50 anys de Mata de Jonc, una escola en català

La presentadora situa els inicis del projecte el 1976. Àngels explica que les famílies volien una escola en català i recorda l’escoleta de Santa Pagesa, la implicació del vicari i la cerca d’un local digne, que també va motivar mobilitzacions.

Antònia i Margalida recorden els primers anys com a mestres, la manca de recursos i les dificultats per sostenir el projecte. Parlen dels desacords sobre el creixement de l’escola, l’ensenyament en català, les condicions de treball i la decisió de sumar famílies i mestres. Expliquen l’origen del nom Mata de Jonc com a símbol de força conjunta.

Les convidades recorden el paper de les famílies, les aportacions de persones vinculades a l’escola, la difusió de boca-orella i les tasques que pares i treballadors feien per aconseguir materials. També parlen dels contactes amb altres escoles, de la necessitat d’acordar principis i criteris lingüístics i dels esforços per definir una manera de fer pròpia.

La conversa aborda la situació administrativa de l’escola, que va poder funcionar com a tal el 1979 i va ser legalitzada com a centre d’infantil i primària. Les participants recorden els trasllats des de Santa Pagesa i Sant Anglada fins a l’edifici del Sagrat Cor, i expliquen que el curs 1984-85 va poder ser concertada.

Una gravació feta a l’escola dona pas a una conversa sobre la importància de la música, juntament amb la plàstica i el teatre. Àngels descriu el projecte com a inclusiu i arrelat al medi, i enumera activitats com l’anglès, la natació i els treballs d’investigació. També es parla de l’acollida d’infants amb discapacitat i dels intercanvis amb escoles del País Valencià i de Catalunya.

Les convidades expliquen la pressió per demostrar que es podia aprendre bé en català i recorden la preparació de materials educatius. Parlen dels cursos de música, de les corals que hi havia hagut i de la coral que continuava reunint alumnes.

Margalida compara l’evolució de l’escola amb les etapes d’una persona: una infantesa marcada per la il·lusió i la força col·lectiva, anys d’adolescència amb problemes i replantejaments, i una etapa més madura i organitzada. També recorden els desacords entre famílies i els moments difícils.

Les participants parlen dels antics alumnes i de la seva manera de demanar explicacions, debatre i defensar opinions. Destaquen la importància del diàleg i de saber ordenar el pensament per argumentar.

Al final, una convidada recorda un curs nocturn relacionat amb la cooperativa i explica que els diners obtinguts van servir per comprar una gelera necessària per a l’escola.