camins d’expressió i gaudi. - És com provar gastronomies noves: si mai tastes un plat, no en saps el valor.
- També és clau per formar espectadors de cultura:
- Si no has viscut la música com a intèrpret, costa més apreciar concerts i arts escèniques. - Sense públic que valori la cultura, no es mantenen cors ni programacions.
“Per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps; si no tenim públic tampoc tindrem cors.”
1.7. Recerca sobre món coral a Mallorca
- A la universitat forma part de grups de recerca en educació musical.
- La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils a Mallorca:
- Fins ara hi havia poquíssims estudis previs sobre aquest àmbit. - Va fer un gran esforç de quantificació i anàlisi, tot i que és una realitat molt canviant.
“Si ara me demanes quants cors infantils i juvenils hi ha a Mallorca, no te puc donar una resposta clara: és un món viu.”
- Un problema estructural important: manca d’organismes institucionals que cuidin el món coral:
- Antiga federació de corals desapareguda. - No hi ha registre centralitzat de corals, ni coordinació per concerts conjunts. - La informació es construeix a base de recerca individual.
1.8. Cant coral a l’escola i recurs de la flauta
- Es pot fer cant coral a les classes ordinàries de primària, encara que:
- No sempre hi ha una estructura de cor formal (assaigs setmanals, director fix, etc.).
- Depèn molt de les habilitats musicals del mestre:
- Si el docent sap dirigir, cantar i transmetre, pot fer un bon treball coral a l’aula. - Si no, sol recórrer a recursos com vídeos de YouTube, que per Cristina no són fer música si es queden en una escolta passiva.
“La música ha de ser participativa; els infants han de viure la música.”
- La flauta dolça:
- La considera un recurs legítim i curricular, però no suficient per si sol. - Defensa combinar-la amb ukelele, xilòfons, plaques i sobretot cant col·lectiu.
1.9. Reclutar cantaires i compromís en una coral
- Una de les grans dificultats és reclutar cantaires i, sobretot, que entenguin el compromís del cor:
- Els seus cors (MusicArt Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca) tenen portes obertes a nova gent. - Però cal paciència i respecte pel procés de treball.
- L’assistència setmanal als assajos és imprescindible:
- No es pot venir de manera esporàdica, perquè s’afebleix el conjunt. - El director acaba fent molta gestió de persones per mantenir el grup cohesionat.
“Per entrenar han d’entrenar tots junts; una coral no és venir quan vols.”
- Normalment, qui entra i s’hi sent bé s’hi queda, però és normal que hi hagi casos on les expectatives no coincideixen amb la realitat del grup.
1.10. Tòpics sobre corals: gent gran i església
- A la societat persisteix el cliché que “coral” vol dir:
- Cor d’església, - Format sobretot per gent gran que canta misses i actes litúrgics.
- Cristina reconeix que històricament el binomi cor–església ha estat inseparable durant segles i hi dedica un capítol al llibre.
“Cor i església és un binomi inseparable durant molts de segles, però avui hi ha moltes altres maneres de fer cant coral.”
- Explica com, a partir dels segles XVII–XVIII, amb la revolució industrial, sorgeixen:
- Clubs i societats corals laiques (Lieder Tafeln, grups d’homes que canten en temps d’oci). - Cant vinculat a la feina (cants de treball, espiriturals, etc.), que després originen molts arranjaments corals actuals.
- Avui hi ha corals de gent gran, però també corals de totes les edats:
- Als seus cors hi ha des d’adolescents (17 anys) fins a jubilats, però no són cors exclusius de gent gran.
1.11. Gènere i participació: més veus femenines
- En corals infantils i juvenils hi ha més nines que nins:
- També en els cors d’adults hi ha major presència femenina. - Ho relaciona amb factors socials i de gènere: les nines mostren més predisposició a cantar.
- Exposa el cas de l’Escolania dels Blauets:
- Tradicionalment només de nins. - A partir d’inicis del 2000 s’hi incorporen nines i, actualment, n’hi ha quasi més nines que nins.
1.12. Qualitat coral: el cas dels Messies participatius
- En debatre sobre els Messies participatius (Händel), Cristina adopta una postura equilibrada:
“Són una bona excusa perquè molta gent de corals de pobles pugui ajuntar-se i cantar amb orquestra, cosa que normalment no faria.”
- Valora positivament:
- L’oportunitat musical i social que suposen.
- Però matisa que no tot s’hi val:
- Ha d’haver-hi criteri musical i bona direcció. - No s’hauria d’arribar a interpretacions tan deficients que “Händel s’aixequés de la tomba a protestar”.
1.13. El llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, s. XIII–XXI”
- El llibre sorgeix d’una part de la tesi doctoral, adaptada per a públic més ampli.
Contingut principal
- Introducció conceptual: definicions, què entenem per coral, tipus de corals, etc.
- Recorregut històric per Mallorca:
- Primeres capelles i cors vinculats a la Seu i capelles de Palma, sovint en rivalitat. - Influència d’Europa (Anglaterra, Alemanya) i de Catalunya en la “revolució coral”. - Impacte de la Renaixença i del moviment associatiu.
“Si algú vol entendre per què tenim corals avui a Mallorca i per què tenim les que tenim, aquest llibre intenta respondre d’on ve aquest món coral.”
- Segle XX i inicis del XXI:
- Panorama de les corals més representatives i amb trajectòries destacades. - Explica que no és una enciclopèdia exhaustiva: és impossible estudiar-les totes.
- Objectiu: contextualitzar el món coral actual i, sobretot, les corals infantils i juvenils, per entendre:
- De quins moviments històrics provenen. - Com s’ha arribat al mapa coral que tenim avui.
- Informa de la presentació del llibre:
- 29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta.
1.14. Consell vital i peça final: arrels i ales
- Davant la petició d’un consell per viure millor, Cristina respon:
“Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones.”
- Subratlla que la societat actual empeny a l’individualisme i a la desconnexió social.
- Recomana cercar una activitat (no necessàriament cantar) que es faci en comunitat, que ens mogui i ens ajudi a ser millors persones.
“El so de pastera”
- La música de comiat de l’entrevista és “El so de pastera”, una peça tradicional mallorquina arranjada per Cristina per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca.
- Significat de la peça:
- Representa l’equilibri entre “arrels i ales”:
- Arrels: repertori tradicional, vinculat a la cultura pròpia.
- Ales: nous arranjaments i llenguatges que obren camins.
- És una cançó que han cantat durant molts anys i que han duit arreu de l’Estat en intercanvis. - L’enregistraren als estudis d’Ona a Bunyol amb en Miquel Brunet.
2. Falca sobre Ona Mediterrània i oients (≈ 2213–2257)
- S’emet un missatge institucional breu recordant que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades.
- Es convida els oients a fer-se socis per fer créixer el projecte radiofònic.
“Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda’ns tu també. Associa’t.”
3. Secció “Cometes” – Dones músiques de novembre (≈ 2257–3454)
La Maria enceta la secció “Cometes” amb un monogràfic sobre dones músiques, cantants i compositores nascudes o mortes durant el mes de novembre. Prioritza figures menys conegudes i, quan pot, n’ofereix un tast musical.
Idea central de la secció: rescatar i fer sentir veus femenines invisibilitzades en la història de la música clàssica.
3.1. Francesca Madriguera (pianista i compositora)
- Pianista i compositora catalana, alumna predilecta del compositor Enric Granados.
- Es casa en primeres núpcies amb un home d’Uruguai i s’hi trasllada.
- El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa.
- Va morir el 12 de novembre de 1965.
- S’escolta una composició seva, una serenata per a piano.
3.2. Magni Valerie White (compositora anglesa)
- Compositora britànica, morta el 2 de novembre de 1937.
- Va escriure principalment música per a piano, però també una òpera anomenada “Jocelyn”.
- No queda clar si l’òpera s’ha representat gaire; és una obra molt poc coneguda.
- El programa n’ofereix una peça vocal:
- “How do I love thee?” (posant en música el famós poema “How do I love thee? Let me count the ways”).
3.3. Alma Rosé (violinista i directora d’orquestra)
- Alma Rosé neix a Viena el 3 de novembre de 1906.
- Neboda del compositor Gustav Mahler; creix en un ambient altament musical.
- Violinista i directora d’orquestra molt reconeguda a la seva època.
Deportació i Auschwitz
- D’origen jueu, és deportada a Auschwitz el 1943.
- Allà organitza i dirigeix un cor i orquestra de dones presoneres:
- Cantaven al matí i al vespre, a l’hora de formació i de recollida. - Tocaven quan els comandaments del camp volien “distreure’s”.
“El fet que muntàs aquest cor va fer que moltes dones que hi cantassin salvassin la vida.”
- Ella mor jove al camp, probablement per malaltia, però el seu treball permet salvar moltes vides de companyes.
- Se sent una gravació de 1928 on toca amb el seu pare, el també músic i compositor Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’enregistrament, es considera un document històric valuós.
3.4. Malena Ernman (cantant sueca i mare de Greta Thunberg)
- Sara Magdalena “Malena” Ernman, mezzosoprano sueca nascuda el 4 de novembre de 1970.
- Especialitzada en repertori clàssic i d’òpera, però també amb incursions en altres gèneres.
- Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb el tema “La voix” (que se sent a l’antena).
- El programa destaca el contrast entre:
- La seva carrera com a cantant clàssica, - I la seva participació a un festival popular com Eurovisió.
Detall rellevant: Malena Ernman és la mare de l’activista climàtica Greta Thunberg.
- Tot seguit se n’escolta una interpretació de “Ave Maria” de Schubert, que mostra el seu registre clàssic.
3.5. Jane Evrard (N’agent Herbert / James Chevalier)
- La Maria es refereix a ella pel seu nom artístic: James Chevalier, tot i ser una dona; també esmenta el nom de pila Jane Evrard.
- Mor a París el 4 de novembre de 1984.
- El motiu de la tria: va ser la primera dona a dirigir una orquestra professional a França (cap al 1930).
- S’escolta una danserie dirigida per ella.
3.6. Montserrat Torruella (mezzosoprano catalana)
- Montserrat Torruella, mezzosoprano nascuda a Barcelona el 5 de novembre de 1959.
- Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991.
- La presentació inclou un element que la Maria qualifica de “morbo”:
- El 1997 és escollida per cantar a les Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin.
- Se n’escolta una suïte de quatre cançons, mostrant la seva tècnica però recordant que no és una cantant especialment mediàtica.
3.7. Elena Romero Barbosa (directora i compositora espanyola)
- Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907.
- Va ser la primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol.
- Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya.
- Dona molt compromesa amb la República, cosa que la porta a l’exili després de la Guerra Civil.
- També compon i se n’escolta la seva “Fantasia española”.
- La Maria lamenta que la seva música quasi no sona avui, tot i la seva qualitat.
3.8. Marcelle Taillefer / Tailleferre (compositora francesa del “Groupe des Six”)
- Esmentada com Marcel·le “Taisefes / Taisefes” (probable referència a Germaine Tailleferre, única dona del Groupe des Six).
- Mor el 7 de novembre de 1983.
- Forma part del nucli de compositors francesos coneguts col·lectivament com a “grup dels sis”, hereus d’una estètica antiwagneriana i propera a Satie i Cocteau.
- La recerca recent ha posat en relleu que va deixar molta més obra del que es pensava inicialment: se n’han catalogat més de 170 composicions.
- S’escolta una “Arabesca” per a clarinet i piano.
3.9. Cantant wagneriana (Tristan und Isolde)
- La Maria presenta una soprano o mezzosoprano molt associada a Wagner, de la qual tria un fragment de “Tristany i Isolda”.
- Escolten el famós “Liebestod” (Mild und leise).
- La identifica com una cantant especialment wagneriana, tot i que també va interpretar altres repertoris.
- S’apunta que n’hi havia encara més dones al guió, però el temps de programa s’esgota.
3.10. Carlota Ferrari (compositora italiana)
- La secció es tanca amb Carlota Ferrari, de la qual destaca primer el llinatge “automobilístic” com a anècdota.
- Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, diada de Santa Cecília, patrona de la música.
- Es destaca el simbolisme de morir el dia de la patrona dels músics.
- Apunta que, com moltes altres dones compositores, ha estat poc programada i mereix més atenció.
4. Eixos temàtics principals del programa
4.1. Centralitat del cant coral
- Història i actualitat del món coral a Mallorca (llibre, tesi i recerca).
- Pràctica coral com a activitat artística i social:
- Treball col·lectiu, compromís setmanal, cohesió de grup. - Superació de tòpics (no és només cosa de gent gran ni d’església).
4.2. Música i educació
- Paper de la música a l’escola: poc temps al currículum, però gran potencial formatiu.
- Importància de la participació activa (cantar, tocar) davant l’escolta passiva.
- Educació vocal com a dret de tothom i com a eina de salut, expressió i autoestima.
4.3. Dones i visibilitat en la música
- La secció “Cometes” rescata una galeria de dones músiques invisibilitzades: pianistes, compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes.
- Es mostra la seva aportació històrica (primeres directores, supervivència a Auschwitz, participació en grups d’avantguarda, etc.).
- Es fa evident la manca de programació i reconeixement d’aquest repertori en la vida musical actual.
4.4. Música, comunitat i benestar
- Tant a l’entrevista com a la secció final, es defensa la música com a espai de comunitat i cura emocional.
- Cantar en cor, dirigir, escoltar i recuperar músiques oblidades es presenta com una forma de resistència a l’individualisme i de construcció de vincles humans.
“Troba una activitat que te connecti amb altres persones i te faci millor persona: si no és cantar, que sigui una altra cosa, però que sigui en comunitat.”