Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema

Resum general del programa

Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb tres blocs principals:

• Una secció històrico-cultural inicial sobre Santa Caterina i Hipàtia, amb to distès.

• La secció Vida intel·ligent, centrada en mestres, pedagogues i pensadores que han marcat la història de l’educació i en una revista infantil en català.

• La secció de ciència amb en Bial Vic, dedicada a:

- Vacunes de Covid i càncer (efectes inesperats sobre la supervivència). - Kiwis i salut intestinal, i com funciona la regulació publicitària europea sobre aliments funcionals.

• Com a darrer bloc, el “Sentit de la vida”, on en Joan reflexiona sobre el panorama del cinema hispànic actual i comenta la pel·lícula O corno (títol internacional RAPITO / RAVE segons el context del programa), amb èmfasi en la seva experiència visual i la seva possible carrera als Goya i als Òscars.

1. Introducció i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia

Santa Caterina com a figura “antihipàtica”

• Es juga amb el mot “antihipàtica” (contra Hipàtia) i no “antipàtica”, per parlar de Santa Caterina d’Alexandria en relació a la filòsofa Hipàtia.

• Es remarca que no és segur que Santa Caterina arribàs a existir, ja que:

- El seu martiri se situa a l’inici del segle IV. - No apareix cap citació fins uns 140 anys després de la suposada mort.

• S’explica una hipòtesi: Santa Caterina hauria estat una creació posterior, pensada com a contrapes a Hipàtia:

- Hipàtia, filòsofa neoplatònica d’Alexandria, va existir realment. - Fou assassinada i lapidada per una turba d’integristes cristians. - Davant les crítiques al cristianisme per aquest crim, es crea una figura “mirall”: Caterina, una dona sàvia, màrtir, però víctima d’integristes pagans.

«Vaia xorrada... per justificar la mort de qualcú s’argumenti la mort d’un altre.»

Perfil de Caterina vs. Hipàtia i referència a Àgora

• Encara que no fos matemàtica, Santa Caterina és presentada com a pensadora experta en coneixements antics.

• Es fa una salutació afectuosa a totes les Catalines i Caterines, jugant amb el nom propi molt present a Mallorca.

• Es menciona la pel·lícula Àgora (sobre Hipàtia) i la seva banda sonora de Dario Marianelli, que el programa té intenció de posar al final com a petit gest de compensació cap a Hipàtia.

2. “Vida intel·ligent”: pedagogues, mestres i una revista infantil

La secció Vida intel·ligent (a càrrec de Maria Antic) es dedica avui a dones que han marcat la història de l’educació i a una efemèride editorial.

2.1. Maria Magdalena Petrazzi (Petrazzini)

• Professora d’anatomia i metgessa nascuda a Florència el 12 de novembre de 1750.

• Estudia Medicina a la Universitat de Florència i a la de Ferrara.

• Posteriorment és professora d’anatomia a Ferrara.

• Treballa conjuntament amb la seva filla Sofía Peretti i el seu marit, també metge.

• És una pionera i escriu llibres sobre:

- Cura dels infants. - Salut de les dones durant el part.

Reconeixement a una dona que obre camí en la medicina i l’ensenyament en un context molt masculinitzat.

2.2. Margalida Comas (biòloga i pedagoga)

«La coeducació és premissa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa.»

• Nascuda a Lleó el 25 de novembre de 1892.

• Biòloga, mestra i pedagoga innovadora, vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyança.

• Eixos de la seva tasca:

- Defensa de la coeducació (nins i nines junts) com a mètode natural. - Didàctica de les ciències i innovació pedagògica. - Homologació acadèmica d’homes i dones.

• Estudis i feina:

- Estudia a París i Londres. - Professora a l’Escola Normal de Tarragona (futur Magisteri) i a l’Escola Normal de la Generalitat.

• Exili:

- Durant la Guerra Civil s’ha d’exiliar a Anglaterra. - Fa de professora a Devon i continua la seva recerca científica fins a la mort.

• Obra destacada: “La coeducació dels sexes”, encara considerada molt actual davant els dubtes contemporanis sobre coeducació.

2.3. Célia Ortiz Arigós de Montoya

«Una doble actitud s’exigeix a tot educador: una mirada al passat i una visió del porvenir.»

• Nascuda el 27 de novembre de 1885 a Argentina.

• Estudia Pedagogia i Filosofia i esdevé la primera dona argentina doctora en Ciència de l’Educació.

• Activitat professional:

- Professora a diverses universitats argentines. - Introdueix experiències innovadores d’educació integral i activa. - Importa influències del moviment de renovació pedagògica europeu de principis del segle XX.

2.4. Maria Rubies i Garrofé

• Nascuda el 21 de novembre de 1932 a Camarasa (Catalunya).

• Llicenciada en Ciències Exactes (Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona (1957), en una època amb molt poques dones matemàtiques.

• Professora en:

- Diversos instituts de secundària. - L’Escola Normal de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• Es considera pionera en l’ensenyament de la matemàtica moderna.

• Compromís cívic i cultural:

- Membre d’Òmnium Cultural, Creu Roja i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

• Compromís polític:

- Senadora per Lleida (Entesa Catalana) a les eleccions de 1977: primera senadora d’origen català. - El 1979 obté escó al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya. - Participa activament, especialment als anys 80, en els debat sobre una nova llei d’educació, que desembocarà una dècada després en la LOGSE.

Figura clau de la intersecció entre matemàtiques, pedagogia i política educativa.

2.5. Teresa Mañé Miravet (Soledad Gustavo)

«Les escoles laiques no són viver de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nins és la seva missió.»

• Nascuda el 29 de novembre de 1865.

• Mestra, editora i activista laica.

• Treball pedagògic i ideològic:

- Funda una escola laica a Vilanova i la Geltrú. - Posteriorment, en funda una altra a Reus. - Coneguda pel pseudònim Soledad Gustavo.

• Repressió i exili:

- Després del procés de Montjuïc (1896), és desterrada a Londres amb el seu marit Joan Montseny. - A Londres continuen la feina intel·lectual; més tard retornen a Madrid i finalment a Catalunya.

• Relacions i llegat:

- Amiga de Ferrer i Guàrdia. - Considerada la primera mestra laica d’Espanya. - Mare de Federica Montseny.

2.6. Phumzile Mlambo-Ngcuka

• Nascuda el 3 de novembre de 1953 a Sud-àfrica.

• Comença com a mestra i posteriorment es dedica a la política i la defensa dels drets humans.

• A l’ONU:

- Ha estat directora executiva (fins al 2021) d’una agència centrada en la igualtat entre homes i dones i els drets de les dones.

«Educa una dona i eduques una nació.» — Frase que resumeix la seva visió sobre l’impacte de l’educació de les dones en tota la societat.

2.7. Efemèride editorial: La Nuri

La secció es tanca amb una efemèride que connecta educació, llengua i cultura infantil en català.

• La Nuri era un setmanari infantil de cernines (nenes), editat completament en català.

• Editada per l’artista Lola Anglada.

• Dades essencials:

- Apareix el 26 de novembre de 1925. - Dura fins al març de 1926. - Publica 100 números en poc menys d’un any.

• Preus i context:

- Els primers exemplars costaven 15 cèntims, un preu que probablement no era baix per a l’època. - Després el preu va anar augmentant una mica.

• Seccions del setmanari (reflecteixen el rol de gènere del moment):

- La taula, la casa i la cuina. - Figurins (moda, dibuixos de roba). - A flors de llavis (confidències, possiblement relats curts o secció íntima). - Del fum de la pipa (secció misteriosa per a un setmanari de nenes, potser contes o reflexions d’adults).

• També incloïa:

- Secció de viatges. - Biografies de personatges importants. - Narracions, petites novel·les i peces teatrals.

Exemple primerenc de premsa infantil en català, amb una combinació de reforç dels rols de gènere i voluntat cultural i educativa.

3. Bloc “Les Indòmites” i autopromoció de l’emissora

Entre seccions, apareix una falca del programa Les Indòmites, produït per Moixa Mental a Ona Mediterrània, definit com una mescla de:

• Música
• Pensament
• Paraula de la setmana

A més, es recorda que Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades, i s’anima l’oient a fer-se soci per fer créixer l’emissora.

Es reforça el model de ràdio comunitària i de proximitat, amb continguts a la carta (podcasts) i dependència del suport dels socis.

4. Secció de ciència amb Bial Vic: vacunes Covid, càncer i kiwis

4.1. Context: 5 anys de pandèmia i 4 de vacunes

• Es recorda que ja han passat 5 anys des de l’inici de la pandèmia i 4 anys des de l’arribada de les vacunes de Covid.

• Característiques de les vacunes de Covid:

- Han estat les vacunes desenvolupades més ràpidament de la història. - Elaborades majoritàriament pel sector privat, però amb fort finançament públic (precompres, ajudes, inversió massiva de governs davant la falta d’alternatives).

• Es destaquen les empreses nord-americanes com a protagonistes del desenvolupament i l’èxit d’eficàcia de les seves vacunes, en contrast amb:

- Vacunes russes i xineses (menys eficaces). - Països que, per motius econòmics o ideològics, optaren principalment per aquestes.

• Es recorda la gran desigualtat global en l’accés a les vacunes, amb bona part del món sense cap dosi durant mesos.

4.2. Tecnologia ARNm i origen científic

• Les vacunes es basen en tecnologia d’ARNm (àcid ribonucleic missatger).

• Mecanisme bàsic:

- La vacuna “entrena” el sistema immunitari: fa que el cos aprengui a reconèixer i atacar el virus en cas de contagi. - No introdueix virus vius, sinó instruccions genètiques perquè el cos generi una proteïna viral i hi prepari resposta.

• Es remarca que bona part de la recerca fonamental darrere aquestes vacunes venia de treballs previs contra el càncer, que es van accelerar i finançar massivament durant la pandèmia.

• Es recorda que la clau tecnològica la devim, en gran mesura, a dos científics emigrants europeus als EUA, posteriorment premiats amb el Nobel per aquesta tecnologia.

4.3. Vacunes Covid i càncer: un efecte secundari inesperat

Titular: «Un efecte secundari inesperat de la vacuna de Covid: si pateixes un càncer, vius més temps si estàs vacunat que si no ho estàs.»

4.3.1. En què consisteix l’efecte?

• S’ha observat que pacients amb càncer vacunats de Covid:

- Sobreviuen més temps que els no vacunats. - L’efecte es veu en càncer de pulmó i melanoma (càncer de pell).

• La vacuna no substitueix cap tractament (quimioteràpia, radioteràpia, teràpies gèniques, etc.), sinó que s’hi afegeix com un reforç indirecte gràcies a l’estimulació del sistema immunitari.

4.3.2. Mecanisme proposat

• El càncer s’ha combatut tradicionalment amb:

- Quimioteràpia i radioteràpia (tractaments molt agressius i poc personalitzats). - Més recentment, teràpies gèniques i immunoteràpies, que busquen: - Ensenyar al sistema immunitari a distingir cèl·lules sanes vs. cèl·lules canceroses. - Fer que sigui el mateix cos qui ataqui el tumor.

• La vacuna de Covid, en ser una forta estimuladora del sistema immunitari, sembla tenir un efecte sinèrgic:

- L’“entrenament” que fa per combatre el virus també millora la capacitat del sistema immunitari per combatre cèl·lules canceroses. - És un entrenament genèric (no específic d’un tumor concret) però que millora l’estat de forma del sistema defensiu.

4.3.3. L’estudi del Centre Anderson (Houston)

• Investigació realitzada al Centre Anderson de Houston.

• Metodologia:

- S’analitza l’historial mèdic de més de 1.000 pacients. - Dos grups: càncer de pulmó i melanoma. - Es comparen vacunats vs. no vacunats de Covid.

• Resultats en càncer de pulmó:

- No vacunats: supervivència mitjana d’uns 21 mesos. - Vacunats: supervivència mitjana d’uns 37 mesos. - És a dir, aproximadament un 50 % més de temps de supervivència.

• Resultats en melanoma:

- La dada és encara més cridanera: en el moment de l’estudi, tots els pacients vacunats continuaven vius, - Per tant, no es pot fixar encara una mitjana de supervivència extra: l’estudi queda obert.

Bona notícia: l’efecte no només no és negatiu, sinó que apunta a una millora clara de la supervivència.

4.3.4. El factor temps: quan convé vacunar-se?

• L’efecte positiu és més intens en aquelles persones que:

- S’han vacunat més recentment. - Han rebut una dosi de vacuna relativament propera a l’inici o al curs del tractament oncològic.

• Recomanació inferida per l’estudi:

- L’ideal seria rebre la vacuna de Covid aproximadament 30 dies abans d’iniciar els altres tractaments contra el càncer.

• Matís important:

- La vacuna no allarga necessàriament una fase terminal en males condicions, sinó que, globalment, retarda l’evolució de la malaltia i allarga el temps de vida activa.

Es reforça així l’esperança en les vacunes personalitzades contra diferents tipus de càncer, basades en la mateixa tecnologia ARNm.

4.4. Kiwis i salut intestinal: què hi ha de veritat?

Després del bloc sobre vacunes i càncer, la secció gira cap a un tema aparentment més lleuger però molt quotidià: els kiwis i el trànsit intestinal.

4.4.1. Hàbits personals i mites sobre la fruita al vespre

• Conversa informal on el locutor explica que darrerament:

- S’ha aficionat a menjar kiwis al vespre, sovint com a sopar lleuger. - Ho fa, entre altres coses, perquè li havien recomanat menjar més fruita i volia variar (plàtan, pera, pruna, poma...).

• Apareix el mite: “no s’ha de menjar fruita al vespre”.

Bial Vic afirma clarament que això és una “grandíssima xuminada”: no hi ha base científica sòlida que impedeixi menjar fruita a la nit.

4.4.2. Confirmació científica: el kiwi ajuda a “anar al bany”

Ara ja és oficial: menjar kiwis ajuda a anar al bany cada dia.

• Es confirma científicament que els kiwis milloren la regularitat intestinal.

• Això no és nou com a creença popular, però ara hi ha evidència prou sòlida per permetre usar-ho en publicitat.

4.4.3. Regulació europea de la publicitat alimentària

• Fa uns 15 anys, la Comissió Europea va decidir regular estrictament les afirmacions publicitàries sobre salut en aliments.

• Objectius:

- Evitar que es venguin aliments amb promeses de salut sense base científica. - Protegir el consumidor de l’engany.

• Abans de la regulació, s’anunciaven productes que suposadament:

- Curaven l’osteoporosi, - Reforçaven el sistema immunitari, - Milloraven la memòria, - etc., sense evidència sòlida.

• Avui:

- Només es poden utilitzar reclams validats per la Comissió Europea. - S’aplica tant a “aliments funcionals” (llets, iogurts, cereals enriquits...) com a qualsevol aliment.

• Exemples de matisos importants:

- No es pot dir que “una llet enriquida en calci prevé l’osteoporosi” si no hi ha evidència clara. - No es pot afirmar que “un iogurt reforça el sistema immunitari” si no es demostra realment. - En canvi, es poden fer afirmacions molt precises com: - “La vitamina C contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”.

Això NO vol dir que més vitamina C = sistema immunitari millor del normal, sinó que és necessària per al seu funcionament habitual, sense “superpoders”.

• Cas similar amb el fòsfor i les pastilles per a exàmens:

- Es pot dir que el fòsfor contribueix al funcionament normal del cervell i la memòria. - Però no es pot prometre “més memòria” per prendre’n més.

4.4.4. El cas específic dels kiwis Zespri

• L’empresa Zespri (kiwis de Nova Zelanda) volia poder utilitzar legalment el reclam “ajuda a anar al bany”.

• L’any 2018, demana a la Comissió Europea autorització per a aquest argument publicitari.

• Procediment:

- Zespri aporta nous estudis científics: 9 articles, dels quals diversos són assaigs d’intervenció. - Aporta una revisió sistemàtica d’un conjunt ampli d’articles sobre kiwi i trànsit intestinal. - S’ha de demostrar no només correlació, sinó relació de causa-efecte: - És a dir, que menjar més kiwi implica realment anar més sovint o amb més facilitat al bany, independentment d’altres variables dietètiques o d’estil de vida.

• Després de 7 anys de revisió, la Comissió Europa accepta l’afirmació:

Menjar uns 200 grams de kiwi al dia (equivalent a 2 kiwis pelats) millora la regularitat intestinal.

4.4.5. Comparació amb altres fonts de fibra

• El kiwi no és l’única via per millorar el trànsit intestinal; l’efecte principal prové de la seva fibra.

• Alternatives amb efecte similar:

- Cereals rics en fibra. - Llegums. - Prunes (especialment prunes seques), que la mare del locutor considera quasi miraculoses. - Altres fruites i verdures amb molta fibra.

• Sobre els kiwis verds, grocs i vermells:

- Els grocs són descrits com més dolços i menys àcids, molt gustosos però més cars. - Els verds solen tenir més fibra, per tant més potents per a la funció intestinal. - Els vermells s’esmenten com una novetat a tastar.

Conclusió pràctica: menjar dos kiwis al dia (sobretot verds, si es busca fibra) és una bona eina per a la regularitat intestinal, però no és imprescindible si s’aconsegueix una bona aportació de fibra per altres vies.

5. “El sentit de la vida”: cinema hispànic i la pel·lícula Rave / O corno

La darrera secció del fragment és “El sentit de la vida”, on en Joan parla de cinema i, en concret, de l’altíssim nivell del cinema hispànic de l’any.

5.1. Els Goya 28 de febrer i un any de nivell excepcional

• El 28 de febrer de l’any que ve, a Barcelona, se celebrarà la gala de lliurament dels Premis Goya.

• En Joan comenta que:

- Fa temps que està pendent de les nominacions (encara no anunciades en el moment de la conversa). - Considera que enguany hi ha “brou”: un nivell mitjà molt alt. - Parla d’un repòquer de pel·lícules favorites (5 pel·lícules destacades) dins un conjunt d’unes 10 pel·lícules molt bones del cinema en castellà i català.

• Segons ell:

- No recorda un any amb un conjunt tan ric i divers de pel·lícules. - Moltes tenen bona resposta de públic, no sols d’èxit fàcil tipus “Torrente”, sinó pel·lícules de boca-orella que creixen amb el temps. - Hi ha propostes molt diverses i, en alguns casos, arriscades.

5.2. Rave / O corno (Oliver Laxe): experiència visual i missatge vital

La primera pel·lícula del seu “repòquer” és una obra radical, més experiència que relat convencional.

• En Joan es refereix a una pel·lícula de Oliver Laxe (cineasta gallec que treballa entre Espanya i França).

• Característiques generals:

- És una proposta radical, arriscada, visceral i hipnòtica. - Es defineix com una “experiència immersiva”, més que no una simple pel·lícula. - Es recomana veure-la en pantalla gran, amb so i imatge òptims; no en televisió ni, molt menys, en un mòbil.

• Títol i entorn:

- El títol que es maneja en la conversa (sonorament associat a “Rave”) remet a un entorn rave/festa i a un lloc remot del desert del Marroc. - El protagonista, interpretat per Sergi López, és un pare que viatja amb el seu fill a un indret perdut a la recerca d’una filla “descarriada”, comparada irònicament amb una traviata.

• Però l’argument és un McGuffin:

- La trama de “pare que cerca la filla” no és el centre real. - El que importa és el viatge interior, l’experiència sensorial i emocional.

• Interpretació personal d’en Joan sobre el missatge:

Quan et passa una cosa molt grossa i terrible a la vida, tens dues opcions:

>

• >
• Llevar-te del mig.

>

• >
• O tirar endavant sense mirar massa cap enrere.

• Així, per ell la pel·lícula és una al·legoria del trànsit de l’infern al paradís, del dolor al camí de redreç, un “camí de rectitud o de virtut”.

• També es comenta:

- La pel·lícula va guanyar a Cannes, cosa que li dona pes a la seva possible cursa als Òscars (fins i tot per a millor pel·lícula, no només internacional). - Es destaca el poder de la imatge i el so, per damunt del diàleg o la narrativa clàssica.

Per a en Joan, és una de les millors pel·lícules de l’any i indispensable de veure en cinema.

6. Idees clau que travessen el programa

6.1. Educació, dones i transformació social

• Les biografies de Petrazzini, Comas, Ortiz, Rubies, Mañé i Mlambo-Ngcuka posen en relleu:

- La importància de la visibilitat de les dones en el món acadèmic, polític i educatiu. - La defensa de la coeducació i de l’escola laica com a eines per formar ciutadans crítics. - El vincle entre educació i drets humans.

6.2. Ciència i salut: de la pandèmia a la vida quotidiana

• Les reflexions sobre la vacuna de Covid mostren com una tecnologia pensada per a una emergència pot tenir derivades positives inesperades (lluita contra el càncer).

• El cas dels kiwis mostra:

- Com els hàbits alimentaris del dia a dia poden incidir en la salut. - Com la ciència i la regulació pública intenten posar ordre al soroll publicitari.

6.3. Cultura audiovisual: cinema com a experiència

• La secció final recorda que el cinema no és només entreteniment, sinó també:

- Experiència sensorial. - Reflexió existencial sobre el dolor, el duel i la capacitat de seguir endavant.

El fil conductor del programa és la idea que coneixement, art i ciència són formes diferents però complementàries de fer més habitable la vida.

Interlocutors principals

• Tomeu Orell – Locutor i conductor d’El Crepuscle.
• Joan – Col·laborador a la tertúlia inicial i a la secció de cinema (“El sentit de la vida”).
• Bial Vic – Responsable de la secció de ciència.
• Maria Antic – Responsable de la secció Vida intel·ligent sobre pedagogia.

(Altres noms com Maria Moreno o Maria Oliver apareixen com a producció i control tècnic.)

Tags

Seccions amb temps

1. Introducció al programa i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia

• Inici: 0 s
• Final: 200 s (aprox.)
• Títol: Santa Caterina “antihipàtica” i la figura d’Hipàtia
• Resum: El programa arrenca amb to distès parlant de Santa Caterina d’Alexandria i d’Hipàtia. Es discuteix la possible invenció tardana de Santa Caterina com a mirall “antihipàtic” d’Hipàtia, assassinada per cristians, i es denuncia la lògica de justificar una mort amb una altra. Es comenta el film Àgora i es fa una broma/compensació musical amb la seva banda sonora.

2. Presentació del programa i temes del dia

• Inici: 200 s
• Final: 321 s
• Títol: Presentació de temes: vacunes Covid, kiwis i Vida intel·ligent
• Resum: El locutor presenta el menú del programa: es parlarà de vacunes de Covid, de kiwis, i s’anuncia la participació de Maria Antic parlant d’educació dins la secció Vida intel·ligent. Es recorda l’equip de producció i tècnica (Maria Moreno i Maria Oliver).

3. “Vida intel·ligent”: pedagogues i mestres de novembre

• Inici: 321 s
• Final: 885 s
• Títol: Vida intel·ligent: dones mestres, pedagogues i coeducació
• Resum: Maria Antic dedica la secció a diverses dones mestres, pedagogues i activistes nascudes al novembre:

- Maria Magdalena Petrazzini, metgessa i professora d’anatomia a Ferrara, pionera en llibres sobre la cura d’infants i dones. - Margalida Comas, biòloga i pedagoga, defensora de la coeducació i la igualtat acadèmica entre sexes, exiliada a Anglaterra. - Célia Ortiz Arigós de Montoya, primera doctora argentina en Ciència de l’Educació, promotora d’una educació integral activa i inspirada en la renovació pedagògica europea. - Maria Rubies i Garrofé, matemàtica i senadora, pionera en matemàtica moderna i protagonista en el debat de la LOGSE. - Teresa Mañé (Soledad Gustavo), primera mestra laica d’Espanya, fundadora d’escoles laiques i amiga de Ferrer i Guàrdia, exiliada arran del procés de Montjuïc. - Phumzile Mlambo-Ngcuka, mestra, política sud-africana i defensora dels drets humans i la igualtat de gènere a l’ONU.

4. Efemèride: el setmanari infantil La Nuri

• Inici: 885 s
• Final: 1005 s
• Títol: Efemèride cultural: La Nuri, setmanari infantil en català
• Resum: Es recorda el centenari de la publicació del setmanari infantil La Nuri, editat per Lola Anglada i adreçat a nenes. Publicat íntegrament en català entre novembre de 1925 i març de 1926, arribà a 100 números. Es comenten el preu (15 cèntims), la seva probable importància econòmica per a l’època, i seccions com “La taula, la casa i la cuina”, “Figurins”, “A flors de llavis” i “Del fum de la pipa”, a més de viatges, biografies i narracions, reflectint així el context cultural i de gènere del moment.

5. Falca d’Ona Mediterrània i programa “Les Indòmites”

• Inici: 1032 s
• Final: 1093 s
• Títol: Promoció d’Ona Mediterrània i presentació de Les Indòmites
• Resum: Petita falca on s’escolta la sintonia de Les Indòmites, programa produït per Moixa Mental, definit com una combinació de música, pensament i paraula. Paral·lelament, Ona Mediterrània recorda que es pot escoltar a la 88.8 FM i convida l’oient a fer-se soci per sostenir l’emissora.

6. Introducció a la secció de ciència amb Bial Vic

• Inici: 1148 s
• Final: 1202 s
• Títol: Arrenca la secció de ciència: balanç de la pandèmia i les vacunes
• Resum: Es dona una mica més d’espai a la sintonia de la secció de ciència amb Bial Vic. S’introdueix el tema central: 5 anys des de la pandèmia i 4 des de les vacunes, recordant la velocitat històrica del seu desenvolupament i el rol clau del finançament públic a empreses privades.

7. Vacunes de Covid: context tecnològic i geopolític

• Inici: 1202 s
• Final: 1343 s
• Títol: Vacunes ARNm de Covid: finançament, països i eficàcia
• Resum: Bial Vic repassa:

- El desenvolupament accelerat de les vacunes de Covid. - La forta inversió pública en empreses (bàsicament) nord-americanes. - La decisió de molts governs de fer precompres massives com a aposta sense alternatives. - Els casos de països que optaren per vacunes russes o xineses per motius econòmics o ideològics, amb menor eficàcia. - El record que molts països pobres no tingueren accés a cap vacuna durant un període llarg. - Es menciona que la tecnologia ARNm ja s’investigava contra el càncer abans de la pandèmia i que dues persones emigrades d’Europa als EUA, clau en el desenvolupament, han rebut el Premi Nobel.

8. Vacuna Covid i càncer: l’efecte sobre la supervivència

• Inici: 1343 s
• Final: 1783 s
• Títol: Vacunar-se de Covid pot allargar la vida en pacients amb càncer
• Resum: Es presenta l’estudi del Centre Anderson de Houston sobre pacients amb càncer de pulmó i melanomes:

- Es constata que els vacunats de Covid viuen més temps que els no vacunats. - En càncer de pulmó, la supervivència mitjana passa de 21 a 37 mesos (aprox. +50%). - En melanomes, cap dels vacunats havia mort en el moment de tancar l’estudi. - S’explica el mecanisme plausible: la vacuna estimula el sistema immunitari, que queda més ben entrenat per reconèixer i combatre cèl·lules canceroses, encaixant amb la filosofia de les immunoteràpies. - Es puntualitza que la vacuna no substitueix quimioteràpia ni radioteràpia, sinó que s’hi suma. - Es destaca que l’efecte és més fort com més recent és la vacunació, i que idealment caldria vacunar-se uns 30 dies abans d’iniciar tractaments oncològics. - Es discuteix la diferència entre allargar la fase terminal (que podria ser un “mal negoci” en termes de qualitat de vida) i retardar l’arribada de la fase terminal, que seria el cas aquí observat.

9. Kiwis, trànsit intestinal i regulació publicitària

• Inici: 1813 s
• Final: 2471 s
• Títol: Kiwis, fibra i la ciència darrere les promeses publicitàries
• Resum: En un bloc més distès però ple de contingut científic i normatiu, Bial Vic i el locutor comenten:

- Els hàbits personals de menjar kiwis al vespre i el mite que “no es pot menjar fruita a la nit”, que es qualifica de fals. - L’afirmació, ara científicament validada, que menjar kiwis ajuda a anar al bany. - L’entrada en escena de la Comissió Europea i la seva regulació sobre aliments funcionals i publicitat de salut, que exigeix evidència científica sòlida. - Com la marca Zespri ha aportat estudis (assaigs d’intervenció i revisió sistemàtica) per demostrar que uns 200 g de kiwi al dia (2 kiwis pelats) milloren el trànsit intestinal. - La necessitat de demostrar relació causa-efecte, no només correlació. - La diferència entre reclams com “contribueix al funcionament normal del sistema immunitari” (cert però modest) i promeses exagerades (“cura, reforça, augmenta la memòria...”), no permeses sense proves. - La comparació amb altres fonts de fibra (cereals, llegums, prunes seques) i la discussió sobre kiwis verds vs. grocs vs. vermells, amb els verds com a opció més rica en fibra i els grocs com a més gustosos però més cars.

10. Transició al “Sentit de la vida” i cinema

• Inici: 2471 s
• Final: 2546 s
• Títol: De la ciència al cinema: obrint el “Sentit de la vida”
• Resum: Després de parlar de kiwis i fibra, el programa tanca la secció de ciència i obre la secció “El sentit de la vida”, amb una música més contemplativa. Es prepara el terreny per parlar de cinema i de l’actual panorama del cinema hispànic.

11. Premis Goya i un any d’or per al cinema hispànic

• Inici: 2546 s
• Final: 2655 s
• Títol: Goya 2025: un any excepcional per al cinema en castellà i català
• Resum: En Joan anuncia que el 28 de febrer de l’any vinent la gala dels Premis Goya tindrà lloc a Barcelona. Assegura que enguany el nivell és extraordinàriament alt, tant pel nombre com per la qualitat de les pel·lícules. Parla d’un “repòquer” de cinc pel·lícules extraordinàries dins d’un total d’unes deu molt bones. Es destaca la bona assistència de públic al cinema i el paper del boca-orella, amb pel·lícules diverses i, en alguns casos, arriscades.

12. Comentari de la pel·lícula d’Oliver Laxe (Rave / O corno)

• Inici: 2655 s
• Final: 2942 s (fragment final disponible)
• Títol: Una experiència immersiva: el film radical d’Oliver Laxe
• Resum: En Joan centra el focus en una pel·lícula del director Oliver Laxe. Defineix el film com una experiència immersiva, radical, visceral i hipnòtica, més que com una narrativa clàssica. La història aparent —un pare (Sergi López) que viatja amb el fill al desert del Marroc, a un indret remot, per cercar una filla “descarriada”, comparada amb una traviata— es presenta com un McGuffin: el veritable nucli del film és el viatge interior i el trànsit vital del protagonista. En Joan interpreta el missatge com la disjuntiva que afrontam davant una tragèdia greu: llevar-nos del mig o tirar endavant sense mirar enrere. Recomana encoratjadament veure la pel·lícula en pantalla gran i recorda que va guanyar a Cannes, cosa que li pot obrir camí cap als Òscars.

Aquest resum cobreix el fragment proporcionat del programa, amb els temes principals, la seva organització temporal i les idees clau de cada secció.