Toni Pisà i les ficcions de la memòria

Toni Pisà explica la inspiració del títol en una obra de Prokófiev i descriu el llibre com una combinació de realitat ornamentada i invenció. Comenta el recorregut dels capítols entre Mallorca i Nova York i per què la part més recent li va demanar més ficció.

Pisà parla de les experiències pròpies que alimenten el llibre, de la seva voluntat d’escriure amb estil i de la continuïtat dels seus treballs musicològics. Explica que el projecte va partir d’uns assaigs personals i que el va reprendre quan l’editorial li’n va demanar l’ampliació.

L’autor descriu el poble i els seus orígens, i recorda com la música li va permetre entrar en contacte amb altres llocs i realitats. Parla dels primers aprenentatges amb una monja i de la formació musical com a clau de la seva trajectòria.

Pisà explica per què va voler escriure el llibre en català i parla de la relació entre llengua i sensibilitat. La conversa tracta el fracàs i l’orientació sexual com a temes del llibre, juntament amb la música.

Pisà recorda els estudis de piano i l’estada a Salzburg, on va veure pianistes i va considerar les exigències de la professió. Explica que va descartar aquest camí per la dedicació, la solitud i l’esforç físic que comporta.

L’autor parla del lloc on va escriure i corregir el llibre, de les imperfeccions que hi veu i del seu desig de poder-ne escriure una segona part. Explica que treballa amb l’autoficció i que la memòria pot barrejar records; posa com a exemple dues experiències traumàtiques que va fondre en una escena.

La conversa aborda la relació entre parlar, recordar i ficcionar, i recull la frase atribuïda a Miquel Barceló sobre Falanitx. Pisà explica que no vol inventar mentides, sinó ser conscient de com la realitat i la ficció es condicionen. També comenta la resposta de l’editorial i que escriu els llibres que li agradaria llegir.

Pisà parla de la distribució del llibre i explica que el va acabar en nou mesos, escrivint cada matí amb disciplina. La conversa passa després a la seva situació professional a la Universitat de Nova York.

Pisà explica que fa tutories de postgrau per videotrucada i correu electrònic, i que les eines digitals es van estendre arran de la pandèmia. Valora poder treballar des de diferents llocs, tot i que troba a faltar el contacte presencial amb els alumnes.

Pisà esmenta Schumann, Beethoven i Wagner en relació amb el llibre. També parla dels concerts a Nova York i a Mallorca, de les sales petites i de com combina l’activitat cultural amb les amistats i la família.

Pisà explica que la Fundació per la Música Ibèrica continua activa i que organitza reunions en línia, activitats i un premi de composició. Esmenta alguns compositors i pensadors vinculats a les activitats abans d’acabar l’entrevista.

Després de l’entrevista s’emeten missatges sobre el projecte del segon cinturó de Mallorca, espais de la programació i el suport de les persones associades a Ona Mediterrània.

Tram musical posterior a les falques, sense informació transcrita sobre les obres o els intèrprets.