Rondalles, Samper i IEC; músiques d’instruments
Presentació del programa i del tema; memòries familiars de rondalles; referències a Ràdio Popular, Francesc de Borja Moll i enregistraments (Blau).
Anunci del fil temàtic: músiques amb nom d’instrument; to humorístic del grup; crèdits de producció i tècnica.
Introducció i escolta de l’ària; context d’estrena (1791) i preferència de la versió triada.
Dedicatòria, estrena (1886, St. James Hall) i protagonisme de l’orgue.
Compositor vinculat a Mallorca (c. 2002–2008); escolta d’un fragment i comentaris sobre la percussió en sala.
Context biogràfic (peça clau de la seva carrera), recepció i versió en castellà (Anna Belén/Víctor Manuel).
Pop melòdic de 1976; escolta i breu comentari.
Peça del film “Sin un adiós” (1969/70); difícil d’interpretar; reaccions a l’estudi.
Fragments i enumeració d’instruments (Grand piano, Reed and pipe organ, Glockenspiel...).
Identificació d’emissora, 3 Glops, publicitat d’Ona Mediterrània i clínica dental (Slow Dentistry).
Bio extensa de la convidada; música de Baltasar Samper (“Vine, aigua germana…”).
Oblit i recuperació; missions del Cançoner als anys 20–30; llibre d’Amadeu Corbera i connexió amb Rafel Patxot; exili i proper concert al Principal de Palma.
Vocació, independència, pas a filologia i antropologia; 9 anys de mestra com a base d’un estil clar i entenedor.
Reivindicació del camp LIJ; llibres bons que interpel·len també adults; connexions amb tradició rondallística.
Gallec i castellà (Es peix Nicolau, L’amic de paper); anècdota de l’edició en coreà a les sessions de contes.
Estructura per seccions; Caterina a la Històrico-Arqueològica; línies de treball (trobadors, renaixença, arqueologia…).
Record d’Antoni Riera Melis; lloc heretat del Pare Massot; presència de Damià Pons i Joan Mas.
Nova normativa d’equilibri; canvi generacional que incrementa la presència de dones a franges d’edat més joves.
Pèrdua de la transmissió oral familiar; a l’escola, les rondalles s’aturen massa aviat; importància a partir dels 6–7 anys.
Millora d’espais infantils i d’oferta (contacontes, titelles, ombres).
Alcover i altres recopiladors “empolissen” la verdesca però no tergiversen trames; contrast amb països nòrdics.
Continguts durs i universals; *rondalla* com a terme propi català vs. perífrasis en altres llengües.
Grup d’Estudis Etnopoètics (20a trobada a Formentera); projectes amb Rovira i Virgili, Santiago i València.
“Les Rondalles de sa Pobla” (Premi Alexandre Ballester 2024) i “Les Llegendes de l’Arxiduc”; corpus de 169 rondalles previ a Alcover.
Alegoria de l’abat de La Real i el rei: relativitzar els maldecats i centrar-se en l’essencial, amb calma i perseverança.
Acomiadament i recordatori de l’horari de retorn d’El Crepuscle.
Panorama de l’episodi
El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el programa a les rondalles, llegendes i tradicions populars, amb una llarga conversa amb Caterina Valriu Llinàs (acadèmica i narradora) i una secció musical temàtica (“Cometes”) centrada en peces amb instruments al títol.
Temes principals
- Baltasar Samper: reivindicació de la seva figura, el nou llibre d’Amadeu Corbera i un proper concert al Principal de Palma.
- Trajectòria de Caterina Valriu: de magisteri a la universitat (UIB), recerca i difusió de rondalles i literatura infantil i juvenil.
- Institut d’Estudis Catalans (IEC): funcionament, seccions i paritat de gènere en curs.
- Narració oral avui: canvis en la transmissió (padrins, escola, biblioteques) i edats idònies per a rondalles.
- Censura i contingut adult a les rondalles: Alcover, tradició europea i especificitats catalanes.
- Arxiduc Lluís Salvador i el corpus de 169 rondalles recollides, anterior a Mossèn Alcover.
Secció musical “Cometes”: músiques amb nom d’instrument
Clàssica
- La flauta màgica (Mozart): ària de la Reina de la Nit (versió d’Adriana Danciu/Anrau); context d’estrena a Viena (1791).
- Simfonia núm. 3 “Orgue” (Saint-Saëns): estrenada a Londres (1886), amb l’orgue com a instrument protagonista.
- Simfonia per a percussió (Andrée/Andrew Bourgeois): compositor que va viure a Mallorca (c. 2002–2008); enfocament poc habitual en programes de concert.
Pop i contemporani
- Billy Joel – Piano Man (1973): cançó-charniere que li va “salvar” la carrera; esment d’una versió en castellà (Anna Belén/Víctor Manuel).
- Justin Hayward & John Lodge (cantada per 10cc) – Blue Guitar (1976): pop melòdic amb guitarra al centre.
- Raphael – Balada de la trompeta: peça “difícil de cantar” (del film “Sin un adiós”, 1969/70).
- Mike Oldfield – Tubular Bells (1973): repàs d’instruments (Grand piano, Reed and pipe organ, Glockenspiel…); obra icònica feta amb menys de 20 anys.
“Idò”, una secció variada que recorre instruments i gèneres, del clàssic al pop.
Conversa amb Caterina Valriu
Trajectòria i formació
- De Magisteri (independència econòmica i vocació pels infants) a Filologia i Antropologia.
- 9 anys de mestra: base d’un estil docent “clar i entenedor”.
- Escriptora i narradora (més de 4.000 sessions), amb traduccions al francès, anglès, castellà, gallec i fins i tot coreà.
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
- Funcionament per seccions; ella s’integra a la Històrico-Arqueològica (història, música, literatura, arqueologia…).
- Figures mallorquines de referència: Antoni Riera Melis (recentment traspassat), Pare Massot, Damià Pons, Joan Mas.
- Paritat: nova normativa per equilibrar l’entrada de dones (desequilibri històric: ~75% homes, 25% dones), amb canvi generacional.
Narració oral avui: escola, família i biblioteques
- Trencament de la transmissió familiar (padrins més lluny o molt actius; famílies petites).
- A l’escola, els contes es concentren massa en edats molt primerenques; les rondalles “grans” són més adients a partir de 6–7 anys.
- Les biblioteques municipals han millorat molt: espais infantils, sessions de contacontes, titelles, ombres…
Censura i temes adults a les rondalles
- Mossèn Alcover i altres recopiladors europeus (incloent els Grimm) “empolissaven” o ometien “verdesca”, però sense tergiversar els arguments.
- Hi ha temes durs: incest, violacions, maltractaments, encanteris… Les rondalles eren històries “per a tothom”, no només per a infants.
- Etimologia de “rondalla”: vinculada a “fer rotlle” per escoltar; particularitat catalana davant d’altres llengües (fairy tales, contes de fades…).
Recerca i llibres recents
- Xarxes i equips: Grup d’Estudis Etnopoètics (20a trobada a Formentera), col·laboracions amb Rovira i Virgili, Santiago de Compostela, València.
- Llibres 2025: “Les Rondalles de sa Pobla” (Premi Alexandre Ballester 2024) i “Les Llegendes de l’Arxiduc Lluís Salvador”.
- Corpus de l’Arxiduc: 169 rondalles, recollides just abans de la feina de Mossèn Alcover (fotofinish cronològica).
Baltasar Samper: rescat i memòria
- Figura clau del Cançoner Popular de Catalunya a les Illes (missions anys 20–30 a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera).
- Exili i amistat amb Rafel Patxot (mecenes); llibre: “Vida i mort de Baltasar Samper” d’Amadeu Corbera.
- Proper recital al Teatre Principal de Palma amb cançons de Samper.
Cita destacada
“Els de ser prendre l’embocadura.”
Aplicada als “maldecats”: relativitzar, llevar importància a allò que no en té i centrar-se en l’essencial, amb calma i perseverança.
Anuncis i serveis (Publi Amic)
- “3 Glops” (aigua i inserció laboral), publicitat d’Ona Mediterrània (“Tu fas Ona”) i clínica dental (Slow Dentistry).

