Tiqui-toki, Moixes de Bió i Metafantasia: de TikTok a l’art sense homes i Tolkien

Música Escoltes Ona Mediterrània Des de la 88.8 de la freqüència modulada Música Moixa Mental presenta Les Indómitas Una hora de ràdio eclèptica per gent de ment elèctrica Música Música Tan sols nosaltres dos cansats de tot De sobte fulles cayent d'un arbre sense fer cap renou També devien estar cansades d'estar connectades Hi ha alguna cosa a l'altre costat? Si és així, camina, camina lluny Fins que no puguis més En aquest moment, asseu-te i frueix d'una conversació amb tu mateix Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música La ràdio, fet, això són les endòmites, un programa fet per Gassa Moix i de... o ex, no ho sé, amb unes moixes que es diuen... El rot negre i una pausa poètica seria un... una pausa poètica... Una moixa mental que es diu... Mr. Esperenki. Una moixa mental que es diu... Senyora Lisset. No estem per fer ràdio. Un satan que es diu... Zodon. Eso. Derrere d'esforç, filna, Maria, camp de força. Uliver, que mos fa... no mos facis aquests gestos, que ara tenim càmera. I diu que apaguem la càmera perquè ja està cansada de veure'n la cara. I fa gestos de... ara te fotre una... no, no, no. Això no ho puc traduir, em sap molt de greu. Deixa el micro, per favor, deixa el micro allà. Que jo és el símbol de sords i de la gent sorda. Encara que els ho faci malament. Avui és el dia nacional de les ànderes de goma. Mira. Prou. Una cosa. Que ha estat de fer el high five. Els sords i una gent sorda són dos tipus diferents de gent. Hi havia un, hi havia un... Per no cagar-les jo, que se faci un pic. Hi havia un d'això en el diari que de... que havien passat molt malament d'anar aterrar perquè els havíem fet moltes voltes. Sí. I aquest article de... hi havia homes i dones i nins i diabètics. Així que un beset i una punyada. Els diabètics no són persones, o com? Avui és el dia nacional de fer... Descriptori net. Bo. Ah, molt bé. I dels adhesius. Die! Ué! Un altre pic. D'adhesius! Ué! Die Mallorquí de dir Wisconsin, Wisconsin, Wisconsin, sense cap altra mena de context. I agrair... Que aparece Wisconsin si lo dices así tres veces delante d'un espejo. O Wisconsin o Texas. Vamos. També agrair en Colton Walworth, perdona que hagi fet el teu nom, per tot el seu suport. Ai, ja està. Què hem escoltat? No, però ja tinc un dia avui. Un? Sí, avui és un dia especial. Quin és el dia? Moltes anys! Avui s'ha mort... Va. Aquella senyora que hi havia un poble, dos mil i escaig d'habitants, que hem posat qualque vegada, que va dir, se va fer viral, fora ella vola ni res, que a veure... Doncs hi havia un resplandor i hizo... PAM! Bum! Concha! Bum! La guerra! La guerra. Vale, doncs avui s'ha mort i jo volia tenir un reconeixement per aquesta senyora perquè m'ho ha donat molt de moments de riure i gràcies i segur que era una bellíssima persona segons de la gent. Jo no la conec o sé que no ho sé. Podemos dedicar-la a una pequeña pausa poética silenciosa de un par de segons. Contra la guerra! Ja, crec que aquesta... Ja, sí, sí. La tendrem en els nostres pensaments. Bé, si vols saber què hem escoltat, hem escoltat en Dennis Lloyd. En qui? Dennis Lloyd. La cançó és Leftovers i aquesta és una versió que toca a una sala que s'hi diu Colors i estan tots els seus deixant una vallina web que si no vols recomano està molt bé. Tiny Destoc primer i després Colors està molt bé. Fa estona que jo no sé si és dudu auriculars o què, no entenc les paraules. No és les teves, en general. Són les auriculars, a mi també m'ho costa molt dur. Però és quan les dues o quan no les dues. I duim una secció. Faim un caos, faim un caos. Vam, senyora... Licea, duim una secció. Evidentment duim com tiqui-toki. Primer tiqui-toki de l'any. No, no, no, no, no, perdó. Què ha passat este fin d'any? Dónde estáis? La fiesta sigue, no? Jo no m'he enterat, no m'heu invitat. Ha arribat. Vam, ara, Maria, cant de força l'hivern. Veus, és que he estat pensant com s'ha de force filter en català i m'ha sortit l'altre, que no me'n recordo què és. Tenim una cintenia així tan xula com aquesta. Ai, que bonita. I ara, de la mà de la senyora Licea, una jubileta que es pensa ser generació Z, el tiqui-toki. Ai, que bonita. Caos, caos. Caos i destrucció. Bé, una notícia relacionada amb el tiqui-toki que és increïblement important, ja que el de nou de gener s'acabarà el TikTok als Estats Units. No sé si recordeu que va, fa sis mesos, més o menys, vos vaig explicar que tenien... Una pregunta. S'acaba aquí, a Europa? No, Estats Units. I de que putes estem xerrant? No, no, no. A veure, la veritat és que és un tema bastant fotut perquè, primer, s'excusa són mesures de seguretat. I, en teoria, s'ha demostrat que els servidors que amagatzemen tota aquesta informació sensible estan a sol a Estats Units. Per tant, no ha lloc aquesta història. Lo trist és que hi ha moltes persones que amplien el TikTok com a mitjà de vida, ja que és monetitzat. No, no, persones que cobren per visualitzacions i que complementen o la seva feina o problemes com poden ser tenir factures mèdiques que no poden pagar. A Estats Units s'amplea molt per això, per fer feina solidària i ja veurem què passa a partir de dia de nou. Dos. Dos. Resulta que hi ha un tio pagant valles d'aquelles publicitàries d'aquestes grosses cases autopistes i, bueno, publicitat en general d'aquesta que va trobar pel carrer, cartells, publicitaris... Per mostrat de cul. Demanant a la Laura que el desbloquetgi. Què és la Laura? Això mos agradaria saber. Li recorda... Aquesta era la pregunta. Li recorda... Palme. ...que ja han pagat mitja boda. Ah, per això... Li explica que se va quedar a un hotel perquè no volíem anar al cotxe perquè havia begut. Li explica que està fent teràpia i que ella només és una amiga. més de 3,6 milions de persones volen saber qui és la Laura i que en pensa de tot això. D'acord. Laura, no està... Efectivament. Tres. Els homes reaccionen pitjor i es comporten pitjor davant els desastres naturals o les situacions de crisi. No! Satan! Fuera! Ja està, molt. No me voy. No quiero. S'ha tornat a fer viral un estudi que ja té un temps en relació amb els incendis que hi ha ara mateix a Califòrnia on s'explica que els homes tenen pitjor reacció en moments de crisi ja que no només no es volen preparar sinó que se'ls ha de convèncer perquè facin cases a les autoritats. ¡Hay tiempo de comer! ¡Hay tiempo de comer! Clar, hi ha moltes persones que acompanyen homes d'aquest tipus que fan vídeos testimonis on expliquen que efectivament el més complicat a l'hora d'enfrontar una situació de risc, una evacuació, es convence a l'imbècil del teu home que faci allò que recomanen les autoritats i és que tenen uns ous que se'ls tropitzen i fins i tot els estan cremant el rabiador no es mouen. Que se'n quedi. No ho veus? El problema. Sí, exacte. Qui problema és? Els deixàvem enrere. No, dius. Clar. Dios. Els hi poses una xuleta en la seva barbacoa i ja està. I ja està. Espera que ara s'han quedat a tirar això. És molt fort això si ho pensàveu. Quatre. Quatre. Aquesta és un poquet... no diré més seriosa, però més delicada. Hi ha... Acepto el repte. El podcast... Quanto podemos ser políticamente incorrecto? Ha habido ya aceptado. El podcast Telepathy Tapes no el coneixeu i sou les úniques persones. Són els cassets telepàtics. Es tracta d'una qüestió bastant increïble i és que és un podcast on els pares i mares i cuidadors d'infants amb autisme estan compartint testimonis en els que expliquen que tenen la sensació i fins i tot petites proves que es realitzen on la conclusió seria que aquestes persones autistes els poden llegir sa ment. Els estan llegint el pensament. Clar, són moltes persones que tenen aquesta mateixa experiència i per això li diuen ses telepàtics i hi ha molta gent que s'està assabentant ara que això podria ser un fenomen que potser l'ha d'estudiar. What am thinking? Nothing. Sembla que molta gent té sa mateixa experiència. No és una cosa científica encara, però hi ha molta gent que... Però això, mira, i ara tocarem sa frontera. Jo he dit que era una cosa delicada. No, m'ha agradat el de encara. No és una cosa científica encara. Encara. No, és a dir, no era regòstria. No, però tocarem sa frontera. Això és molt senzill. No sé qui va presentar en aquest programa un senyor que se dedicava, crec que una mistre Saferenque, que se dedicava a fer lobotomies d'aquestes ràpides. I els pares, els iguales amb els fills... Mag lobotomí. Li poses un estac en aquest... Pa! I ja està. Lo que... Oh, no! Pam! Lobotomí. Molt malament. Lobotomí. Lobotomí del telepàtic. Jo el que crec és que pot ser, si se fa un estudi, se vegi que a lo millor el que està passant és que estan llegint aquella informació que no és verbal, hi ha una comunicació d'un altre tipus que dona a entendre que hi ha un enteniment que no una telepatia. Que són estadounidans, que no pensen més que... Ah, no, no, això s'ha passat a tot el món, eh? Tot el món significa Estats Units, Regne Unit, Sud-àfrica... En aquest cas, en cloparlants, claro. I, va, bous, idò. Si no m'he pensat en el mateix, en menjar... Però jo que culpa tengo de que mi algoritmos... En invahir gent... Hablen estranjeros. En llevar... I coges el mobri si los tiras. De drets... Què te he de dir? I n'hi ha un altre. Ara quan, quan de 9 de gener desapareixi el tiqui-toki Estat Unidonc, veuré coses virals de Polònia, de... Però per què no ho fas ara? De Croàcia, per què no? M'arriben! Per això hi ha manera... No hi ha manera d'inferir, això. Sí. Ho intent interactuant molt en coses que no ho són... No, l'algoritme m'alguanya. L'algoritme m'alguanya. Sí, m'alguanya. M'alguanya, m'alguanya, l'algoritme. A mi no, jo reconec que el meu algoritme me l'he construït peça de peça. I el temps està fatal. Està fatal, però són jo els responsables. Tu t'ho he guanyat. Con la meva galeria. Tal persona, tal algoritme. Vaig mostrar una foto i dic, alerta que no sé, no moguis ni cap a l'edre ni cap a l'esquerra, perquè de les fotos de la meva galeria te pot sortir quals de l'alcolla. Quals de l'alcolla no. Sobretot onços, mostatxos. Per això. Sí, però bebès, dits, un cascet, un penis, una senyora... Però vam d'interactuar molt amb tot el contingut que és quant més a prop millor. I la veritat és que dura el que dura. Després guanya l'algoritme i una altra vegada me torna a sortir el que és més viral i per tant després d'on hi ha més població, angloparlants en aquest cas, ja que no tenc el tiqui-toc i xines, perquè si el tingués passaria per davant. Clarament. Això et censura. Mira, censuraré a tots i posaré una cançó o alguna cosa, no ho sé. Correcte. Voleu que posem una cançó? És que m'ofego. Doncs mira, d'acord-hi, vinga, 3, 2, 1... I... I push my fingers into my eyes. It's the only thing that slowly stops the ache. But it's made of all the things I have to take. Jesus, it never ends. It works its way inside. If the pain goes on, I... I have screamed until my veins collapsed. I've waited as my times elapsed. Now all I do is live with so much fate. I wish for this, I've bitched at that. I've left behind this little fact. You cannot kill what you did not create. I've gotta say what I've gotta say, and then I swear I'll go away. But I can't promise you'll enjoy the noise. I guess I'll save the best for last. My future seems like one big pass. You're left with me because you left me no choice. I push my fingers into my eyes. It's the only thing that slowly stops the ache. If the pain goes on, I'm not gonna make it. Bring it back together or separate the skin from bone. Leave me all the pieces that you can't leave me alone. Tell me the reality is better than the dream. But I've found out the hard way. Nothing I want to say. I push my fingers to tell my eyes. It's the only thing that slowly stops the ache. But it's made of all the things I have to take. Jesus, it never ends. It works its way inside. If the pain goes on, I'm not gonna make it. All I've got All I've got All I've got All I've got Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És que no és del món. Se me val el absurdo número 42 presentado por Mosa Mentat. I pagat impostos. Doncs ara... Mistres, esperem que, heu duït una... una secció. Sí. Moixes de Bió. Moixes de Bió! Ai, quin cansan sí. Vale, avui és una recomanació d'una moixa de Bió que se diu Cati Hessel. Cati Hessel! Que ha escrit un llibre que se diu Història del Arte sin Hombres. Toma! Cint nombres. Sí. Cint Hombres! És una senyora historiadora de l'art i divulgadora. Té un podcast, com o no? I un Instagram on se va proposar... I TikTok? Té TikTok? No me consta. Si tenia, ja no va tenir. No me consta. Segur. De tot un és? Mistres, esperem que puc fer un sis dels meus? Sí. Per favor. Estic tot molt guai, però... està massa damunt sa línia. Quina línia? És línia normativa. Hauria un pa més de grigústia, hauria estar més guai. Sense putos hombres? No. Ah. Sense gilipollas. Sin putos, sin pollas. Bueno, sé. Sí, sí, sí. Bueno, això no ho sabes, a lo mejor ella pinta pollas. És que hi ha dones que tenen penes. Més groñé. Hi ha dones per fer que hi ha dones que no tenen polla. Repeteix. Títol del llibre, per favor. Historia de l'arte sin nombres, de Nekati Hessel. Editorial. Oh, sí. Se fan aquestes coses, no? Sí, sí, sí. Ático de los libros. Sí, al final semblarà... Qui l'ha traduït? És que avui és el dia de la ràdio. L'ha traduït... Mira, l'ha traduït una senyora que ara... Perdona, les traductoras també se mereixen la seva reconeixement. Tens tota la raó. Ara li donen un reconeixement a la traductora, que és la Clàudia Casanova. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Clàudia. Si volen fer una donació, poden anar al Patreon de Gata Moja, no? Què Patreon? A l'aixeta. A l'aixeta de Gata Moja. Sí. Per favor. Doncs... De què estem parlant? Història de l'art, que encara no havia acabat la carrera i se'm va adonar que no coneixia pràcticament cap artista dona perquè no sortien en el temari, no? De fet, el títol fa referència a un llibre molt important o conegut de la història de l'art d'en Gong Ritz, aquell cop, com se digui, que efectivament a la primera edició no sortia cap home i a les restants en sortia una. Cap dona, perdó. I a les restants en sortia una. Quina? Doncs... És que no sé cap, no conec cap dona artista. És que me sap greu. Ni me ve el cap obra. Són artesanes, les dones dels artistes. I no és un... Ella diu que no és... O sigui, no pretén ser... No és acadèmic o no pretén ser hostiu, sinó que pretén assenyalar dones que ella considera que han contribuït en el món acadèmic, diguem, i que s'han quedat fora del reconeixement o els estudis. Ai, com es diu? Des històries? Sí. Dues cap exemple? Ah, sí. D'una autora que t'agradi? No, sí, en dué dues, que m'encanten, perquè són na Lluís Bourgeois, francesa, escultora, artista, perquè també va fer pintura, i na Niki de Seinfeld, o com s'hi pronuncia, que també és una escultora franco-estadounidanca, perquè... perquè precisament les dues varen fer feina abans dels anys 70 i varen contribuir a canviar el concepte o s'imaginaria, o s'imagine que s'havia fet dels cos, de s'ús de cos en la història de l'art. Perquè, o sigui, fins en aquell moment eren coses com a senceres, com a contínues, i elles varen com a desmembrar les coses. No! M'interessa, m'interessa. Desfer-los! Desfer la frontera entre els cos i l'exterior. Per exemple, una de les coses que feien na Lluís Bourgeois o que pretenia fer era explicant la seva obra escultòrica que se sentia habitant un cos, per exemple. O sigui, més enllà de la representació física dels cos, escultura com el cos, sinó que sent habitant el meu cos o aquest cos. Té una obra de ses... Té... de ses seves primeres obres que se diu... Com era? Mujer Casa! Mujer Casa! Sí! Que era quan ella estava casada, no? I tenia tres fills i pintava en el sàtic de cacebes les golfes, era el seu espai, i Mujer Casa són quadres de cossos intuïm femenins, però d'aquí cap a baix, d'escoi cap a baix, perquè estan encaixats en una casa. Presoneres! Presoneres d'una casa! Què voldrà dir amb això? Exacte, exacte, què voldrà dir amb això? I na Niki té... D'aquí en ets psicòpata del silenci dels anells hi ha poqueta. S'ha de començar a fer trànsit, a fer vestits d'en pell humana? Sí. Tu, grups! No xerren del senyor dels anells si se m'esclinitant, se m'esclinitant. Sí, sí, després jo xerren del senyor dels anells. Ah, ara ve. Ah, tirant cap en el seu tema. És que n'hi ha hagut, bueno, hi ha hagut artistes que han utilitzat coses com pell i tal per fer... I pitjor. I na Niki, de Niki, s'obren, el conjunt d'obres que criden més l'atenció és una sèrie d'escultures gegantines que se deien Nana, que eren cossos femenins, oberts de cames, alguns d'ells, i que eren habitables per de dins. Perquè ella volia evitar... Específica, sí. Específica, sí. He volia tornar a entrar. Es morava llocs. Me bajo del mundo pero entrando de nuevo. Aquí hi ha una que se diu Ella, una catedral, que és una peça del 1966. Las drogas. Ara tenim càmera. Oh. Però sos un Mazinger Z. Que m'encanta. No está conectada a internet. L'has d'explicar. Bueno, sí, és un cos molt de coloraines on la gent està fent coa per entrar per el que podríem dir que és la vulva. i després en té una altra que se diu l'emperatriz, que aquesta està a un jardí a Itàlia, a Garavichino. I és com a de trencadís, superguapo. Vam mostrar-ho a la càmera. És una espècie d'esfinys de trencadís i els dos pits, un era una cuina i l'altre un bany, crec que recordar. M'encanten. Ah, però són guais. Són superguais. Són superguais. M'encanten. Doncs, tornen a recordar com es diu el llibre. Historia de l'arte sin hombres és de Nekati Hesel. Perfecte, traduït per anar... Clàudia. Clàudia Casanova. Sí, crec que sí. Crec que sí. O alguna cosa. Editorial. A Tricòdia de los libros. Boníssim. Doncs, tenim res més a dir del llibre. Una altra actriu, no? Podríem deixar aquí. Artista. Llavors no duré més, segurament. D'acord. Idò, fèiem una pausa per els consells de la nostra casa que sonen tal que ja sí. Yeah. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modulada. De Balears.cat Sempre oberta a l'actualitat i a l'opinió plural. De Balears al teu ordenador, a la teva tablet, al teu telèfon mòbil. Llegeix De Balears.cat Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dentistry de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9 primer-primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Calcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2-2-2. Les goles en la Liderdé mentre el celebraven tots junts ja directament el vaig comprar. Per jugar a aquesta final anirà administrant tots els jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions de l'Eliminal Madrid. Jo ara te deman qui serà el campió de Lliga i encertaràs. Però qui serà el campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7 amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània. Per entendre el crepuscle en 100 estals heu de pensar en un magazine de 5 hores. Un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música. Tot això i més. 5 hores de ràdio. Ara bé, amb víndoles d'una hora cada una. De dilluns a divendres. Aquí, a Ona Mediterrània. El crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre. escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Segueix-nos a moixemental.cat Envia-nos missatges d'odi i amor a moixemental arroba gmail punt com a Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! D'estit al llarg. No ho sé. D'estit al llarg! És aquesta... Perdona, ho estàvem canviant moltes coses. Tal volta ens va faltar l'oxigen en néixer. Tal volta va faltar l'oxigen en néixer! Ai, quin susto! Avui venc a atorrar-vos al cap amb un concepte que és metafantasia. Metafantasia! I en el final de tot veureu per què. Deixeu fer l'introducció curteta i després veureu per què. Per favor, que ho vinguis veure. Es venc a presentar-vos un personatge que se deia, perquè se va morir fa estona, que se deia Francis Xavier Morgan. On s'havia de tot. Nescut com Francisco Javier Morgan Osborne. Osborne. Va ser un sacerdot catòlic de nacionalitat hispano-britànica nescut al port de Santa Maria de Cádiz d'avui de gener del 1857. La ta cita de plata. Sí. I que ja li diuen el tío curro. ¿Por qué era curro? No, por lo de Francisco Javier. Nosotros teníem un amic que diu quan jo vull que els Estats Units sàpiguen qui som i he de dir William March. I ho va dir i se cala i era com una representació de tot el que és en Guillem-Marc. Clar. Que fort. Bé, doncs aquest senyor va passar que era tota la seva vida religiosa, perquè era un pare, a l'oratori de Sant Felip, de Neri, de Birmingham. I he traduït el nom a postre. Hi ha un Sant Felip Neri a Birmingham? Hi ha un Sant Felip Neri a tot, a tot, a qualsevol. Bé, doncs, Francis Xavier Morgan, Osborn, era fill de Francis Morgan, un galès que es va establir al Port de Santa Maria com a cellerè i esportador de vins de xerès. Perdona, un galèc o un gallec? Un... No, no, no era gallec, era... Darià. Darià ho n'he dit, que ara no ho trobo. Un senyor de Gales, de Gales, que feia txerri. Allà es va casar l'espanyola Maria Manuela Osborn i... Osborni. Osborni. I Boc de Faber, que era filla d'un altre gritànic. Bueno. De cosins, era. Que era en Tomàs Osbornman, que era el fundador de la cellerès Osborn. Osborni. Ho veus? O Boni. Un moment. O Boni. Vam, tenim. Espera, tenim. La Maria Manuela. Què fa, txerri? No són importants, no són importants. Ara comencem. ara comencem. Ara que m'ho hem après. Que ve de Gales, que ve de... Es va ocupar la major part de la seva vida de les feines pastorals de la parròquia que regien els filipancs. Va ser allà on va conèixer una viuda recentment convertida al catolicisme, perquè no ho era, que anava a l'oratori a la recerca de consol espiritual. Espiritual. que se novia se'n omia Mabel Tolkien. Bueno, això de plot seconds, my friends. Juntament amb els seus fills, un que se'n omia Roland i l'altre que se'n omia Hillary. En setembre de 1900, Mabel havia aconseguit matricular a Roland a la prestigiosa King's Edward School de Birmingham i el diumenges la família assistia a missa a l'església de l'oratori. El novembre de 1904, Mabel Tolkien va morir perquè tenia sucre i en aquells moments no tractaven sucre i la va pel mar. A la casa de Camp de Renald assistida precisament pels pares Francis o el tio Curro. Uns anys abans havia mort el marit. Na Mabel va disposant el seu testament com a tutor legal dels seus dos fills el pare Francis Xavier Morgan. Els mitjans econòmics que tenia la senyora Tolkien que deixava per criança del seu nen eren més aviat descasos, és a dir, que no tenien un xavo. Però el pare Francis s'encarregà de complementar-los amb els diners procedents de la part del negoci familiar que tenien al port de Santa Maria, és a dir, les bodegues Osborne. Tornem. El pare Francis es va emportar els germans Tolkien a viure amb ell a l'oratori i allà hi havia biblioteca i era l'hòstia de gran. I era freqüentment utilitzada per Roland que també va aprendre gràcies al seu tutor una mica d'espanyol. Coneixement que li van permetre crear un idioma que va anomenar nafarin basat en l'espanyol que empleava amb el seu tio per escriure les cartes que ningú més entenia perquè es va inventar aquest idioma. En tota probabilitat, Jova Tolkien va tenir la biblioteca del pare Francis les obres de Fernan Caballero seudònim que utilitzava l'escriptòria Cecilia Bond de Faber que era la seva tia àvia. És a dir, se qui va casar en el que va muntar el celler Orborn. Fins i tot s'ha arribat a detectar certs paral·lismes entre una de les devinales de Gollum el Hobbit i una altra recollida a una de les obres d'aquesta senyora que escrivia en pseudònim perquè, clar, ja saben què posava. A banda del racista copiotta. Vale. A partir d'aquí la resta de la història és suficientment coneguda i J.R.R. Tolkien és prou conegut per ja no parlar més d'ell. És a dir, estem parlant d'en Tolkien. Però si no volia donar compte. No, no, no había caído. No, no había llegado obvia. O sea, pero jo m'he fet un copi. El que passa que aquí es abonear la metafantasia. Clar, supos que ja m'ho ha donat evidentment perquè que el cognom del tio Curro Osborn en castellà és Osborne. Això vol dir que aquest senyor totó gairebé gairebé pare i que va educar i pagar tots els estudis d'en Tolkien era basavi de redoblament de tambors d'en Bertino de Osborne. El machinulo con un tonomás d'aquest puto país. És a dir, que en Tolkien a pesar que no sigui de sang sí que té una relació molt bèstia amb un dels escritors més interessants d'històpans. Tolkien igual Bertino a les hores Reflexió no era elfi que era reditar per això no s'entén. És que no escoltau el búquer. I clar m'he trobat amb això avui a una de les espanyons que llegeix normalment i he dit evidentment i tu has fet tu has senyalat la seneta tant de les coses masclistes del Tolkien no en xerraram. Clar si és que tot per allà mateix. i resistes. I fins aquí clar i fins aquí és la metafantasia. Un croquis. Gràcies. Doncs ara jo crec que podríem posar una cançó o anar-me'l ja. Què mos queda de programa? Ha estat molt fort això. Maria Forfield. No feis com que no perquè això està molt fort. Ho deixem aquí ja està adios ja et poden tancar ho podríem fer redolet amb molt preguntes absurdes. Més absurd que el que acaba de passar. Més absurd que el que acaba de passar. Cantol quien era Matcirulo perquè era família de Nesborne? O a San Josepega. Si fóssiu una festivitat absurda quina seríeu? Nadal. El dia de les verges. Oh Sant Valentí. Roc negre. Ja es ressuscitó es ressuscito o es ressuscitó que no sé cada poble ho diu diferent. I què és això? Es ressuscitói. Es ressuscitói. Ah, això. T'amor i te ressuscita. Roc arrastoi. És una festa que se fa després de Pasco quan surten esquiant com bregat amb processó. Oi. No només sé que cada vegada cada vegada que el bon Jesús fa alguna cosa guanyem cinc quilos. Això sí. Jo seria el natalici d'una faraona. Ai. Ai. Jo havia pensat en aquell. Sí, aquesta. Però no no vos passa que quan deus una faraona sempre pensava en la flore o puesto la faraona. No. Com és no maçur? Som maçur. Crec que som massa maçur. No la flore. Ja penses d'Egipte per a cadascú. No. Se va agrair. Si fóssiu una colonització quina seríeu? Roc negra? Ja seria una colonització. Aquelles que tarda fer partides 45-40 anys que te van en el mezzo. No, no, no. No colonizan. No te colonizan un poco también, no? Jo, ho hechixi. Satán. No, todas. No podría elegir. Sería como oh. Estoy un poco en todas, ¿no? ¿Por qué? Mistre, senyora Lissé. Se que va fer els Estats Units a Hawaii així amb pinyes i tot que si vos mireu sa història és molt forta. Vull dir, jo voy a dejar esto aquí, ya vendré luego. Mistres, ¿para qué? dejar estas pinyes? No, quan lloraven en el fill gran de fer el servicio en els pobles del interior de Mallorca si se n'anaven a viure en el litoral. Esa colònia de Sempera i aquí puestos tan guapos. Ja podria ser la terraformació mallorquita de Mercuri. Bien. Justament de Mercuri. Ah, Marta era massa no sé què i Vendos te pillades massa cerca. que a tu eres el miércoles. Venus se la va demanar a Mecano. No, no, no. Sí, no. Perdona. Jo només amb les possibilitats ja m'anafluixo. Fa massa calor. Hay una cosa, hay una colonización que habría que hacer hincapié, ¿vale? En todo esto que es la gentrificación. Esa. Esa. Pero porque le gusta al señor Satan, supongo. Ya ha passat el teu torn, perdón. No, da igual, siempre, es mío. Si fos un paper de Múlica, quin seríeu? Mistres Pedenka. Paper de diari. senyora Lissé. Es que té ses vinbolletes. Saps? Sí, que no pots aturar. Satan? El peor de todo que es este papel encerado que simula papel de periódico. ¿Por qué te lo crees? Perdón. Que rabia. Seguro que es feixen xips, es diaris, recolecten els diaris perquè no els avenguin com a paper de diaris i imprimeixen una pasta de paper amb un paper de diari fictíssim per es feixen xips. Lo pareix correctíssim. Mira, hi ha xips. Lo pareix correctíssim. Seguro que hi ha alguna ley para que no se llene de grasa alguna imatge de la reina en su momento o alguna historia. Seguro que es una mierda. Ragnagra? Clar, ara no se fa, però jo seria que aquest de Ui, crec que té un paper d'embolicar que meva, deus fer regals, arribes a aquest teva i dius no tenc paper d'embolicar i d'aquí una hora he de tenir els papers, els paquets. Paper de diari. Clar, però què te passa avui en dia? Que no tens diari. Que no tens diari. Són electrònic, tot. Què és esto? No. Envolver-te el quíndel és jodido. No, els calaix que tenia ta mare que estava ple dels papers de regal d'anys anteriors i els guardava a doblegadets per tornar a reutilitzar. O, la meva sogra... No n'hi ha perquè els hem pleat tots. Jo pensava que anaves a dir a escalaixos que se dejonaven amb... que se embolicaven en paper. No, la meva sogra tapava et seguim amb un trast de diari i no se fixava en quina pàgina i està tot ple de contactes i de senyores que fumen. Hola, què tal? Sí que s'invisava. Sí, padriaça. Jo seria un de xeral, fucsia per de fora i negra per de dins. I escau. Quin descobriment científic hauríeu volgut fer? Mister Espenke? Eureka! Ah! Perdoni. Perdó. Si t'he fet més important de la història i de la humanitat. El radi perquè sempre està molt del brilli, brilli. De morir. De morir. No, de brillar. Ah, que bonita. De brillar l'obscuritat. S'ha tant. El senyor Pan. La teoria d'Einstein m'he fet igual. Sabeu que els rellotges que brillaven en l'obscuritat s'estan pintant de radi? Segur que hi havia... Però pitjor, és que tenien càncer de llengua perquè se llepaven els pinzells. Això ho he enxerrat aquí? No. No. D'acord. Airem a patir els documenters. Hi havia en els anys 50 un... Sabeu-ho esquimicefa? Sí. Sí, jo vaig tenir i feia explosions. I duia radi. Ah, que sí? Quan nosaltres... No, és que hi havia una versió que era descobrir la radioactivitat. Pum! Aquest no el tenia. I duia un d'això, un raci. i una pedra. No. Sí. No. Sí, senyora. Sí. Sí, sí, sí. Jo quan era petit l'espondies por casa i busca-la. Jo quan era petit no em vas explotar un termòmetre dins de boca. Oh, què dius? I no em va passar res. Durant una època... Això ho diràs tu. Durant una època varen inventar unes pilotes de golf amb ràdio de disc perquè les poguessis trobar amb un... Ah, no, no, sí. Ah, sí, és que som la bomba. Clar, el problema és que d'aquí 100 anys, almenys, o millor, diran... Estarem tan mortes. Diran, aquest puto l'acord, mira el no que faig, saps? Descobriment. Quina és la pregunta que m'he oblidat? Quin descobriment científic voldries haver fet? Jo voldria haver fet el descubriment científic de... Herbidet. Però científic, o què? No, està molt bé. Jo voldria haver fet aquell que diu que tots els universos són infinits i que menys hi m'hi trob. Hola, hola, què tal? Jo, bé, tu. Jo, bé, doncs millor que tu. En aquest univers no. Sí, en aquest univers sóc jo perut i me falten tres dits de la cama. No, els dits no. Sí, som infinits. Ah, com feia el pel·lícula. Ai, no. I fer un bucle rar o així. No, sí, bucle ja el tenim. Sobretot quan estic dins d'aquest programa. Si fos un component... Si fos un component informàtic, quin seríeu, Roc Negra? Si fos un component informàtic, seria la cobertura que tenen els CPUs, perquè els ratxos còsmics no canviïn els valors dels bits que estàs tractant. I després me feria... Yo sé a qué componente y después feria... Pues ahí me quito. Pues ahí me pongo. Serías una caja de farada y vamos. Una farada de joderai. La cara de joderai. Joderai. Sería... el chip de sonido de la tarjeta. Para hacer ruido. Sería esas micas de risquetos que se menyen els ingeniers informàtics. ¡Oy! ¡Oy! ¡Oy! ¡Oy! Estic segura que estan a dins de tots els ordenadors. No és que... En esteclat segur. Tu vas a dir en esteclat i fas així i d'allà te surt la media bolsa de risquetos como poco. Te surt un informàtic sencer. Sí, sí, sí. Con el material de ADN que puede haber ahí se puede sacar como tres o cuatro. Se'ls torna la pell transparent cuando se vean las rotas. Més transparent, ¿qué? Sí, jo seria Salti Prim amb boeres d'Itecrau. Ok. Itecrau... Itecrau... El component, no? De l'equip. Jo seria un ratolí láser. Piu-piu! Un ratolí. Un ratolí. Si fóssiu de dretes franquistes o tinguéssim un cúmul de microplàstics dins del servei, quina estadística seríeu? Més transparent. El percentatge de cocaïna que hi ha en els en els en els descons dels parlaments i d'aquest de cocaïna. Jo les dic d'esclevegaram que surt de... O sigui, a nivell d'ús de... No són de Mr. Spenegui. De l'emisferi anterior. No m'ho sortia. Perdoni... Resuma. Resuma, esquís, esquís. Us del servei. Percentatge d'ús del servei. Senyora Elisa? La veritat és que no m'agrada gens la estadística, així que realment... No... Molt bé, molt bé. Estic en contra de la estadística. La estadística? La estadística? A mi no m'ha hablat així. No, no, no. Sata? Sí. Yo sería el número de... De personas... Espérame les doy de alguna manera. Del colectivo LGTBI que se encuentran dentro de la Benemérita. Uuuh... Uuuh... Estic guai, el que ha dit això. Jo seria aquella estadística que diu que hi ha un número més gros de vaques que de gent que diu que no. Tinc. Tinc. Tinc. No. Què no, aquí? Què no? Aquí. No, aquí rompo la estadística. Quines vaques. Quines vaques. No. Quina vaques. I amb això jo crec que feim un programa, no? Jo crec que sí. Hem fet un programa. Perquè no tenim vergonya. Perquè no tenim... En serio? Lo de esa estadística no tenim demanada. Es que... Es que... Es que... Es que... Es que yo me como dos pollos y tú uno. Es la ley del pollo. No, o sea... No. No, te has metido. Te has metido. La estadística es la ley del pollo. No, mentida. Tú te comes dos pollos y yo me como uno. No hemos comido... ¿Y el ventista carregación del azúcar qué? También quiero que la fiesta la tenemos todos. ¡Ese qué? Y a lo del pollo... Claro, que al escurro tú te agachas y yo... El pavo. Eh... El pollo, el pavo... Y yo, pollo. Eso es como el 2025. ¡Claro! ¡Eeeeh! En aquel... En aquel... En aquel... En aquel año no estáis. En aquel nivel. En aquel nivel. Sí, sí, sí. Estás tan 2024 ahora mismo. O sea, todavía... Ya, pues ya... Fémos un programa de radio. Mira tú. Qué descoces. Qué vergonya. Sí, pero... Del que nunca nos despedimos. No... ¿O estamos? ¿No? ¿Sí? ¿Hola? ¿Adiós? ¿What? Marieta, ¿eh? No? Marieta, desconecta eso. Que lo que nos dice tu madre que nunca nos despedimos y... Pero bueno, aunque nos den de más. No, no. El botón del pánic. Yo creo que se le ha congelado el sornador, claro. Ha mort. No, es ha mort. Se congeló la teña. Escoltes Ona Mediterránea. Des de la 88.8 de la freqüència modulada. No, no. No. No. No, no. No. No. No. Gràcies.