Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria
Concepció d’Escàrpia com a baix baríton, amb colors vocals i profunditat psicològica; la música de Puccini enmarca la seva maldat.
Impacte d’escenaris reals (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) i la sensació d’història possible.
Versatilitat entre rols buffos i dramàtics (Don Giovanni, Enrico, Mustafà); el plaer d’explorar la maldat en música.
Entorn familiar artístic i coral; primeres escoltes d’òpera a casa, vocació primerenca.
El tenor el “padrina”, el convida a l’Escola Reina Sofía i l’orienta professionalment.
Moment de dir “faré música” com a ofici; primeres oportunitats (Don Carlo).
La pressió emocional de cantar a Menorca supera la dels grans teatres internacionals.
Preferència per l’escenari operístic, més demandat per veus greus que el recital.
Metropolitan com a objectiu pendent; debut d’Àtila confirmat pel 2027.
Afecte per la Novena de Beethoven i els Rèquiems de Mozart i Verdi.
Metodologia d’aprenentatge; Tosca preparada fa anys, debut ajornat pel COVID.
Compromisos fins a 2028, combinats amb propostes de darrera hora.
Rebuig de rols prematurs (Mefistòfeles, Filippo II, Escamillo, Sarastro) per salut i idoneïtat vocal.
Optimisme amb el talent jove i la qualitat dels cors i teatres.
Experiències variades: innovació intel·ligent vs propostes sense sentit; el “divo” intransigent ja no hi té cabuda.
Bona experiència amb Maria Moliner; confiança total en Antoni Parera per a noves estrenes.
Vincle amb el Liceu, de la reinauguració amb Turandot a l’obertura de portes europees.
Visió oberta a finals alternatius (Núria Espert); focus actual en Verdi i no en Wagner.
Falques d’emissora, promocions i menció del Consell de Mallorca.
Emissió del segon acte: interrogatori a Cavaradossi, ària “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada i clímax dramàtic al gabinet d’Escàrpia.
Panorama de l’episodi
Programa especial d’El Crepuscle: name of the program a Ona Mediterrània: name of the radio amb una primera part d’entrevista a Simó Orfila (baix baríton) sobre el seu Escàrpia a Tosca, la seva carrera i criteris artístics; i una segona part amb l’audició del segon acte de Tosca (Puccini), on Escàrpia mostra la seva maldat amb tota cruesa.
Per què és rellevant
- L’artista explica com construeix un Escàrpia de baix baríton amb colors vocals i profunditat psicològica.
- Repàs a la trajectòria: Menorca, mentoratge d’Alfredo Kraus, decisions de carrera (dir que no a papers inadequats), i somnis com el Metropolitan i el debut d’Àtila (2027).
- Reflexions sobre directors d’escena, òpera contemporània (Maria Moliner, Antoni Parera) i el Liceu com a trampolí internacional.
- Segona part: escolta guiada de Tosca, Acte II (interrogatori, “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada).
Temes principals
- Escàrpia de baix baríton: foc en el timbre fosc, l’hipocresia i la maldat pura del personatge, subratllada per la música de Puccini.
- Realismed’òpera: el pes dels espais reals de Roma a Tosca i la sensació d’“història possible”.
- Versatilitat i criteri: del buffo al tràgic, i la importància de saber dir que no a rols que no encaixen amb la tessitura.
- Trajectòria i mentors: Menorca, família musical i Alfredo Kraus com a impuls decisiu cap a la professió.
- Gestió de carrera: agendes a 2–3 anys vista, recitals vs òpera, i objectius com Metropolitan i Àtila.
- Mirada escènica actual: directors d’escena entre la innovació intel·ligent i propostes sense sentit.
- Òpera contemporània: bona predisposició, menció especial a Maria Moliner i confiança en Antoni Parera.
- Liceu: espai clau en la projecció internacional (reinauguració amb Turandot).
Contingut de l’entrevista (per temes)
Escàrpia: veu i psicologia
- Construcció d’un Escàrpia de baix baríton (referents: Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, José van Dam) amb colors vocals i complexitat psicològica.
- La música de Puccini “marca” la por que infon el personatge des de cada entrada.
Realisme i espais reals
- El context real de Roma (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) accentua el verisme emocional; passejar per aquests llocs remet a la història de l’òpera.
Del còmic al tràgic
- Gaudiu del buffo (Mustafà, L’italiana in Algeri) i dels dolents antològics (Don Giovanni, Enrico, Escàrpia), combinant còmica i drama.
Orígens i mentoratge
- Família menorquina molt musical; primeres escoltes d’òpera a casa.
- Alfredo Kraus el “padrina”, l’empeny a formar-se a l’Escola Reina Sofía i a professionalitzar-se.
Carrera i decisions
- Preferència per òpera vs recitals, pròpia d’una veu greu.
- Objectius: Metropolitan; Àtila (de Verdi) confirmat per a 2027.
- Oratori: estima pel repertori sacre (Rèquiems de Mozart/Verdi, Novena de Beethoven).
- Estudi de rols: Tosca “ja la duia a dins” d’anys; debut postergat pel COVID.
- Agenda: planificació fins a 2028, però també encàrrecs “d’avui per demà”.
- Criteri vocal: dir NO a papers prematurs o inadequats (Mefistòfeles, Filippo II, Sarastro, Escamillo de jove).
Escena, contemporani i Liceu
- Directors d’escena: experiències des de la intel·ligència moderna a propostes incomprensibles.
- Òpera contemporània: valoració positiva de Maria Moliner; confiança en Antoni Parera.
- Liceu: vincle afectiu i professional; la reinauguració amb Turandot obrí portes a Europa.
Escolta: Tosca, Acte II (selecció)
- Emissió del segon acte (1504s–3614s): des del gabinet d’Escàrpia (“La povera mia cena fu interrotta”) fins al pacte de l’execució simulada i el clímax amb Tosca.
- Moments clau:
- Interrogatori i tortura de Cavaradossi (offstage), xantatge d’Escàrpia.
- Ària de Tosca, Vissi d’arte (lament i pregària íntima).
- “Decisione simulata”: l’acord per salvar Mario a canvi de Tosca, que culmina amb el gir dramàtic final.
Frases per emmarcar
"És la maldat pura." (sobre Escàrpia)
"Som un còmic frustrat, però m’agrada posar-me en la pell d’un personatge dolent."
"S’ha de saber dir que no." (sobre adequació de rols i salut vocal)
"Que hablen mal, pero que hablen." (citant Alfredo Kraus)
Crèdits i emissora
- Emès a Ona Mediterrània: name of the radio dins El Crepuscle: name of the program.
- Pausa publicitària amb menció del Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca.

