El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Subscriu-te
Ones gravitacionals, ètica científica i educació
Debat inicial sobre la falsa dicotomia ciències–lletres, la importància de comunicar i entendre números (pandèmia), la bellesa de la ciència i ponts amb l’art. Referència a Oppenheimer i a l’aniversari de la primera detecció d’ones gravitacionals.
Trajectòria: catedràtica de física teòrica (UIB), pionera a LIGO/GEO, lideratge en col·laboracions internacionals (LIGO, Virgo, LISA, ET), comitès i premis.
La música com a to: rèquiem per l’actualitat. Crítica a l’auge de terraplanisme/antivacunes i a l’**atac a la ciència** (silenci i vetos, especialment als EUA). Defensa de la ciència bàsica i el seu retorn social.
Influència d’una professora (Catina Ramis) i d’una mentora anglesa excèntrica; National Geographic, observació del cel i naixement de la vocació. Arrels menorquines i primers reconeixements.
L’educació per damunt de la loteria: alfabetització numèrica, salut i societat. La necessitat d’un model educatiu potent i d’expectatives realistes.
Reflexió sobre la responsabilitat en armes nuclears i el paper d’Oppenheimer. Decisió de Sintes de no entrar en contractes de defensa malgrat els incentius.
“Escriure a Espanya és plorar”: excés d’auditories i sospites que resten temps a fer ciència. Tot i l’augment de pressupost, calen **aposta valentes** de les universitats per facilitar la recerca.
Grup internacional a Mallorca com a **llançadora** cap a carreres acadèmiques i indústria de dades/IA. Naixement i estructura de l’IAC3: sinergies entre física i matemàtiques.
Cançó icònica per parlar d’arrels i resistència; la música com a recer durant anys d’estada a Alemanya.
De la primera detecció a ~330: noves poblacions de forats negres, constant de Hubble, elements pesants. Futur amb **Einstein Telescope** i **LISA**: cap a milions de deteccions/any i astronomia de precisió.
Probabilitat i sincronització per a comunicació entre intel·ligències. Projectes com *SETI* i ús de computació distribuïda (*BOINC/Einstein@Home*).
Discussió conceptual: expansió, finitud sense límit, i la importància de **formular les preguntes adequades** abans de cercar respostes.
Descripció dels observatoris, context de Hanford i riscos ambientals històrics. Estudiants del grup treballant als detectors.
Participació directa en moments clau, sortides professionals (IA i banca) i verificació de ciberseguretat davant la primera detecció.
Virgo (Pisa) a Europa; KAGRA (Japó) soterrat i criogènic; tercer LIGO a l’Índia. Estat i reptes (terratrèmols, sensibilitat).
Mesures per sota d’una deu mil·lèsima del tamany d’un protó. De la intuïció d’Einstein a l’era de forats negres en fusió.
Els detectors com a receptors omnidireccionals. L’esdeveniment de 2017 com a fita multimensatger que respon grans preguntes.
Pràctiques d’assaig amb injeccions falses per blindar el procés científic. Celebracions i anècdotes de col·laboració internacional.
>400 articles, ~100.000 cites, índex H >100. Resums divulgatius en múltiples idiomes i compromís amb la societat; alerta pel retall de suport a la transmissió de coneixement.
Accions locals (tren de Sóller) i impacte massiu (YouTube, TED, La Resistència). Explicacions clares (estrella de neutrons “que cap a Menorca”) i l’efecte multiplicador de la TV.
Compatibilitzar classes i recerca; l’energia de treballar amb estudiants i el valor de la vocació en carreres exigents com Física.
Cuidar la salut, cercar la felicitat i triar vocacionalment. Lluitar per allò que es vol ser: “si ho lluites, ho aconseguiràs”.
Tancament del programa amb Hans Zimmer (Interestel·lar) i agraïments.
Resum general
Conversa profunda i amena amb la física teòrica Alicia Sintes Olives (UIB) sobre el present i futur de la detecció d’ones gravitacionals, els dilemes d’ètica científica, el paper de l’educació i la divulgació, i la realitat de fer recerca a casa nostra. Entre música i anècdotes, Sintes repassa 10 anys d’avenços des de la primera detecció i traça un horitzó amb detectors de nova generació.
- Ones gravitacionals: de 1 a 330 deteccions en una dècada — nous tipus de forats negres, mesures de la constant de Hubble i l’origen d’elements pesants via fusió d’estels de neutrons.
- Ètica i ciència — el cas Oppenheimer, el vincle històric amb usos militars i una decisió personal de no signar contractes de defensa.
- Educació i vocació — la ciència i les lletres són complementàries; l’educació com a veritable “ascensor social” davant la loteria.
- Política científica i burocràcia — finançament en augment però excés de traves administratives; com atraure i retenir talent.
- Divulgació i impacte mediàtic — de resums multilingües a TV generalista; el poder de fer arribar la ciència i despertar vocacions.
Context humà i cultural
- Música com a fil conductor: d’un rèquiem per l’“estupidesa humana” actual a El Pi de Formentor per parlar d’arrels i resistència.
- Vida extraterrestre, SETI i computació distribuïda; l’univers: finit o infinit? La importància de formular les preguntes correctes.
Temes principals
- Ones gravitacionals i descobertes (2015–2025)
- De 1 a ~330 deteccions: una veritable “simfonia” de senyals. - Noves poblacions de forats negres estel·lars i cossos compactes inesperats. - Kilonova 2017: confirmació de l’origen d’elements pesants; inici de l’astronomia multimensatger.
- Xarxa global de detectors i futur
- LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), KAGRA (Japó, soterrat i criogènic), tercer LIGO a l’Índia. - Sensibilitat extrema: distorsions menors que una deu mil·lèsima del tamany d’un protó. - Full de ruta: Einstein Telescope i LISA — cap a milions de deteccions/any i astronomia de precisió.
- Ètica científica i usos militars
- Oppenheimer com a cas paradigmàtic i ambigu. - Decisió personal: no treballar en contractes classificats de defensa tot i el potencial benefici econòmic.
- Educació, vocació i societat
- Superar la falsa dicotomia “ciències vs lletres”. - L’educació com a motor de mobilitat social; alfabetització numèrica imprescindible.
- Política científica i gestió
- Increment de pressupost, però burocràcia asfixiant i sospita sistemàtica. - Aposta per atraure talent internacional i facilitar la recerca al dia a dia.
- Divulgació i cultura científica
- Resums científics en múltiples idiomes, xerrades públiques, mitjans generalistes. - L’impacte inesperat d’aparicions a TV (p. ex., La Resistència) en visibilitat i vocacions.
Moments destacats
- 1869: “Exactament 330 deteccions” acumulades.
- 1952: Futur amb ET i LISA: de deteccions cada 3 dies a milions/any.
- 2660–2685: Primera observació multimensatger (2017) i el seu valor científic.
- 2538–2567: Sensibilitat i magnitud de les mesures (“menys que una deu mil·lèsima d’un protó”).
Idees clau
- Ciència + humanitats: comunicar bé és tan essencial com calcular bé.
- Formular preguntes adequades és sovint més decisiu que cercar respostes immediates.
- Talents i carreres: grups com el de la UIB són “llançadores” cap a places internacionals o la indústria de dades/IA.
Cites
“El que crec que no té límits és l’estupidesa humana.”
“Per primera vegada, havíem escoltat una cançó de l’univers.”
“A vegades s’han de formular les preguntes correctes; inclús formular una pregunta no és fàcil.”
Termes clau
- Ones gravitacionals, LIGO, Virgo, KAGRA, Einstein Telescope, LISA
- Forats negres, estels de neutrons, kilonova, constant de Hubble
- SETI, BOINC/Einstein@Home, IAC3, supercomputació
- Divulgació científica, ètica científica, burocràcia universitària