#117 - Efemèrides, pseudociència, agabadores i Panchico
Introducció surrealista amb spoken word i emissió de la peça de Dina Washington, “I Just Couldn’t Stand It No More”, que marca el to del programa.
Presentació del dia i repàs de “dies mundials” amb desviacions cap a mariners, Querelle i la cultura pop, entre gags i confusions intencionades.
Paròdia de notícies rosa amb “declaracions” inventades i crítica mordaç a la rumorologia i a l’espectacle mediàtic.
Mini-secció de reconeixement de la peça de Dina Washington, amb bromes sobre títols mal recordats.
Repàs a teories refutades: floguist, generació espontània i els suposats “cristalls de l’aigua” sensibles a la música. Defensa del mètode científic i de contrastar proves.
Cèrvol blanc a Escòcia (fades), sabata medieval en niu de voltor, debat sobre “forats” estratigràfics i menció crítica a Fomenko; moda del “pudin” entre Gen Z a l’àrea DACH.
Anunci del Museu Marítim de Mallorca (Consell de Mallorca) i promos de franja i programes d’Ona Mediterrània; crida a associar-se.
Xerra sobre una peça electrònica amb possibles mostres dels 90; identificació incerta i humor meta musical.
Dones que practicaven una eutanàsia comunitària amb una massa d’olivera; tradició amb arrels antigues, vigent fins al segle XX, també dites “la darrera mare”.
Història de redescoberta d’un grup perdut, viralització i reedició; conversa sobre col·leccionisme musical i llibres dedicats.
Qüestionari delirant (errors 404/500, moments incòmodes, pentinats impossibles, enquestes del CIS, etc.) amb molt de joc i complicitat entre veus.
Comiat amb crèdits dits en broma i darrera descàrrega d’humor marca de la casa.
Panorama general
Programa de Les Indòmites a Ona Mediterrània amb to humorístic, irreverent i molt lliure. Un mosaic d’efemèrides absurdes, sàtira de premsa rosa, microseccions de tendències, divulgació sobre pseudociència, història cultural i un tram final de joc i improvisació.
"Si no teniu cap company mal d’aguantar, pensau que potser sou vosaltres."
- Moments clau: efemèrides i festivitats delirants, repàs crític a teories desacreditades, les agabadores de Sardenya (eutanàsia comunitària) i redescoberta de Panchico.
Obertura poètica i música
- Obertura amb spoken word surrealista i peça de blues clàssic: Dina Washington – I Just Couldn’t Stand It No More.
- Humor meta-ràdio i desorientació volguda per escalfar l’ambient.
Efemèrides i dies mundials (amb desviacions delicioses)
- “Dia dels mariners” i derivada cinèfila sobre “Querelle” i la iconografia gai (tipus Jean-Paul Gaultier).
- “Dia del pichum (cervesa americana)”, moixos negres, “mentores” i el “company de feina malsofrid”.
- Gags constants i canvi de veus/personatges.
Paròdia de notícies i xafarderies (la prest.cat)
- “Declaracions” absurdes de personatges ficticis i sàtira de la premsa escombraria i els límits del consentiment.
Teories absurdes que la ciència no va validar
- Floguist: substància invisible que s’alliberaria al cremar (refutada per la química moderna).
- Generació espontània: cucs que “neixen” de la carn podrida (refutada amb experiments tipus Pasteur).
- “Cristalls de l’aigua” que canvien amb música clàssica vs. heavy (exemple de pseudociència popular).
- Crida al pensament crític: explica-m’ho i contrasta-ho abans de creure-ho.
Tiqui-toki: tendències i curiositats
- Cèrvol blanc a Escòcia: llegenda diu que tornen les fades.
- Descobriment d’una sabata de 650 anys en un niu de voltor i nius “heretats” durant segles.
- Debat sobre “forats” en estratigrafia i menció a Fomenko (cronologies alternatives) amb escepticisme.
- “Pudin” com a excusa social-gen Z a l’àrea DACH (DE-AT-CH), entre protesta i trobada.
Publicitat i autopromos
- Anunci del Museu Marítim de Mallorca amb crida institucional del Consell de Mallorca.
- Promos d’altres programes de la casa i crida a associar-se a Ona Mediterrània.
Moixes d’avui: les agabadores (Sardenya)
- Dones vestides de negre que, amb una massa de fusta d’olivera, ajudaven a acabar amb l’agonia de malalts molt greus.
- Pràctica d’eutanàsia socialment acceptada (semiclandestina), documentada fins mitjan segle XX; també dites “la darrera mare”.
- Context: païsat pagà, continuïtat malgrat l’església, funció comunitària i econòmica.
Música i arqueologia pop: Panchico – “Death Metal”
- Grup de Nottingham dels 90 oblidat; un single trobat de segona mà es fa viral (4chan), fins a reedició digital i retorn als escenaris dècades després.
- Debat sobre col·leccionisme (CD-R signats, Discogs) i llibres dedicats.
Preguntes absurdes (joc final)
- Qüestionari absurd: operacions d’urgència, pins, errors 404/500, moments incòmodes, pràctiques obligatòries, pentinats impossibles, indigestió de festa, enquestes esbiaixades, etc.
- Tancament amb crèdits en clau de broma i més rialles.

