Pere Estelric parla de Wagner, Bach i la música
Estelric explica que va entrar en contacte amb Wagner gràcies als discos del seu pare i recorda com la música i les visites al Liceu van alimentar la seva afició.
Estelric recorda produccions de Wagner que l’han impressionat i critica les adaptacions que, segons ell, desfiguren l’argument. Defensa que es poden canviar l’època i l’espai si es conserva el sentit de l’obra, i parla de cantants que admira.
La conversa tracta la interpretació historicista i les versions més actuals de Bach. Estelric diu que no és purista i que prefereix valorar la coherència i la qualitat de la interpretació.
Parlen de *Cròniques Wagnerianes*, de les reedicions i de la preferència d’Estelric pels llibres en paper. Estelric relata l’anècdota del drac encarregat per a *Siegfried* que va ser enviat a Beirut.
Estelric compara l’experiència d’escoltar Wagner al teatre amb la d’escoltar-lo en altres llocs i explica les seves visites a Bayreuth. Contrasta la dimensió espectacular de Wagner amb el caràcter més auster de Bach i comenta el wagnerisme.
Estelric relaciona Bach i Wagner amb el castell de Wartburg: Bach va viure a prop i Wagner hi situa una part de *Tannhäuser*. També esmenta Luter i Santa Elisabet d’Hongria per establir vincles amb Mallorca.
Debaten si la música clàssica és elitista, parlen dels preus de les entrades i comparen l’ambient de Bayreuth amb el d’altres festivals. Estelric comenta que hi ha públic de diverses edats.
Estelric explica que el festival està vinculat a la família Wagner i que rep patrocini. Descriu el calendari, les produccions i els decorats, que diu que es destrueixen després de diverses representacions, i parla de les dimensions del teatre.
La conversa explora per què la música clàssica té presència a les ciutats centreeuropees. Estelric destaca el paper del tren en la difusió cultural i relaciona l’existència d’orquestres amb les oportunitats per estudiar música i treballar-hi.
Estelric comenta l’ús de música d’òpera en anuncis, sobretot quan s’hi afegeixen lletres, i compara les marxes nupcials de Mendelssohn i Wagner.
Els participants parlen de les emissions d’òpera als cinemes. Estelric les valora i observa que algunes produccions, com les del Covent Garden, es dissenyen tenint present el públic que les veu en pantalla.
Estelric parla de la seva vocació divulgativa i avança que li agradaria escriure *Biblio Música*, un llibre sobre obres que tracten la música de manera directa o tangencial. També conversen sobre la durada de les òperes de Wagner.
Estelric tria *La mort d’Isolda* per tancar el programa. Els conductors li agraeixen la visita i s’acomiaden.
Pere Estelric conversa amb els conductors d’El Crepuscle sobre el seu llibre Cròniques Wagnerianes i la seva afició per la música, nascuda escoltant discos del seu pare i ampliada amb les experiències al Liceu i a Barcelona. Parlen de com posar en escena les òperes de Wagner sense perdre’n la coherència, de la interpretació de Bach i de les veus que l’han marcat. Estelric explica què significa per a ell assistir al festival de Bayreuth i en descriu l’organització, les produccions i l’ambient. La conversa també relaciona Bach i Wagner amb Mallorca, aborda l’accés a la música clàssica, l’educació musical i les emissions d’òpera als cinemes. Finalment, avança un possible llibre sobre lectures relacionades amb la música i recomana La mort d’Isolda.

