La Xefla
Amb Lluís Armengol. Un programa pensat per difondre i donar a conèixer l’havanera i el cant de taverna.
Subscriu-te
La Xefla: Havaneres, Cant de Taverna i Revolució
Lluís Armengol presenta l'edició del programa dedicada a l'havanera i el cant de taverna a Ona Mediterrània.
Interpretació del grup Les Veus d'Ultramar amb el tema 'El Verde Túnel' de Bruno Montes.
Anàlisi i audició de la versió del grup Els Cremats de la cançó 'Hasta siempre comandante' de Carlos Puebla.
La barca de Guaymas interpretada per Mari Ben, explorant la influència de Rubén Fuentes.
El grup Barcarola interpreta 'La meva àvia' de Joan Anton Carrau, una peça sobre l'enyorança i la identitat catalana.
Audició de l'havanera popular 'Luz que brillas en el cielo' a càrrec del grup Boira de Ponent.
El grup Barca de Mitjana interpreta una cançó que juga amb la metàfora de l'amor i la tendresa.
Mestre d'Aixa presenta 'Lluny de casa', una adaptació al català del Cor de l'òpera Nabucco de Verdi.
Audició de 'Mirándote', un bolero que connecta la península amb l'imaginari caribeny.
Peix Fergit interpreta 'La meva Fada', amb la veu i música de Josep Bastons.
El duet Xicranda interpreta la 'Balada d'en Lucas' de l'emblemàtic Lluís Ortega Monasterio.
El grup Port Bo i la cantant Nina interpreten una peça a ritme de tango d'Antoni Mas.
Josep Andújar tanca el programa amb el seu 'Blues' per reflexionar sobre la solitud i la música.
En aquest episodi de La Xefla, conduït per Lluís Armengol a l'emissora Ona Mediterrània, s'ofereix una tria exquisida d'havaneres i cants de taverna que exploren la nostàlgia del mar i la memòria històrica. Mitjançant una selecció musical que inclou grups com Barcarola, Port Bo amb Nina, i Els Cremats, el programa viatja des de les platges de la Costa Brava fins a la l'Havana revolucionària. Es destaquen temes que recorden la Guerra de Cuba i figures com el Che Guevara, així com adaptacions sorprenents de clàssics de Verdi o el llegat d'Ortega Monasterio. L'episodi combina la tradició catalana amb ritmes caribenys, boleros i fins i tot pinzellades de blues, creant un paisatge sonor que reivindica l'amor a la llengua, el patrimoni literari i la riquesa cultural de les Illes i la costa vallesana. És una celebració de la musicalitat popular on la veu i la guitarra salven de la tristesa recordant que les bones estones no tenen preu.