Una illa brutalitzada: la Guerra Civil a Mallorca
Tomàs explica la seva afició als Beatles, l’origen del seu interès per la Guerra Civil i el franquisme i altres àmbits de la seva recerca, com les relacions entre els Estats Units i Espanya durant la Segona Guerra Mundial i els materials estratègics.
L’historiador parla de la responsabilitat de reconstruir el passat amb honestedat, sense ocultar fonts ni confondre objectivitat amb neutralitat. Explica com ha intentat exposar el suport dels seus pares al règim i també els matisos de les seves actituds.
Tomàs descriu les desigualtats socials de Mallorca, els canvis econòmics i les tensions entre classes. Explica per què el llibre se centra en els cinc primers mesos de la guerra: la repressió, els bombardejos, la invasió, els combats i la mobilització.
La conversa ressegueix els orígens socials i les trajectòries familiars. Es parla dels oncles de la branca Andreu que es van presentar voluntaris, de l’educació i la religiositat de la branca Tomàs, del capellà i músic Joan Maria Tomàs i de la designació del pare de l’historiador com a jutge municipal durant la República.
Tomàs explica la tria de música coreana i la conversa torna a les diferències entre les dues famílies: els Andreu, de dretes i moderadament regionalistes, i els Tomàs, religiosos i amb vincles mallorquinistes. També s’introdueix la relació d’Acció Popular amb Falange.
Tomàs explica el caràcter catòlic d’Acció Popular i la CEDA, les polítiques republicanes de secularització que van inquietar sectors conservadors i el projecte de rectificar la República. Distingeix aquests sectors dels grups d’ultradreta que pretenien destruir-la.
La conversa aborda la tensió política abans de la guerra i la radicalització d’una part dels joves d’Acció Popular, alguns dels quals van passar a Falange. Tomàs diferencia els militars que van dirigir el cop i la repressió dels grups que en van ser executors, i descriu assassinats fora de procediment i l’actitud del seu pare com a defensor en consells de guerra.
Tomàs recorda els bombardejos sobre Palma, els danys i la sortida de residents que buscaven refugi fora de la ciutat. Explica també l’hostilitat envers els catalans, relacionada amb l’arribada d’avions i forces des de Catalunya i amb la percepció d’una voluntat d’intervenir a Mallorca, i matisa que no tots els catalans eren republicans.
Tomàs exposa el rebuig dels seus pares a les execucions i altres formes de repressió, tot i el seu suport al bàndol nacional. També parla de la suspensió del seu oncle Joan Maria com a professor del conservatori per haver signat un manifest que defensava les relacions culturals entre Mallorca i Catalunya.
L’historiador reflexiona sobre els descendents de famílies que van donar suport al franquisme: alguns van mantenir-ne els valors i d’altres el van qüestionar. Relaciona aquesta experiència amb el seu compromís polític abans de la democràcia i amb la idea d’actuar d’acord amb les pròpies creences.
Tomé Vorell conversa amb l’historiador Joan Maria Tomàs Andreu sobre el seu llibre Una isla brutalizada, la guerra civil en la Mallorca de 1936. Tomàs explica com la història familiar va orientar els seus estudis i defensa una recerca honesta amb les fonts, capaç de matisar sense amagar fets. Repassen les diferències socials a Mallorca, les trajectòries de les famílies Tomàs i Andreu i el paper d’Acció Popular, la CEDA i Falange. L’historiador se centra en els primers mesos de guerra: la mobilització, els bombardejos, la repressió dirigida per les autoritats militars i executada també per falangistes, i la por que va fer fugir gent de Palma. També parlen de catalanofòbia, dels vincles culturals amb Catalunya i de com alguns descendents de famílies franquistes van qüestionar el règim.

