L'expulsió dels moriscos i la repoblació mallorquina a Alacant
Inici del programa Es Jai de sa Barraqueta amb música tradicional de la Vall de Gallinera i presentació del tema del dia sobre la repoblació mallorquina.
Josep Monconill presenta l'expert en història morisca i explica l'agermanament actual entre Puigpunyent i la Vall de Gallinera.
Anàlisi crítica de les raons oficials (falta d'integració i traïció) i les motivacions polítiques de Felip III i el duc de l'Herma per expulsar els moriscos.
Discussió sobre la pèrdua massiva de població (un 40% del regne) i com el procés es va dividir en fases per tota la península.
Com la monarquia va convèncer els senyors feudals valencians, en l'horitzó de la seva situació de precarietat cultural i econòmica, oferint-los noves cartes de població.
Detalls sobre els ports de sortida, el paper dels vaixells reials i com els mateixos moriscos van haver de llogar embarcacions pròpies per marxar.
Emissió de la cançó de Raimon sobre l'exili i les arrels, comentant el dolor de deixar la casa de la família.
Explicació de per què milers de mallorquins joves van emigrar cap a Alacant fugint de la fam i aprofitant l'oferta de terres buides.
Persistència del mallorquí i els costums a Alacant, citació d'obres de referència i tancament de l'episodi amb l'agenda d'activitats.
En aquest episodi d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània, el metge jubilat Josep Monconill entrevista el catedràtic Manuel Lomas sobre un capítol clau de la nostra història: l'expulsió dels moriscos el 1609 i la posterior repoblació mallorquina a les terres d'Alacant. La conversa desvela que rere les excuses religioses oficials s'amagava una crisi política de la monarquia hispànica, que va utilitzar aquesta mesura com a cortina de fum. L'impacte va ser devastador per al Regne de València, perdent gairebé la meitat de la seva població en pocs mesos. L'episodi se centra especialment en la Vall de la Gallinera i la resta de la Marina Alta, on matrimonis joves de Mallorca van emigrar buscant terres i millors perspectives de futur. A través de la recerca històrica, s'explica com el parlar mallorquí i costums com les matances han sobreviscut intactes durant segles en aquests nuclis aïllats, germant per sempre les Illes amb el País Valencià a través d'una ferma identitat cultural compartida.

