Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria

Panorama de l’episodi

Programa especial d’El Crepuscle: name of the program a Ona Mediterrània: name of the radio amb una primera part d’entrevista a Simó Orfila (baix baríton) sobre el seu Escàrpia a Tosca, la seva carrera i criteris artístics; i una segona part amb l’audició del segon acte de Tosca (Puccini), on Escàrpia mostra la seva maldat amb tota cruesa.

Per què és rellevant

• L’artista explica com construeix un Escàrpia de baix baríton amb colors vocals i profunditat psicològica.

• Repàs a la trajectòria: Menorca, mentoratge d’Alfredo Kraus, decisions de carrera (dir que no a papers inadequats), i somnis com el Metropolitan i el debut d’Àtila (2027).

• Reflexions sobre directors d’escena, òpera contemporània (Maria Moliner, Antoni Parera) i el Liceu com a trampolí internacional.

• Segona part: escolta guiada de Tosca, Acte II (interrogatori, “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada).

Temes principals

• Escàrpia de baix baríton: foc en el timbre fosc, l’hipocresia i la maldat pura del personatge, subratllada per la música de Puccini.

• Realismed’òpera: el pes dels espais reals de Roma a Tosca i la sensació d’“història possible”.

• Versatilitat i criteri: del buffo al tràgic, i la importància de saber dir que no a rols que no encaixen amb la tessitura.

• Trajectòria i mentors: Menorca, família musical i Alfredo Kraus com a impuls decisiu cap a la professió.

• Gestió de carrera: agendes a 2–3 anys vista, recitals vs òpera, i objectius com Metropolitan i Àtila.

• Mirada escènica actual: directors d’escena entre la innovació intel·ligent i propostes sense sentit.

• Òpera contemporània: bona predisposició, menció especial a Maria Moliner i confiança en Antoni Parera.

• Liceu: espai clau en la projecció internacional (reinauguració amb Turandot).

Contingut de l’entrevista (per temes)

Escàrpia: veu i psicologia

• Construcció d’un Escàrpia de baix baríton (referents: Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, José van Dam) amb colors vocals i complexitat psicològica.

• La música de Puccini “marca” la por que infon el personatge des de cada entrada.

Realisme i espais reals

• El context real de Roma (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) accentua el verisme emocional; passejar per aquests llocs remet a la història de l’òpera.

Del còmic al tràgic

• Gaudiu del buffo (Mustafà, L’italiana in Algeri) i dels dolents antològics (Don Giovanni, Enrico, Escàrpia), combinant còmica i drama.

Orígens i mentoratge

• Família menorquina molt musical; primeres escoltes d’òpera a casa.

• Alfredo Kraus el “padrina”, l’empeny a formar-se a l’Escola Reina Sofía i a professionalitzar-se.

Carrera i decisions

• Preferència per òpera vs recitals, pròpia d’una veu greu.

• Objectius: Metropolitan; Àtila (de Verdi) confirmat per a 2027.

• Oratori: estima pel repertori sacre (Rèquiems de Mozart/Verdi, Novena de Beethoven).

• Estudi de rols: Tosca “ja la duia a dins” d’anys; debut postergat pel COVID.

• Agenda: planificació fins a 2028, però també encàrrecs “d’avui per demà”.

• Criteri vocal: dir NO a papers prematurs o inadequats (Mefistòfeles, Filippo II, Sarastro, Escamillo de jove).

Escena, contemporani i Liceu

• Directors d’escena: experiències des de la intel·ligència moderna a propostes incomprensibles.

• Òpera contemporània: valoració positiva de Maria Moliner; confiança en Antoni Parera.

• Liceu: vincle afectiu i professional; la reinauguració amb Turandot obrí portes a Europa.

Escolta: Tosca, Acte II (selecció)

• Emissió del segon acte (1504s–3614s): des del gabinet d’Escàrpia (“La povera mia cena fu interrotta”) fins al pacte de l’execució simulada i el clímax amb Tosca.

• Moments clau:
• Interrogatori i tortura de Cavaradossi (offstage), xantatge d’Escàrpia.
• Ària de Tosca, Vissi d’arte (lament i pregària íntima).
• “Decisione simulata”: l’acord per salvar Mario a canvi de Tosca, que culmina amb el gir dramàtic final.

Frases per emmarcar

"És la maldat pura." (sobre Escàrpia)

"Som un còmic frustrat, però m’agrada posar-me en la pell d’un personatge dolent."

"S’ha de saber dir que no." (sobre adequació de rols i salut vocal)

"Que hablen mal, pero que hablen." (citant Alfredo Kraus)

Crèdits i emissora

• Emès a Ona Mediterrània: name of the radio dins El Crepuscle: name of the program.

• Pausa publicitària amb menció del Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca.