Premi Anderroc a Pere, Wagner i “Els Mestres Cantaires”, educació (ràtios i inversió), salut (microbiota i aterosclerosi) i el cost d’aigua de la IA

Premi on the Rock Premi on the Rock Anava a dir on the Rocks Però jo vaig dir no El Premi en si és on the Rock On the Rocks podria ser la celebració La celebració podria ser on the Rocks Perquè un bon amic d'aquest programa Està amb bon amic que és el director d'aquest programa És la persona que volen connectar ara mateix M'estan fent, no sé, m'estan dient coses Que tenim una música, clar que sí I aquesta música és la primera que sona en aquest programa Això no sabríeu quina música ets si no us ho digués en Joan Roca Mira, això és la banda sonora original del Premi De Mark Robson És una música de Jerry Goldsmith El Premi Però no connectar amb Paul Newman No, quasi, quasi Que seria un poc arriscat ara mateix Sinó que connectar amb un insigne musicòleg, matemàtic i periodista que no Peres del Ric, que és membre d'aquest programa Està premiat, premiat amb el Premi Anderrock A una personalitat molt distingida Bon vespre, Pere Bon vespre, home, hi havia amics Com anem? Bueno, aquí tenim... Tothom que he sentit aquesta música Sí M'havia vingut la sintonia de l'Hombre i la Tierra No, no, no, no És que aquí tenim... Té toques de l'Hombre i la Tierra Sí, sí, té aquells tocs Però és que tu ja saps que aquí tenim gent molt, molt amant de les músiques, de les bandes sonores de cinema I ben fet que fa, té molt de gust I ben conegut Bé, enhorabona, Pere Està de superenhorabona Perquè està molt bé això de reconèixer a qualcú que... Jo supos que com a motiu principal d'aquest premi És el reconeixement a qualcú que divulga, no? Divulgar, en el teu cas Bé, tu divulgues de tot, matemàtiques i de tot Però en aquest cas... No No, però en aquest cas estan parlant que la teva tasca ha estat una tasca durant molts anys I continuarà també molt més De comentar, de criticar, de donar a conèixer De donar a veu també des de les pàgines d'un diari o des d'Ona Mediterrània A molta gent que fa música, que interpreta música Això jo supos que està molt bé, no? Que s'apremiï també aquesta faceta divulgativa en aquest tipus de guardons Sí, jo ho he dit avui de matí Quan s'ha fet públic Naturalment els músics són els músics, jo no som músic Que és el primer de tot que he de dir, no som músic I que s'apremien els músics per tot el que s'ha de fer Però després hi ha tota una sèrie de gent Com gent que organitza concerts Gent que està darrere darrere l'escenari Gent que fa la part tècnica Gent que en joc que feim O intentant fer algun tipus de divulgació Que també està bé que se reconegui la feina d'aquesta gent És qui fa música Però després per donar-la a conèixer Necessita un suport Que tot sigui una ràdio Tot sigui un diari Tot sigui un concert Hi ha d'haver un tècnic Hi ha d'haver un tècnic de llum Hi ha d'haver un tècnic de so Hi ha d'haver un tècnic de so Hi ha d'haver un tècnic de so Hispana A la Huna Tot un muntatge darrere S'art No només és fes quadres O només és fes música Sinó que també hi ha Tot el que fa que això riri En el públic I això és el que hem volgut reconeixer En la meva Jo estic orgullosíssim Al meu telnon antón I Ebrès Perquè aquest premi El donen de rock Però a proposta apar aby A A proposa Esa persona que vol que aquell any sigui ordonada i en guany m'han proposat a mi naturalment, quan fa un parell de dies me la va telefonar per veure si el voldria rebre, dir per favor Toni no és que el vulgui rebre, és que estic orgullosíssim d'això i una pregunta perquè de vegades estàvem escoltant molt aquestes aquestes veus que diuen el món de sa música ha canviat molt, avui en dia ja això ja no és el que era, efectivament tota l'entrada, tot el que significa la difusió digital de sa música fa que avui en dia per aventura i aquest gent que pensava en els darrers anys que com que els concerts sa música en directe tota aquesta feinada que fan com tu dius els músics d'aquí i d'allà perquè aquí a vegades podem escoltar veus i instruments de gent, de músics, que no són d'aquí, que venen de fora i que tu dones a conèixer i llavors gent d'aquí de tota la vida però clar, pareix que en aquest món de sa Spotify i aquest món digitalitzat sembla com si com si desaparegués s'interès per veure música en viu i això no és cert continua a ventir concerts continua a ventir molta de gent que el que vol és contacte directe amb aquell artista no és així de totes maneres avui també en Cabot que és un dels premiats també ha tingut un dels premiats no un dels que sí, seran premiats o seran surten perquè ara hi ha una votació popular per decidir el millor dit de clàssic el millor dit de volt el millor dit de tal i d'aigües que estan dins d'aquestes categories i vull dir Cabot Cabot i ha fet una intervenció que a mi m'ha agradat molt diu mos falta que la gent cregui en els músics que fèiem música nostra és a dir està bé que les verbenes venguin grups que facin versions tot això està molt bé però els músics que fan ells música que fan la seva pròpia música que creen aquests són els autèntics músics i aquests els hi falten els hi falten no plataformes els hi falten col·loquialment se diu bolos i les institucions han de creure en aquesta gent i jo crec que quan jo érem jove els grups feien concerts en directe per vendre el disc ara el que fan és fer el disc perquè aquest disc pugui donar-los concerts en directe perquè el directe no s'ha perd mai perquè el disc físicament no té massa sentit el disc físic el que té sentit és que estigui a les xarxes i que la gent l'escolti per després jo aquest estiu aquí a Porto Colom i que la gent els coneixia perquè havien fet un disc gràcies a aquest disc que havien fet van omplir no sé quant de mils de persones l'escenari allà on es feia el concert el disc avui és una tarda de presentació quan dic disc m'enrefereix a la ment no físic potser però que estigui Spotify que dèries tu o que estigui les xarxes és a dir la gravació és la tarda de visita del grup quant abans els grups feien música per després portar vendre el disc i avui és a Sant Rebès molt bé idò moltes gràcies per haver-te'ts la cridada del crepúscle en 100 estals però tenc aquí a en Maria Antic que te vol fer una pregunta o te vol intervenir no, sí dona-li l'enhorabona però també demana-li i quan rebràs aquest premi i quan serà això el premi és dia 5 de novembre en el teatre principal una gala que se farà i allà on a partir d'avui mateix el públic pot anar votant a la pàgina d'Anderroc pots anar votant els discos el millor disco de Folk i el millor disco de... hi ha tres d'in cada categoria que hi ha de més 10 o 11 categories hi ha tres tres triats i ara d'aquest tres sortirà el disco ja t'ho dic del jazz el disco de Pop el disco de Clàssica el disco de Tal el disco de Qual avui se presentaven aquests candidats que són els votats i després hi ha els tres premiats que són que són Antònia Font com a reconeixement institucional després hi ha la trajectòria també hi ha Cap Pela i després hi ha els personatges que he estat jo són els tres premis que aquí no van a votació sinó que s'han decidit per la mateixa institució en derroc i en el meu cas no només en derroc sinó que darrere l'obra cultural la qual cosa a mi me fa molta satisfacció que sigui una institució com l'obra cultural que hagi cregut que la meva trajectòria pugui ser perdonada ser reconeguda perfecte perfecte Pere i de nou enhorabona i bé i que continuïs amb aquesta tasca divulgativa que tant ens agrada mos veïm mos veïm a la ràdio segur gràcies una abraçada una abraçada fort a tots adeu adeu Tomeu t'agrada m'agradarà digue'm així que m'agradarà m'agradava a mitja de l'any passat però no ho diré més aquesta cançó de Marieta de quina Marieta en tenim tres de Marieta aquí quina podria ser la Marieta de la cançó mira tu deies abans música de cinema saluto d'aquesta música Eric Congold se va fer famós molt famós després vint anys després d'escriure això com a autor de músiques de cinema a Hollywood mira de grans de grans temes de cinema tu t'imagines d'Arrol Flynn fent fent pel·lícules d'aquestes d'aventures i moltes d'elles eren d'en Connell aquesta en canvi és d'una álpera d'una álpera que per de gràcia se pot veure poques vegades llevat de dins d'Alemanya a Alemanya pot ser un poquet més però tampoc massa més ara fora d'Alemanya és una álpera que no s'ha programat gaire mai aquesta La ciutat morta estrenada a dues ciutats a la vegada que se disputava en por de ser la ciutat de les estrenades a Colònia i a Hamburg l'any 1920 una gran una gran àlpera parlant d'àperes vinga mira avui és la segona etapa d'aquesta vallotiana podríem dir que desplegàm-se l'altre dia avui i el proper dimarts avui toca avui toca això mira mira Aquest Vorespil, aquest preludi, aquesta obertura en tota regla del mestre Esquentaires de Nuremberg. Que per cert, podreu-vos sentir, perquè moltes vegades el programa com a música sinfònica, com a peça sinfònica, podrem sentir a Palma el proper dia 20 de novembre, que vagi a dia, ja que s'han pogut... Caven dijous. Ja que s'han pogut fer el concert de la sinfònica el dissabte, el 22, podria ser un bon moment per celebrar el dia de la música, Santa Cecília, i no 20 de novembre, que tot i que, clar, 20 de novembre és una data de reminiscències feixistes, Franco, Franco, Franco i Hitler de sa mà. Aquesta música, com després veurem, va ser utilitzada per règim nazi. L'altre dia deia, en relació a l'Hengrin, que podria ser l'òpera més política de Wagner, aquesta va ser potser que es va utilitzar més per part de Serraig, per, diguem-ne, glorificar les seves corolles, les seves paranoies. El mestre Esquentaires de Nuremberg, que és una àpera que es va estrenar a Munic el dia 21 de juny, en cas d'una àpera que té molta veu en Sant Joan, clar, no en Sant Joan, però està parlant de solstici d'estiu. 1868. L'altre dia parlàvem de l'Hengrin, que s'havia estrenat a Weimar, el 1850. Són dos moments històrics molt diferents. El 1850 s'estava ja parlant de sonificació alemanya, que ho saps molt bé. però amb unes circumstàncies i amb unes condicions que pot ser diferents de ser que després, quasi 20 anys més tard. El 1850 recorda que havien tingut lloc un fets a Sant Sònia, d'on era Wagner, a Leipzig, a Dresda, de fet ell havia participat de les seves revoltes de Dresda, del 48 i del 49. No va participar tant com ell va dir. Ell fa veure que havia participat d'aquella revolució que era en basquena, en vacunin, les barricades... Home, tant no va ser. Però sí que la veritat és que va participar i va patir exili, va ser desterrat de Sant Sònia. I aquella dècada era la primavera dels pobles, no? Correcte, efectivament. I aquest esperit. Sí, l'any 48 i 49, allò de la dicta de Frankfurt, es plantejava una possibilitat que la unificació alemanya es fes sota el format del progrés, de la república, d'un valor, de la revolució popular. Clar. Clar, llavors ja en el 65, 66, 67, 68, ja no és així. I quan s'estrena aquesta òpera a Monique, a Mestres Cantaires, l'unificació ja està clar que se farà de perspectiva prussiana i autoritària. Clar, llavors, Wagner ja això ho té assumit i llavors el tema ja no és tant com quin format tingui l'estat alemany, si una república democràtica o un Reich, que és el que passa finalment prussiar i autoritari, sinó considerar que allò que verdaderment vertebrerà l'Alemanya del futur és la cultura. I això és un poc el missatge d'aquesta òpera, d'aquesta Mestres Cantaires de Nuremberg. Hans Satch, qui és Hans Satch? Hans Satch és el protagonista d'aquesta òpera. Hans Satch era un sabater, de fet va existir, va viure... Hans Satch neix, viu i mort a Nuremberg, va sortir del poble, però vaja, va fer vida allà. Neix allà a moltes finals del segle XV, 1495 o 96, no record molt bé, i mort a 1570 i bastants. Vull dir que va tenir una vida llarga i plenament viscuda allà. Ell és un mestre sabater, és un mestre gremial, però clar, en aquests moments a Nuremberg, diferents gremis, diferents mestres gremials, a part de la mestre del seu gremi, són tots ells, o molt d'ells, són els preservadors, un pot, del cànon musical. Així com a Lohen Green, Lohen Green és un cavaller del Sant Graal, és un preservador del Sant Graal, a Nuremberg els mestres cantaires són els preservadors de la tradició musical germànica. I clar, allà hi haurà un debat entre el que és tradició i el que és innovació, i què ha de pesar més. dins l'evolució de la música, que ha de pesar més. La tradició, la tradició, o la nou. Clar, si no, la música quedarà estancada, passarà la folclòrica, i la cultura, per la cultura, ha de ser viva. És un poc aquest debat. Hans Satch, que és un personatge ben interessant. Anem a sentir, anem a sentir, en un segon tall, el famós monòleg de Hans Satch, aquell quan diu allò que ai, van, van, oberà el van, la bogeria, la bogeria, que poden ser bogeria, poden ser il·lusió, sobretot s'il·lusió. És un monòleg fantàstic, preciós, ple de significació. Després en parlem. Satch, que és un monòleg de Hans Satch, de Hans Satch, que és un monòleg de Hans Satch, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Són quintet. Però de moment he sentit tres veus, no? És una versió fantàstica, per l'altra banda, és clàssica, de fa 25 anys, del Metropolitán de la Mallorca, amb en James Levine dirigint, a banda de Caure en la Gràcia, merescudament en la Gràcia, James Levine, per l'altra banda, i sentíem Carita Matila fent d'Eva, aquesta joveneta, en James Morris fent de Hans Sarts, i en Ben Hemner fent de Walter, que és s'estimat d'anar d'an Eva. Parlàvem de premis, abans, amb en Pere. El Premi Anderroc. Aquí també hi ha un premi per mig. Sí, en Walter, que és jove, és tenor d'aquesta òpera, també aspira a guanyar un premi i a fer una composició musical que sigui reconeguda per les nostres cantaires. El Premi serà l'Eva. Sentint la famosa cançó d'Espremi, que també estic segur que si en Pere no l'escolta, li agradarà moltíssim sentir-la. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. El Premi serà l'Eva. René Colló. René Colló, que és un cantant, un tenor alemany, que havia nascut, per cert, va néixer, crec que encara es viu. Sí, crec que encara es viu. I si no, que me perdoni, però si ha mort, farà poc. Havia nascut un 20 de novembre, Mo mare té una frase Si no et vius mort Va néixer un 20 novembre precisament, mira per on, 20 novembre de 1937, en plena guerra civil espanyola i quan Estreixar Ralls estava filant les seves urpes. Es diria que va morir José Antonio Primo de Rivera? No, el 36 Un any, just un any després just un any després de morir en Primo No sé per què ara Va néixer en Coló En Coló I llavors perquè diguin que a Wagner no feia bones melodies perquè abans es quintet i aquest tema musical I ja per tancar, perquè no vull allargar-me massa sentirem el final de l'òpera quan el poble de Nuremberg canta el dia de Sant Joan perquè l'acció té lloc durant la nit de Sant Joan i el matí de Sant Joan aquell final coral tan meravellós que és quan s'explicita allò que l'única vèrtebrera sa patria alemanya és sa cultura Tanquem amb aquest passatge coral que és senzillament fantàstic I després de sentir aquesta darrera música farem una petita pausa i tornarem tot donant el crepuscle en 100 estats que és senzillament fantàstic i tornarem tot el crepuscle en 100 estats i tornarem tot el crepuscle en 100 estats Alemanya Fins demà! Fins demà! Fins demà! Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Fins demà! Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia Slow no et s'ha pausat. Has dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9 primer primera. De vola el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. L'escola pren la paraula. El programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània. Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis, escola arreglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís, la creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes, li restem laics al futur. Castrem a les feres, al centre, esforço de treball del segle XXI. Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, jazz, musica experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Fes créixer Ona Mediterrània. Això és el crepuscle en Cent Estals i passam a aquesta secció que anomenam Vida Intel·ligent i que lidera Namari Antic. Bon vespre. Bon vespre. Volia continuar una mica amb aquell, amb el programa de la setmana passada que vàrem comentar quatre dades referents en aquell estudi de panorama. Vull recordar que parlàvem de les desigualtats educatives encara persisteixen. del tema de la lectura, que es manca de comprensió de lectura que hi havia en general. Sí, sí, sí, em van recordar. Que val, no va sorprendre gens. No. És que ho vivim cada dia. Sí. Sí, per això no sorprèn. Com a ciutadans ja ho vivim cada dia i com a docents supos que enviar el Vic a un nivell educatiu i en Joan Roca a un altre també. O no? Per suposat. Per suposat. Per això no sorprèn. I per aventura a nivell universitari encara te sorprèn més, perquè dius... Sorprèn més i preocupa. Clar. Perquè dius, si ja no l'han assolit, ja no l'assoliran. Ah, però bé, senzillant que fa segon de batxillerat, que ho coneixem nosaltres, són els que se'n van després. Sí, directament, sí. I no s'opera cap modificació o transformació entre aquells de vuit i de nou anys, no hi ha grans canvis, no? Maria, què més? Què més mos dius? Una cosa no sé si òbvia, però que cada vegada s'està donant més, no? Cada vegada s'adreixen el percentatge, que augmenta el percentatge de dones que van a l'educació superior. I ara ja superes, està a més del 55%. Hi ha més dones comos a l'educació superior. Com sempre, després, el xostre de vidre, aquí mos aturem. Perquè si hi ha més dones que estudien, que tenen estudis superiors i després tanmateix... Tanmateix això no repercuteix a... Sí, i si bona, recordeu també, en referència a aquest tema, la setmana passada vaig fer el comentari que hi havia un percentatge bastant elevat de gent que començava uns estudis però després no les acabava, és a dir, que anava abandonant-te, no? I que després començaven altres carreres i això. Bé, les dones també comencen i acaben els graus universitaris... Són més constants. Sí. O tenen més capacitat de decisió o... No ho sé, però és curiós, no? I una altra dada que, clar, aquí ja... Trat significativa és el tema de s'inversió. S'inversió que fan els estats en matèria d'educació. Des països on s'ha fet l'estudi, el país que té més inversió en un estudiant, tant de primària i secundària fins a batxillerat, a posta obligatòria, és Lutzenburg. Lutzenburg inverteix 27.000 dòlars per cada estudiant. Bé, bé... De tots els perissons que formen part d'aquest estudi, els que inverteix menys, Perú no arriba en els 2.000 dòlars. Espanya. Espanya estem per la meitat. 10.900 dòlars. Clar, evidentment aquí se suposa... No he anat a cercar, però se suposa que els estudiants, s'inversió de Lutzenburg, després se veu realment en el nivell educatiu que poden tenir Espanya, per exemple. Sí, també es va que a Lutzenburg no és molt comparable a en cap país, vull dir perquè és molt petit. És molt petit. Hauríem, potser s'haurien de veure països amb més milions de persones, segons com funciona això. França, Portugal i Itàlia. França i Portugal. Comparà a Espanya. Sí, però vaja, sigui que se pot estar seguríssim, que se pot invertir més en l'educació. Llavors és una altra de les coses que també refletia l'estudi, era el número d'hores lectives. Hi havia una comparativa entre la mitjana de la CDE i Espanya. La veritat és que no hi ha massa diferència. la CDE està a voltant de 4.500 hores a nivell de primària i a Espanya 4.700 a nivell de l'etapa de primària. I a l'etapa de secundària unes 3.000 hores. L'actives de secundària. De tota l'etapa. De tota l'etapa. No sé si això significa molt o poc, no ho sé, però... És a dir, Espanya està dins el que és la mitjana. Igual que les vacances. Les vacances, la gran majoria de països estan entre les 12 i les 13 setmanes anuals. La distribució de les vacances evidentment és diferent, però varia molt poc. Nosaltres també estem a voltant d'això, unes 12 o 13 setmanes. Però aquí se critica molt, no? Se diu que hi ha moltes vacances des d'un sector, diguem, de la societat que considera que els mestres tenen moltes vacances i ets alumnes, també, no? I llavors resulta que igual mires i Alemanya o França o Gran Bretanya probablement és per l'estil. És que, clar, aquí se vol queda com a molt d'això per dos mesos d'estiu que tenen els alumnes. Sí. En tenen mesos, dos mesos, realment. Sí. D'això d'això d'això i 10 dies. Ara en guany han tingut dos mesos i 15 dies. Clar, a un altre país com a Alemanya o com a altres països està repartit i i pentura no queda tan evident aquesta gran acumulació. Però, en el fons... De fet, els que facin primer de batxillerat l'any que ve i aprovin l'ordinària tindran tres mesos i cinc dies de vacances. Ja s'ho veurà, no sé com acabarà. Ja veuràs. O de amb això, Joan, el tema està en veure quin dia començarà el curs escolar en el setembre. Bé, podem començar a la platja si vols. No ho sé, però vull dir que... Perquè en els centres que puguin tenir una aclimatació com de humana, però en els que no, comença tu dia 1 de setembre. Ben com ho fas. 40 greus. Igual com acabes dia 20 de juny. Ben igual. Més o manco s'alça la mateixa temperatura. Ja em poden dir que una ambulància era en un centre o un alumne? No dic que no, no dic que no, perquè la gran majoria de centres estan igual. i pentura per això... No, pentura no, gaire segur. El tema de ser vacances, és a dir, o se condicionen els centres educatius que se pugui fer classe a mes de juliol amb unes condicions ambientals d'aula bé, o això és inviable, no? No, és impossible. No se pot, tu, no, no, de cap de ser... 35 alumnes de segon de batxillerat dins d'una aula com a Sardines. a 40 greus. Però, bueno, aniran cap aquí, que molts aniran acondicionant els centres i podran fer... Jo estic, però de totes maneres, per veure això, de dir, si ara, a mes de setembre l'any que ve, en vez de començar dia 10, les classes lectives podran començar dia 5. La universitat mateixa comença abans que ara ja les escoles de primària o de secundària. bé, això era una mica el que volia acabar de comentar d'aquest estudi. Aquesta setmana, i això que sempre m'ha recordat en Joan, és que el tema de les ràtios, no? Sí. i el Ministeri, no sé si t'ha escoltat, on la ministra ha dit, aquest Joan Ràtio té raó, no ho sé. No ho crec pas. No ho creus. No. Bé, ha presentat una sèrie de propostes per reduir ràtios. ho dic amb irònia, perquè clar, diu que hi haurà una disminució progressiva i jo haurí de recordar a la ministra que segurament ja hi haurà una disminució progressiva de manera natural i natural vol dir que cada vegada hi ha menys alumnes que se matriculen perquè cada vegada hi ha menors naixements. Sí. Aleshores, pentura, diguem, de manera... Igual va per aquí. Igual si estària va per aquí, no? Clar, diu que volen arribar a un temps que hi hagi més o manco un professor per cada 12 alumnes més o manco però clar, no diuen com. A no ser que aquesta disminució progressiva sigui aquesta natural que ja dic, clar, no diuen quina és la proposta. Diuen que diminuiran sobretot les ràtios a zones i a centres que tinguin alumnes especialment vulnerables. Això ja he de dir que per exemple aquí a Cervalears s'està donant en el centre d'atenció preferent i massa poc més. Presenta propostes i s'ha ficat aquesta proposta teva de fa anys l'ha agafat de la senyora ministra. Que bé, quan se nota que escolta en aquest programa. Sí. Deu ser això. Deu ser això. I bé, deix una mica ja perquè enviar el bic ha de tenir temps i si no me'n menjaré totes les seves. Anem bé, anem bé, de tenir-me bé. Idò, ho deixem aquí. Molt bé, idò, feim ara un pas a la darrera secció, aquesta secció científica que no me n'anem et pur si m'ho ve. ha. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que és el que provoca l'artèria esclerosi i sobretot s'ha descobert per què o com a conseqüència de què acaben provocant podríem dir pràcticament una de cada cinc persones que tenen un determinat grau de colesterol acabin o bé patint un ictus mortal o patint un infart de miocardi mortal. Clar, perquè fins ara s'ha de haver, és que tens factors de risc, és colesterol i tal i després ja va és una loteria. Te toques ictus o no te toques? Sí, sí, no, no i és que a més s'adones cas que també no poden patir ictus o infarts de miocardi. Persones? Persones que tenen nivells de colesterol normals Aleshores, aquí què passa? I aquí és on entren t'anava a dir la caixa, després t'ho diré per què. Aquests investigadors Ja t'ho pots imaginar, sí Mira, són investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars espanyols. Ah Sí. Aleshores aquests senyors que ho harem fer? Molt bé del més de la caixa per dir-ho de qualque manera perquè pràcticament això està finançat o és un estudi finançat amb un milió d'euros per la caixa i després cent i busques de mil per aconseguir a pau d'investigació i cent mil euros més per l'agència estatal d'investigació, és a dir per la caixa Minúcies. Aquests investigadors van agafar un cremull de voluntaris diguem d'un àmbit laboral on diguem hi ha molt d'infarts sa banca Ah sí? Sí Però no van agafar treballadors de la caixa van agafar treballadors dels bany de Santander Voluntaris Oriol Sí, no, una vull dir els bany de Santander a Madrid té una seu immensa d'acord on tots juntats allà treballen Això facilitava moltes coses Exacte ho facilitava moltíssimes coses Sí Han agafat homes i dones entre 40 i 55 anys aparentment sants i la primera que se van trobar és que aquest 63% el 63% d'aquest col·lectiu manifestava símptomes de malalties és a dir manifestava símptomes d'aterosclerosi Què és el que han descobert? Han descobert que atenció una sèrie de bacteris desbodells provoquen un compost una molècula que se diu propionat d'imidazol Imidazol si ho he dit bé aquest propionat d'imidazol és el que genera l'inflamació de ses arteris i entre aquells membres que tenen una quantitat o una proporció superior d'aquesta molècula són ses que diguem tenen més facilitat o més prepensió que a un determinat moment de sa seva vida part o una part de ses plaques d'aquest colesterol que tots per l'avís o molts acumulam a ses arteris se mos desprenguin i mos acabin provocant un ictus o un infart i s'ha trobat també amb aquelles persones aparentment sanes que tenen nivells de colesterol entre cometes que fins ara sa ciència s'hi considerava com a normals perquè clar vull dir això es veurem es arbitrari quan te pots imaginar aquelles que acaben tenint un ictus o que acaben tenint un infart presentaven una major proporció d'aquesta molècula d'aquesta substància o sigui que és més sa molècula sa substància que no és colesterol correcte curiós curiós i a més a veure dues coses especialment interessants aquí darrere una no és un estudi que hagi demostrat correlació és un estudi que ha demostrat causa-efecte causa-efecte sí que van fer van injectar aquesta molècula a ratalins i els ratalins han acabat diguéssim amb heteroscleroi els pobres ratalins sempre passen directament segona cosa a través diguéssim d'una altra vena investigadora un científic un cardiòleg de la universitat de Ruhr-Bohum a Alemanya arribava a conclusions idèntiques aquest propi anat dini de sol és el responsable directe de tot el que són els infarts i el que són els ictus i això més o menys en el mateix temps en paral·lel de forma simultània i en paral·lel és a dir no és que s'estudia d'un s'estudia de resultat de l'altre no pràcticament en paral·lel de les hores quan tu en ciència et trobes dos que en paral·lel arriben allà mateix tens molt de números que la cosa sigui efectivament certa i creus que això fa l'horeta de Premi Nobel sí veure que potser si comptem si comptem en el fet que diguéssim és una treballa que i ara te diré com et pot arribar a salvar milions de vides anuals amb un fàrmac perquè els espanyols ja tenen un fàrmac en desenvolupament amb una farmacèutica italiana perquè també han aconseguit diguéssim seqüenciar l'estructura proteica de receptors en els quals aquest pròpia anàtimi de sol s'enganxa i comença a fer-ne de set seves a les artèries escolta tot apunta a que si tot va bé si aquest fàrmac diguéssim supera totes les fases de desenvolupament dels fàrmacs que són coses que nosaltres hem comentat aquí diverses vegades en aquesta secció se m'encarregarà juntens això sí que els controls són molt estrictes però que si la cosa acaba anant bé d'aquí com a test relativament poquet poden tenir un fàrmac que pràcticament pres de forma preventiva te pugui eliminar risc d'infart i risc d'ictus interessant poca broma sí sí sí interessant poca broma poca broma que bé alguna notícia més mira si em vol una de breu ja que una perquè aquesta era has dit la de l'estiu i te l'has guardat aquestes dues setmanes per donar aquí ara que ja som a la tardor sí home sí idò una breu una breu mira ja que estan començant l'estiu ai l'estiu perdó el curs escolar ja t'agradaria tu ja m'agradaria exacte mira científics de la Universitat de Califòrnia i de la Universitat de Virgínia més amant quan han computat quanta d'aigua consumeix una intel·ligència artificial tipus el xatgept d'aquestes que tots els nostres alumnes de cada vegada utilitzen més per colar-me els gols de tot tipus i això des consum d'aigua és una cosa que ja hem parlat aquí a veure tot el que són centres de dades i tot el que són els supercomputadors on s'allotgen aquestes intel·ligències necessiten dues grans coses un consum d'energia d'aquest que fa por i conseqüència d'aquest consum d'energia la necessitat d'utilitzar aigua com a refrigerant també que fa por te puc fer una observació respecte a lo que has dit dels alumnes jo afegiria i també professors són els que ja utilitzen de manera sí perversa no perversa no no utilitzen i i sa societat ara ja crec que no mos podem ficar només entre els alumnes no no el que passa és que diguéssim sa primera vol d'alarma que ha sortit respecte als abusos d'intel·liència artificial l'estat efectivament però jo crec que els abusos ja s'han estat estant per tot per tot és a dir tu vull dir-te el que vols per xerxa i no te pots creure absolutament res perquè ho he dit tot és fals i jo 90% de el que vols és fals aquí anem molt bé que consumeix diguéssim una petita consulta xarxa PT és a dir no ja diguéssim que te faci un treball sense ni res una d'aquestes petites consultetes per contestar un dels exercicis que tu puguis posar en els teus alumnes mig litre d'aigua per consulta per consulta fas 10 consultes li riesc 5 litres multiplica xopes millors de consultes que hi ha cada minut sí en el món un món que va cap aquí o sigui això és inevitable sí petit avís totes aquelles persones que en el seu poble la seva ciutat en el seu municipi de cop i volta un determinat polític digui eh estem a punt d'aconseguir una fantàstica inversió que serà un centre de dades ja que sàpiguen que els espera faltarà aigua que els espera que els faltarà aigua i els faltarà energia sí sí és així sí que aquí n'han parlat ara estic recordant aquell investigador de la universitat que ens va dir que simplement enviar un whatsapp ja tenia un cost sí de no sé quant debats mediambiental de no sé quant debats en cesos durant no sé quant de minuts efectivament li farem un seguiment en això no ho dubtes segur que sí i de moltes gràcies Biel gràcies a Anna Maria gràcies a en Joan i Anna Maria ens ha recomanat acabar el programa d'avui amb Papa Geno era perquè és aniversari d'aquí un 30 de setembre se va estrenar la flauta màgica efectivament de 1791 sent que va morir Mozart 1791 per tant acabem amb aquesta música i demà tornem en el crepúscle en 100 estels a les 9 del vespre bona nit un 9 de setembre de sovii ca Globe informat asteroids año Bop-papapapa Bop-papapapa Bop-bop-bop-bapapa deal-on 无 Thank you To exist i'm here un'ganze VII I've been regent Cause now se'l, be my love, Quit fazer my heart My love, my love, my love, obey Vöx花 Vesalte wh PDG What we doin' Every joy Foyo Stant Ivan . . . PAPAQUIN, PAPAQUIN, PAPAQUIN! PAPAQUIN, PAPAQUIN! Fins demà! Fins demà!