Octubre a Mallorca: cultura popular i jazz

Patrimoni i jazz. Molt bon vespre, amics. Això és el Crepúscle en 100 estels. Començam setmana i ho fem a la nostra aportació mensual de Sebastià Roser. Ell ens relacionarà el mes d'octubre amb la cultura popular. Després d'en Sebastià, tindrem una pausa, i a la segona part, escoltarem música de Fred Hirsch. Fred Hirsch és un pianista de jazz que, dia 11, és a dir, dissabte que ve, participa en el Jazz Warrior Festival. Juntament, no amb un acompanyat, sinó amb un, diguem-ne, taloner de luxe, que és en Demià Timoné. Per tant, dia 11 d'octubre, ja ho sabeu, amics, dins d'aquest cicle de Jazz Warrior, Tenim Damià Timoné, primer, i després el pianista Fred Hirsch. Després del que mos aporti avui en Sebastià Roser farem una pausa i a la segona part escoltarem música de Fred Hirsch. Per tant, patrimoni a la primera part i jazz, piano jazz a la segona. Benvinguts en aquest Crepuscle, vos parla Pere Estalric, en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou Anna Maria Moreno en tasques de producció i Anna Amor en tasques tècniques. Començam. Sebastià Roser, com anam? Molt bé, ben, molt bé. Molt agraït per veure't deixar-me participar. I què vol dir? És un plaer, és un plaer i un honor. En els crepuscos. Mira, el zanki ja fa, Pere. Però mira, hem començat el mes d'octubre, Pere. Com aquell que diu, ja no hi ha res que fer. Ja hi som, al mig. Ja s'han acabat les vacacions, ja tothom ha anat allà mateix. I sa vida, per és que mos ha tornat a sa cotit... Cada dia fes el que vulguis, però has de seguir les normes que m'ho ha dit el mes i per avall, no queda més remei. Hi ha una clòsia que ens fa referència al que és el meu tu. Quan l'octubre ha arribat, s'embre sordi, s'acibada i es blat. Això és per espejar. Si trona el mes d'octubre, neu segura. Què dius? Per ser lloc, que ara serà la setmana que ve, nesfles a pelluc, n'hi ha pertot. Sí, sí, sí. És el més, més dolent per la pesca. Acostumen a bufar els vents contraris per la mà, xaloc, mitjorn i mestral. Això i tot, es tenen de pescar i de menjar l'empulla i verdarals, que fregits amb preves vermells estan molt exquisits, Pedro. No sé si t'agraden a tu. Molt, molt. El mes d'octubre era un més trist i pobre de costums i de festes. No n'hi ha moltes al mes d'octubre. El costum, per Sant Francesc, això va ser dissabte passat, que se començaven a coir ses magranes, ses codonys, per fer un bon codonyat o men brillo a tots els defectes. I ses magranes ja eren ben maduretes a ser de mullar, sobretot. Un temps, els nostres van passats, això era un temps, un temps, El primer divendres de mes, d'octubre, ens anien els brazers. Avui és el canvi climat. Per favor. És impossible. Amb les temperatures que tenim, això és impossible ara. Però mira, això era un temps. Els dies, això sí que és real, els dies són més curts i més freds. I les nits, més llargues. La temperatura ens ha canviat un poquet. Ens ha entrat la tardor. les foies caven dels arbres, i les vinyes, les foies t'envien de color, de verd a escur a marró. Pel camp, aquests dies passats ha plogut un plaquet, per fer un bon goret, per sembrar les primeres pastures de cibada, ordi o blat, com hem dit abans. Pareix que aquesta setmana, final de setmana, tornarem a tenir pluges, veurem menys què mos passa, però són ben necessàries. I ja s'ha començat a notar una olor de mata, o de terra banyada, dins els nostres boscos. En aquest mes es començaven a veure els primers bolets, laves, picornells, i qualques quatre anys, molt pots, però sobretot laves i bolets ja se n'han trobat. Dins el mes d'octubre, és un nou món de sensacions per espaledar i per la vista que en reala la naturalesa. Els moniatos, les cristanyes, les magranes, els caquis, i com no, els dolços, els bunyols i panellets a tots els defectes de tot el que hi ha avui en dia per endavant. Aquest mes, també els caçadors tenim bones notícies. S'obre la casa, que a partir del dia 12, la casa, els desconells, els guàldres, les celles i els desperdius. Les altres espècies com els tors hauran d'esperar encara un poquet perquè en aquest temps no en vénen molts i per tal cosa no crec que em puguin agafar cap encara. I hi ha una definició que m'ho diu per sembrar un bon fabà. Si vol tenir un bon fabà, sembrar-lo per la Mare de Déu, del Pilar. O sigui que això serà, diu, menjar-hi bé, i tothom a sembrar faves a totes de fetes per menjar-les després per fer un bon fabà. Ai, sí, sí, sí, sí. A totes de fetes, perquè les faves neixen i estan 3 o 4 mesos. A mi m'agrada molt. Dia 12... que és la Mare Déu del Pilar, com he dit abans, és Festa Nacional, patrona d'Aragó i de la Guàrdia Civil. Felicitacions a tots els seus pilars, piles, etc. I a tots els components de la comunitat aragonesa, resident a les Illes Balears, que aquest dia ens fan festa, i és una gran festa, la Festa del Pilar, com he dit, és Festa Nacional, en tots els defectes. El mes d'Octubre, també, Pere, és el mes, com he dit abans, de Moneat o de Monell, de Magranes, de gingels, de caquis, de nesples, anous i colons, i es collen ja les primeres olives per fer-les trencades o senceres. El costumari popular es diu que per Santa Teresa, que el dia 15 d'octubre, es lluna molt bona per salar-les. La lluna bé, aquesta que hi haurà de dia 13 a dia 21, es poden salar molt bé les olives tant trencades com senceres. Jo ses trencades m'agraden i escat de 8 a 10 dir, menge el 2 amb un botifornet o frit amb un poquet de pa amb oli, està extraordinari. I sa margola ses olives, a mi m'encanta amb sa botifarrol. No mos podem oblidar de preparar el descapecho, espera, fet amb vinagre, verdures i verdures mesclades, com a natural, colflori, seba, carxofa, bastanagues, etc. Tant de carn... dins la casa que començarà, de conill, de llebre, de perdiu, o de peix, sobretot de jarret, és el que m'encanta mi. Es pot enviar la llampulla, el verderol, la mussola o la ratjada, són productes que es poden mesclar i es pot fer i es pot preparar amb bons escapetxos, a fetes de tot això. Ja tenim, com aquell que diu aquí, més que manco, el rebost plant de conserves, els pots de vidre, d'aubergines, de preves, de tomàtiques, confitures, variades d'overcott, perones i filles. Això ho hem fet durant aquests mesos i ara ja el detenem a dins el rebost. Ens hem de preparar s'envinagrat, fonoi marí, les darreres preves que són més petits i també cireretes i tàperes sobretot. Espada filla i filles seques i sobretot no mos oblidem dels enfilois, de delmàtiga, de remellet que hem tingut ja i ja començàvem a preparar-los i també ho tenim ja tot això a dins de rebors i han fet ses meses, com aquell que diu. Els pagesos van fer ses feines rutinàries per acabar de coir ses garrobes i ja s'han començat a coir, com he dit, que abans ses olives. Que aquest any, sa coida va a ranxo, ranxo, no és molt abundant, però n'hi ha. Ben que dir, no és una abundància grossa, però sí que hi ha qualque mica d'oliva i ha fet tota aquesta cosa amb aquestes darreres plegudes anant molt bé per la serra de Tramuntana que els ha inflat un plaquet i no estan arroades, i ha anat molt bé aquesta miqueta de ploguda que ha fet abans, ha fet tot això, i no han madurat encara, ara ja comencen a ser madures, i és bon temps per anar a coir d'olives. Estan en plena feina de coir d'olives, i a glans també, i es comencen a dur ja tot això en estrull, per fer un bon oli, que Mallorca hagi fet una fama extraordinària, tant en vi com en soli també de Mallorca, té un renom per tot ara ja. Per tot Mallorca hi ha hagut una gran expansió d'aquest arbre, l'olivera. Un temps, sols se trobaven a la serra de Tramuntana i avui n'hi ha per tot el pla de Mallorca d'olivera. Jo hi vaig amb la bicicleta, tot el que s'ensella el vinial i la part de Vinícelem. Per tot hi ha oliveres sembrades a totes. També el pagès ha fet molta feina per aixermar i arreglar els terrenys per tenir-los a punt per poder sembrar quan sigui d'hora. I ja per preparar i ben segar i ben xermat les esperegueres, perquè en el mes de febrer, gener-febrer, tinguem bons espàrets, també. Tenim aquesta setmana, aquest mes, perquè avui som el primer de mes, com aquell que diu, i estem municiant a final de mes unes festes populars que són molt tradicionals. Una d'elles, a Santa Úrsula, que es diu 21, que celebrant la Festa de les Verges, que a la vigília, el dia 20, es fan les tradicionals serenates de les doncelles i es canta la tradicionals cançó Clavelitos, pera, tu que ets músic. Se regalen els tradicionals clavells, bunyols, mistell a rompre i per a van monaram, encara que ja fa temps que se sent un ololi que bull dins les pelles i se beuen bunyols pertot arreu. No han esperat a les verges fer bunyols, sinó que ja n'hi ha pertot de bunyols. Dins la nostra cultura, fins fa pot temps, la virginitat era un valor arribar verge en el matrimoni. Dins l'ètnia gitana encara es fa la prova desmalcador. Un temps, quan un jove deixava embarassada una eslota abans de casar-se es deia aquesta frase, «Aquest ha fet Pasco entre el derram». La Verge Maria és símbol de puresa, obediència, submissió, castidat i virginitat. Un temps, en segon quin pobles de tot Mallorca, es posaven canyes verdes, flors o paumes, en els embrancals desportals de ses cases on hi havia una jovençana o una doncella verge, perquè li nassin a fer serenates. Això de les serenates per mi s'ha begut un poc, però no sé si hi va molta gent. No, crec que encara en fan de serenates. Sí, sí, sí. Hi ha grups locals que en fan. Com he dit abans, els tens de bunyols, castanyes, moniatos, les castanyes com moniatos torrats són extraordinàries, Pere. I per a fet que la gent pugui fer... Un parell de bunyols, donarem amb una frase de no res, com aquell que diu, una recepta per fer bunyols. Se preparen 250 grans de farina de força, mig quilo de patata o moniat o boni per ser esporer, dos altres ous amb un blanc pujat i llevat de pa. Amb tots aquests ingredients feu la pasta i deixeu la tovà una hora o una hora i mitja segons la temperatura de la casa, allà fa la pasta, fer un forat i tirar-la dins d'una pella amb bol i bollint. Això és el tradicional bunyol que se fa en totes les cases i la gent avui en dia se'n torna a fer molts. Hi ha una sèrie de gloses que molts defineixen el que són les verges i molts diuen. Com més te mir, més m'agrades. Remei de pares madur. Més t'estim més mirar-te a tu que quan t'ardeu anar creades. Aquest devia estar molt enamorat. Per les verges te vaig fer música de sis tonades. 6 per 7 m'ha costat, i si és verge, jo no ho sé. I hi ha un altre que diu, un home quan va pel món ha de ser útil i destra. Quantes n'hi ha que fan festa per les verges i no ho són? Això la virginitat d'un temps és una cosa sèria. Avui en dia tothom passa d'aquesta història, Pere. I bé què fan? Diumenge, diumenge, diumenge, dius set, mos trobam, dius d'avui, perdona... El dia 18 ens trobem en què el Consell de Mallorca organitza la colcada d'Esquerra Triomfal de la Beata Ciutat. És en bonó a la Beata Catalina Tomàs de Sant Gallart. Uns dies abans, dins el Convent de Santa Madalena, s'ha de la Gitsanina que representarà la Beata. Desfilarà amb una carrossa molt adornada, amb el cor dels seus angelets, xerimiers, dimonis, catgrossos, bandes de música, agrupació folclòrica... i Carrosses a rompre. Això serà aquests dissabte, dia 18, més o manco, per tot Palma, per la Rambla, circularà, carrer Unió i cap a Jaume III. Tenim també una fetxa per jo simbòlica i perquè no la podem oblidar, o jo almenys que som creient no l'oblid. Recordeu que dia de nou l'Església celebra els dies del món. Mireu, de ser generosos els vostres donatius. Els missioners són persones molt generoses i que per les seves creences arriben a donar la vida per a Jesucrist. Si anava a missa o vos presenten un potet per donar-te a casa per les missions, segeu generosos, per favor. Dia 24, és un bon dia, com tot el dia d'aquest mes, però a Sant Rafael, per poder-polar i donar afamada a les hortències, que són aquestes plantes tan hermoses que després de primavera tenim que ens fan aquestes flors precioses. i per l'aula més fèria, les cases en general i sobretot a la pagesia s'estan acabant els embotits tradicionals com els botifarrons, els camaiots, la sobreçada i en les seves peculiaritats peces pel trus, colanes o bisbes i altres embotits i la cançalada de porc i ja se pensa en les pròximes matances que seran al mes de novembre per Sant Martí que donaran els seus. També els bunyols panellets, amargos i dolços variats, imagranes, codonys i carabasses, moniàtos i castany, sobretot torrats. I mos acostarem en el mes de novembre, Pere. I parlarem de tots els anys. Tens de rosaris, que es perdint joves, on tens regalaven els seus fials. Poden ser de panellets i una veritat de fruites confitades, avui són de xutxers i altres dolços. Aleshores, tot acaba però amb una gran petona. Acabant l'Octubre i tots els anys i tots els anys i la Diada dels Difunts comença el mes de novembre i ja estan pensant unes dates ben assenyalades, tots els anys i el Dia dels Difunts. Aquest mes és una festa que a mi no em fa cap gràcia, però està amb gran expansió, que és la festa de Halloway. I és, bé des de fora, d'altres dintre els anglosajons, ens ha vingut bona tradició, festa de Halloway, i tots els dies agafen més de força i cada dia n'hi ha més i això serà final de mes, ja com aquell que diu. I ara aquí una recordança que tothom ho han de recordar a final de mes. Han de pensar que s'han de dir 25 a 26 de retardar rellotges una hora per a tal l'oix a l'horari d'hivern. Això sí que és una cosa puntual que tothom ho han de recordar a final de mes, a fet de tot. Tot aquest mes, els que hem tingut, hi ha hagut moltes festes patronals i tradicionals, i per tots els pobles. I aquest mes comencen les filles de tardor, tradicionals, temàtiques, i continuaran fins a prop de Nadal. Hauríeu de fer paper i lapis perquè aquest mes n'hi ha apareix, són 32 de filles, o sigui, mirar el que hi ha. Han començat les filles de llum major per Sant Miquel, que és el patró, les filles de llum major. Aquest any han celebrat la 479 edició, i que va des de Sant Miquel a Sant Lluc. I ja han fet la primera i la segona, ha fet des de la tercera. S'hi apuntava ara, dia 10, 11, dia 10 i dia 11 i dia 12, aquest dia ja fira a la pobla, divendres dia 10, Arte i Copes, al Geida, fira tradicional, a Buja, fira de les rondalles, aquest de Pere, a cada ratllada, fira de la Llampulla, que és una fira molt grossa i amb una bona qualificació a tots els defectes. Dia 11 i dia 12 també s'hi inaugura la fira de la Serra de Tramuntana dins del recinte de Lluc. Després tenim ja per en van, dia 11 i dia 12, que és la gran fira, la fira de les fires, la darrera gran fira de Lluc Major, que és la 479, com he dit abans, i dia 13 és el Firo. Hi ha una coincidència Per això dia 13 de novembre serà el dijous bo, que coincideix amb el filó de la Fira de Llum Major. Ja ho sabeu, dia 13 de novembre, dijous bo. Dia 16, dia 19, a Villafranca, Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. A Campos, també entre setmana, dia 16, Fira d'Octubre, tot aquest setmana tenen la Fira de la Sobreçada, Gastronòmica i de les Matances. Dia de set, com a natural, estan rebentats i fan el firó, que és en dilluns. I dia de vuit, a Inca ja fan la primera fira dedicada a la terra, plantes, flores i lluit. I després, bé, no m'han d'oblidar el teu poble. Dia de vuit i dia de nou, fira de prevebord a Falanitx, per començar ja a comprar tots els productes per fer les matances. I quan no, i acabant ja les fires, dia de set, dia de vuit, es consell... El consell no es consella, el consell fan la fira de tardor, la fira de vi i gastrovi. I a Inca, dir 25 i 26, ja fan la segona fira, infantil i motor i esport, i ara mos llenen dues fires, només per final de mes. Dir 25 i 26, a Porrellas, fira de tardor i firó, 27. I a Petra, mostra d'art i empresa que també és una gran fira. Esquisseu-vos-relles perquè val, Pere. Sí, sí, sí. Molt d'otrui. Molt d'otrui tenim. Molt bé, Sebastià. Idò res. Bé, una ferrada forta. I aquí me teniu. Gràcies. Una ferrada. Adeu, Sebastià. I benvingut. Després d'aquestes aportacions d'en Sebastià Roser, una petita pausa i després seguim amb aquella música de jazz que ja vos havíem comentat. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. A la web, sou aquí. El Consell de Mallorca vos presenta un nou programa d'activitats per a persones grans per viure la mà, la natura, amb salut i en comunitat. Jaudeix de fer esport en grup amb el Consell de Mallorca. Per una vida activa i saludable, viu en gran. Inscriu-te al web d'esports del Consell de Mallorca. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari. La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part, associa't. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. La Palme senat. La Palme senat. Compri la Palme senat. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la parmesana. No confondre la parmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies! Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies.